LLISTA ARA I SEMPRE - AIS
_________________________
Amigues i amics,
Fa una bona temporada que vaig rumiant unes paraules. He estat rellegint els
articles enviats a aquesta llista, fa uns dies, de'n Bernat Joan, n'Antoni Llompart i
en David Ginard.
He viscut molts d'anys en la tensió contínua entre el nacionalisme del PSM i el
d'ERC, i la veritat és que n'he quedat una mica fart i trist.
En relació als comentaris de n'Antoni Llompart, la meva opinió és que PSM i ERC
representen opcions diferenciades i legítimes cadascuna plenament. Però que no haurien
de ser contradictòries. No crec que l'opció que representa el PSM ja la cobrís ERC. La
idea de construir la nació separadament a partir de les tres branques (País Valencià,
Illes Balears, Principat), i després retrobar-se al final, representa una opció,
emperò no és l'única.
Altra gent ho experimenta més aviat a l'inrevés: des de la catalanitat van a la
mallorquinitat, i pensen en una retroalimentació de tot el procés de construcció
nacional, en un caminar junts de "les tres branques", ajudant-se, cap a
l'autodeterminació i la independència. Dins el PSM s'ha d'entendre que hi ha una gent
que vol veure la catalanitat i els Països Catalans com a referència constant, en el
dia a dia, en el "ja" d'avui (un partit d'àmbit català, una estelada, uns mitjans de
comunicació d'àmbit de Països Catalans). I aquest és un impuls fresc i sà que no es
pot voler "criminalitzar". I de vegades s'ha "criminalitzat" amb l'excusa, o per por,
que podia fomentar l'anticatalanisme. S'ha d'entendre que per molta gent aquesta
arriba a ser una posició incòmoda.
Vistes les diferències essencials, pens que PSM i ERC no només no són
contradictoris, sinó que ambdues opcions es complementen: a la pràctica, els dos
partits treballen en la mateixa direcció i els seus esforços ben bé es poden sumar. I
fer-ser sang entre ells només beneficia als de sempre.
I sumar per què? Per fer pedagogia sobretot dins el sector de vot espanyolista i
d'esquerres.
A partir d'aquí estic molt d'acord amb el comentari de'n David Ginard de fa uns dies
(1/7/2004) : Més enllà dels debats nominalistes, quan es comparen els programes
polítics, la trajectòria, i les actuacions del dia a dia, allà on es veuen punts de
coincidència claríssims és entre el nacionalisme progressista (PSM, ERC) i l'esquerra
ecologista
(EU, EV).
Record que abans de les eleccions autonòmiques i municipals de l'any passat me
vaig trobar amb un company que dubtava entre votar el PSM, ERC o EU. Amb converses amb
altra gent, vaig detectar que la disjuntiva era semblant. Almanco dins l'ambient on jo
em movia notava com unes ganes de votar una candidatura progressista, ecologista i
"nostrada" (perquè ens entenguem) per fer front a la dreta i a l'espanyolisme. Era com
si els partits no responguessin a les expectatives d'un determinat electorat.
És per això que va despertar molta il.lusió, mesos després, la coalició de
Progressistes per les Illes Balears; il.lusió sobretot dins un sector actiu i amb
ganes de fer coses, emperò sovint no gaire polititzat en el sentit de participar dins
la vida dels partits polítics.
I amb Unió Mallorquina, tots els pactes i acords que calguin sobre la qüestió
nacional, de llengua, etc. I totes les crítiques, i més, per la seva col.laboració i
impuls amb el desarrollisme depravador del territori.
Finalment, una reflexió: jo visc a Ciutat, al barri de La Soledat. Vegent com
avança, dia a dia, el procés d'espanyolització en moltes zones de Ciutat, S'Arenal i
Calvià, totes aquestes discussions quasi fan riure: Qui fa la feina de carrer? Quines
entitats es dirigeixen a la gent per explicar que aquest és un país amb una llengua
pròpia? Aquesta feina, poden fer-la els partits. Qui la farà? Uns mitjans de
comunicació que l'esquerra no té?
Massa sovint entitats com l'OCB o Joves de Mallorca per la Llengua han, o hem,
caigut en el parany del testimonialisme: juntar molta de gent, signar molts de
manifestos per tal que sortissin als mitjans de comunicació, crear una repercussió
mediàtica sobre mitjans que no controlam, i que finalment diran la seva.
Mentre la batalla es resol als mitjans de comunicació, que són els qui tenen una
veritable influència social, molts de nosaltres perdem el temps en no sé què. El quid
de la qüestió, està en crear espais de comunicació i llibertat, espais no controlats
ni pagats ni dirigits per determinats poders fàctics. Ens cal crear espais de
comunicació propis, independents, estrictament democràtics, de debat franc, per
estendre la consciència nacional i social. Altra cosa és que això soni a utòpic, que
ho pot semblar; emperò almanco indica un camí.
Espais com aquest, d'altra banda.
Salut, una abraçada, i endavant!
Jaume Escales
_______________________________________
Agenda i plana web: http://www.araisempre.org
Per enviar correus a la llista: [EMAIL PROTECTED]
Per a subscriure's, donar-se de baixa...
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
