Us reprodueixo còpia del text de la moció de suport al programari lliure i la seva introducció a l’Ajuntament de Rubí que ha aprovat a instància del grup municipal d'ERC.
Jordi,
;------------------------------------------------------------------------ Moció de suport al programari lliure i de la seva introducció a Rubí
Francesc Sutrias i Grau, regidor portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Rubí, presento el següent text d’acord amb el que disposa el ROM en forma de proposta de resolució perquè sigui sotmesa a la consideració del ple i aprovada si s’escau.
Exposició de motius
Fa més de quinze anys que es parla en diferents fòrums tècnics mundials sobre l’anomenat model de llicència de programari lliure o programari sota llicència GPL (GNU General Public License). El programari lliure és aquell que permet a l’usuari, a més de l’ús del programa mateix, l’accés al seu codi font complet i la possibilitat de copiar-lo, distribuir-lo, estudiar-lo, millorar-lo i fer públiques aquestes millores amb el codi font corresponent, de tal manera que tothom se'n pugui beneficiar.
Als anys 80 la majoria de programari esdevingué propietari, de manera que no es pot compartir el programari lliurement amb altres usuaris d’ordinadors i, per descomptat, amb aquests tipus de llicències propietàries és, legalment parlant, totalment impossible modificar el programari per tal d’adaptar-lo a necessitats operatives específiques concretes. El gegant informàtic Microsoft encarna l’exemple més clar d’aquesta pràctica aprofitant la seva posició de domini del mercat.
El projecte GNU, que marca la data d’inici del moviment de programari lliure, va ser fundat per canviar aquesta situació. Un dels principals objectius del projecte GNU va ser aconseguir un sistema operatiu sota llicència GPL, de lliure distribució i de lliure modificació on poder executar el programari del projecte GNU.
L’any 1991 va sortir a la llum pública la primera versió d’aquest sistema operatiu desenvolupat amb el nom de GNU/LINUX. Des d’aleshores, en paral·lel, i gràcies a la col·laboració de milers de persones, s’han anat desenvolupant una gran quantitat de programes i utilitats basats en el mateix concepte de programari lliure. Cal destacar que aquest sistema operatiu permet la compatibilitat per instal·lar-hi també programes de llicència propietària, al mateix temps que en sistemes operatius propietaris es pot executar programari amb llicència GPL.
Amb el desenvolupament i la difusió d’Internet apareix un nou concepte, diferent però alhora profundament relacionat amb el de programari lliure: els protocols lliures. Aquests tipus de protocols, sobre els quals es fonamenten tots els serveis d’Internet (el web, el correu i la transferència de fitxers, entre d’altres), tenen el mateix origen i la mateixa filosofia que el programari lliure: la informàtica pública i la informació pública. Un exemple d’això és el fet que més d’un 70% dels servidors web del món estan basats en l’ús del sistema operatiu GNU/LINUX i d’altre programari lliure.
A l’àmbit empresarial cal esmentar que grans empreses informàtiques com ara IBM, Hewlett Packard, Apple i Sun donen suport tècnic, financer i comercial al programari lliure.
L’alt grau de consolidació que el programari lliure ha assolit en l’actualitat no pot explicar-se sense conèixer els avantatges econòmics, estratègics i socials que l’ús, la promoció i el desenvolupament d’aquest tipus de programari proporciona, en especial, a les administracions públiques, en contraposició al programari de llicència propietària. Alguns d’aquests avantatges són els següents:
Optimització de la inversió. Al programari de propietat, gran part de la inversió econòmica recau sobre el cost de llicència del producte, que només beneficia l'empresa productora del programa. Al programari lliure no hi ha cost de llicència i l'efecte d'això és que els programes són gratuïts i, segons alguns estudis, amb un cost de manteniment un 30% més barat que el programari de llicència propietària.
