Capellà 2- Homenatge- MEMÒRIA HISTÒRICA - PREPARANT ELS HOMENATGES A PERE CAPELLÁ I LLORENÇ CAPELLÀ (i II)
Segona part Preparant els homenatges a Pere Capell i Lloren Capell en complir-se el cinquanta aniversari de la mort del primer i els quinze anys de la publicaci del "Diccionari vermell" Homenatge a Lloren Capell (i II) Per Miquel Lpez Cresp Lloren Capell ha presentat en diverses ocasions alguns dels meus llibres. Per exemple, la novella Estiu de foc, que guany el premi de novella "Valldaura 1997" i que edit l'Editorial Columna pel desembre del mateix any. La premsa de les Illes es va fer ress de l'esdeveniment. En parlaren Diari de Balears, ltima Hora, L'Estel i altres publicacions. L'Estel de dia 15 de mar de 1999 explicava d'aquesta manera la presentaci: "Lloren Capell present dia 26 de febrer la novella de l'escriptor de sa Pobla Miquel Lpez Cresp que guany recentment l'important premi de novella 'Valldaura 1997'. 'Com digu Lloren Capell, Estiu de foc s una de les novelles ambientades a Mallorca durant la Guerra Civil ms importants dels darrers anys. L'autor -explic-, que ha estudiat acuradament el desembarcament de Bayo a Manacor, la conquesta d'Eivissa i Formentera per les tropes republicanes, el mn obrer dels anys vint i trenta, reviu les esperances dels voluntaris que fa ms de seixanta anys intentaren alliberar les Illes del feixisme. Relat histric, dens, escrit magistralment, Estiu de foc recrea les vivncies d'un grup d'infermeres catalanes que participaren en el desembarcament republic l'agost de 1936 a Manacor. 'A la presentaci de la novella de Miquel Lpez pogurem veure, entre el pblic que segu amb atenci la disertaci de Lloren Capell, el Conseller de Cultura del CIM i tamb escriptor, Dami Pons; una nombrosa representaci de novellistes membres de l'AELC, com Miquel Ferr Martorell, Miquel Ray, Antnia Vicens, Joan Guasp, Miquel Juli, Joan Bonet; artistes, com la coneguda pintora Esperana Mestre, intellectuals del mn del teatre i el cinema: Jaume Adrover, Jaume Vidal Amengual; actors de l'escena mallorquina, components de grups musicals com els membres d'Al-Mayurqa Antoni Roig, Gaspar Jaume i Maria Vilchez; periodistes i collaboradors de tots els mitjans de comunicaci de les Illes; representats de les ms diverses forces sindicals, poltiques i culturals entre les quals vrem directius de l'OCB (Maties Oliver), d'ERC (Josep Serra), de Revolta, UM, PCE, CCOO, CGT, EU, CNT, CGT, Alternativa per Mallorca...; diversos dirigents histrics del moviment venal de Palma com Francesc Mengod i Francesca Velasco, etc., etc., que suiren amb molta atenci la presentaci de Lloren Capell". Dia 22 de juny de 2002, Lloren Capell, juntament amb l'editor Joan Cerd i els escriptors Victor Gay, Miquel Juli i Rosa Maria Colom present la meva novella La novella, editada per Res Publica Edicions d'Eivissa. Tots els presents aprofitrem l'ocasi per, a part de la presentaci, establir un profits debat sobre els problemes de l'escriptor catal contemporani. Record que, moments abans de la presentaci, vaig lliurar a l'amic Lloren Capell unes fotocpies amb retalls de 1974 d'altres debats semblants fets en el soterrani de la Llibreria Tous. La lluita per la normalitzaci del catal, per la llibertat i unitat de Catalunya, en defensa de la professionalitzaci de l'escriptor catal, sn batalles en les quals, juntament amb l'amic Lloren Capell, portam, com