Hola,

2006/2/19, Benjamí Villoslada <[EMAIL PROTECTED]>:
El Diumenge, 19 de Febrer de 2006 12:01, Pere Castells va escriure:
> Discrepo però en el darrer paràgraf (l'únic) .... per nosaltres, ens van
> sobrar els polítics (tots)
 
Estic totalment d'acord amb tots dos. Segons he llegit, a la manifestació les pancartes fent referència al PP eren quasi bé inexistents, tot i que el divendres en Puigcercós feia una crida a la mobilització per aturar els insults del PP. Per a mi, més que una crida era un crit de desesperació per intentar mobilitzar a la gent amb altres arguments, no fos el cas que ells sortissin amb la pancarta i es trobéssin amb quatre gats.
 
Si la manifestació estava organitzada per una entitat civil ells no només no tenien cabuda, sinó que tampoc tenien veu per polititzar la convocàtoria.
 
D'altra banda, he trobat el manifest llegit al final molt políticament correcte. La Carme Sansa va parlar de que el que nosaltres decidim, ningú ho ha de retallar, i va expressar la preocupació pel clima hostil creat des de diversos cercles antidemocràtics contra les legítimes aspiracions de Catalunya, defensant el dret dels catalans de decidir lliurement el seu futur.

En Joel Joan comentava que Si tenim un Parlament s'ha de respectar, tant si els agrada com si no. Que ens retallin el que aquí hem decidit és indigne d'una democràcia.
 
El projecte de l'Estatut va sortir aprovat del Parlament català amb un 90% de vots favorables, amb CiU apareixen a la foto final com la molla de pa que ha estat capaç de lligar un all-i-oli tallat.
 
La intenció era que l'all-i-oli es mantingués lligat tot el temps que calgués, però a la negociació amb Zapatero de seguida vam poder veure com els ingredients anaven per lliure, i que no els hi importava gens que l'all-i-oli es tallés altra vegada.
 
Amb uns ingredients que van a la seva és impossible que una cuina funcioni. I tornant a la realitat, no val parlar de majoria aclaparadora si després els partits aprofiten la situació per treure'n profit electoral. Amb aquests elements, el Parlament no és la veu del poble i les seves decisions no són extrapolables a la nostra voluntat.
 
El que trobo indigne és que els partits que han aprovat el projecte d'estatut i que sumen el 90% dels diputats que es troben al Parlament elegits per la sobirania popular, s'hagin oblidat de la responsabilitat que tenien en aquesta negociació vers el poble de Catalunya. Per a mi, han demostrat que el que primava era la seva posició electoral actual i la seva gran preocupació era treballar per millorar-la en un proper futur.
 
Una cosa si tinc clara, com a català vull que el meu vot lliure serveixi perque aquesta colla de trepes tinguin clar que els seus objectius estan molt allunyats dels que jo crec que haurien d'haver tingut en aquesta negociació.
 
Salutacions
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
llista@internauta.net
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta

Respondre per correu electrònic a