Foment de la innovació tecnològica i la indústria local, i independència del proveïdor. En el cas que es facin adaptacions o millores d’un programari lliure es fomenta la innovació tecnològica del país, ja que no cal encarregar-les a empreses d’altres països que treballen amb sistemes de propietat. Al món del programari de llicència propietària, només el desenvolupador de l'aplicació pot donar aquests serveis. D’aquesta manera contribuïm a la formació de professionals en noves tecnologies i al desenvolupament local sota els nostres propis plans estratègics. L'aposta pel programari GNU, a part d'augmentar la competitivitat de les empreses locals, generarà noves oportunitats de negoci, al ser la venda de serveis finals enlloc de la venda de programari tancat l'objectiu d'aquest. A més, qualsevol altra administració, empresa, institució, organisme o població en general es pot beneficiar de les millores introduïdes.
Seguretat i privacitat de les dades. El programari lliure, en disposar del codi font del programa, garanteix els drets civils de la ciutadania en els aspectes següents:
Els sistemes d'emmagatzematge i de recuperació de la informació són públics. Qualsevol persona pot veure i entendre com s'emmagatzemen les dades en un determinat format o sistema, i no estan lligats a sistemes tancats, que són tan habituals en el programari de llicència propietària. Amb això es garanteix la durabilitat de la informació.
És més difícil d’introduir-hi codi maliciós, espia o de control remot, ja que el codi font pot ser revisat i es poden detectar possibles portes posteriors (backdoors). Al programari de propietat, emprant tècniques jurídicament legals, mai no podrem saber si els programadors originals van introduir, ja sigui a títol personal o per encàrrec de l'empresa, portes posteriors que posin en perill la seguretat del sistema o la privacitat de les dades. A les administracions públiques aquest és un aspecte fonamental per garantir la seguretat i, de fet, és una de les raons argumentades pel Parlament Alemany per adoptar GNU/Linux com a sistema operatiu dels seus servidors.
Foment de la llengua pròpia. Actualment, les llengües minoritzades com el català tenen poques possibilitats de desenvolupar-se en el món del programari de propietat. En canvi, el programari lliure representa clars avantatges en aquest sentit. Qualsevol persona o institució pot traduir i adaptar un programari lliure a qualsevol llengua, inclòs el corrector ortogràfic, a diferència del programari de propietat, en què només l'empresa productora té els drets per realitzar la traducció. Un clar exemple és l’existència en català de sistemes operatius i programes d’edició de textos, fulls de càlcul i base de dades força anys abans que Microsoft acceptés la traducció al català de part del seu programari.
Aquests i d’altres avantatges han fet que l’ús, el desenvolupament i la difusió del programari lliure hagi arribat a les administracions públiques de molts estats. El govern xinès ha optat per una versió en xinès del GNU/Linux com a sistema de tota la Administració. Perú, Mèxic i Brasil, estan adoptant mesures similars.
Al nostre entorn proper, la Unió Europea, cal destacar les iniciatives del govern alemany destinades al desenvolupament, la promoció i l’ús de programari lliure: el projecte GNU Privacy Guard, desenvolupat pel GUUG (Grup d’Usuaris Unix d’Alemanya) i finançat pel govern alemany, és una de les millors eines de seguretat existents en l’actualitat. A més, la KBST, l’Agència de Coordinació de les Tecnologies de la Informació del govern alemany, recomana a les seves circulars l’ús de programari lliure a l’administració alemanya. Iniciatives ciutadanes com SoftCatalà, precursora de la traducció de programari de la talla del Netscape, OpenOffice, GIMP, KDE, GNOME o la distribució GNU/Linux Mandrake entre moltes altres, o l'associació CALIU (Catalan Linux Users) d'ajut mutu entre els professionals i amateurs en el món GNU/Linux, són només dos exemples de la potencialitat i de l'aposta de futur que per a la població local ofereix la filosofia GNU.
Cal esmentar, també en l’àmbit europeu, les iniciatives legislatives de l’Estat francès i del govern britànic amb l’objectiu que les seves administracions facin ús de programari lliure. En l’àmbit de l’Estat espanyol, és imprescindible destacar l’experiència d’Extremadura. A primers de 2002, aquesta comunitat ja utilitzava el programari lliure en tots els centre educatius, tant des del punt de vista dels programes informàtics com de les connexions a internet. El projecte “Linex”, però no es va aturar aquí, sinó que segueix en l’àmbit de la xarxa hospitalària i de les petites i mitjanes empreses.
