Benvolgudes companyes i
companys de Memòria Històrica,
He copiat i traduït, a continuació, la primera part de
l'argumentació del jurista Alfonso Fierro en relació als
arguments jurídics justificatius del cop d'Estat de 1936.He aprofitat
també per copiar a continuació la segona part, enviada a la llista fa uns
dies.La primera partfou publicada el 19 de febrer de 2004a la
llista GCE (Guerra Civil Española, [EMAIL PROTECTED]).Lasegona partés
de 27 de febrer. Com ja vaig dir en motiu de la transcripció de
l'anterior,es tracta d'uns articles que poden"interessar a tots.
De manera particular poden resultarclarificadorpels membres de la
llistamés versats, o estudiosos,de lesqüestions jurídiques
(...) Són un conjunt de reflexions especialmentinteressants,
sobretot,perposar en evidència irebatre un cert revisionisme
que pretén justificar per la via jurídica la sublevació contra el règim de
la II República".Torn a ressaltar en negreta,i
asubratllar, el que heconsiderat les conclusions i idees clau.
Personalment m'impressiona molt, del'exposició de Fierro, per comparació
amb d'altres que havia llegit, el raonament sobri, sintètic, i la
claredat expositiva. Són dos articles que val la pena donar a
conèixer i tenir sempre ben a mà.
Salut i una abraçada !
Jaume Escales i Tous
Justificació del cop d' Estatde 1936 (I).- La justicació
per legítima defensa.
Entre els que defensen l'alçament de 1936 es troben alguns col·legues
meus de professió que utilitzen els arguments jurídics de la legítima defensa i
de l'estat de necessitat com causes de justificació del cop de Franco.
Nofaré una anàlisi jurídica profunda, ni de bon tros, del
tema,però si que donaré la meva opinió en línies generals. Avui ho faré
respecte a la legítima defensa, i unaltre dia parlaré de l'estat de
necessitat. La legítima defensa és una causa de justificació, és a dir una causa
que eximeix de la responsabilitat criminal quan es donen tots els seus
requisits. Perquè una acció antijurídica, en el nostre cas un delicte de
rebel·lió militar, pugui eximir de responsabilitat a criminal als seus autors,
aquests,en rebel·lar-se, han d'obrar en defensa de la seva persona o drets
propis o aliens, sempre que concorrin els requisits següents: 1.-
Agressió il·legítima contra un bé jurídic protegit, en el nostre cas,la
vigència de la Constitució de 1931, inviolabilitat de les Corts o del Govern. A
més l'agressió ha de ser actual o imminent. 2.-Necessitat racional del
mitjà emprat per a impedir-la o repel·lir-la. 3.- Falta de provocació
suficient per part del que es defensa. El primer requisit no es
compleix ni de lluny pel que fa a voler defensar la Constitució, les Corts o el
Govern d'un atac il·legítim; primer, perquè nohi haver atac, i segon
perquè l'últim en el que pensaven elssublevats eraen defensar la
Constitució i aquellesinstitucions. Buscaven més aviat tot el
contrari. L'agressió il·legítimavingué doncs únicament dels revoltats. El
primer requisit, doncs, no es va donar al juliol de 1936. Les coses serien
una mica diferents en cas d'un cop militar a l'octubre de 1934, després de
l'alçament del PSOE. Aquí si quehi vahaver agressió il·legítima
contra la Constitució, les Corts i el Govern; l'agressió, a més, va ser actual,
ja que s'havia efectivament produït. Si la rebel·lió en aquest cas hagués
consistit a substituir al Govern usurpant les seves funcions -perquè el Govern
hagués romàs inactiu sense combatre la revolució, incomplint per tant les seves
obligacions constitucionals- el primer requisit es donaria en 1934, però
¡atenció!: sempre que el propòsit de defensar la vigència i integritat de la
Constitució hagués estat el veritable i únic motiu del cop. Un cop militar en
aquestes circumstàncies seria delictiu però, de moment, estaria emparat pel
primer requisit. Respecte al segon requisit,en no
haver-hiagressió il·legítimael 1936, no
hihaviaresa repel·lir, i per tant tampoc es dóna. El 1934,
tampoc, doncs el Govern no va romandre precisament inactiu, i per tant no
hiva haver necessitat de substituir-lo per a mantenir la vigència i
integritat de la Constitució. Per tant, un cop el 1934 contra la revolta del
PSOE no hagués estat emparat per aquest requisit. Quant a l'últim dels
requisits, no es produeix respecte a 1936 (no hi ha agressió il·legítima) i
en relació amb 1934, no em consta que el PSOE s'hagués revoltat a causa d'una
prèvia provocació militar concreta. Per tant aquest requisit sí es donaria en
1934. En conclusió: el cop de 1936 no està emparat per cap de les
circumstàncies de la legítima defensa. La responsabilitat dels rebels no té cap
tipusnieximent ni atenuant. Va ser un acte criminal sense
justificació possible. Un eventual cop el 1934 estaria emparat
per dos dels tres requisits (1º i 3º) ambla qual cosa,en no
donar-se la legítima defensa de forma completa, deixa de sereximent i
passa a ser una simple atenuant (reducció de la pena).
(continuarà amb l'estat de
