Sembla que marxar d'aquí és un factor important que fa que alguns demanin mesures. Potser interessarà saber en Pau Rul·lan també ha marxat. Em diu:
"(...) m'hi he acabat desapuntant. Era vergonyós com et tractaven (...)" No ho enten perquè està molt interessat en estudiar per a ser informàtic. Gràcies a la feina d'uns quants --pocs, però prou contundents-- potser li tocarà fer feina en una generació post-Windows 95 en la que es podrà fer més que no pas d'instal·lador de llicències de productes globalitzats que només es poden conèixer per damunt. Instal·lador de luxe, després d'una carrera on va aprendre moltes coses que no pot aplicar a la feina. A més de veure-ho com a futur professional, per a ell també és una afecció. Escriu articles com aquest: http://bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=2096 Encara li queden anys per entrar a l'universitat, llargs quan s'en tenen... (no diré la seva edat, no li agrada :) Només volia il·lustrar que és un cas palmari (diria que excepcional, però a ell no li agrada :) d'un tema que es parla aquí des del 96: la informàtica. En 8 anys ha canviat i gent com en Pau és un exemple del milloret que arriba. Estaria bé que participés, però em penso que no serà aquí, perquè de moment (no hi ha res definitiu) aquest lloc ha perdut el tren. En Josep Payo deia que afortunadament s'han obert més llistes. Només qualque nostàlgic d'altres temps gosa fer l'experiment de tornar a la Caverna --i perquè els experiments socials m'agraden, ho sento pels que no ho voldrien... però no ho passo pas malament :) A algú que sap força d'una cosa se li demana que no parli només d'aquella cosa --sempre i que no sigui WIndows, clar. Suposo que ha de parlar de coses que no sap (com de Windows), així per ventura aquest lloc serà com aquelles tertulies mediàtiques mediocres on es parla de tot encara que no s'en sabi. Doncs els que ho demanen poden estar tranquils, tenen un entès [excepcional] menys a parlar del que sí sap: en Pau. Podeu cercar totes les excuses que vulgueu: des del to fins a militància sectària. Jo ho entenc --deia que m'agraden els experiments-- perquè el més habitual és cercar les solucions on interessa, no on són. Com aquell borratxo que cercava la moneda davall el fanal, no on l'havia perdut. Provocar a qui diu coses ben dites (en Joan Vilarnau en va fer un bon recull, gràcies :) és una tàctica tant vella i bruta com la del poli que posa droga a la butxaca del que té tots els números per acabar al cuartelillu, ja s'hi pot posar com vulgui. Opino que posats a dormir rostit, que el poli quedi amb qualque costella cruixida, també. Allò de posar l'altre galta està pensat pels hipòcrites --basta veure el tictac dels que s'ho van creure i són "practicants", per qualque cosa es van empescar la confessió. Alguns vau fer que la conversa al començament fos interessant, però detectava el que he vist altres pics: "virgensita que me quede". No els interessa que això lliure progressi. Si el debat deriva cap a l'impertinència, normalment s'hi deixen arrossegar. Tot val per endarrerir l'acceptació o justificar la no acceptació d'una cosa que no es vol acceptar. Per jo és acotar-se junt al borratxo, devall el fanal, per cercar la moneda, tot semblant "solidari" i amable, mentre renya, pel to, al que va dir "ves a dormir la mona" al borratxo. En fi, que en Pau ha marxat. Possiblement no sabrà gaire greu, perquè no li vau poder agafar afecte. Alguns no ho han permés. -- Benjamí http://weblog.bitassa.net . _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
