Ep,
El dj 12 de 04 del 2007 a les 20:59 +0200, en/na David Planella va
escriure:
> Bones,
>
> Ah, ja veig que t'has fixat que han començat a fer servir l'SVN del gnome.
>
> A mi em semblen perfectes totes les correccions. Només una pregunta:
>
> #: ../src/fe-gnome/preferences-page-spellcheck.c:223
> msgid "Language"
> -msgstr "Idioma"
> +msgstr "Llengua"
>
> Com és que prefereixes llengua a idioma? Aquí vaig tenir dubtes, però
> en veure que la primera opció del recull era idioma vaig decidir
> fer-la servir.
No m'havia fixat en que fos la primera opció del recull.
Fa un temps al fòrum se'n va parlar, i l'Anna Grau ho va aclarir amb una
explicació molt ben elaborada. Tornant a llegir el seu correu (que copio
aquí sota), veig que la meva correcció no és correcte, i per tant i
deixo "idioma". La resta de canvis ja els he pujat.
Aquest és el correu que va enviar l'Anna:
«La resposta de l'IEC corrobora les sospites que alguns dels
participants de la MaratOO teníem sobre la distinció entre llengua i
idioma, però em sembla poc reveladora. Així que m'he decidit a posar en
ordre algunes idees que van sortir durant el cap de setmana i d'altres
que he pogut documentar.
»Per definir "idioma" els diccionaris remeten a "llengua", cosa que
significa que, en al·lusió al sistema lingüístic, són formes sinònimes.
El fet que "llengua" dugui el pes de la definició i que "idioma" hi
remeti, no deixa de voler dir alguna cosa. D'altra banda, respecte de
"llengua", el terme "idioma" té una segona accepció que sembla voler
reforçar la idea de "relació o pertanyença a una comunitat lingüística".
Aquest matís prové de l'origen grec de la paraula (com apunta la gent de
l'IEC): gr. idíoma 'caràcter, llenguatge particular', der. ídios
'particular'.
»Com adverteix l'Institut, "caldrà tenir present aquest segon sentit en
funció del registre i del context en què usem el mot "idioma"". És a
dir, malgrat que les dues formes siguin sinònimes, la connotació afegida
que caracteritza "idioma" hi és, i no ens en podem desfer. Així que,
quan parlem d'"idioma", hem de tenir en compte que fem referència als
conceptes "llengua" i "propi d'una comunitat".
»Deu ser per això que "llengua" és un substantiu molt productiu, mentre
que "idioma" no ho és tant. L'ús ha fixat els termes "llengua pròpia",
"llengua minoritària", "llengua minoritzada", "llengua materna",
"llengua morta", "llengua viva", etc. (unitats tan travades que fins i
tot apareixen en els diccionaris de consulta habituals). És difícil que
ens acostumem a les construccions paral·leles fetes a partir d'"idioma",
atès que ens sonen artificioses i poc genuïnes, i potser també perquè la
connotació intrínseca a "idioma" n'alteraria el significat.
»De fet, aquest matís sociolingüístic (no sé si també és polític o
territorial) de vegades sembla deformar la realitat, obviar informació o
enfosquir el missatge:
»"Mentre que el seu homòleg balear [fent referència a l'Estatut
d'autonomia] fa expressa referència al català ("La llengua catalana,
pròpia de les Illes Balears, tindrà, al costat del castellà, el caràcter
de llengua oficial"), el text valencià es contenta amb un imprecisa i
boirosa definició que, gràcies al terme "idioma", no exclou la
possibilitat de considerar el valencià com a llengua "independent" ("Els
dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el
castellà")." (Franck Martin, 2002)
»Segons el meu parer, quan parlo del "català" com a "llengua", faig
referència al sistema lingüístic propi dels Països Catalans; en canvi,
quan m'hi refereixo com a "idioma", puc excloure'n valencià i balear, i
fer referència exclusivament a la llengua del Principat de Catalunya.
Però, què significa "comunitat lingüística"?, on hi ha les fronteres? Si
podem parlar del balear com a idioma perquè és la llengua pròpia d'una
comunitat lingüística, no puc referir-me a l'eivissenc, al mallorquí o
al menorquí com a idiomes també? Què distingeix l'idioma del dialecte,
en aquest cas?
»Alfons Quintà, en un article de l'Avui publicat el 26 de maig de 2004,
deia: "El mot patuès és un gal·licisme (procedent de la paraula francesa
"patois") que no entenc gaire per què s'ha admès en català. És d'aquells
mots bords que arriben a la lingüística per la política (com el mot
"idioma") no per necessitat interna d'aquella ciència".
»Per tot això, en determinats casos no sóc gens partidària de fer servir
"idioma" en comptes de "llengua", però de vegades és necessari. El cas
del quadre de verificació ortogràfica d'un processador de textos, per
exemple. El fet que permeti escollir entre l'anglès dels Estats Units i
l'anglès del Regne Unit justifica plenament, des del meu punt de vista,
l'ús de l'etiqueta "idioma" (que en aquest cas es podria substituir per
dialecte si no fos perquè en la llista d'opcions també hi ha el català
o l'italià).»
-- Anna Grau
(El Tiepolo!)
/Josep
>
> Salut,
> David.
>
> El 11/04/07, Josep Puigdemont <[EMAIL PROTECTED]> ha escrit:
> > Ep,
> >
> > tenia pendent algunes coses que havia vist a l'xchat-gnome. A veure si
> > us semblen bé.
> >
> > Salut!
> >
> > /Josep
> >
----------------------------------------------------------------
Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra
subscripci� a http://www.softcatala.org/llistes/
----------------------------------------------------------------