demostrava la documentaci que li vaig lliurar, ms de trenta anys de combat continuat. Aquella nit de febrer de 2002, com en aquella altra de 1974, igual que en tots els articles que ambds hem publicat durant aquestes tres darreres dcades, defensvem la unitat de Catalunya, la necessria professionalitzaci de l'escriptor catal, el present i el futur d'una professi que, per desgrcia, molts encara entenen com a prctica d'un luxe, un simple entreteniment de dies de festa o conreu d'una esotrica religi, la literatura, apta tan sols per a fer floritures narcistes que no tenen res a veure amb l'herncia que va de Ramon Llull a Merc Rodoreda. Segons l'article de Mireia Balasch publicat al Diari de Balears el 23 de juny del 2002: "Segons Capell, 'La novella s un llibre d'una ironia extraordinria i amb un gran coneixement dels moviments editors d'aquesta terra, que sn creadors i botxins de la mateixa cosa'. Aquesta afirmaci fou compartida per tota la taula". De tot aquest combat per la dignificaci de l'ofici d'escriptor, per la unitat de la ptria esquarterada, n'he parlat en el captol "Els problemes de l'escriptor catal" (pgs. 181-190) del llibre Literatura mallorquina i comproms poltic: homenatge a Josep M. Llompart (Ciutat de Mallorca, Edicions Cort, 2003). Per cert, en aquest mateix llibre, en el captol "En defensa dels escriptor catalans" (pgs. 159-162), es destaca l'aportaci de Lloren Capell en la lluita de denncia de l'actual comissariat neonoucentista que amaga, quan redacta determinades enciclopdies de la literatura catalana, l'existncia d'escriptors com Pere Capell, Mart Maiol, Guillem Frontera, Dami Huguet, Alexandre Ballester, Antoni Mus, Joan Guasp, Gabriel Sabrafin, Guillem Rossell,
JOSEP MASSOT I MUNTANER I L'OBRA DE MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ - LA REPRESSIÓ MALLORQUINA, DESCRITA A VEGADES AMB UN VIGOR I UNA PASSIÓ QUE FAN PENSAR EN LES GRANDS CIMETIÈRES DE BERNANOS (JOSEP MASSOT I MUNTANER PARLANT DE L'OBRA DE MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ
MEMRIA HISTRICA
- LA LITERATURA CATALANA CONTEMPORNIA I LA MEMRIA DE LA
GUERRA CIVIL I LA REPRESSI FRANQUISTA
Novelles de la guerra
civil
Per Josep Massot i Muntaner (1)
"...la repressi mallorquina,
descrita a vegades amb un vigor i una passi que fan pensar en Les
Grands Cimetires de Bernanos" (Josep Massot i Muntaner)
Entre el 1997 i el 2000 hem de destacar
tres novelles dedicades ntegrament a la guerra i a la repressi,
escrites per l'escriptor mallorqu ms prolfic del
moment. Miquel Lpez Cresp, nascut a sa Pobla el 1946, el
pare del qual havia lluitat a la pennsula i havia estat tancat
en camps de concentraci de Mallorca. Lpez Cresp,
militant des de jove en l'oposici antifranquista, ja havia tocat
el tema de la guerra en llibres anteriors, per exemple a L'Illa en calma
(Ajuntament de l'Alcdia, 1984), que cont una narraci
en la qual es juga -desprs de la mort de Franco- amb el retorn
de Bayo, de Bernanos i del conde Rossi; o b a Histries
del desencs (Mallorca 1995), la primera de les quals, La casa gran,
s un monleg ple de records colpidors d'un aristcrata
que va guanyar la guerra i que va intervenir activament en la repressi,
al costat del conde Rossi; o encara a Notcies d'enlloc (Palma de
Mallorca 1097), on s inclosa la narraci Cop d'estat, que
descriu un nou aixecament militar, posterior al 23-F, molt pitjor que el
de 1936.
