=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
===================[975 subscriptors]====================
Sobre la crisi de l'Institut Ramon Llull
Fa mesos que l'actual presidenta del Consell de Direcció de l'Institut
Ramon Llull i consellera de Cultura de la Generalitat n'anuncia una
remodelació, però no ha estat fins el 27 d'abril, després del cessament
del director (que pot tenir certa lògica política), i de la sobtada
decapitació de la resta de la cúpula (que no en té cap), que ha insinuat
els canvis que promou: l'Institut s'haurà d'ocupar de la projecció de
tots els àmbits de la cultura i el pensament i s'ocuparà menys de la
llengua i la literatura.
El Ramon Llull es va constituir l'abril de 2002 per conveni entre els
governs de Catalunya i de les Illes Balears amb la finalitat de la
projecció exterior de la llengua catalana i de la cultura que s'hi
expressa. Per arribar-hi va ser necessari un procés complex iniciat el
17 d'abril de 2000 que, després de l'aprovació unànime del projecte
d'institució pels parlaments de Catalunya i de les Illes Balears i del
Senat espanyol el 2002, es va cloure a finals d'estiu del mateix any amb
la posada en funcionament de les seves àrees d'actuació.
Símbol d'unitat de la llengua i organisme compartit
Amb motiu de la creació del Llull divulgàrem de manera conjunta, en nom
dels dos governs, les idees bàsiques que l'havien impulsat. Ara, davant
de la situació preocupant que s'ha creat, sembla útil recordar que
l'Institut Ramon Llull:
1.- És el primer, i per ara únic, organisme conjunt dels governs de dos
països de parla catalana. Seria decebedor que actuacions imprudents i
poc meditades el duguessin a la desaparició o a la letargia. Si no manté
les funcions i la participació dels dos governs, la possibilitat
d'implicació de València i de creació d'altres organismes és nul·la.
2.- És una declaració formal, clara, irrebatible i un símbol permanent
de la unitat de la llengua que es parla a Catalunya i a les Illes
Balears formulada pels dos parlaments i pel Senat espanyol. Res no
justifica ara discutir la unitat amb fets.
3.- Es va constituir per acord de dos governs aprovat unànimement per
tres parlaments, amb el vot favorable de tots els partits que hi eren, i
que hi són, representats. És un pacte entre països i no entre governs o
entre partits. Modificar la finalitat del Llull i les seves grans línies
d'actuació exigeix nous acords dels parlaments a proposta dels governs.
La legitimitat per impulsar canvis, unilateralment, des d'una sola de
les conselleries de cultura (sense comptències en llengua) és més que
discutible.
4.- És un acord entre països iguals que comparteixen la mateixa llengua
sense cap relació de subordinació entre ells. Que Catalunya suposi sis
vegades més de població que les Illes Balears o que el pressupost de la
Generalitat sigui deu vegades superior al del Govern balear no li atorga
cap primacia dins l'Institut. Així com, a la UE, Finlàndia compta igual
que Alemanya, i a les Nacions Unides és il·legítima la unilateralitat
dels grans, en la relació entre Catalunya i les Balears el principi
d'igualtat és fonamental. Cal l'entesa, el diàleg permanent, la
negociació per llarga que sigui i l'aplicació constant del «parlant la
gent s'entén». Lamentablement les actuacions dels darrers mesos d'un i
altre govern no han anat per aquest camí.
5.- La constitució de l'Institut Ramon Llull com a organisme conjunt va
més enllà d'una qüestió d'oportunitat o de simpatia política: és un
mandat de la Disposició Addicional segona de l'Estatut d'Autonomia de
les Illes Balears i de la Disposició Addicional tercera de la Llei
catalana de política lingüística. Desvirtuar-lo no és incomplir un pacte
polític i, també, incomplir la legislació lingüística vigent.
6.- La finalitat del Llull és, estatutàriament, la projecció exterior de
la llengua catalana i de la cultura que s'hi expressa, en especial la
literària així com la seva difusió i aprenentatge fora del domini
lingüístic i, també, en coordinació amb d'altres organismes, la
projecció de la resta d'aspectes culturals comuns. Fer passar la llengua
a segon terme és capgirar les coses i oblidar que l'idioma és el que més
uneix culturalment Catalunya i les Illes.
7.- L'àmbit de la cultura comuna que més necessita el suport públic per
a la promoció exterior és el que s'expressa per mitjà de la llengua.
Aquest any, sense suports públics catalans ni balears, seran presents a
museus de tot el món exposicions de Miró (al Pompidou de París), de Dalí
(a Venècia, a Madrid i a Florida), de Barceló (al Louvre de París) i
d'Hernàndez Pijuan (a Bolonya), que se sumen a les grans retrospectives
de Fortuny i de Tàpies a Barcelona i a l'èxit de l'any Gaudí. Els
nostres creadors literaris estan al mateix nivell de qualitat que els
plàstics. Això no obstant, la situació de la llengua catalana els
penalitza de cara a obtenir traduccions a d'altres llengües i fer-se
presents a l'estranger amb edicions comercials. Aquesta, la de la
difusió i del prestigi de la llengua i de la cultura que s'hi expressa,
és la tasca essencial del Llull.
