El Periódico de Catalunya (12-5-05)
CONTROVÈRSIA PER UN ENGANY // L'EXPLICACIÓ
Marco justifica haver falsejat la seva biografia per tenir "més ganxo"
• L'expresident de l'Amical de Mauthausen se sent "mort" però va mentir perquè veia "just" el motiu
• La Generatitat li retira la Creu de Sant Jordi que li va donar el 2001 per lluitar "contra el nazisme"
|
|||||
BARCELONA
Amb la cara compungida, enfilant frases de vegades incoherents, i alternant el to cordial amb una certa agressivitat cap als mitjans de comunicació, l'expresident de l'associació Amical de Mauthausen i altres camps va voler justificar ahir haver falsejat la seva biografia i haver deformat la realitat de la seva estada a les presons del Tercer Reich. "Va ser una criaturada; em pensava que tindria més possibilitats de fer arribar el missatge, més ganxo", va declarar. Com a conseqüència d'haver falsejat la seva biografia, la Generalitat de Catalunya va acordar ahir retirar-li la Creu de Sant Jordi, concedida l'any 2001 "pel seu combat contra el franquisme i el nazisme".
L'expresident de l'Amical de Mauthausen va concedir entrevistes i va peregrinar ahir per emissores de ràdio i de TV per explicar la seva verdadera història, després de fer-se públic el dia anterior que no havia estat pres al camp de concentració de Flossenbürg, tal com havia assegurat en la seva biografia del 1978 i en infinitat d'entrevistes. De vegades li tremolava la veu, però no semblava, de moment, que s'hagués d'ensorrar anímicament.
"PODRIA HAVER DESAPAREGUT"
"¿Com vol que em senti? Em sento mort; he tingut el valor suficient per parlar amb els mitjans. Podria haver desaparegut durant tres mesos i no hauria passat res; se m'ha de reconèixer que he volgut estar aquí", va dir ahir a aquest diari.
Va reconèixer haver abusat de la "bona fe" d'escriptors, periodistes i exdeportats. "Jo crec que sí que he abusat de la bona fe, sobretot de la dels mitjans de comunicació; jo no dic que el fi justifiqui els mitjans, tot i que per mi, sí; si ho he fet ha sigut per una causa que considerava justa", que era explicar la realitat dels deportats.
Marco només va perdre les formes quan se li va fer una pregunta, que flota en boca d'alguns exdeportats crítics amb la seva gestió: "¿Va ser un infiltrat?" (en referència a si va treballar durant la guerra per a la policia secreta franquista o la nazi). La seva resposta va ser contundent i plena d'ira: ¿"Qui s'atreveix a dir que sóc un infiltrat? ¡Que vingui aquí i m'ho digui a la cara"
Segons Marco, la seva carrera com a falsificador de la seva pròpia història va començar ja fa molts anys, quan se li va demanar la col.laboració per a un llibre titulat El cerdo del comandante. "Aquí vaig dir que vaig estar a Flossenbürg, cosa que no és veritat, i també que vaig ser fet presoner per la Gestapo i enviat a la presó de Kiel, cosa que sí que és certa". Marco va admetre que va incloure allà una part de la seva història "que no és veritat".
Sense una línia argumental clara, Marco va explicar la que, segons ell, és la seva verdadera història. "No vaig fugir d'Espanya amb els republicans el 1939, me'n vaig anar amb una expedició de treballadors espanyols", sosté. En el seu cap rondava la idea, segons diu, d'unir-se a la resistència francesa. "Alguns com jo ens havíem fet il.lusions que podríem baixar del tren quan passés per França, i això no va ser possible". Ni tan sols dóna detalls de les activitats per les quals va ser detingut per la Gestapo, al cap de poc de ser a Alemanya com a treballador.
"EM SENTO ENGANYAT"
Jaume Álvarez, exdeportat català al camp de Mauthausen, va admetre ahir sentir-se "enganyat", tot i que va alabar la gestió de Marco al capdavant de l'Amical. "Estic estupefacte", va explicar Álvarez. La direcció de l'Amical va rebutjar les justificacions de Marco: "Ens ha enganyat i ens ha causat un gran dolor", va declarar Rosa Torán, presidenta en funcions. Per Torán, les falsedats de Marco "es poden explicar, però no justificar".
L'organització va entonar el mea culpa per no comprovar la història. "Marco va arribar a l'Amical amb una trajectòria pública que era un dels seus pilars", va dir Torán.
