[admpub] una notícia de fa un any web

2005-04-27 Conversa Joan Ordinas
Si segons Tim Berners-Lee un anys web dura tres mesos
(http://www.brainyquote.com/quotes/quotes/t/timberners102109.html),
aquesta notícia

http://www.coetc.org/NOU/serveis/ofertes/periodico_34_19_1_05_cat.pdf

ens diu que el dep. d'educ. ja ha perdut una any web en el seu
intent de fer un concurs públic per disposar d'una distro. pròpia. Per
altra banda, l'article recull algunes declaracions de Ramón Roy
realment depriments: ... un model com el d'Extremadura aquí no és
aplicable.

Que podem fer a part de deprimir-nos?

JJOR

-- 
WYSIWYG victims: the lost generation!

Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra
subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/



[admpub] Exit del programari lliure

2005-04-27 Conversa Lluis Anaya








Arrel dels últims comentari jo crec que lèxit
de la implantació de forma consolidada del programari lliure radica no
exclusivament en instal.lar-lo i utilitzar-lo sino també i a la vegada en potenciar
la industria de desenvolupament i manteniment del mateix, la industria de
serveis al voltant del PL i la industria de la formació. 

Per potenciar tots aquests actors es pot fer des de ladministració
mitjançant moltes formules i accions politiques i administratives que no son
pas innovadores ni noves sino que en altres àmbit ja sapliquen i s'han aplicat
(haurien de fer un copiar i enganxar.)



El programari lliure entès com a tecnologia
sostenible, econòmicament viable, etc, etc, etc no comença i acaba en posar el
programa i fer-lo anar. Si es fa així fracassarem.



Problema dos de lenfocament que alguns li donen
al programari lliure; no es un producte que inicialment pugui cobrir totes les àrees
informatitzades del sector públic i del sector privat, des de la capa de
sistema probablement si, però des de la capa daplicació probablement no.



El que no podem es convèncer al President del
Parlament que utilitzi Open Source per a tot en en el seu gabinet i desprès no
pugui utilitzar el sistema de gestió d'agenda sincronitzat amb la seva Palm o
que aquest funcioni malament,  ... es un exemple.

Però es important destacar en aquest punt que existeix
un % molt elevat de plataformes on es pot fer un immersió total en PL i un
altre % delevat de plataformes un parcialment es pot fer una immersió en
PL. On prioritariament shauria dactuar. Un exemple clar es el famós
cas dExtremadura, en quin sector?, amb quin tipus de plataformes van
començar?, pero sense oblidar els altres actors necessaris per al manteniment,
servei, etc del PL.



Have Fun!

Lluis Anaya










Re: [admpub] cursos del dep. d'educació

2005-04-27 Conversa O. Castell i Marcos
Hola,

per no tenir res a dir has dit moltes coses. A mi m'agrada ms anar per
feina i poques paraules (i nmeros).

1.- Parlant d'estndards oberts i cursos seria hora que els cursos de
TIC del departament estiguessin empaquetats amb un sistema obert i no
pas com fins ara que es necessita windows per desempaquetar.

2.- Em sembla b que el departament comenci a pensar en renovar els
cursos, implantar el Linux com a servidor de xarxa, com a client ...
per jo em pregunto (i t'ho pregunto a tu que sembla que ho tens ms
proper) quin dia ser que el departament escoltar el que es fa i es
demana a les escoles i des de les escoles. Som molts els entres que ja
tenim servidors Linux, clients Linux i programari lliure en marxa, per
tant, que ens arribi de nou una distribuci i una forma de fer ens
resultar ms una molstia que no una soluci.

3.- Pot ser no s'haurien de plantejar des del departament que les TIC i
la part tcnica de les TIC podrien ser gestionades directament des del
centre? Evidentment el centre que ho vulgui, el que necessiti
d'assessorament i suport seguiria com fins ara ... en aix poc canvi, o
s que amb la introducci del PL enviaran un tcnic als centres per fer
la feina de manteniment dels servidors i les aules?

Sincerament, soc un noi de provncies (un professoret de tecnologia, res
important) i estic molt lluny de Barcelona. Segurament les coses es
miren (o el punt de vista s diferent) des de la capital. Aqu a les
terretes ens espavilem fora b des de fa un bon grapat d'anys: tenim
servidors Linux, pgines web amb dominis propis i correu electrnic,
xarxes amb SAMBA i perfils mbils, connexi des de internet al centre
amb SSH, Openwebmail (res a veure amb el de la xtec per cert que seria
hora que es canvies, no?), cpies de seguretat, clients amb
instal.lacions duals WinXP/Linux i zones d'usuari compartides amb NFS i
validaci NIS ... qu volem ms?. Ara estem amb les terminals linux
(LTSP) per poder portar l'ordinador a l'aula (aquella promesa de no se
qui el dia que volia guanyar les eleccions) ... i certament ens en
sortim fora b sense convocatries, ni despeses milionries, ni
histries de medalles i mrits. No s un centre ni dos, en som uns
quants que estem a la carreta i anem molt agustet.

I em torno a preguntar, tota la feina que hem fet i que ens ha donat
tants bons resultats ara ho haurem de refer? Quin dia ens pagaran les
hores extra dedicades a estudiar, buscar, fer i remenar que hem
dedicat? Menys mal que ens movem ms per filosofia de comunitat que
altra cosa i crec que poc en importa si ens ho agraeix alg o no.

Vinga, a veure si alg ens escolta.

O. Castell


El mi, 27-04-2005 a las 13:38 +0200, Francesc Busquets escribi:
 Hola,
 
 A mitjans de febrer els responsables del Departament d'Educaci em van
 demanar posar en marxa una nova rea anomenada Desenvolupament i
 programari lliure. Aquesta rea, que forma part de la nova unitat
 Projectes TIC en educaci, neix amb la voluntat d'impulsar i
 coordinar actuacions adreades al desplegament progressiu del PL al
 sistema educatiu, i al desenvolupament d'aplicacions que explorin nous
 camps d'aplicaci de les TIC a l'escola. Volia esperar a la publicaci
 del decret de reestructuraci de l'rea TIC per explicar-vos
 directament qu volem fer i en qu estem ja treballant, per en vista
 que la cosa triga i que alguns nims s'escalfen he pensat que ser
 millor avanar-se a l'oficialitzaci.
 
 Abans de continuar voldria deixar clar que el que digui o deixi de dir
 aqu no s cap posicionament oficial del Departament d'Educaci. El
 Departament, com tots els rgans de tots els governs, t els seus
 canals de comunicaci, i ja sabeu que no acostuma a participar en xats
 ni en llistes de discussi. Jo sc noms un mestre que ha acceptat
 l'encrrec d'empnyer la roda del canvi cap al programari lliure,
 intentant que el carro es mogui, si pot ser sense que ning prengui
 mal. No cal que us digui que al carro de les TIC a l'escola hi hem
 anat pujant moltssima gent des de fa molts anys, i aix fa que tingui
 una massa inercial considerable. Poc a veure amb els lleugers
 carretons que corren per altres terres.
 
 I b... s, estem fent coses. Us n'explico algunes:
 
 Comencem pels cursos que s'ofereixen al pla de formaci permanent del
 professorat. Donant un cop d'ull a la oferta actual
 (http://www.xtec.net/formaciotic/), podrem classificar-los en cinc
 categories:
 
 a) Els que es poden fer totalment amb programari lliure, com ara el
 curs d'introducci al Linux, els de programaci en C++, Java o PHP, o
 els d'OpenOffice.
 
 b) Els que gaireb es poden cursar ntegrament amb programari
 lliure. Per exemple, el de JClic: totalment PL excepte per un mdul
 introductori que fa servir el PaintShop Pro.
 
 c) Els que es basen en l's de programari privatiu per cobreixen
 rees de treball perfectament factibles amb PL. Seria el cas dels
 cursos de processador de textos o full de clcul, entre altres.
 
 d) Els que es basen en eines de programari privatiu per al qual no
 existeix, ara per ara, una 

Re: [admpub] cursos del dep. d'educació

2005-04-27 Conversa Dr. Joan de Gracia
Francesc,

Moltes gràcies per la teva respostat, però la feina
d'implementació del P.LL. tornarà a recaure sobre el
coordinador d'informàtica?

T'ho comento perquè tot indica que sí, i crec que la
distro educativa acabarà al calaix.

Una altra cosa, a banda de difondre la bondat del
P.LL. fins que no es faci de forma OFICIAL (o sigui al
DOGC), no en farem res, la dinàmica és molt lenta i el
professorat és reticent als canvis, sobretot si es fan
com s'han fet fins ara.

Joan de Gracia

 --- Francesc Busquets [EMAIL PROTECTED] escribió: 
 Hola,
 
 A mitjans de febrer els responsables del Departament
 d'Educació em van
 demanar posar en marxa una nova àrea anomenada
 Desenvolupament i
 programari lliure. Aquesta àrea, que forma part de
 la nova unitat
 Projectes TIC en educació, neix amb la voluntat
 d'impulsar i
 coordinar actuacions adreçades al desplegament
 progressiu del PL al
 sistema educatiu, i al desenvolupament d'aplicacions
 que explorin nous
 camps d'aplicació de les TIC a l'escola. Volia
 esperar a la publicació
 del decret de reestructuració de l'àrea TIC per
 explicar-vos
 directament què volem fer i en què estem ja
 treballant, però en vista
 que la cosa triga i que alguns ànims s'escalfen he
 pensat que serà
 millor avançar-se a l'oficialització.
 
 Abans de continuar voldria deixar clar que el que
 digui o deixi de dir
 aquí no és cap posicionament oficial del Departament
 d'Educació. El
 Departament, com tots els òrgans de tots els
 governs, té els seus
 canals de comunicació, i ja sabeu que no acostuma a
 participar en xats
 ni en llistes de discussió. Jo sóc només un mestre
 que ha acceptat
 l'encàrrec d'empènyer la roda del canvi cap al
 programari lliure,
 intentant que el carro es mogui, si pot ser sense
 que ningú prengui
 mal. No cal que us digui que al carro de les TIC a
 l'escola hi hem
 anat pujant moltíssima gent des de fa molts anys, i
 això fa que tingui
 una massa inercial considerable. Poc a veure amb els
 lleugers
 carretons que corren per altres terres.
 
 I bé... sí, estem fent coses. Us n'explico algunes:
 
 Comencem pels cursos que s'ofereixen al pla de
 formació permanent del
 professorat. Donant un cop d'ull a la oferta actual
 (http://www.xtec.net/formaciotic/), podríem
 classificar-los en cinc
 categories:
 
 a) Els que es poden fer totalment amb programari
 lliure, com ara el
 curs d'introducció al Linux, els de programació en
 C++, Java o PHP, o
 els d'OpenOffice.
 
 b) Els que gairebé es poden cursar íntegrament amb
 programari
 lliure. Per exemple, el de JClic: totalment PL
 excepte per un mòdul
 introductori que fa servir el PaintShop Pro.
 
 c) Els que es basen en l'ús de programari privatiu
 però cobreixen
 àrees de treball perfectament factibles amb PL.
 Seria el cas dels
 cursos de processador de textos o full de càlcul,
 entre altres.
 
 d) Els que es basen en eines de programari privatiu
 per al qual no
 existeix, ara per ara, una alternativa viable en PL.
 Per posar un
 exemple, els cursos de Flash.
 
 e) Els que fan servir una barreja de programes
 lliures i privatius,
 amb possibilitats de convertir algun mòdul més a PL
 però sense que
 sigui factible la conversió total a curt termini.
 Per exemple, el curs
 d'informàtica i educació musical.
 
 Estem en un procés de remodelació dels materials de
 formació que es
 materialitzara en la nova oferta de cursos del
 proper setembre, i que
 afecta els tipus b, c i d. En concret són 29 cursos
 que s'estan
 canviant total o parcialment. Si algú està
 interessat en la llista
 completa, li puc facilitar.
 
 L'objectiu immediat és trencar barreres
 arquitectòniques i fer
 possible que qualsevol educador/a que decideixi
 circular només amb PL
 es pugui moure lliurement per l'oferta de formació
 permanent en TIC
 del Departament d'Educacio.
 
 Arribats aquí voldria fer una reflexió: portem molts
 anys de formació
 permanent del professorat en TIC. Tots plegats hi
 hem invertit
 centenars d'hores, i s'hauran fet activitats bones,
 dolentes i
 regulars, però no podem transmetre el missatge de
 que tot l'esforç que
 milers de companys i companyes han fet fins ara no
 serveix per a res.
 Al meu entendre, el PL ha de guanyar terreny venent
 qualitat,
 solidesa, fiabilitat i valors ètics, no menystenint
 o desacreditant la
 feina feta fins ara.
 
 Continuo amb altres coses:
 
 Els seminaris permanents d'informàtica
 (http://www.xtec.es/satis i
 http://www.xtec.es/semperse) tenen des de
 començaments d'aquest curs
 una secció fixa dedicada a divulgar els valors del
 PL i a donar a
 conèixer aplicacions concretes (Firefox,
 Thunderbird, Gimp, OOo,
 Audacity...). En la darrera sessió, que es fa la
 setmana vinent, hi ha
 prevista una primera presa de contacte amb el Linux,
 mitjançant un
 CD-Live amb la Xarnoppix. Els seminaris es fan a 103
 seus repartides
 per tot Catalunya, i arriben a més de 2.000 centres.
 
 Més coses. Linux: anem amb retard respecte al que
 ens agradaria. El
 Departament d'Educació va anunciar a 

[admpub] Programari lliure, 27-04-2005

2005-04-27 Conversa manel
- El TERMCAT allibera la terminologia d'internet i societat de la 
informació: http://www.lafarga.org/node/view/448

- Ya disponible jLibrary 1.0beta2: 
http://barrapunto.com/articles/05/04/27/1031252.shtml

- Hoy, concentraciones en toda España contra las patentes de software: 
http://barrapunto.com/articles/05/04/26/2342246.shtml

- Spanish universities demonstrate against software patents: 
http://wiki.ffii.org/EsUnivDemo050427En

- Copyleft en TVE 1: http://barrapunto.com/articles/05/04/27/0730231.shtml
- Los DVD con anticopia, prohibidos en Francia: 
http://barrapunto.com/ciberderechos/05/04/27/0721200.shtml

- Laszlo Updates Open-Source App-Building Platform: 
http://www.eweek.com/article2/0,1759,1789781,00.asp

- Firefox news readers run the gamut: 
http://internet.newsforge.com/internet/05/04/21/151248.shtml?tid=144

- Detecting suspicious network traffic with psad: 
http://software.newsforge.com/software/05/04/14/1457207.shtml?tid=78

- KDE knoda meets MS-Access in new 0.7.4-test1 release: 
http://opensourceversus.com/modules.php?op=modloadname=Newsfile=articlesid=134mode=threadorder=0thold=0

- License Proliferation: When More is Less: 
http://www.linuxinsider.com/rsstory/42592.html


Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra
subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/



Re: [admpub] cursos del dep. d'educació

2005-04-27 Conversa Joan Ordinas
On 4/27/05, O. Castell i Marcos [EMAIL PROTECTED] wrote:

(Espero que el to directe dels email no faci pensar en cap crítica
personal. Estic segur de que no podien haver triat millor a qui ha de
dirigir aquesta nova area que espero veure aviat publicada al DOCG -ja
avisareu-. El que passa és que penso que igual ja hem fet massa tard i
que caldria una major sotragada per poder reprendre el camí amb
optimisme).

una distribució i una forma de fer ens
resultarà més una molèstia que no una solució.

exàctament. Anirà al calaix, como molt de que ara arriba. Jo no penso
canviar una distro obert, en català i de proposit general, com Fedora
o Debian, amb un suport inmillorable, per una distro feta aquí que als
quatre dies estarà desfasada.

 3.- Pot ser no s'haurien de plantejar des del departament que les TIC i
 la part tècnica de les TIC podrien ser gestionades directament des del
 centre? 

Evidentment. És més, algú s'ha ofès alguna vegada per que he dit que
el primer que fem amb els ordinadors que envia el dep. és
formatar-los, però és la veritat. Fa anys que el més recomanable ha
estat ignorar totalment, pel que fa a l'administració dels sistemes, 
qualsevol idea provinent del dep. d'ed. Molt d'esforç s'haurà de fer
per que canviem aquesta opinió.

 i certament ens en
 sortim força bé sense convocatòries, ni despeses milionàries, ni
 històries de medalles i mèrits. No és un centre ni dos, en som uns
 quants que estem a la carreta i anem molt agustet.

Exàctament. Si tot el que el dep. pot fer ara és fer una distro, que
ha de competir amb sistemes com Fedora o Debian, estem arreglats.

Jo el que vull és que el dep. NO FACI RES PER MI: que deixi fer i que
no es gasti els diners en coses que no li he demanat.  Sé que això
sona negatiu, i no proposa coses concretes a fer, però és com penso:
crec que sense el PIE les coses haurien anat millor: mireu com, contra
més lluny de BCN estan les escoles, més han espavilat. És un fet.
Penseu en això.

JJOR

Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra
subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/



[admpub] Qu fa l'Oriol Ferran?

2005-04-27 Conversa Jess Corrius
Qu fa l'Oriol Ferran?
Desprs de quinze mesos de tripartit encara no he aconseguit endevinar 
exactament qu fa el secretari de Telecomunicacions i Societat de la 
Informaci de la Generalitat, Oriol Ferran. Com tohom i ara parlo com a 
simple internauta, no com a periodista vaig rebre el seu nomenament amb 
candeletes i amb lesperana que hi hagus una millora evident respecte 
a la gesti de CiU.

Probablement hi havia candidats que encaixaven ms en el perfil que 
hauria de tenir el mxim responsable de la poltica dinternet daquest 
pas, per tenien linconvenient que eren del PSC (Miquel Barcel, 
Teresa Serra, Anna Mir, etc.) i, com se sap, aquesta secretaria va anar 
a parar a ERC en virtut dels pactes de Govern.

De fet, tampoc va anar a parar ben b a Esquerra, perqu Josep-Llus 
Carod-Rovira es va entossudir a posar de conseller un independent, 
Carles Sol, per recomanaci de Carles Bonet. Com se sap, el gran mrit 
de Sol ha estat declarar en el seu moment persona non grata Jos Mara 
Aznar. Sens dubte un gran mrit acadmic comparable, des duna ptica 
rebublicana, al Nobel.

Fins i tot Oriol Ferran, que va arribar recolzat per una campanya de 
firmes, no ha aconseguit esvair els rumors que el situen a lrbita 
dIniciativa, amb carnet o sense. A mi, personalment, tant me fa que 
sigui dERC o dICV amb la condici que ho faci b.

Per aquest s precisament el rovell de lou. Durant els darrers mesos 
he intentat endebades saber exactament qu fa ms enll de festes i 
donar suport a concurs de hackers. Haurem dexcloure daquesta 
afirmaci tan contundent el pla director dinfraestructures de 
telecomunicacions, per desconfio dels grans titulars per raons bvies.

Vaig assistir a la seva primera compareixena parlamentria i va ser tan 
vague que, em sap greu dir-ho, vaig coincidir plenament amb el diputat 
del PP, Santiago Rodrguez, que li va etzibar que la seva intervenci 
quedava una mica coixa i era molt generalista. I daix fa ms dun 
any perqu era el 20 dabril del 2004. Des de llavors, a Oriol Ferran no 
se lha tornat a veure pel Parlament.

Desprs vaig assistir a la roda de premsa del conseller Sol en qu va 
explicar com es gastaria els calerons del pressupost denguany poden 
consultar qu en penso tamb del conseller Sol anant a l'hemeroteca, 
per el paper que ens van repartir i que ell va llegir de manera gaireb 
ntegra hi havia noms un parell de pargrafs dedicats a internet. Quan 
li ho vaig preguntar em va desviar cap al STSI perqu, francament, no en 
tenia ni fava.

I quan vaig enviar un correu electrnic al cap de comunicaci de la STSI 
ves per on un ex-Agncia Catalana de Notcies per a saber quan farien 
la corresponent roda de premsa per a explicar els seus projectes em va 
contestar que no en farien cap. Entremig, aix s, el secretari em va 
rebre molt cordialment al seu despatx per a recordar-me que ens havien 
donat una subvenci i explicar-me, bsicament, que shavien passat tots 
els mesos posant ordre al desgavell que havia deixat el seu predecessor 
de CiU, Jordi Alviny.

Per per a un crrec pblic em sembla un perode excessiu per a posar 
ordre. Oriol Ferran shauria de fixar en Jordi Bosch, que s que sha 
posat les piles des de fa temps. O, encara millor, en el ministre 
dIndstria, Jos Montilla, que de moment ha gosat posar ferms les 
teleoperadores. Ha fet ms Montilla per internet en sis mesos que Oriol 
Ferran en un any.

Malament rai si en un tema de pas com aquest anem tan malament. Sembla 
estrany que un partit amb tants internautes com Esquerra comenant pel 
president i el secretari general tingui una poltica dinternet tan 
desquena a la realitat. Perqu les crtiques sn extensibles a lAOC, 
que en quinze mesos noms ha sortit als diaris per haver fet fora la gerent.

La poltica dinternet daquest pas no pot viure ms amb lai al cor i 
pendent de si Maragall fa aquella famosa remodelaci de canviar la 
Mieras pel Sol i el Sol per la Mieras. Esquerra s un partit de govern 
i ha de prendre mesures: el DURSI s una de les seves conselleries 
malgrat que ni Carles Sol ni Oriol Ferran siguin dEsquerra. Ara que el 
conseller primer, Josep Bargall, t tantes competncies potser que hi 
posi remei ja.

Font: 
http://www.e-noticies.com/imprimir/DetalleOpinion.asp?ID=669idformato=4

--
Jess Corrius
[EMAIL PROTECTED]

Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra
subscripci a http://www.softcatala.org/llistes/



Re: [admpub] Exit del programari lliure

2005-04-27 Conversa O. Castell i Marcos
Hola,
tens ra en molt del que dius per a la vegada estas donant la ra 
perqu els que defensem l'entrada a dojo del PL ens fiquem encara ms forts.

Dius que el PL no es pot aplicar en segons quins camps de la informtica 
(d'usuari) i jo pregunto el motiu pel qual les empreses (el que munta i 
configura la PAL i els programes corresponents) nicament treballen per 
un sistema i no es preocupen de mantenir estndards. El motiu no s 
social, que ning t'enganyi, s merament econmic.

Per tant, si jo he de comprar una PAL, un placa base, una impressora, un 
escnner, un targeta grfica o qualsevol altre component el primer que 
far ser mirar si compleix estndards o si per contra m'obliga a 
utilitzar un o altre SO concret. Aix que dic sembla aplicable nicament 
a la part dura per tamb serveix per la part blana. M'explico, si jo 
estigues en la necessitat de gestionar la compra d'un o altre programa 
per exemple per l'administraci demanaria, apart de el seu codi font 
per descomptat, que fos compatible a la majoria de sistemes operatius 
del mercat (UNIX/Linux, MAC, Windows, Netware, ...). No per res, 
simplement per tenir la conscincia tranquilla de que la meva gesti 
fos la millor possible que no vol dir la que agradi a tots. Com a 
mnim deixarem de llenar diners sense rumb ... i que ning s'ho 
prengui com una crtica ja que tots aprenem de les errades (aix s el 
que es diu).

O. Castell
En/na Lluis Anaya ha escrit:
Arrel dels ltims comentari jo crec que lxit de la implantaci de 
forma consolidada del programari lliure radica no exclusivament en 
instal.lar-lo i utilitzar-lo sino tamb i a la vegada en potenciar la 
industria de desenvolupament i manteniment del mateix, la industria de 
serveis al voltant del PL i la industria de la formaci.

Per potenciar tots aquests actors es pot fer des de ladministraci 
mitjanant moltes formules i accions politiques i administratives que 
no son pas innovadores ni noves sino que en altres mbit ja sapliquen 
i s'han aplicat (haurien de fer un copiar i enganxar.)

El programari lliure ents com a tecnologia sostenible, econmicament 
viable, etc, etc, etc no comena i acaba en posar el programa i fer-lo 
anar. Si es fa aix fracassarem.

Problema dos de lenfocament que alguns li donen al programari lliure; 
no es un producte que inicialment pugui cobrir totes les rees 
informatitzades del sector pblic i del sector privat, des de la capa 
de sistema probablement si, per des de la capa daplicaci 
probablement no.

El que no podem es convncer al President del Parlament que utilitzi 
Open Source per a tot en en el seu gabinet i desprs no pugui 
utilitzar el sistema de gesti d'agenda sincronitzat amb la seva Palm 
o que aquest funcioni malament, ... es un exemple.

Per es important destacar en aquest punt que existeix un % molt 
elevat de plataformes on es pot fer un immersi total en PL i un altre 
% delevat de plataformes un parcialment es pot fer una immersi en 
PL. On prioritariament shauria dactuar. Un exemple clar es el fams 
cas dExtremadura, en quin sector?, amb quin tipus de plataformes van 
comenar?, pero sense oblidar els altres actors necessaris per al 
manteniment, servei, etc del PL.

Have Fun!
Lluis Anaya

Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra
subscripci a http://www.softcatala.org/llistes/



Re: [admpub] cursos del dep. d'educació

2005-04-27 Conversa O. Castell i Marcos
Home JJ,

penso que no he ofs ning, no?

Que ja som grans per aquest joc d'ara et faig amic i ara no ;-)

Que sigui la persona ideal per aquest lloc (si s que aix existeix)
ho dir el temps ... de moment encara no s'ha fet res de res, per tant?

O. Castell

El mi, 27-04-2005 a las 15:44 +0200, Joan Ordinas escribi:
 On 4/27/05, O. Castell i Marcos [EMAIL PROTECTED] wrote:
 
 (Espero que el to directe dels email no faci pensar en cap crtica
 personal. Estic segur de que no podien haver triat millor a qui ha de
 dirigir aquesta nova area que espero veure aviat publicada al DOCG -ja
 avisareu-. El que passa s que penso que igual ja hem fet massa tard i
 que caldria una major sotragada per poder reprendre el cam amb
 optimisme).
 
 una distribuci i una forma de fer ens
 resultar ms una molstia que no una soluci.
 
 exctament. Anir al calaix, como molt de que ara arriba. Jo no penso
 canviar una distro obert, en catal i de proposit general, com Fedora
 o Debian, amb un suport inmillorable, per una distro feta aqu que als
 quatre dies estar desfasada.
 
  3.- Pot ser no s'haurien de plantejar des del departament que les TIC i
  la part tcnica de les TIC podrien ser gestionades directament des del
  centre? 
 
 Evidentment. s ms, alg s'ha ofs alguna vegada per que he dit que
 el primer que fem amb els ordinadors que envia el dep. s
 formatar-los, per s la veritat. Fa anys que el ms recomanable ha
 estat ignorar totalment, pel que fa a l'administraci dels sistemes, 
 qualsevol idea provinent del dep. d'ed. Molt d'esfor s'haur de fer
 per que canviem aquesta opini.
 
  i certament ens en
  sortim fora b sense convocatries, ni despeses milionries, ni
  histries de medalles i mrits. No s un centre ni dos, en som uns
  quants que estem a la carreta i anem molt agustet.
 
 Exctament. Si tot el que el dep. pot fer ara s fer una distro, que
 ha de competir amb sistemes com Fedora o Debian, estem arreglats.
 
 Jo el que vull s que el dep. NO FACI RES PER MI: que deixi fer i que
 no es gasti els diners en coses que no li he demanat.  S que aix
 sona negatiu, i no proposa coses concretes a fer, per s com penso:
 crec que sense el PIE les coses haurien anat millor: mireu com, contra
 ms lluny de BCN estan les escoles, ms han espavilat. s un fet.
 Penseu en aix.
 
 JJOR
 
 Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra
 subscripci a http://www.softcatala.org/llistes/
 
-- 
O. Castell i Marcos [EMAIL PROTECTED]
IES de Deltebre


Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra
subscripci a http://www.softcatala.org/llistes/



[admpub] Resum de la conferència del Steve Ballmer de Microsoft a Barcelona

2005-04-27 Conversa Jordi Mas
Ep!
Per a aquells que tingueu interès he fet un resum de la conferència que ha 
donat l'Steve Ballmer avui a Barcelona. He intentat reproduir amb la màxima 
fidelitat el que ha explicat i deixar l'opinió al final clarament diferenciada.

http://www.softcatala.org/~jmas/bloc/index.php
Tot plegat bastant ensopit sincerament.
Jordi,
--
Jordi Mas i Hernàndez
HomePage http://www.softcatala.org/~jmas/
Bloc personal http://www.softcatala.org/~jmas/bloc/


Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra
subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/