Aquests jugadors són l'exemple més clar per saber on ens trobam. El problema no és que hagin volgut jugar amb Espanya i sentin els seus colors. Que siguin espanyols si ho volen ser i també que n'assumeixin les conseqüències. Ells trien.
Ara mateix, com sempre, és Espanya qui, amb la seva constitució i lleis, exèrcit, policies i guàrdies civils, jutges i tribunals impedeix la llibertat del nostre poble. Per tant qui es senti patriota català no és estrany que miri amb mal ulls als qui defensen Espanya. I que, com a personatges públics que són, aquests jugadors, estiguin sotmesos també a rebre les crítiques que hom pensen que els hi cal escoltar. El problema és que no n'hi hagi cap de jugador que no ho faci. Que no vulgui jugar amb Espanya. Que no n'hi hagi cap que es planti. La situació del nostre país, del nostre futur és desesperada. Tant com ho era fa vint anys o cinquanta. On és el referent sòlid, ferm, lleial i combatiu fins al final. Tan necessari. Qui no es ven?. "Més val saber-ho i dir-ho i proclamar-nos hereus d'un temps de dubtes i renúncies...". El que ens cal és prendre consciència de la dimensió del problema, de la situació ara. No per fuetejar-nos a nosaltres mateixos, no. Ara mateix dos joves catalans li diuen a la cara a l'Audiència Nacional (TOP) veritats ben clares. Aquí hi ha el punt de partida. Qui lluita pel seu poble pateix, però. Qui no hi vol lluitar i a més ajuda a qui t'oprimeix, viu be... o molt bé, com aquests de la selecció espanyola. Tot honors. No són només jugadors de futbol qui fan això. N'hi ha, fins i tot de declaradament independentistes, que hi viuen molt bé amb Espanya. I a favor d'Espanya. O al manco no estan disposats a fer el que aquests jugadors no han volgut fer: no jugar amb Espanya. Gens. La lluita és a diari. Com en una guerra. Les banderes espanyoles que aquests dies surten pel carrer, són del mateix color que les que varen entrar els feixistes al seu pas triomfal l'any 39. Les que es passejaven per Mallorca a partir de juliol del 36. Això és així de senzill i de ver. I que cadascú trii quina és la seva.
ARA I SEMPRE [AIS] - Pàgina web: http://www.araisempre.cat - Per enviar un missatge a totes les companyes i companys: ais@araisempre.cat
