Salut a tots, us adjunto el document en memòria de Lluís Companys, en el 64è aniversari del seu afusellament. Cal llegir-lo per comprendre que potser a més d'un, o a molts de nosaltres, ens convindria recordar sovint que el camí cap a la plena llibertat tan sols acaba de començar.
"Ciutadans de Catalunya, ens hem reunit aquí per honrar la figura d’algú que no va tenir por, d’algú que no va tenir por ni de lluitar ni de morir per Catalunya. Els catalans ens oblidem sovint de la sang que ha estat vessada en defensa de les nostres llibertats, fins al punt que, en èpoques com la present, que no ens exigeix tant coratge, som capaços d’acceptar l’estovament més indigne a canvi d’unes engrunes de poder que no són, ni de bon tros, allò que havia de merèixer tants sacrificis. Ara, a diferència del que va patir el President de la Generalitat Lluís Companys, podem expressar la nostra voluntat i la nostra ambició a través de la democràcia, sense la repressió de les armes. No obstant això, en aquest moment cabdal per a la plena emancipació del nostre país, les nostres ambicions legítimes es poden posar en perill a causa d’un fanàtic anhel d’estabilitat que ens arrossega cap a la servitud voluntària i que ens amenaça amb l’extinció. Exactament el contrari del que Companys hauria volgut i del país pel qual ell va donar la vida. Avui, els catalans només depenem de nosaltres mateixos per convertir- nos en una nació sobirana i no podem permetre que aquells que ens precediren se sentin avergonyits de les nostres decisions ni de les nostres excuses. He dit que, per fortuna, comptem amb la democràcia per reclamar allò que volem i que la nostra voluntat no serà esclafada per un escamot d’afusellament; però no és menys cert que, aquest mateix any 2004, ha estat l’any en el qual hem assistit a l’autoritarisme més ferotge per part de l’Estat Espanyol d’ençà de la Guerra Civil, hem acceptat que es torpedinés un govern de la Generalitat amb la gossada enfollida del Partit Popular i amb la complicitat suplicant de l’actual President del Govern Espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero. Sense dubte, la tremolor de cames de gran part de la classe política catalana en aquells moments incerts es troben a l’altra banda de l’esperit que representa Companys. De tot això sembla que ens n’haguem oblidat malgrat la seva proximitat en el temps, sembla que vulguem esborrar que amb molt menys, es va tenir molta més por, que només va caldre una alçament de to esprimatxat i histèric des d’Espanya per arronsar-nos. I nosaltres venim d’una història en la qual un President va caure amb aplom davant la metralla feixista? És que som dignes del nostre passat? Encara som a temps de no prosseguir amb la humiliació, encara som a temps de desempallegar-nos de la por, encara som a temps de dir sense embuts a aquest Estat que fins aquest any mateix ha erosionat les nostres institucions i que ens ha anul·lat econòmicament i culturalment que no volem continuar depenent de la seva gràcia, que som prou forts per decidir el nostre futur, que nosaltres escollirem si continuem convivint amb ells des de la igualtat i des del respecte cap a la nostra nació o si fundem una nova realitat política. I també hem de ser prou valents per dir-los que si Lluís Companys va ser assassinat, Catalunya només es mereix un poble que seixanta-quatre anys més tard rebutgi tots els gestos que neguen la nostra existència o que la volen reduir a la mínima expressió: a l’alçada del sacrifici de Companys només hi pot haver un poble que voti en contra de la Constitució Europea i que voti a favor d’un Estatut sobiranista. No se’ns demana morir per Catalunya, no se’ns demana un sacrifici heroic, potser no hem tingut la sort de viure en els temps dels titans però, com a mínim, en la modèstia dels nostres gestos, en la sensatesa de la democràcia i dels drets, no podem trair l’ànima d’aquells que van defensar Catalunya amb l’èpica i amb el record immortal de les seves accions. En l’exemple del passat hem d’aprendre a suprimir el pànic que ens continua tenallant, Companys no es mereix la victòria del silenci, de l’arronsament i de la covardia que només es pot interpretar com la victòria final del franquisme. Abandonem les excuses, les mesquineses, les lloses mentals, l’ombra allargada dels règims que han volgut exterminar-nos i, amb el mateix crit eufòric, amb la mateixa força del President abans de sucumbir, portem la nostra nació cap a la plena llibertat. Héctor López Bofill Barcelona, 15 d’octubre de 2004" --------------------------------------------- La llista de correu CARDEDEU és una iniciativa del Cardedeu Online Club <http://www.cardedeu.org/club/> amb el suport de Thesaurus Serveis Documentals <http://www.thesaurus.es/>. Instruccions de participació, altes i baixes a <http://www.thesaurus.es/c10/llista/>