--------------------
CONTROVÈRSIA PER UN ENGANY // L'EXPLICACIÓ >> PASSAT SINDICAL
La CNT evoca que el que era el seu secretari general va acabar expulsat
|
|
||
A. F.
BARCELONA
La invenció d'Enric Marco del captiveri en un camp d'extermini nazi ha causat sorpresa i consternació entre els seus antics col.legues sindicalistes. Fonts de la CNT, sindicat en el qual va ocupar el càrrec de secretari general entre el 1978 i el 1979, van destacar que Marco va ser expulsat de la central i el van acusar d'intentar "usurpar-ne les sigles".
L'expresident de l'associació Amical de Mauthausen va deixar un "record turbulent" a la CNT per la seva participació en una escissió dels anomenats "reformistes", segons va explicar ahir un dels seus antics companys. La ruptura va originar un conflicte judicial per les sigles i el patrimoni sindical que es va acabar amb la creació de la CGT el 1989.
Paco Giménez, secretari general de la Unió Sindical Obrera (USO) del 1974 al 1987, va tenir una bona impressió quan va tenir contacte amb Marco en la preparació de manifestacions i actes sindicals conjunts. "En aquelles dates era una persona agradable i un d'aquells vells lluitadors contra el franquisme. M'ha sorprès moltíssim la notícia", va assegurar Giménez.
El 8 d'abril passat Marco no va assistir a una conferència sobre la repressió del moviment obrer durant les dictadures a la Universitat de Barcelona, en què va participar el dirigent de l'USO.
--------------------------------
CONTROVÈRSIA PER UN ENGANY // LA MENTIDA
El verdader deportat 6.448 de Flossenbürg era un altre espanyol
• Enric Marco va agafar el número de H. M., un compatriota pres entre el 1944 i el 1945
• El president de l'Amical va intentar que l'arxiu del camp acredités la seva estada
|
|
||
ANDREAS GONZÁLEZ
BARCELONA
El deportat 6.448 del camp de concentració de Flossenbürg era espanyol. Però no Enric Marco, com aquest ha sostingut durant 30 anys alimentant una enorme mentida. La verdadera identitat del pres 6.448 s'amaga darrere les inicials H. M. A penes va estar 10 dies al camp de concentració del nord-est de Baviera, entre el 23 de febrer i el 3 de març de 1944, perquè va ser transferit a un dels camps exteriors de Flossenbürg: el de Hradischko, a l'altre costat de la frontera txeca. Va conservar el seu número d'identificació fins al final de la guerra, cosa que apunta que hauria pogut sobreviure.
Johannes Ibel és el responsable del banc de dades de presoners de Flossenbürg, convertit en un memorial, i va confirmar ahir a aquest diari que no s'havia trobat mai el més petit rastre del pas d'Enric Marco pel camp. I no precisament perquè no s'hagués buscat. De fet, explica Ibel, Marco era "un conegut" de molts treballadors del memorial. No perquè el seu nom hagués aparegut alguna vegada entre els dels 98.000 deportats de Flossenbürg dels quals es té una identificació precisa, sinó per les seves visites al camp en representació de l'Amical Mauthausen per homenatjar els deportats.
INVESTIGACIÓ
Però els viatges de Marco també tenien una altra finalitat. Ibel recorda que va demanar al memorial una acreditació documental de la seva condició de deportat, encara que va evitar aportar el seu suposat número d'identificació. "Vam fer una investigació exhaustiva i no va aparèixer el més petit indici de l'estada del senyor Marco a Flossenbürg o als seus camps externs", explica Ibel. ¿Suficient per descobrir l'impostor? No, perquè hi falten fitxes de presoners.
El verdader deportat 6.448 va agafar el número d'un altre presoner del camp, l'eslovè L.V., que va estar de trànsit a Flossenbürg entre el 8 i el 20 d'octubre de 1943, abans de ser enviat a Buchenwald. Ibel no descarta que s'assignés a més persones el mateix número amb anterioritat o entre les estades del deportat eslovè i l'espanyol: "Alguns números han identificat fins a vuit o deu presoners, perquè en cas de mort o trasllat es tornaven a assignar a un altre deportat".