Nria i la glria dels
venuts (Lleida 2000) i Estiu de foc, Dietari d'una miliciana (Barcelona
1997) sn, en realitat, un conjunt, fragmentat a l'hora de la publicaci,
que lgicament hauria hagut de comenar per Estiu de foc.
Lpez Cresp hi recrea el Diari d'una miliciana de l'expedici
Bayo de qu ja hem parlat altres vegades, inspirant-s'hi molt de
prop en alguns casos i completant-lo amb la bibliografia que li ha arribat
a les mans sobre la matria. Com al Diari d'una miliciana, la protagonista
de Nria i la glria dels venuts i d'Estiu de foc
s una noia idealista, anarquista convenuda, que va primer
a Formentera i Eivissa i desprs a Mallorca per fer d'infermera.
Lpez Cresp hi afegeix, de collita prpia, un considerable
contingut poltic i una ideologia feminista, i a travs de
les seves notes de dietari -que barregen els fets de Barcelona, del front
d'Arag, de Valncia i de Mallorca, tant al cap de platja
ocupat pels republicans com a la resta de l'illa- descriu les vicissituds
dels milicians de Bayo fins a la retirada de Mallorca i la posterior prdua
d'Eivissa, les picabaralles entre els diversos partits i organitzacions,
l'hostilitat dels anarquistes envers els militars -incloent-hi Bayo- i
la poca collaboraci del govern central, i posa en joc tot
un seguit de personatges histrics (Ascaso, Durruti, Garcia Oliver,
Frederica Montseny, Camillo Berneri, el periodista Gilabert, el brigada
Marqus -responsable de la repressi de Menorca, que s
justificada per complet-, Manuel Uribarry, Mara Teresa Len
i Rafael Alberti, el governador civil de les Balears Antonio Espina, el
militar Miquel Villalonga, els mallorquins de l' Olimpada Popular
i els que aconsegueixen passar als rengles dels desembarcats, el conde
Rossi i els seus italians...). (2)
Si Nria i la glria
dels venuts i Estiu de foc sn fonamentalment producte de
lectures de l'autor, a les quals ha afegit un fort component ideolgic,
L'amagatall (Mallorca 1999), Premi "Miquel ngel Riera" de narrativa
(1998), s un altre diari en primera persona, inspirat per la realitat
de la repressi mallorquina, d'un comunista de Son Serra que romangu
amagat durant moltssims anys en un petit enfony del 'sostre' de
casa seva, i que ms endavant es trasllad, encara amagat,
a una casa antiga de sa Vileta. Lpez Cresp mateix ha posat
en relleu que aquesta obra -com les anteriors i com altres
encara indites, Dones en guerra, Un tango de Gardel en el gramfon
(3), L'allota de la bandera roja, Nissaga de sang- s "producte
evident de l'empenta que els fets de 1936 (malgrat no hagus viscut
directament aquells esdeveniments) tengueren en la meva formaci
cultural i sentimental. Record ara mateix les histries narrades
pel pare i l'oncle -ambds combatents republicans- en la postguerra
poblera, els fets -contats en la foganya- de la repressi en el
meu poble: la resistncia dels carrabiners (Orozco i els seus companys),
la detenci de Jaume Serra Cardell i altres destacats republicans
que feren front a la sublevaci amb les armes a la m, tot
all referit a l'enclaustrament (per voluntat prpia, per
espitjat pel terror) de Pau Canyelles ("Pau Comas")...". (4) El talp que
Lpez Cresp presenta a L'amagatall s una sntesi
de moltes coses que ell ha sentit contar i que sovint tenen un indubtable
dring d'autenticitat. Com a les novelles anteriors, no hi manquen
nom si cognoms autntics, que permeten un tractament molt complet
de les diverses etapes de la repressi mallorquina, descrita a vegades
amb un vigor i una passi que fan pensar en Les Grands Cimetires
de Bernanos. (5)
-
(1) Fragment del captol "La literatura
