=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.671 subscriptors]===================
*Amb bones paraules*
* Pastera, sense rumb ni timó*
Aquests dies tornam a parlar de pasteres. I fa temps que tenia decidit
dedicar un article a aquesta paraula. Tant el DIEC com el diccionari
d'Enciclopèdia Catalana com l'Alcover-Moll diuen que una pastera és,
entre altres coses, una barca petita i de fons pla, sense carena. És,
òbviament, un significat degut, per extensió semàntica, a la pastera de
pastar, igual que ocorre amb altres objectes de la mateixa forma de la
pastera. Usada en albuferes i altres llocs pacífics, és la més humil i
modesta de les embarcacions: mai, per una pastera, la torre de senyals
posà bandera, diu el refranyer mallorquí. No hi ha cap diccionari, que
jo sàpiga, que digui que una pastera és una barca com la que usen alguns
africans per a intentar arribar a les nostres costes, que, com se sap,
són ben diferents d'una pastera de pastar.
En espanyol hi ha la paraula /patera/, que significa exactament el
mateix tipus de barca. Alguns han pensat que l'espanyol agafa el mot
/patera/ del català /pastera/, i li lleva la essa per la tendència de
l'espanyol, especialment vulgar, a aquest tipus de reduccions. Aquesta
suposició deu estar en relació amb el fet conegut que molt de lèxic
mariner espanyol és de procedència catalana. Però aquesta hipòtesi té
els seus problemes. Sembla que /patera/ és una paraula no gaire vella.
No n'he sabut veure documentació antiga i, en canvi, he verificat que el
primer diccionari de l'Acadèmia espanyola que el registra és el de 1985,
i la definició que en dóna és del tot aclaridora per a l'etimologia:
"barca de fondo muy plano para perseguir patos en aguas de poco calado".
/Para perseguir patos/.
L'etimologia per al nostre propòsit és secundària. El fet és que arriba
un dia que la paraula espanyola /patera/ s'aplica a les barques (no
precisament petites i /de fondo muy plano/) que arriben a les costes del
sud d'Europa carregades de desgraciats que s'hi juguen la vida. Molt
probablement es tracta inicialment d'un ús irònic: potser algú va
comparar aquelles barques carregades de magribins amb les /pateras/, per
l'estretor amb què ballaven els passatgers, i a partir d'aquí es va
escampar el nou ús de /patera/. Una innovació de l'espanyol que a
nosaltres no ens ha de fer ni fred ni calor. Allò que ens interessa és
el fet que els mitjans de comunicació catalans no poden estar sense usar
la mateixa paraula que usen els espanyols per a les barques dels
immigrants. Si en espanyol diuen una paraula determinada, en català hem
d'usar la mateixa o la que més s'hi assembli. Aquí els correctors es
divideixen, i mentre TV3 adopta el castellanisme sense cap maquillatge
(/patera/), altres mitjans introdueixen el nefast /pastera/, ja sigui
per la mera semblança /patera/pastera/, ja sigui per la creença ---que,
més aviat, seria justificació barata--- que el mot castellà ve del
català. Els mitjans de comunicació mallorquins en català s'han posat
tots a usar /pastera/, copiant-se uns als altres, ignorant qualsevol
diccionari català i sense un assessorament que es pugui qualificar de
solvent. És un bon exemple de "paraula plaga", aquests mots bàrbars que
s'incrusten ràpidament i després no hi ha manera d'eradicar.
Sense la nostra crònica i omnímoda dependència de l'espanyol mai no
diríem /pastera/ d'una barca que no té res a veure amb una veritable
pastera. No és suficient i més que clara la paraula /barca/? Hi ha cap
problema a dir que «arriba a Cabrera una barca amb onze immigrants»? Ja
sé que en aquest llastimós tot indestriable que és l'espanyol-català la
paraula /patera///pastera/ ha pres el significat de 'barca amb
immigrants clandestins', i per això quan es parla d'una /pastera/ sense
més indicacions, ja se suposa que és això. Fins i tot s'ha creat
l'expressió /piso patera/ per a designar un apartament on viuen
acaramullats una tropa d'estrangers. I nosaltres darrere darrere copiant
i imitant.
Els italians també en reben, de barques amb immigrants africans, però no
tenen la més mínima necessitat d'emprar una paraula diferent de la que
usen per a designar una barca normal i corrent, exactament la paraula
/barca/. Quina meravella tenir una barca pròpia i la mà al timó.
Aquest article ha estat publicat a /l'Espira/, suplement cultural del
/Diari de Balears/, el dia 4 de juliol de 2009.
http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/pastera.html
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Optimot, consultes lingüístiques
http://optimot.gencat.cat/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <ferran.isa...@ua.es>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <slg...@uib.es>
Xavier Rull (Catalunya) <car...@mesvilaweb.com>
Marta Torres (Catalunya) <marta.torres.vilatars...@gmail.com>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <jvilar...@llengcat.com>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