AFUSELLATS 30.000
dels 100.000 interns que van tenir Flossenbürg i els seus camps annexos entre el 1938 i el 1945 van morir. Només a Hradischko, on van ser transferits H. M. i almenys 24 espanyols més, els nazis van executar més de 100 deportats en les hores prèvies a l'alliberament pels aliats. Els presos de Hradischko sí que podrien haver firmat la verdadera Memoria del infierno que Marco va escriure l'any 1978 falsejant la seva biografia. Estaven obligats a cavar fosses per enterrar els afusellats per les SS, a canalitzar conduccions d'aigua, reparar carreteres i construir fossats antitanc i parapets.
---------------------------------------
CONTROVÈRSIA PER UN ENGANY // LA INVESTIGACIÓ
Andalusia premia un altre suposat fals deportat
• El descobridor del 'cas Marco' va trobar al desembre una altra faula impossible
• La revelació va passar desapercebuda perquè es va publicar en una revista científica
|
|||||
CARLES COLS
BARCELONA
Benito Bermejo, l'historiador que a partir de les incongruències detectades ha acabat amb la gran mentida d'Enric Marco, ja va destapar el mes de desembre passat en una revista científica un cas molt similar al de l'expresident de l'Amical Mauthausen. És Antonio Pastor Martínez, presumpte intern del camp de concentració de Mauthausen després del seu pas probable pel de Vernet d'Ariège. A l'article, Bermejo i la també historiadora Sandra Checa es referien a Pastor només per les inicials, però descobrir la verdadera identitat del possible impostor no era difícil. Ningú, sembla, ho va intentar. El 25 de febrer passat, sense anar més lluny, la Junta d'Andalusia el va guardonar per la seva trajectòria vital. La farsa continua.
La construcció d'una impostura. Un fals testimoni de la deportació de republicans espanyols als camps nazis. Aquest és el suggestiu títol del treball d'investigació que Bermejo i Checa van donar a conèixer a la revista Migraciones y exilios. L'historiador, ahir des de Mauthausen, va explicar, irònic, que només cal publicar en cercles científics perquè les informacions quedin amagades.
El propòsit del treball no era posar en evidència Pastor. D'aquí venen les inicials. La intenció era destapar la falta de rigor amb què sovint s'elaboren reportatges periodístics que es presenten com a suposats treballs d'investigació històrica.
"Els autors d'aquests treballs en cap moment s'han plantejat la inconsistència dels relats", denuncien Bermejo i Checa. El resultat és sorprenent. Granada en el exilio un documental de Localia TV, en què Pastor era una de les principals fonts d'informació, va rebre un premi de periodisme de la Junta d'Andalusia malgrat que estava --afegeixen els historiadors-- ple d'errors d'envergadura.
RELATS IMPÚDICS
Les verdaderes víctimes --va explicar ahir Bermejo-- solen mostrar un cert pudor a l'hora de relatar les seves experiències. Les falses, en canvi, tendeixen a un exhibicionisme que atrau els mitjans de comunicació. "Els relats d'aquests estan fets a mida, mentre que els testimonis dels deportats es troben limitats per unes vivències reals", era la conclusió de la parella d'investigadors en el seu article del desembre.
Pastor, en qualsevol cas, no ha adquirit a Andalusia els graus de notorietat que ha tingut a Catalunya Enric Marco, però no li falta gaire. És autor d'una llista àmpliament celebrada per les autoritats locals amb els noms i cognoms de totes les víctimes andaluses dels camps nazis. La llista, no obstant, és, segons Bermejo, una simple relectura del llibre Triángulo azul en què han estat seleccionats els noms de les víctimes suposadament andaluses. El mètode, segons sembla, va donar peu a molts errors.
La inquietant pregunta, en definitiva, és: ¿hi ha més impostors?
ENCARA UN ALTRE
Acabada la guerra, l'antropòloga francesa Germaine Tillion va retratar que era molt freqüent que espanyols que havien marxat com a voluntaris a Alemanya tornessin als seus pobles presentant-se com a víctimes. El 1995 una editorial alemanya va donar crèdit a la faula de Binjamin Wilkomerski i aquest es va convertir en una celebritat fins que es va descobrir que era una farsa. A l'Espanya actual, sosté Bermejo, les úniques històries de víctimes de camps de concentració insostenibles són les de Marco, Pastor i un tercer impostor que és d'Astúries, menys rellevant perquè es tracta d'algú amb antecedents psiquiàtrics greus.
-------------------------
CONTROVÈRSIA PER UN ENGANY // LA INVESTIGACIÓ >> A ESPANYA
Atrapat en la seva mentida
• Els psiquiatres defineixen Enric Marco com un mitòman narcisista que va acabar creient ser el seu personatge
• Descarten que enganyés a consciència
|
|
||
ÀNGELS GALLARDO
BARCELONA
Amb un trastorn de personalitat com el que els psiquiatres consultats atribueixen a Enric Marco es pot arribar al final de la vida sense necessitar confessar la impostura i amb una escassa consciència d'haver mentit. El defineixen com un possible mitòman afectat per un trastorn propi de les personalitats narcisistes. Algú necessitat d'inventar un personatge admirable o heroic, que encara que edifica la seva realitat quotidiana sobre una creixent invenció, no es pot definir com un simple mentider ja que viu creient el que diu.
"Un mentider enganya conscientment; un mitòman es comporta de forma coherent amb el personatge que recrea diàriament, i se l'acaba creient", afirma Lluís Borràs Roca, psiquiatra forense. "El narcisista --afegeix-- sempre inventa un personatge important, un president d'alguna cosa, un heroi amb diverses carreres, algú destacat. El que el justifica és la necessitat de ser admirat".
Mai perden la noció de realitat, com li passaria a un malalt de psicosi esquizofrènica, diu Borràs. "La seva conducta sempre és creïble i comprensible, sense deliris ni al.lucinacions --explica--. La figura inventada ofereix dades i detalls en abundància, ja que se l'estudien i es documenten. Sempre es deixen molt bé a ells mateixos. Aquesta és la seva característica".
Tan bé es deixen a si mateixos que no és estrany trobar-los en un jutjat per la seva implicació en alguna estafa. "El mitòman narcisista s'atribueix un tren de vida tan alt que resulta impossible de mantenir --diu Borràs, que durant 17 anys va ser psiquiatre a la Clínica Forense de Barcelona --. Solen anar a hotels de cinc estrelles, condueixen Mercedes. Són fanfarrons. No és estrany que es converteixin en estafadors". I cita el cas de Luis Roldán, l'exdirector de la Guàrdia Civil que es va inventar títols universitaris.
Hauria sigut molt difícil identificar la impostura de Marco si no s'hagués investigat la seva història, apunta Antoni Bulbena, cap de Psiquiatria a l'Hospital del Mar. "Mai ho hauria confessat", suposa.
En la seva opinió, aquest home pateix una dissociació de la personalitat, és a dir, ha fet una doble vida perfectament convençut que el personatge que va dissenyar en la seva biografia del 1978 --un deportat en un camp de concentració alemany-- reflectia la seva pròpia experiència. "Tret del principi, no crec que hagi enganyat deliberadament", afirma Bulbena. "Aquestes creacions d'una personalitat novel.lesca atrapen l'autor, que se'n fa addicte i s'hi instal.la, i l'enriqueix", afirma.
Un símbol familiar
Aquesta immensa fantasia no ha pogut ser casual o gratuïta, intervé la psiquiatra Alicia Roig, adscrita als centres de salut mental de la Generalitat. "Un mitòman patològic sol actuar a partir de la fixació d'un fet històric familiar. És possible --assegura-- que el nazisme simbolitzi alguna cosa important en la vida d'aquest home".
En el fons, afegeix Borràs, és probable que Marco fos una persona amb un gran complex d'inferioritat, a qui ara l'espera el pitjor per al seu perfil: "Pot inventar noves mentides per justificar la seva acció --apunta--. Però, si passa d'heroi a dolent, si no és admirat, que és la seva ambició, ho passarà molt malament. Es deprimirà".
-----------------------------------------
El falso deportado presenta sus mentiras como un apoyo a las víctimas
El Gobierno catalán retira a Enric Marco la Cruz de Sant Jordi
CLARA BLANCHAR / JACINTO ANTÓN - Barcelona
Enric Marco, el falso deportado que mintió durante 30 años sobre su internamiento en un campo de concentración nazi y recién destituido como presidente de la asociación Amical de Mauthausen, trató de justificarse ayer alegando que su impostura beneficiaba a la causa general de la deportación. Dijo haber usado "la aureola de superviviente para reclamar la atención" sobre los deportados y difundir su historia. En una entrevista concedida a la televisión autonómica catalana, Marco pidió disculpas "a los que se hayan sentido estafados y engañados" y se mostró al borde de las lágrimas. Pero utilizó un tono retador y hasta indignado al afirmar que él también sufrió el terror nazi y reivindicar un lugar entre las víctimas. "¿Soy sólo un pícaro?, ¿De qué me he aprovechado?", se preguntó.
Marco explicó que, si bien es cierto que no estuvo en campo de concentración alguno, sí fue detenido y maltratado por la Gestapo en 1942, y aseguró que simplemente había extrapolado su experiencia a otro lugar. "Cambié el escenario, pero yo también soy un superviviente, ¿cómo se atreve alguien a decirme que yo no era de los suyos sólo porque no estuve en un campo de concentración?"
El ex presidente de Amical de Mauthausen afirmó que ni su familia conocía que su historia era falsa. "Es cierto que en este aspecto les he engañado, sí", admitió. No obstante, su esposa y sus hijas, dijo, le entienden y le apoyan.
El falso deportado se refirió ambiguamente a su "verdad", habló de "fantasía hecha realidad" y "desdoblamiento" y dijo que su convicción antinazi le llevó a inventar, que mintió "por una buena causa", para difundir mejor el dolor de las víctimas.
De la Cruz de Sant Jordi, la más alta condecoración de Cataluña, que posee y que la Generalitat ha anunciado ya que le retirará, dijo: "Creo que me la han dado por muchas cosas más, pero no importa, si he de devolverla, lo hago". La Generalitat rechazó la mentira de Marco e, igual que la Confederación para la Memoria Histórica de Cataluña, se solidarizó con "los valores" de asociación que presidió Marco.
La revelación de tres décadas de mentiras ha significado un mazazo para Amical de Mauthausen. "Sentimos un dolor tremendo. Es muy difícil y pesa mucho. Quizás más que por nosotros
[los miembros de la junta], por el mal que pueda hacer a los deportados", dijo ayer la presidenta en funciones de la asociación, Rosa Toran.
Añadió que nunca sospecharon nada, porque "Marco no era un desconocido cuando comenzó a colaborar con la asociación hace cinco o seis años. Tenía una trayectoria política y sindical y una biografía cuyo eje central era su condición de deportado".
"Nosotros actuamos de buena fe, la gente no viene aquí con un carné en la boca", subrayó Toran encogiéndose de hombros.
Para la deportada catalana en Ravensbrück Neus Català, única superviviente española del célebre campo de concentración nazi para mujeres, la impostura de Marco "ofende a los muertos". Català insistió ayer en que las mentiras del falso deportado son un acto indigno que no merece ningún tipo de comprensión ni disculpa.
Rosa Toran explicó que las medidas que Amical Mauthausen pueda tomar se decidirán en la asamblea extraordinaria que convocarán en breve. Pero no será fácil, porque Amical cuenta con 650 socios en toda España.
La asociación convocó a mediodía a la prensa para explicar con detalle cómo se precipitó el desenmascaramiento de "el señor Enric Marco", como se refirió al impostor.
Con semblante entero y midiendo cada una de sus palabras, Toran explicó que la asociación conoció el pasado domingo 1 de mayo -justo después de la reelección de Marco como presidente- la existencia de un informe que cuestionaba su condición de deportado. La junta instó al entonces presidente a aportar pruebas de su condición, pero juzgaron insuficientes los documentos aportados. Le pidieron que renunciara al cargo y que no participara en los actos de homenaje a los deportados en Mauthausen de cinco días después.
Simultáneamente, decidieron no hacer público el engaño para no empañar el homenaje. Sin embargo, sí acordaron comunicar el descubrimiento al Comité Internacional de Mauthausen y a los Gobierno español y catalán, en tanto que instituciones implicadas en el viaje conmemorativo. La reacción del presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, y del consejero de Relaciones Institucionales de la Generalitat, Joan Saura, fue la de "aceptar que el reconocimiento a los deportados estaba por encima de la trayectoria de una persona", en palabras de Toran. "La gran paradoja es que el señor Enric Marco hubiera podido llegar a ser presidente de Amical sin ser deportado", concluyó.
------------------------------------
|
Diario de Mallorca (12-5-05) REPORTAJE. HOLOCAUSTO I SOSTUVO UNA MENTIRA DURANTE CASI 30 AÑOS |
|
| Enric Marco, el deportado que nunca vivió en un campo nazi | |
--
___________________________________________________________
Sign-up for Ads Free at Mail.com
http://www.mail.com/?sr=signup
