=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.657 subscriptors]===================
Llengua i drets a la Carta
-Article de Francesc Esteve
Malgrat el nom, paga la pena que li prestem l’atenció que es mereix i
que en traguem tot el profit que puguem. És cert que “Carta europea de
les llengües regionals o minoritàries” no invita a concedir-li gran
eficàcia normalitzadora ni indueix a creure que puga ser-nos d’una
mínima utilitat. El nom “Carta” no encén les expectatives de vigor
normatiu que atribuiríem a un text anomenat “tractat”, “convenció” o
“directriu”. I, per acabar-ho d’adobar, l’anticlímax està assegurat amb
el rètol de “les llengües regionals o minoritàries”. Sembla, per tant,
que la cosa va per a llengües en un estadi bastant més precari i no pas
per al català.
Però no és així, ni de bon tros. La Carta europea de les llengües
regionals o minoritàries pot ser un instrument útil per a impulsar un
mínim de normalitat lingüística, començant per les zones amb més
desprotecció legal, com és el cas valencià o de la Franja de Ponent, la
zona catalanoparlant dins la comunitat autònoma d’Aragó on encara,
després de 30 anys de democràcia formal, Constitució i d’estatut
d’autonomia aragonès, encara no té ni el menor reconeixement d’oficialitat.
Com a convenció internacional signada per Espanya, la Carta forma part
del seu ordenament jurídic, tant com qualsevol altra llei. Primer
avantatge: allà on no hi ha legislació, com és el cas que adés
comentàvem del català a la Franja, la Carta esdevé una normativa
directament exigible a l’Estat. On n’hi ha, com és el cas del País
Valencià, les Illes o el Principat, pot esdevenir un reforçament
addicional, en el cas d’incompliments flagrants, com ocorren sovint per
part de l’Estat. O pot ser una confirmació neutral al més alt nivell de
les “bones pràctiques” lingüístiques, com la Carta reconeix, per
exemple, a la immersió lingüística o al requisit de coneixement del
català per part dels funcionaris de l’Estat o de l’administració de
Justícia, tan discutits des del cantó oficial espanyol i des dels grups
mediàtics espanyolistes. Així, un altre dels avantatges de la Carta
–potser el més important– és que no es tracta només d’una norma que es
promulga i prou. Té uns mecanismes d’avaluació de compliment periòdics i
independents: l’Estat ha d’elaborar uns informes detallats de com
s’aplica cada paràgraf de cada article i hi ha un Comitè d’Experts que
l’avalua i el confronta amb els informes d’entitats cíviques lligades a
la promoció de les llengües en qüestió, per tal de tenir una visió
contrastada a banda de l’oficialment declarada.
En el segon i darrer informe d’aplicació, publicat fa poc, les
conclusions del Comitè d’Experts, assumides pel Comitè de Ministres del
Consell d’Europa, donaven tot el suport a una sèrie de reclamacions i
mesures transcendentals per a assolir un mínim de normalitat lingüística
en aquest Estat que es proclama oficialment plurilingüe. Un
plurilingüisme retòric que, sense controls extern, pot prescindir
d’aplicar quan vol. Entre les mesures que, per a complir la Carta, el
Comitè d’Experts i el Comitè de Ministres reclamen al Regne d’Espanya hi
ha demandes crucials, que sovint se’ns regategen i se’ns impugnen.
Enumerem-ne uns quants i veurem que no són, ni de bon tros, minúcies
negligibles. Per exemple, el personal de totes les administracions a les
comunitats autònomes amb una llengua emparada per la Carta n’ha de tenir
un coneixement pràctic suficient. Una altra: l’Estat ha d’assegurar “la
presència de totes [aquestes] llengües “en els serveis públics
estatals”. Una tercera: es requereix a l’Estat i l’administració
aragonesa que adopten “un marc jurídic específic per a protegir i
promoure les llengües aragonesa i catalana a Aragó”. I cal dir que, en
les conclusions, s’arriba a denunciar sense embuts l’arrogància en
l’incompliment del respecte a les llengües per part de la cúpula del
poder judicial espanyol, que és qui més hauria de garantir-lo: “el
Comitè d’Experts ha transmès el contingut de la Recomanació al Consell
General del Poder Judicial, però aquest òrgan [...] no sembla que tinga
gens d’interès a vetlar per l’aplicació d’aquesta recomanació”.
De tot plegat, se n’ha parlat massa poc i ha tingut una presència
escassa i efímera en els mitjans de comunicació i el debat públic.
Potser perquè desmunta el discurs apocalíptic de persecució de
l’espanyol i d’imposició del català que dia a dia llança la Brunete
mediàtica. Per això, hem de fer valdre que els organismes que segueixen
el compliment de la legalitat subscrita pel Regne d’Espanya ens avalen
en els punts fonamentals de la política lingüística. Així, en aquest
segon informe hi ha, com hem dit, un suport claríssim a la immersió
lingüística al País Valencià, amb un reconeixement que els programes
d’ensenyament en valencià són els únics que asseguren el domini de la
llengua pròpia exigit per la Carta, com també hi ha la demanda de més
televisió en valencià a la Generalitat Valenciana. I, sobretot, s’hi
repeteix un retret constant a aquesta: la falta d’impuls normalitzador,
l’incompliment i la manca de compromís i de transparència informativa.
Però això demana un altre article específic, que publicarem punt per
punt amb el permís d’El Punt.
Font: El Punt, edició del País Valencià, del 8 al 14 de febrer de 2009
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Optimot, consultes lingüístiques
http://optimot.gencat.cat/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <ferran.isa...@ua.es>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <slg...@uib.es>
Xavier Rull (Catalunya) <car...@mesvilaweb.com>
Marta Torres (Catalunya) <marta.torres.vilatars...@gmail.com>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <jvilar...@llengcat.com>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
