Em sembla molt interessant el fil que heu començat! Tot i que l'article no aporta cap novetat, i em sembla jugar amb el titular i les paraules.
El que ha passat amb LibreOffice ho trobo molt interessant com comenta Eloi. "Llibertat i democràcia no sempre vam unides", ho escric entre cometes, però és veritat que sovint confonem la idea de democràcia com bo o ideal. Primer cal tenir ben clar els termes i compartir el mateix llenguatge. Democràtic no vol dir consens, ni arribar a la millor opció, sovint és la decisió de la majoria. No pretenc debatre, només que cal agafar les paraules amb pinces i qüestionar-se fins i tot el que "creiem com veraç" o bo. Crec que el programari lliure (com diu Eloi) té els seus mecanismes. I en això, penso, té la seva riquesa el programari lliure. El dia 12 de maig de 2016, 9:00, Eloi <entfe...@gmail.com> ha escrit: > El 11/05/16 a les 22:28, Narcis Garcia ha escrit: > > A la llista del GiLUG es va comentar un article que assenyala el > > programari lliure a diferència de la resta: > > www.uoc.edu/portal/ca/uoc-news/actualitat/2016/088-software-lliure.html > > > > I un membre de la UOC s'ha subscrit a la llista del GiLUG per > defensar-se: > > http://llista.gilug.org/mailman/listinfo/usuaris > > Vagi per endavant que no m'entusiasma gaire la idea de "crossposting" > entre llistes de correu, sabent com solien acabar als grups de > notícies... i amb algun disgust que aquí ja hem tingut. > > Dita la qual cosa i llegit l'article resum de l'estudi, no només no ho > veig com un "atac" (per fer servir la mateixa paraula contundent que a > l'altra llista) sinó que personalment crec que té raó en el que diu. Ara > bé, també crec que l'enfocament és limitat. > > Deixant de banda la fama de tirà d'en Torvalds, que podria fer córrer > rius de tinta^Wbits, tenim un exemple prou recent i d'envergadura de > democràcia que no funciona: l'escissió d'OpenOffice a LibreOffice. En el > si d'Oracle (que també quins uns), els desenvolupadors no tenien gens > clar com podien exercir la direcció del projecte i van marxar en massa a > un fork, que ha esdevingut de facto en la branca mestra. Personalment, > en aquest sentit no em sorprendria que en el futur passés quelcom > similar amb VirtualBox, que algun soroll de sabre s'ha sentit ja. > > Si entenem com a "projecte democràtic" l'existència d'una constitució > com sembla apuntar l'estudi, com la que té Debian, docs molts projectes > de programari lliure no en tenen, sigui per una "direcció gurú" com la > del nucli de Linux, sigui perquè la seva dimensió relativament reduïda > no ho justifiqui, sigui perquè simplement mai s'han trobat amb la > necessitat. > > Cas ben diferent, gairebé m'atreviria a dir que excepció dins la norma, > és la organització interna de Debian, amb una constitució clarament > definida i uns processos de discussió i votació. Clar que en aquest cas > estem parlant d'una distribució més que d'un projecte de programari > lliure, on hi ha matisos addicionals que crec s'escapen de l'àmbit de > l'estudi. > > Així doncs, estic d'acord amb la conclusió que els projectes de > programari lliure poden ser no democràtics enfocats individualment. Dit > això, però, el mateix ecosistema del programari lliure té mecanismes per > suplir aquesta falta de democràcia en forma de derivació de codi per > tercers. Com en el cas de LibreOffice, si la majoria de desenvolupadors > migren, en certa forma realitzen un exercici de democràcia a l'impulsar > una nova branca que resulti més forta que l'original. > >
