[I-ZEFIR] Músics en Valencià ocupen el Palau de la Música
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA _ ==[1.087 subscriptors]=== Èxit de l'ocupació de cantants en català al Palau de la Música de València -'Músics en valencià' va interrompre ahir a la nit un altre concert i van tocar, amb el suport de centenars de manifestants, per protestar contra el menysteniment del govern valencià de la música en català Cansats de la marginació a què els sotmeten les institucions valencianes, músics i cantants que utilitzen el català al País Valencià van irrompre ahir al vespre al concert clàssic que es feia al Palau de la Música de València per denunciar l'actitud del govern i fer-hi una actuació rebel. El Col·lectiu de Músics i Cantants en Valencià, entre els quals hi havia membres d'Al Tall, Soul Atac, Obrint Pas, Feliu Ventura, Miquel Gil, Rafa Xambó, Òscar Briz, Elies, Vicent Sangermés i Joan Amèric, va triar el Palau perquè no 'els hi conviden mai' i van fer-hi un concert 'gratuït'. Després d'un estira-i-arronsa inicial amb el regidor de l'Ajuntament de València Miguel Domínguez, els músics van aconseguir tocar en homenatge a Ovidi Montllor enmig de la sorpresa general i acompanyats de dos centenars de persones que els feien costat. També hi van entrar polítics i mitjans. Per agrair la presència de la gent que no hi va poder entrar, a quarts de dotze de la nit es va repetir el concert acústic a fora. Ràdio Klara va retransmetre el concert i VilaWeb hi va connectar en directe. Els artistes van rebre una allau de mails de tot el país en suport a l'acció. Font: Vilaweb (03/03/2005) Més informació en: http://www.vilaweb.com/ --- Cantautors i músics valencians es tanquen al Palau per a denunciar la seua marginació -El Col.lectiu de Músics i Cantants denuncia que els impedeixen actuar als auditoris institucionals i en RTVV. Una dotzena d'artistes van llegir un comunicat de protesta i van cantar les seues cançons al vestíbul Font: diari Levante (03/03/2005) Més informació en: http://breu.bulma.net/?l4531 -- Èxit del tancament per la música en valencià L'acció que el col.lectiu de músics va anunciar fa pocs dies i de la que ens fèrem ressó al Diari Parlem no ha defraudat ningú. Un grup de més de 200 persones, entre músics, representants de la societat civil, polítics i simpatitzants han entrat dins d'el Palau de la Música de la Ciutat de València per reivindicar el pes dels qui fan música en valencià. Cantants i grups com Obrint Pas, Pau Alabajos i els Músics Furtius, Soul Atac, Arròs Caldós, La Gossa Sorda, Joan Amèric i Orxata Sound Sistem entre molts altres s'han tancat pacíficament al recinte valentí en el que ha estat un dels actes de reivindicació de la cultura i llengua valencianes més original i sorprenent del darrers anys seguit fins i tot a la resta de territoris del domini lingüístic. A l'exterior un grup nombrós de gent tractava d'entrar sense èxit doncs poc després de les 20'30, moment en el que entraven els primers músics, la direcció del Palau donava ordres de tancar l'edifici. Cantants i grups com Obrint Pas, Pau Alabajos i els Músics Furtius, Soul Atac, Arrós Caldós, La Gossa Sorda, Joan Amèric i Orxata Sound Sistem entre molts altres s'han tancat pacíficament al recinte valentí en el que ha estat un dels actes de reivindicació de la cultura i llengua valencianes més original i sorprenent del darrers anys seguit fins i tot a la resta de territoris del dmini lingüístic. A l'exterior un grup nombrós de gent tractava d'entrar sense èxit doncs poc desrés de les 20'30, moment en el que entraven els primers músics, la direcció del Palau donava ordres de tancar l'edifici. No obstant han pogut entrar per algunes entrades diferents a la principal un fet davant el que la direcció ha reaccionat tancant les portes d'emergència de l'edifici públic mentre es desplegava una forta presència policial. El propi regidor d'urbanisme del PP, Miguel Dominguez, es desplaçà al Palau per tractar d'impedir la concentració tot i que finalment ha dessistit en el seu intent després de conversar amb alguns membres del col.lectiu. Junts als músics, alguns polítics, com Enric Morera, Secretari General del Bloc, o Glòria Marcos, coordinadora d'EU, que ha fet tard i ha hagut d'esperar al carrer. També fora representants del PSOE i el Vicesecretari de Comunicació del BLOC JOVE, Pere Fuset conversaven amb alguns dels presents mentre donaven suport a la concentració. Han estat molts els mitjans de comunicació que s'han fet ressó de l'original protesta. Així Radio Klara va fer un seguiment telefònic però també la premsa escrita i digital com Vilaweb, L'Avanç o Diari Parlem i les càmeres de TVE i TV3 que estaven presents a l'acte en una mostra de complicitat amb el col.lectiu de músics en valencià. Així demà la notícia ocuparà pàgines i minuts més enllà del nostre país i en tot el domini
[I-ZEFIR] AVL: nom del Diccionari, declaracions de Figueres, article
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA _ ==[1.087 subscriptors]=== Un acadèmic proposa ara fixar l'abast geogràfic de cada varietat de la llengua -Calpe demana a l'ens utilitzar el terme llengua valenciana perquè altres no en tinguen l'exclusiva Font: diari Las Provincias (01/03/2005) Més informació en: http://breu.bulma.net/?l4529 - La presidenta de l'AVL afirma que la solució al conflicte de la llengua és el temps i l'ús del valencià. -Assenyala que algunes declaracions inadmissibles de polítics catalans sobre la traducció de la CE no van ajudar al dictamen La presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ascensió Figueres, ha manifestat hui, en el programa Bon Dia Comunitat Valenciana de Canal 9, que la solució al conflicte de la llengua és el temps i l'ús del valencià, a més de l'escola. Figueres ha assenyalat que l'ambient a l'AVL ara és bo. Estem -va dir- en un moment de tornada a la tranquil·litat, de continuar treballant en el que vam deixar sense acabar pel dictamen de la llengua. En este sentit, la presidenta de l'AVL ha explicat el procés pel qual es va realitzar el dictamen. Així, va assenyalar, sorgix una proposta de la secció de gramàtica. Alguns no ho véiem clar perquè sabíem que qualsevol pronunciament de l'Acadèmia en eixe sentit seria problemàtic, però hi havia molt d'interés per part d'alguns i vam decidir usar les vies normals, que va ser l'aprovació d'una ponència que preparara el dictamen previ, que després aprovaria el ple. La ponència, ha afegit la presidenta de l'AVL, s'aprova el juliol, i durant tot l'estiu s'està treballant i al novembre, quan s'acaba el projecte de dictamen i s'ensenya, a alguns acadèmics no els agrada. Per tant, ha dit, vam demanar que es parara el procés per a donar més temps de diàleg, de reflexió i de consens. Però els promotors de la idea no van consentir que es retardara i van dir que el dia 22 s'havia d'aprovar el dictamen, ha manifestat Figueres. A més, ha continuat, tot este procés va coincidir amb la traducció de la Constitució Europea, amb algunes declaracions inadmissibles de polítics catalans, i tot açò no va ajudar al dictamen de l'AVL. Sobre la situació que es va produir el citat 22 de desembre a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb la presència en el ple del conseller de Cultura i Educació, Alejandro Font de Mora, la seua presidenta ha manifestat que no és desitjable, encara que no ha llevat autonomia a l'Acadèmia, que ha continuat fent el seu treball. Vam viure un moment de crisi -ha afegit- però cal recordar que la presència d'un membre del Consell en el ple de l'Acadèmia està prevista en la llei de creació de l'AVL, i la intervenció del Consell es va donar perquè era un tema que afectava l'Estatut. Precisament, sobre la reforma de l'Estatut d'Autonomia i la possibilitat que l'Acadèmia hi estiga arreplegada, Figueres s'ha mostrat partidària. Ens ompliria d'orgull estar dins de l'estatut i ser una institució estatutària, com ja ho són les sindicatures de Greuges i Comptes o el Consell Valencià de Cultura. Ascensió Figueres també s'ha referit als llibres de text en valencià i ha afirmat que al març vam aprovar un acord pactat amb l'Associació d'Editors del País Valencià, perquè els textos siguen en valencià, perquè la llengua, sobretot en Primària, siga més pròxima a la llengua que es parla a casa. Sobre el futur de l'Acadèmia, Figueres ha assenyalat que estem treballant en el diccionari ortogràfic, que estarà acabat enguany, i en la gramàtica, que espere que estiga també a final d'any. Font: Yahoo - Notícies en valencià (01/03/2005) [Llista Infomigjorn] - Un document intel·ligent -Article de Francesc X. Blay, regidor del Bloc d'Alcoi L´informe sobre la llengua dels valencians ha pogut _per fi!_ ser debatut, consensuat i aprovat per l´Acadèmia Valenciana de la Llengua. Sorprenentment la majoria dels acadèmics l´han acceptat per quasi unanimitat. Felicitacions! La veritat és que, llegint el dictamen amb bons ulls i sense pressa, es noten les dificultats que han trobat els seus autors per a arribar a eixe consens: s´ha hagut d´estirar per un costat (mantenir la unitat de la llengua), cedir per l´altre (accentuar la part «valenciana», pròpia i històrica de la llengua), i obviar temes delicats (li passen el «mort» del nom a qui no volia que es diguera «valencià/català»: l´autoritat política).Per això el considere un document intel·ligent, pels difícils equilibris i la «punta de boixets» que han hagut de fer. Per un costat, no s´ha renunciat a res en els aspectes bàsics: ha quedat clarament dictaminada la unitat de la llengua, a la qual qualifiquen de «compartida» i no d´«única» _podia ferir sensibilitats_, i defineixen l´àmbit geogràfic que el dictamen del CVC no gosava de fer. Però per l´altre, s´ha estat delicadament respectuós
[I-ZEFIR] bases del V Premi de relats curts Joan Castell
= INFOZFIR. BUTLLET INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA _ ==[1.087 subscriptors]=== Bases del V Premi de relats curts Joan Castell I. Justificaci Com a reconeixement a la ingent obra de lescriptor eivissenc Joan Castell Guasch, que va nixer al rac de la plaa de la Constituci un 15 de mar de lany 1911, el Departament de Cultura del Consell Insular convoca la cinquena edici daquest premi de relat curt que en la seua primera edici va guanyar lescriptora Iolanda Bonet pel recull Ombres i miralls; la segona, lany 2002, la guany Fani Tur amb Les formigues dor, la tercera Mari Mayans amb nima Nova i Joan Rebagliato Nadal guany el premi a ledici de 2004 amb lobra Camins en el temps. Joan Castell est considerat un important prosista i folklorista, autor dels reconeguts toms de rondalles eivissenques i formentereres i de lalmanac El Pitiuso (que aparegu entre 1945 i 1979); va tenir aix mateix un important ress com a autor de guies turstiques i com a collaborador a la premsa local amb articles sobre aspectes lingstics i relacionats, sobretot, amb la cultura popular tant dEivissa com de Formentera. El V Premi de relats curts Joan Castell es regir per les bases que sesmenten tot seguit. II. Objecte La concessi dun premi de relats curts dotat amb tres mil euros (3.000 ). III. Obres 1. Les obres shan de presentar en llengua catalana. 2. Haur de ser un recull de narracions originals i indit i no pot haver estat premiat en altres certmens literaris. 3. Els treballs shauran de presentar: un original i quatre cpies en un sobre on consti un pseudnim. Dins un altre sobre a part, on aparegui el mateix pseudnim, hi haur una fitxa en la qual figurin el nom i llinatges de lautor/a, el seu nm. de document didentitat, ladrea i un telfon de contacte. Aquest darrer sobre amb les dades personals noms sobrir quan la decisi del jurat estigui presa i noms sobriran els que contenguin les dades de les obres premiades o daquelles de qu es recomani la publicaci. 4. Els dos sobres han de presentar-se al registre dentrada del Consell dEivissa i Formentera o al registre dentrada de qualsevol dels Ajuntaments a Santa Eulria des Riu, Sant Antoni de Portmany, Sant Joan de Labritja, Sant Josep de sa Talaia i Formentera entre el 15 de mar, aniversari del naixement de Joan Castell, i el 15 dabril de 2005. 5. El recull presentat ha destar format per un mnim de cinc relats i un mxim de deu i cada relat ha de tenir una extensi mnima de tres folis i un mxim de deu, amb un mxim de 2100 carcters per pgina. No poden presentar-se manuscrits. IV. Jurat El Jurat estar constitut per cinc persones: - El/la president/a, nomenat/ada per la Consellera Executiva del Departament de Cultura. - Tres persones de reconegut prestigi en lmbit cultural nomenades per la Consellera Executiva del Departament de Cultura. - Un/a tcnic/a del Departament de Cultura, amb veu i sense vot, que far exclusivament de secretari/ria del jurat. - El Jurat es reunir dins el mes segent al de lacabament del termini de presentaci de les obres al premi. El seu veredicte, que ser inapellable, es far pblic desprs de la seua reuni. El Consell es compromet a retornar les cpies dels treballs no premiats a les persones autores, llevat dun original que ha de quedar a lexpedient. - V. Premis 1. La dotaci del premi ser de 3.000 euros. Limport del premi sha dentendre com a pagament dels drets dautor/a de la primera edici. 2. Els premis podran ser declarats deserts. El Jurat tamb es reserva el dret daplicar lex aequo i de recomanar la publicaci de lobra o les obres premiades i dalguna altra de les presentades la qualitat de la qual ho faci recomanable. VI. Publicaci de lobra premiada El Consell Insular dEivissa i Formentera es reserva el dret exclusiu de publicaci de lobra o de les obres premiades durant el termini dun any. VII. Acceptaci de les bases 1. El fet de participar en aquest certamen suposar la plena acceptaci, per part de les persones que hi participin, daquestes bases i de la inapellabilitat de les decisions del Jurat. 2. Qualsevol cas no recollit per aquestes bases ser resolt pel Jurat. Eivissa, febrer de 2005 Consell Insular dEivissa i Formentera Departament dEducaci i Cultura [Enlla recomanat]~~ Rodamots. Cada dia un mot http://www.rodamots.com/ Per distribuir informaci, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (Pas Valenci) [EMAIL PROTECTED] Magdalena Ramon (Illes Balears) [EMAIL PROTECTED] Xavier Rull (Catalunya) [EMAIL PROTECTED] Marta Torres (Catalunya) [EMAIL PROTECTED] Responsable tcnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau [EMAIL PROTECTED] --- Arxius d'INFOZFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges
[I-ZEFIR] Oficines de garanties lingüístiques
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA _ ==[1.087 subscriptors]=== Les oficines de garanties lingüístiques oferiran assessorament i recursos, a més d'atendre consultes i denúncies Les peticions es poden fer a través d'una xarxa de cinc oficines, però també per correu electrònic, per telèfon o al 012 El secretari de Política Lingüística, Miquel Pueyo, i la subdirectora general de Política Lingüística, han presentat dimecres, 9 de febrer, al Palau de la Generalitat, les oficines de garanties lingüístiques. Aquestes oficines són unitats integrades en la Secretaria de Política Lingüística del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, i n'hi ha cinc, situades a les seus de la Secretaria de Política Lingüística de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa. El seu web és: http://www.gencat.net/presidencia/llengcat/ogl http://www6.gencat.net/llengcat/premsa/ogl_present.htm Les oficines de garanties lingüístiques atenen les persones que volen formular consultes o denúncies a l'entorn del dret de viure en català i tramiten les denúncies perquè els organismes competents facin una inspecció i, si cal, imposin una sanció. Font: Òmnium Cultural Bages [Enllaç recomanat]~~ Rodamots. Cada dia un mot http://www.rodamots.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) [EMAIL PROTECTED] Magdalena Ramon (Illes Balears) [EMAIL PROTECTED] Xavier Rull (Catalunya) [EMAIL PROTECTED] Marta Torres (Catalunya) [EMAIL PROTECTED] Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau [EMAIL PROTECTED] --- Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
