100% d'acord amb Jaume Sastre.
Els "separadors", una vegada més, són molt més efectius que els "separatistes". Ja ho deien Cambó i José Rizal, el líder filipí afusellat pels espanyols per dir coses tan assenyades com aquesta:
Filipinas, pues, o continuará(n) siendo del dominio español, pero con más derechos y más libertades, o se declarará(n) independiente(s), después de ensangrentarse y ensangrentar a la Madre Patria"
Rizal mor per dir la Veritat. I la Veritat fa el seu camí. Afusellant l'Autonomia, Espanya obre les portes a la Independència.
Con la debida perspectiva histórica, resalta no sólo lo execrable del crimen cometido con la ejecución de Rizal, sino el tremendo error político que supuso la brutal decisión del general Polavieja. Rizal no era entonces independentista sino autonomista, y en él podría haberse apoyado una solución política del problema de Filipinas similar a la que lograron los británicos en sus dominios de las geográficamente próximas Australia y Nueva Zelanda (José María Laso).
Fins poc abans de la independència, el moviment filipí era autonomista, no independentista. La historiadora filipina Carmen Molina, de la Complutense de Madrid, ha dit:
El viraje en la política colonial de España y las sucesivas crisis internas en la península, empeoraron las relaciones metrópoli-colonias y acentuaron los abusos administrativos por parte del gobierno español en el archipiélago. Movimientos y asociaciones, tales como la Propaganda y la Liga Filipina, fueron surgiendo casi a finales del siglo para criticar la situación y proponer una serie de reformas político-administrativas.
Y hasta este momento, la lucha era pacífica, los instrumentos dialécticos, y el objetivo mejorar la situación de Filipinas si bien la idea de independencia flotaba en el aire, se dejaba entrever en esa llamada a la unidad, en esa invitación a reforzar nuestra identidad, pero aun no se hablaba directamente de separación.
Y hasta este momento, la lucha era pacífica, los instrumentos dialécticos, y el objetivo mejorar la situación de Filipinas si bien la idea de independencia flotaba en el aire, se dejaba entrever en esa llamada a la unidad, en esa invitación a reforzar nuestra identidad, pero aun no se hablaba directamente de separación.
Ho explica molt bé l'antropòleg Francesc Serra en una conferència el 1998 a Barcelona, davant l'ambaixadora de Filipines:
Incluso la intelectualidad filipina que se forma en España a finales del s.XIX, defiende una autonomía para el territorio, en una propuesta que no recibe mucho eco entre los intelectuales españoles ni entre los políticos liberales. Por eso la mayor parte de intelectuales filipinos que actúa alrededor de la solidaridad o de forma independiente, acaban desvinculándose de la posición autonomista, no confían en ningún aliado español que les defienda, porque apenas hay una eco, una respuesta por parte de los liberales españoles, y acaban defendiendo cada vez con más intensidad las propuestas independentistas. En 1898 ya con la guerra avanzada, con la intervención americana avanzada, la adsministración española sí acepta posiciones autonomistas, pero ya es un gesto tardío, inútil, y que por supuesto no evita la pérdida del territorio para España.
Les Filipines del 1996 s'assemblen massa a la Catalunya de 2005. El mateix llenguatge, la mateixa crida patètica de Carod als "liberals espanyols". Uns "liberals" que avui, igual que fa cent anys, no donen més resposta que el silenci o el suport a la repressió.
L'únic dubte és si Mallorca seguirà el camí de Cuba i Filipines, o el de Puerto Rico. Puerto Rico, la més espanyolista de les colònies espanyoles, ha pagat molt car no haver estat independentista d'hora. I del 1998 ençà viu sota un jou colonial encara més dur que l'espanyol. Si Catalunya se'n va i Mallorca queda a Espanya, Mallorca serà el Puerto Rico espanyol. Potser l'exconseller Alexandre Forcades no anava desencaminat quan advertí que ens esperaven mil desgràcies si Catalunya assolia l'autonomia fiscal i les Balears no. Crec que no el vàrem saber entendre.