de la guerra civil a Mallorca" del llibre Aspectes de la guerra
MEMÒRIA HISTÒRICA- EL NACIONALISME D'ESQUERRA DE LES ILLES RECOMANA ELS ARTICLES DE MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ PUBLICATS EN EL MUNDO-MATEU MORRO, SECRETARI GENERAL DEL PSM-ENTESA NACIONALISTA RECOMANA L'OBRA DE MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ
MEMRIA HISTRICA-TRENCAR EL SILENCI MATEU MORRO, SECRETARI GENERAL DEL PSM-ENTESA NACIONALISTA RECOMANA ELS ARTICLES I L'OBRA DE MIQUEL LPEZ CRESP Els articles de Miquel Lpez Cresp: trencar el silenci Per Mateu Morro i Marc, secretari general del PSM-Entesa Nacionalista La narrativa de finals dels seixanta i dels setanta va tenir molta importncia en la formaci d'un pensament crtic davant la realitat mallorquina. La presncia d'un grup nombrs de narradors va esser una mostra del deixodiment de la literatura mallorquina d'aquells moments, i en va esser un factor d'actualitzaci i d'acostament a la societat. La prosa, amb un nivell de qualitat i maduresa prou acceptable, despla la poesia com a gnere literari estelar, aprofitant el treball d'innovaci formal i temtica que havien fet, amb anterioritat, escriptors com Lloren Villalonga, Jaume Vidal Alcover o Blai Bonet. Aquell esclat, per tant, tenia al darrera un llarg procs de preparaci, per es va trobar en un context social i poltic que l'afavoria. Gabriel Janer Manila, Miquel Ferr, Lloren Capell, Miquel Lpez Cresp, Antoni Serra, Maria Antnia Oliver, Guillem Frontera, Baltasar Porcel o Antoni Mus, etc., oferien una obra molt til en un moment on hi havia poc on agafar-se per interpretar una societat en canvi accelerat. Lpez Cresp en els seus textos literaris transpuava un mn cultural nou i uns fonaments ideolgics originals. Sorgia un escriptor de vena, rebel, amb un instint vital d'insubmissi, impregnat d'una histria a la qual no volia renunciar: la del seu pare, pres per antifranquista; la d'una avior de pagesos de sa Pobla, aferrats a la terra i al treball; la d'una Mallorca de la postguerra trista i en blanc i negre, com la de No-Do, i la d'una Mallorca turstica, ms acolorida, que estava engegant totes les altres. En Miquel escrivia a la premsa diria articles de crtica literria on defensava el comproms social de l'escriptor -segurament en posicions no massa llunyanes del realisme social- i adesiara ja comenava a guanyar qualque premi. Miquel Lpez Cresp, sobretot, ens aportava referncies culturals de primera necessitat: Maiakovski i Bertolt Brecht, per tamb Joan Brossa o Bartomeu Rossell-Prcel. Entre lnies, en aquells escrits sobre literatura francesa o nordamericana, hi entenem missatges d'inequvoca vocaci poltica, missatges d'heterodoxia que passaven per malla als censors i, a vegades, tamb als lectors. El paisatge no era gens engrescador: el vell dictador agonitzava, pels diaris sabem que hi havia indrets on s'aixecava un veritable clam per la democrcia, i mirvem al nostre entorn i viem una societat conformada i indiferent. Les plomes de Josep Maria Llompart, Gregori Mir, Miquel Lpez Cresp o Gabriel Janer Manila, en aquest context tan empobrit, duien a terme una funci importantssima. Lpez Cresp escrivia des d'un marxisme obert, creatiu, ric de matisos, que feia veure a la llegua la seva distncia de qualsevol dogmatisme. Lluny de doctrinarismes i mandarinats, Miquel Lpez Cresp escrivia textos crtics i personals. L'herncia del maig de 1968 era la seva herncia, i feia seva la histria dels derrotats i dels heterodoxos de tots els temps. El seu missatge era literari, per d'una densitat inequvoca i fcilment ubicable. Miquel Lpez