Llista ARA I SEMPRE - AIS
_________________________
www.lobbyperlaindependencia.org
Fotografies: 1.- Els màxims responsables de la seguretat pública a
Balears en aquests moment. D'esquerra a dreta: Cristóbal
Santandreu Ferrer (Artà, 5 de novembre de 1947), coronell de la
Guàrdia Civil; Ramon Socías (Caracas, 22 de gener de 1960),
delegat del Govern; i Eduardo Pérez Extremera, cap superior dela
Policía espanyola a Balears. 2.- La víctima, Ma de Lluc Mayol Colom.
Cagon l'olla! Ja hi tornam a ésser! Després del cas Jaume Sastre,
Antoni Mestre, Jaume Coll i dels joves de Sóller i Puigpunyent, etc.
amb la Guàrdia Civil, aquest pic ha estat la policia espanyola qui ha
maltractat una ciutadana mallorquina, Maria de Lluc Mayol Colom,
pel tema de la llengua. El delegat del govern espanyol a les
colònies, Ramon Socias, com a mallorquí i com a autoritat al servici
dels ciutadans d'aquesta terra està obligat a posar a les ordres tots
aquests policies forasters que vénen a fer les pràctiques a les
colònies d'ultramar sense tenir ni punyetera idea del que diu la
legislació vigent sobre el tema de la llengua.
Però, què pestes passa amb el foraster Eduardo Pérez Extremera?
Aquest senyor ja fa vuit anys que està destinat com cap del CPN a
les colònies d'ultramar i dia 1 d'abril de 2005 passarà a la segona
activitat. És possible que amb tota l'experiència de gat vell que té
encara no controli el personal novell que té a les seves ordres? Però
què vol el Sr. Pérez Extremera? Vol acomiadar-se del càrrec putejant
els indígenes mallorquins i maltractant-los psicològicament? I el Sr.
Ramon Socias, què hi diu de tot això? El Sr. Ramon Socias,
professionalment parlant, és metge cirurgià llicenciat per la
Universitat Autònoma de Barcelona, què espera, doncs, a treure el
bisturí d'una punyetera vegada i expedienta els seus subordinats
que no respecten els drets humans?
El delegat del Govern amb motiu de la festa de la Guàrdia Civil (12
d'octubre de 2004) va demanar als agents que s'implicassin en l'ús
del català i el portaveu de l'Associació Unificada de Guàrdies Civils
(AUGC), Joan Miquel Perpinyà, va respondre reclamant a l'estat més
mitjans per a l'ensenyament del català. Però, què passa amb la
policia a les ordres d'Eduardo Pérez Extremera? L'octubre de 2004,
124 funcionaris de policia acabats de sortir de l'acadèmia
s'incorporaren a la plantilla del CNP a les diferents comissaries de
Balears (Vegeu retall del DdB, 26.10.2004). Es pot saber quins
cursos de català han seguit o quines instruccions tenen sobre els
drets dels indígenes mallorquins a emprar la seva llengua nadiua?
És que cal els diputats d'ERC tornin fer arribar al congrés de diputats
una interpel·lació directa al ministre de l'interior sobre la vulneració
dels drets humans dels ciutadans de les illes Balears? Exigim
actuacions contundents, ara mateix. Què passa amb un metge o un
professor, per exemple, si s'extralimita en el tracte amb un pacient
o un alumne? Doncs, tot d'una se li obri expedient informatiu i si se
confirma l'abús de poder immediatament és sancionat. Doncs bé,
això mateix és el que exigim a Ramon Socías.
Des del Lobby per la independència exigim al Delegat del govern
que assumeixi les seves responsabilitats i que compleixi amb les
seves obligacions. I si no es veu amb cor de tallar caps, doncs, en
aquest cas, que dimiteixi. Amb les herbes molles s'hi torquen el cul!
O és que dins les comissaries del CNP pinta més un simple agent
foraster novell acabat de sortir de l'acadèmia que tot un delegat del
govern mallorquí? Vatualmón, ja n'hi ha prou. Exigim una resposta
contundent, ara mateix.
Reproduït de www.diaridebalears.com
Diari de Balears. Diumenge, 6 de març de 2005
Una dona denuncia que la Policia la va obligar a parlar en castellà
Afirma que els agents es mostraren agressius quan emprà el català
LL. LORENZO. Palma. Maria Lluc Mayol Colom denunciarà davant els
jutjats el tracte vexatori rebut pel simple fet d'expressar-se en
català arran d'un incident que es produí en un magatzem de Palma.
El motiu: un ca de la seva propietat. Maria Lluc i el seu company,
holandès, foren convidats a abandonar l'establiment pel guàrdia
jurat quan deixaren en terra l'animal que duien en braços, un ca
maltès de quatre quilos. Tot seguit, el vigilant de seguretat avisà la
Policia Nacional i els fets es precipitaren quan l'home no els pogué
mostrar la seva documentació i decidiren traslladar-lo a la
comissaria.
Llavors, segons el relat de Mayol, fins que no demanà en castellà
on se l'enduien la Policia es negà a contestar-li. Hi ha la
circumstància que Mayol és professora de català i que fa feina en el
programa d'immersió lingüística per a estudiants estrangers a les
escoles. Assegurà que «jo sé fer-me entendre davant alumnes que
no parlen llengües romàniques, com els xinesos i els búlgars, però
quan demanava als policies on s'havien enduit el meu company, em
contestaven en castellà ‘no la entiendo’».
El colofó de la història fou la citació judicial que reberen Mayol i el
seu company arran de la denúncia per «desobediència a l'autoritat».
La professora informà aquest diari que «posarem una denúncia pel
tracte rebut, per abús d'autoritat i per haver-me fet canviar de
llengua per obtenir una informació». Així mateix, en volen donar
compte al delegat del Govern, Ramon Socias, tot i saber que «les
seves directrius per als agents són que ens permetin parlar en
català».
En opinió de la professora, el problema és que «vaig tenir la
sensació que se sentien ofesos mentre els parlava en català. Es
demanaven entre ells si ho feia per mala fe o per caparrudesa. No
els volia ofendre, perquè sempre hi parl amb tothom».
Mayol recordà també que els fets succeïren en una botiga d'articles
esportius a Son Moix amb motiu del ca, que ella duia en braços: «El
vaig deixar un moment en terra perquè havia d'agafar una cosa
amb les dues mans. El guàrdia jurat ho va veure i ens va demanar
que sortíssim de la tenda; jo vaig tornar a agafar el ca i li vaig
assegurar que no el deixaria més, però ell va insistir que ens
n'havíem d'anar. Vaig intentar parlar amb ell, però no em va voler
escoltar i va dir que telefonaria a la Policia».
Afirmà que quan hi arribaren els agents i els parlà en català,
l'actitud policíaca passà «de descortesa i tosca a grossera i
agressiva» i fou insultada i treta de la botiga «amb una força
desproporcionada». La docent confessà que se sentí «astorada,
indignada, impotent...» pels fets, que li produïren insomni, i recorda
que els agents no es volgueren identificar.
.......
_______________________________________________
Agenda i plana web: http://www.araisempre.org
Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org
Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa:
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