8.- L'ensenyament del català i de la cultura catalana a les universitats
estrangeres, l'edició d'estudis en altres llengües i les traduccions,
literàries o no, són imprescindibles per al reconeixement internacional
del català. Reduir la importància de la llengua en l'actuació del Llull
entorpeix l'esforç que s'està fent perquè el català sigui oficial a
Europa i a les institucions estatals comunes i minva el sentit pel qual
va ser creat.
9.- El Llull té òrgans de direcció que sobrepassen els polítics dels
governs de torn. En el seu Patronat hi ha una representació de tots els
àmbits de la cultura provinents de tots els països catalans, com són,
entre d'altres, A. Badia i Margarit, Pere Gimferrer, Joan F. Mira,
Joaquim Molas, Baltasar Porcel, Carme Riera, Martí de Riquer, Maria del
Mar Bonet, Xavier Rubert de Ventós, Sebastià Serrano, Antoni Tàpies,
Josep Termes i Joan Triadú. El Patronat no ha estat ni consultat ni
informat dels canvis que vol fer la consellera. No és admissible reduir
decisions d'aquesta envergadura a criteris polítics puntuals i modificar
unes bases d'actuació que havien aconseguit, com ja hem dit, la
unanimitat dels tres parlaments, sense consultar els Patronat. ¿Així es
tractarà el futur Consell de la Cultura i de les Arts?
Per uns objectius a llarg termini i una gestió professional
L'Institut Ramon Llull fa vint mesos que funciona i ha donat bons
resultats. Potser des de la seva Direcció no s'ha donat la participació
adequada als membres del Patronat, que podien oferir suport
intel·lectual i implicació socials. Potser el Consell de Direcció no
s'ha convocat amb la regularitat convenient. Potser no ha estat possible
tancar un acord de mínims amb l'Institut Cervantes, que l'exministre
Piqué va prometre reiteradament però no va fer complir. Potser no s'han
tancat les transferències de mitjans i de funcions que pertocaven.
Potser internament no s'ha volgut o no s'ha sabut estalviar al Llull les
rigideses de les administracions. Tot i això, l'estructuració de les
àrees del Llull sembla racional i ajustada a la seva finalitat; ho
demostra la tasca feta en poc més d'un any, amb absoluta
professionalitat, pels tres directors d'àrea, tot i les incerteses de la
major part d'aquest període creades pels canvis en els dos governs i el
del director de l'Institut, que, anunciat des del gener, no s'arribava a
produir. Les jornades de cultura catalana a Berlín el 2002 i a Sant
Petesburg i Moscou el 2003, la nominació de la llengua catalana com a
invitada d'honor a la fira del llibre de Guadalajara de Mèxic d'enguany
i l'increment del 100% dels ajuts a la traducció d'obres catalanes a
llengües estrangeres en són exemples. L'impuls per a la consolidació
dels estudis de català a les universitats de fora del domini,
especialment per mitjà de la xarxa de lectorats en universitats (amb un
increment del 20% en un any que ja els fa ser un centenar), i també als
casals i centres catalans i balears, l'establiment de línies de suport a
les societats de catalanística, l'organització d'exàmens de català fora
del domini lingüístic, incloses ciutats espanyoles com Granada,
Santiago, Saragossa i Salamanca per primera vegada, el disseny d'un curs
de català en línia i la participació amb el català com a llengua
convidada a Expolingua de Madrid de 2004 en són d'altres exemples. La
innecessària i sobtada destitució dels tres directors d'àrea,
simultàniament a la ja anunciada del director de l'Institut i als canvis
d'estructura esmentats, no fa més que provocar la interrupció dels
projectes i condemnar-los a un llarg període de provisionalitat i
paralització. Entenem que l'Institut Ramon Llull necessita una etapa de
consolidació i de normalització institucional del Consell i del Patronat
i que els governs recuperin el clima de diàleg anterior a maig de 2003.
Necessita objectius a llarg termini i estabilitat en la gestió dels
projectes amb professionals competents al capdavant i l'elecció d'un
director de consens, el color del carnet del qual no compti. Necessita
acords per incorporar l'Institut Cervantes i per integrar el COPEC.
Necessita, sobretot, que els governs que el patrocinen i la societat hi
vegin un instrument de promoció de la llengua catalana i de la cultura
que s'hi expressa i no un instrument de promoció política.
I, per sobre de tot, entenem que la llengua catalana necessita la
consolidació del Llull per presentar-se al món com a llengua compartida
per Catalunya, les Balears i la resta de territoris on és pròpia, a
imatge d'altres llengües que compten amb instituts semblants remarcant,
d'aquesta manera, la nostra aportació amb veu pròpia a la cultura universal.
Versió per imprimir
<javascript:openWindow('/imprimir.shtml?2062+-1+119046','Impresio')>
Adreça: www.diaridebalears.com/opinio.shtml?2062+6+119046
Versió per imprimir
<javascript:openWindow('/imprimir.shtml?2062+-1+119077','Impresio')>
Adreça: www.diaridebalears.com/opinio.shtml?2062+6+119077
Diari de Balears, 3 de maig de 2004
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Vocabulari d'història
http://www.buxaweb.com/historia/vocabulari
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[EMAIL PROTECTED]>
Isabel Olid (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Bartomeu Prior (País Valencià) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Andorra) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