Cresp, en un procs d'autodidactisme no molt diferent del de la majoria dels joves escriptors de la seva generaci, duia a la literatura mallorquina contempornia la tradici d'una esquerra crtica i alliberadora. Potser, sobretot mirant-ho amb ulls actuals, amb una alta dosi d'utopisme, per recollint tot un aspecte fonamental de la histria del segle XX. El que ms valorava de la histria del moviment obrer era la capacitat de trencar cadenes, no la d'engendrar burocrcies o aparells d'estat policials. El nacionalisme, la vivncia d'home d'esquerres, l'oposici a tota forma d'opressi, formaven en ell un tot, una glopada furiosa d'aire vital, que sortia de portar a la sang la urgncia de lluitar contra la injustcia d'una manera activa, i duia a un treball frentic, ms o menys encertat, per riqussim de resultats i d'experincies. Ms tard, quan vaig passar de lector a amic, em vaig adonar de la seva extensa formaci literria. Ho llegia tot. A la seva casa els llibres s'hi acaramullaven per tots els racons, i s'hi podien veure els ttols ms introbables en aquell perode final del franquisme. Cada viatge havia estat dedicat a explorar llibreries, cada contacte havia estat aprofitat per conixer autors i tendncies. I els joves que podem entrar en aquell sancta sanctorum li demnvem llibres. Aquesta va esser la causa, en aquells temps de febrosa curiositat intel.lectual, que part d'aquella magnfica biblioteca s'escamps per aqu i per all'a, i a en Miquel li costs de recuperar molts d'exemplars valuosos. La seva capacitat de treball, la seva dedicaci a la creaci literria com a una activitat digna i humanament alliberadora, el seu comproms amb la gent del poble i amb la seva causa, l'han duit a ser un home de tots conegut, valorat i estimat. En el meu cas
MEMÒRIA HISTÒRICA - HOMENATGE A FRANCESC DE B. MOLL - PRIMERA CRIDA A LA RESISTÈNCIA CONTRA EL PP FETA A MALLORCA DESPRÉS DE LES ELECCIONS DEL 25 DE MAIG -PREGÓ INAUGURAL DE LA XXI FIRA DEL LLIBRE - L'ESCRIPTOR MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ FA UNA CRIDA A LA RESISTÈNCIA CULTURAL - CONTRA LA DESMEMÒRIA HISTÒRICA I DEFENSA DEL CATALÀ, EIX DE LA RECORDANÇA DE L'OBRA DE FRANCESC DE B. MOLL
MALLORCA - MAIG DE 2003- PRIMERA CRIDA A LA RESISTNCIA CONTRA EL PP FIRA DEL LLIBRE -L'ESCRIPTOR MIQUEL LPEZ CRESP FA UNA CRIDA A LA DEFENSA DE LA CULTURA CATALANA Homenatge a Francesc de Borja Moll Voldria dedicar aquest breu parlament en la inauguraci de la Fira del Llibre 2003 a una de les persones que ms ha fet pels llibres i per la nostra llengua. En referesc evidentment a Francesc de Borja Moll. En la campanya del centenari del naixement a Ciutadella (Menorca) de Francesc de B. Moll, els organitzadors han escrit: "De les mltiples raons que hi ha per celebrar una efemride, com el centenari del naixement de Francesc de Borja Moll, en podrem destacar tres. Per una banda, hi ha la necessitat de transmetre a les joves generacions qui fou i quin significat va tenir l'obra del filleg menorqu; en definitiva, que el nom de Francesc de Borja Moll els soni a alguna cosa ms que a un nom d'institut, d'una plaa o d'un carrer. 'Una segona ra, seria, en el nostre cas, per a la gent que tal vegada ha tengut la sort de conixer-lo o per a les persones que varen ser els seus coetanis, una bona oportunitat per actualitzar el significat de la seva obra i per evitar que aquest nom es conservi ms o menys 'immortalitzat', sovint 'fossilitzat', dins el rerafons de la memria. 