L'esclau que no fuig es carrega tota la feina: la seva i la del company alliberat. I les garrotades de l'amo emprenyat! Vius, per tant, amb els mallorquins espanyolistes. La seva actitud temorenca i poruga fa més mal que una calabruixada.
____________________________________________
(les citacions són del lloc web http://www.acteon.es/raval/A2/txt/Extranjeros/filipinas.htm i d'una conferència de José Maria Laso Prieto, Paralelismo entre José Rizal, héroe nacional de Filipinas, y José Martí, héroe nacional de Cuba, dictada a l'Havana el 2003 i publicada a la revista de Gustavo Bueno, el Catoblepas, número 12. Lloc web
http://www.nodulo.org/ec/2003/n012p06.htm ).
Jaume Sastre Font <[EMAIL PROTECTED]> escribió:
www.lobbyperlaindependencia.org
L'abisme entre Espanya i Catalunya no atura de fer-se més i més gros.
Els empresaris espanyols contra els empresaris catalans, els sindicats
espanyols contra els sindicats catalans, els mitjans de comunicació
espanyols contra els mitjans de comunicació catalans, els bisbes espanyols
contra els bisbes catalans, els polítics espanyols contra els polítics
catalans...
Un dels pocs lligams que encara no s'ha romput és el que uneix el PSC amb el
PSOE, però bé, amb una mica de sort i amb l'ajuda impagable de Rajoy, Bono,
Ibarra, Zaplana i companyia, aquest corda també es romprà; i aleshores...
Doncs, aleshores passarà el mateix que ja va passar amb Cuba l'any 1898. El
parlament espanyol en ple no va fer cas d'Antoni Maura i va precipitar la
independència de Cuba quan va rebutjar una proposta cubana d'estatut
d'autonomia.
Reproduït de www.avui.com
La patronal espanyola fa un manifest anti-Estatut
Ferran Casas
La principal patronal espanyola, la CEOE, va aprovar ahir en la seva junta
directiva per 81 vots a favor i només l'abstenció d'un dels seus membres
catalans un document extremadament dur contra el projecte d'Estatut de
Catalunya. Segons l'organització, que de moment lidera José María Cuevas,
l'empresariat de l'Estat veu el projecte "amb preocupació".
El text considera que el debat de l'Estatut i, en tot cas, la seva
aprovació, "si no es condueix de forma adequada, pot desembocar en tensions
interregionals, manifestacions d'insolidaritat i, arribat el cas,
discrimacions a treballadors o empresaris i els seus productes per la seva
procedència geogràfica".
La patronal fa una crida gens ambigua a la unitat entre PSOE i PP per
aprovar qualsevol reforma territorial, tal com va passar amb la Constitució,
aprovada amb l'acord de socialistes i UCD. La CEOE sosté que els canvis han
de suposar sempre un reforçament "de la unitat de la nació i una creixent
solidaritat entre comunitats autònomes".
El president de la patronal vallesana CECOT, Antoni Abad, va replicar als
seus homòlegs espanyols assegurant que el text que havien aprovat és un
"error" i es dóna a conèixer de manera "inoportuna".
Qui també va parlar ahir sobre l'Estatut va ser el president espanyol, José
Luis Rodríguez Zapatero. El cap de l'executiu central va fer de nou una
crida contra "l'alarmisme" del PP i va mostrar el seu convenciment que
s'aprovarà un Estatut amb canvis. En la sessió de control va acusar Rajoy i
els populars de no tenir "ni discurs ni projecte".
El cap de l'executiu central va considerar que "cal i és convenient"
reformar el sistema de finançament autonòmic vigent. n
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
Correo Yahoo!
Comprueba qué es nuevo, aquí
http://correo.yahoo.es
http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
