Font: e-noticies (Xavier Rius)
Ahir llegia una entrevista a La Vanguardia al científic Bernat Sòria i vaig descobrir que el diputat socialista Miquel Barceló li va oferir dirigir a Barcelona un centre d’investigació de cèl·lules mare en el cas que guanyessin els socialistes. La història és coneguda perquè, al final, el científic va preferir anar-se’n a Andalusia –ja no és només Madrid qui ens passa la mà per la cara– i la Generalitat ha acabat fitxant Juan Carlos Izpisúa malgrat que Sòria es valencià, parla català i té amics a Barcelona.
Però avui no els volia parlar de Bernat Sòria ni de Juan Carlos Izpisúa ni tan sols de les cèl·lules mare, sinó de Miquel Barceló. Ja sé que per a la majoria de vostès el nom és desconegut i, com a molt, els sonarà de diputat del PSC al Parlament. Aquest és precisament el problema, perquè Miquel Barceló és només diputat al Parlament. Malament rai si ara que governen els seus s’ha quedat només de diputat malgrat haver estat conseller a l’ombra d’Indústria i Universitats.
En qualsevol altre país, un home que és llicenciat en ciències econòmiques, doctor enginyer industrial i és autor de llibres com Innovació tecnològica a Catalunya (1993), Innovación tecnológica en la industria (1994) i Catalunya, un país industrial (2003), a més de coautor de La societat del coneixement (1998) i La ciutat digital (2001) seria, com a mínim, conseller.
Però per culpa de les negociacions amb Esquerra, Universitats va anar a parar a Carles Solà, i Comerç a Pere Esteve, tot i que tampoc es pot dir que l'un i l’altre siguin ben bé d’Esquerra. Després, Miquel Barceló va ser el candidat natural a ocupar l’estratègica Secretaria de Telecomunicacions, però la hi van encarregar a Oriol Ferran, fins i tot en contra del parer d'ERC.
A hores d'ara encara no sabem què fa exactament la Secretaria llevat de posar en marxa la TDT al Maresme i fitxar Vicent Partal d’assessor. Fa tres mesos vaig demanar una entrevista per mail perquè m’ho expliquessin, però encara deuen estar rumiant què dir perquè no he rebut resposta.
Qui hi ha sortit perdent és el país, però també el PSC que s’ha quedat sense cap interlocutor amb el sector de les noves tecnologies malgrat que Barceló és de Ciutadans pel Canvi. Si jo fos Ernest Maragall m’ho faria mirar perquè, com se sap, l’Administració Oberta de Catalunya ha anat a parar al conseller de Governació, Joan Carretero, és a dir, també a ERC.
Per a superar els remordiments de consciència, els socialistes el van nomenar president del 22@ en substitució de Joan Majó. Deu ser pura casualitat, però des de la seva arribada al càrrec T-Systems i Enciclopèdia Catalana hi han anunciat el seu trasllat. En definitiva, Miquel Barceló és al DURSI el que Josep Maria Carbonell és a Cultura. Vostès ja m’entenen. --
Jordi Mas i Hernàndez (homepage http://www.softcatala.org/~jmas) http://www.softcatala.org
---------------------------------------------------------------- Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/ ----------------------------------------------------------------