'Finalment hi ha una tercera ra que, segurament, s ms important que les anteriors: es tracta d'aprofitar l'avinentesa perqu aquelles coses per les quals el recordat va ser distingit prenguin un nou impuls. De res no serviria retre un homenatge a Francesc de Borja Moll si aix no comporta, com a mnim en els seus objectius, una embranzida per a la recuperaci de l's social de la llengua catalana". Francesc de B. Moll ens ha ajudat a servar la paraula i, tamb, l'esperit de lluita en un uns temps foscos. Ara mateix, malgrat els avanos que s'han fet en el camp de la nostra normalitzaci lingstica i cultural ens cal tenir sempre present l'esperit de resistncia contnua del nostre gran filleg. No fa gaire, des d'aquest mateix indret, el poeta i amic Antoni Vidal Ferrando parlava de la difcil situaci en la que encara es troba la nostra cultura. Deia l'escriptor de Santany: "No vull seguir amagant el meu dolor per una llengua que veig amenaada, no tant pels adversaris com per la nostra indolncia i pels excessos del temps. Hem sabut sobreviure a una terra malmesa per estigmes histrics com el colonialisme, la pirateria, la misria, els dominis senyorials, les crisis demogrfiques, l'autoconsum o l'emigraci. Les assutzenes del benestar econmic han vengut a florir dins els vells sementeres de ravenisses i cugula. El preu pot haver estat la desmemria, i la cendra que plana sobre els nostres signes d'identitat". I, per esbandir la cendra que encara plana sobre els nostres signes d'identitat res ms poders que l'obra vital, gegantina de Francesc de Borja Moll. Vet aqu docs, els motius de pes per dedicar aquestes breus paraules a la memria de qui ha tant ha fet pel llibre, per la nostra cultura, per l'espandiment de l'esperit de la persona. L'any 1962, en la collecci "Les Illes d'Or", Francesc de B. Moll editava els Rudiments de gramtica normativa per a s dels escriptors balerics. Un llibre que, juntament amb el Vocabulari mallorqu-castell (Palma, 1965) del mateix Francesc de B. Moll, editat, com l'anterior, a la seva editorial, va ser bsic en el descobriment dels fonaments del catal normatiu i amb un inicial contacte amb la cultura catalana de les Illes per a molts dels escriptors de l'anomenada generaci dels anys setanta. Cal dir que aquest llibre era la represa de Rudiments de gramtica preceptiva per a s dels escriptors balerics, una gramtica fabriana que Moll havia reixit a publicar el 1937, en plena guerra i en plena persecuci lingstico-cultural; un autntic miracle, doncs, tot i que, evidentment, fou, si no lltim, un dels ltims a aparixer legalment en catal a la Mallorca ocupada. Si ara hagus de fer recompte dels meus deutes (i de molts d'escriptors de la meva generaci) amb la feina de Francesc de B. Moll, no bastaria un llibre sencer. Quins sn els nostres primers contactes juvenils amb la vida i obra del gran filleg ciutadellenc? En els anys seixanta, amb la lectura de les Rondaies mallorquines per Rdio Popular, ens apropava al ms important de la imagineria popular del nostre poble, a la riquesa de la nostra llengua. Aquelles rondaies, llegides a comenaments dels anys seixanta per l'equip de collaboradors que va poder reunir el prestigis filleg, tengueren una importncia cabdal en la preservaci del nostre llegat cultural. En aquells inicis dels anys seixanta, nosaltres ja rem, com a corresponsals de Rdio Espanya Independent, en plena activitat poltica clandestina contra la dictadura franquista. I, cap a finals dels seixanta, l'OCB, fundada per Francesc de B. Moll, ja s una "tapadora" de les ms variades formes d'intervenci cultural antifranquista de les Illes. En els inicials cursets de llengua i literatura catalana, els primerencs militants antifeixistes dels anys