Cal destacar que les iniciatives legislatives encaminades a promoure l’ús d’aquest tipus de programari en les administracions públiques de la Unió Europea garanteixen el “dret a la compatibilitat” del programari i, per tant, proporcionen els mecanismes necessaris per dur a la pràctica el principi d’interoperativitat de la Directiva Europea sobre el programari de l’any 1991.
En el marc de les iniciatives legislatives dutes a terme per introduir el programari lliure a les administracions, cal lamentar el bloqueig i la negativa a la proposició de llei presentada per ERC sobre el programari lliure en el marc de l’administració pública de Catalunya en la passada legislatura catalana. En aquella ocasió, maig de 2002, els vots de CiU i del PP van evitar que la proposició de llei tirés endavant. Amb el nou govern catalanista i de progrés a la Generalitat (PSC, ERC i ICV), aquesta tendència s’ha invertit clarament, tal com es desprèn de les declaracions públiques del president Pasqual Maragall i del conseller del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Carles Solà, així com de la resolució en matèria de programari lliure adoptada en la 7a Assemblea General de Localret, celebrada el passat 31 de gener de 2004, que literalment diu el següent: “Localret promourà l’ús del programari lliure i en català en les diferents administracions públiques i que tant les eines existents com les futures de relacions amb la ciutadania, com és el portal CAT365, siguin accessibles des d’aquest programari lliure. També impulsarà que des de les administracions es potenciï l’ús del mateix per part dels ciutadans”.
D’altra banda, dir que l’Ajuntament de Rubí, a través del Comissionat per a la Societat de la Informació, com a institució responsable del foment del desenvolupament tecnològic i de la democratització de l’accés a les noves tecnologies, cal que mantingui una actitud activa enfront dels canvis successius i dels avantatges tecnològics i socials que la irrupció del programari lliure (free software) i el codi font obert (open source) han aportat durant els darrers anys.
Un exemple d’això és l’existència del Comissionat per a la Societat de la Informació, a través del qual ja s’han dut a terme experiències en el camp del programari lliure. Es tracta dels cursos formatius gratuïts adreçats a la ciutadania en codi obert pel que fa a sistemes operatius i OpenOffice. L’altra experiència en aquest sentit és la instal·lació de programari lliure en algunes aules municipals d’accés públic a Internet, de tal manera que els usuaris poden triar entre usar software propietari o lliure a l’hora d’utilitzar-les.
Per tots aquests motius, el ple de l’Ajuntament de Rubí adopta els següents:
Acords:
PRIMER.- Promoure la instal·lació i l’ús de programari lliure i la corresponent documentació en català a l’Ajuntament de Rubí i als instituts i empreses municipals, juntament amb la formació necessària per als treballadors municipals.
SEGON.- Establir com a clàusula de mèrit la utilització, el desenvolupament, la distribució i la difusió de programari lliure en català en les contractacions, convenis de col·laboració i subvencions en l’àmbit de les noves tecnologies.
TERCER.- Vetllar per la difusió, la promoció i la distribució de programari lliure en català en el si de totes les institucions, les associacions i les organitzacions, públiques i privades de l’àmbit de Rubí i, en especial, al món educatiu, fent-ne difusió mitjançant els seus organismes competents i, alhora, fomentant la indústria informàtica catalana.
QUART.- Promoure acords i convenis amb la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Consells Comarcals i altres administracions locals, universitats i associacions públiques i privades en l’àmbit dels Països Catalans, per fomentar la coordinació i la cooperació entre institucions en matèria de programari lliure en català i assegurar-ne, amb les mesures adequades, la producció, la promoció i l’ús conjunt amb respecte per totes les variants.
CINQUÈ.- Traslladar aquest acord a la Generalitat de Catalunya (DURSI), Diputació de Barcelona i Localret.
Francesc Sutrias i Grau Portaveu del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Rubí
Rubí, 17 de març de 2004 ;------------------------------------------------------------------------ --
Jordi Mas i Hernàndez (homepage http://www.softcatala.org/~jmas) http://www.softcatala.org
---------------------------------------------------------------- Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/ ----------------------------------------------------------------
