M.H. - A na Conxa i a tots

[Jaume Escales i Tous]

Benvolguda Conxa,       Has escrit fa una estona:   "...a vegades una persona no pot callar davant lo que considera una gran injustícia, pel fet de viure a Barcelona, no estic massa al tanto de lo que passa a Mallorca i pel mateix fet puc ser bastant imparcial, estic lluny de qualsevol “capelleta” i d’intrigues palatines. Potser en Miquel no hagi emprat paraules apropiades per defensar-se però jo entenc molt be la seva indignació, hem lluitat molt d’anys junts quan molt poca gent encara  ho feia, sense treure més profit que la satisfacció de haver lluitat per lo que creiem just, no crec que persones com ell hagin de ser l’objectiu de les ires dels que en teoria lluiten per lo mateix, el enemic no és ell."       Personalment subscric totes i cada una de les teves paraules.     Jo, que visc a Mallorca, també puc ser bastant imparcial, i tot i viure a Mallorca, crec que també estic lluny de qualsevol "capelleta" i d'intrigues palatines, o m'hi esforço cada dia per estar-hi, enfora, t'ho puc assegurar.     Me sap molt de greu que en Miquel hagi decidit depuntar-se de la llista.     Emperò, t'ho promet, des de la meva independència, i des de la meva conciència, com a membre d'aquesta llista vaig trobar que aquelles paraules mereixien rectificació, no eren adients, no eren correctes. Només era això.     Vull mantenir, i mantenc, tot el meu suport i reconeixement a la tasca de'n Miquel, impagable. I ja vaig dir en el seu moment que les coses que se li retreia en Josep no se sustentaven per enlloc. I voldria que en Miquel no hagués decidit donar-se de baixa.      I vull també poder dir, des de la meva independència, el que me va semblar, que allò de "pertorbats mentals" no era correcte.     Què havia de fer jo, personalment, callar? I això ho dic perquè, ara, què voleu que vos digui, d'alguna manera no puc evitar sentir-me una mica responsable del seu abandó.     Quan deia que aquelles paraules no eren correctes vos pensau que pensava en termes de "a favor de qui, o en contra qui" es podrà entendre això que dic?     Què hem de fer en aquesta vida, dir el que pensam i obrar en consciència, o fer el càlcul de veure a qui diran que fas el joc. Jo amb aquest darrer joc no hi vull entrar, me vull esforçar per no entrar-hi. I és clar que mai sé si ho aconseguesc, com tots!     I ho veig ben clar jo que en Miquel no és l'enemic.     I un grapat de coses més que veig clares.            Una abraçada.                               Jaume Escales i Tous, Ciutat de Mallorca, a 12 de gener de 2004