Just quan la UE es planteja patentar programari com als EUA, el sistema de patents dels EUA agreuja la seva crisi.
Aquesta setmana ha sortit a la llum una empresa americana, Pangea Intellectual Property, que té patents sobre comerç electrònic i està amenaçant amb judicis dotzenes de petites empresees a EUA que venen per internet[1]. Per evitar carÃssims judicis, les empreses paguen 5000 USD o fins i tot deixen de vendre per internet. La reacció dels nordamericans ha sigut d'indignació[2] davant aquesta evident extorsió legal. Poca gent s'adona encara de que la solució no és recaptar diners per defendre els denunciats[3], sinó corregir la llei que els permet patentar qualsevol cosa útil. El propi president de l'Oficina de Patents i Marques d'EUA ha admés la inutilitat del sistema de patents[4], i n'ha emprés una reforma, condemnada al fracà s perquè només ataca els sÃmptomes per comptes de les causes. Preten millorar l'avaluació de patents per detectar patents trivials. Però el problema no és tan que les patents siguin trivials o no sinó determinar les à rees en les que el sistema de patents és econòmicament beneficiós. A Europa tenim més sort. Tradicionalment només s'han concedit patents per a invencions que ensenyessin nous coneixements sobre l'ús de forces de la natura per a aplicacions industrials[20]. La llei distingeix (tot i que només implÃcitament) entre aquestes dues menes d'aportacions: - invencions del món material, que requereixen inversions en laboratoris, experiments i assajos (farmà cia, quÃmica, mecà nica...) i per tant potser no es farien sense l'incentiu de les patents (a part de que allò que monopolitza una patent ja té un cost marginal de producció al que se li pot afegir el de llicències de patents). - els descobriments i les creacions lògiques del món intel·lectual, que es dedueixen del que ja sabem de la natura sense necessitat de més experiments (programari, mètodes de negocÃ, maneres de presentar informació...). Per aquestes aportacions el que costa no és tenir la idea sinó portar-la a la prà ctica i que funcioni. A més el cost marginal de la informació és prà cticament zero i qualsevol pagament de llicència de patents afegida distorsionaria greument el mercat. Per això la protecció adient és la dels drets d'autor, que permet la competència però evita el plagi. Tanmateix, l'Oficina Europea de Patents, un organisme europeu extracomunitari poc sotmés a control democrà tic, s'ha anat separant progressivament d'aquesta tradició legal, i malgrat que la llei no ho permeti, ha concedit milers de patents de programari[19]. Aquestes patents sempre semblaran vagues i injustes, perquè no requereixen l'observació empÃrica que hauria de justificarles, i només s'apropien del que ja tots sabÃem que era possible fer amb un ordinador. Aquest febrer la Comissió Europea va presentar una directiva per permetre patentar programari[5] per encobrir aquest comportament irregular del l'OEP. La directiva està en trà mit al Consell de Ministres, que en parlarà el 14 de novembre de 2002 [8] i al Parlament Europeu [7], on es tractarà el tema el 7 i 26 de novembre de 2002 [9]. La presidència danesa de la UE, representada per la seva oficina de patents, vol facilitar encara més patentar programari[6] i ha organitzat una conferència a Aalborg[10] avui i demà (28-29 d'octubre de 2002). La directiva ha suscitat polèmica perquè va en contra de les 128000 signatures[11], del 90% dels 1400 missatges a la Comissió[12], dels estudis econòmics al respecte[13] i del sentit comú. Justament quan a EUA és evident que no els funciona el sistema de patents, a la Comissió li dona per imitar-lo. Caliu[15] (una associació d'usuaris i usuà ries de gnu/linux en llengua catalana) va començar al març una campanya d'oposició a la directiva, i convidem a empreses, organitzacions, polÃtics, empresaris acadèmics i personalitats a adherir-se a les reivindicacions[14] compartides amb moltes altres organitzacions i personalitats (eurodiputats, diputats, senadors, l'ATI, l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC a Bellaterra, etc.). Amb Proinnova[16], un grup de treball sobre dret a la innovació d'Hispalinux i ATI (Associació de Tècnics en Informà tica), demanem que hom envïi missatges a les autoritats[17], amb còpia a l'arxiu que Proinnova ha habilitat a tal efecte. També hi ha altres campanyes en marxa en les què tothom pot participar[18]. Perquè els europeus volem innovar i no pleitejar, aturem les patents de programari ara!. Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED] Campanya contra les patents de programari de Caliu http://www.caliu.org/Caliu/Patents Referències [1] NotÃcia de amenaces legals de PanIP a petites empreses. InformationWeek http://www.informationweek.com/story/IWK20021020S0002/1 [2] NotÃcia i comentaris a Slashdot (a destacar el nordamericà que pensa emigrar a Canadà per fugir d'un sistema legal espatllat) http://slashdot.org/article.pl?sid=02/10/22/015241&mode=thread&tid=155 [3] Grup de defensa contra PANIP http://www.youmaybenext.com/ [4] Declaracions del cap de l'Oficina Europea de Patents sobre la reforma de la qualitat del sistema de patents d'EUA. http://news.com.com/2100-1023-962182.html http://proinnova.hispalinux.es/notas-prensa/nota-013.html [5] Anà l·lisi de la directiva COM(2002)92 de patentabilitat d'"invencions" implementades amb ordinador. http://swpat.ffii.org/vreji/papri/eubsa-swpat0202/ [6] Posició de la presidència Danesa. http://swpat.ffii.org/papers/eubsa-swpat0202/dkpto0209/ [7] Comentaris a l'informe i documents de treball de la comissió d'afers jurÃdics i mercat intern del Parlament Europeu http://www.caliu.org/Caliu/Patents/dgiv.ca.html http://www.caliu.org/Caliu/Patents/mcCarthy-facts.ca.html http://www.caliu.org/Caliu/Patents/mcCarthy-opinion.ca.html [8] Base de dades de la UE de procediment legislatiu per a la directiva 14 de novembre de 2002 Posició comuna http://wwwdb.europarl.eu.int/oeil/oeil_ViewDNL.ProcedureView?lang=2&procid=5974 [9] Debats al Parlament Europeu 7 i 26 de novembre de 2002 http://swpat.ffii.org/events/2002/europarl11/ http://www.europarl.eu.int/hearings/20021107/juri/default_en.htm [10] Conferència a Aalborg 28-29 d'octubre de 2002 http://www.dkpto.dk/en/eu/conf/programme.htm [11] Recollida de signatures contra les patents de programari. http://petition.eurolinux.org [12] Anà lisi de les respostes enviades a la consulta pública de la Comissió http://swpat.ffii.org/vreji/papri/eukonsult00/ [13] Bibliografia http://swpat.ffii.org/vreji/prina/index.en.html http://swpat.ffii.org/vreji/minra/sisku.en.html http://swpat.ffii.org/vreji/papri/index.en.html [14] Reivindicacions http://swpat.ffii.org/papers/eubsa-swpat0202/demands/ [15] Caliu http://www.caliu.org/ [16] Proinnova http://proinnova.hispalinux.es/ [17] Campanya d'enviaments d'opinió a l'Oficina Espanyola de Patents i Marques i altres organismes http://proinnova.hispalinux.es/campanyas/oepm-comentarios/index.html [18] Actuar contra les patents de programari http://www.caliu.org/Caliu/Patents/lluita.html http://proinnova.hispalinux.es/campanyas [19] Galeria dels horrors de les patents de programari http://swpat.ffii.org/vreji/pikta/index.ca.html [20] Criteri de tecnicitat http://swpat.ffii.org/analysis/invention/index.en.html -- Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED]