Estudi de l'ús del valencià en les universitats

2010-06-21 Por tema Ferran Isabel

=
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
  www.infozefir.com
_
==[1.635 subscriptors]===


L'1,8% dels universitaris valencians estudia només en valencià i el 54%, 
tot en castellà
-Un estudi impulsat per l'AVL i les cinc universitats públiques revela 
que només en la UV i la Jaume I un terç dels alumnes rep la meitat de 
les classes en llengua pròpia. L'anglès triplica el valencià en les 
publicacions científiques dels investigadors


Font: diari Levante (19/06/2010)
Enllaç: http://breu.bulma.net/?l11219


--


Esteban Morcillo aposta per “construir un futur en valencià” en la 
presentació d’un estudi sobre usos lingüístics a les universitats
-El rector de la Universitat de València ha demanat un posterior estudi 
per a conéixer quines mesures calen per a millorar la presència del 
valencià


El rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo, ha manifestat 
el compromís de la institució per a “construir un futur junts i en 
valencià”, durant la presentació de l’estudi ‘Els usos lingüístics de 
les universitats públiques valencianes 2010’. L’acte ha sigut aquest 
matí a Sant Miquel dels Reis. Esteban Morcillo, després de constatar que 
el treball té uns “fonaments sòlids” i mostra la realitat de la 
Universitat, ha demanat un posterior informe que ja indique “quin tipus 
de política hem de fer” per tal de millorar la presència del valencià.


El rector ha felicitat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’equip 
científic per l’informe, –en què han participat les cinc universitats 
públiques valencianes– i ha manifestat que “és evident que hi ha espais 
de millora, encara que per a impulsar-los farà falta finançament”.


L’estudi ‘Els usos lingüístics de les universitats públiques valencianes 
2010’ constata que els universitaris, PAS i PDI del Sistema Universitari 
Públic Valencià (SUPV) tenen una competència lingüística superior a la 
mitjana de la població valenciana. Aquesta és una de les conclusions que 
ha posat de manifest l’estudi dirigit per Artur Aparici Castillo, on han 
intervingut dos professors de la Universitat de València (Rafael 
Castelló i Rafael Xambó). L’estudi ha estat fruit de la col·laboració 
entre les universitats del SUPV i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.


El treball respon al requeriment de les cinc universitats del SUPV amb 
l’objecte de prestar suport a les accions que tendeixen a normalitzar 
l’ús del valencià a la universitat, en cadascun dels seus estaments: el 
professorat, els estudiants i el personal d’administració i serveis. Amb 
la informació produïda, les universitats pretenen fonamentar de manera 
rigorosa les seues polítiques encaminades a reblanir i superar els 
entrebancs que a hores d’ara limiten al personal universitari i els 
estudiants en el que hauria de ser l’ús normal de la llengua pròpia.


Per al present treball, s’ha fet 1.967 entrevistes telefòniques a 
estudiants i estudiantes. Les entrevistes al personal docent i 
investigador (PDI) es van realitzar amb contacte directe, cara a cara, 
amb 1.637 persones. La mostra del personal d’administració i serveis 
(PAS) ha estat de 1.415 persones entrevistades, també amb conversa cara 
a cara.


En Els usos lingüístics de les universitats públiques valencianes 2010 
també s’ha posat de manifest, reiteradament, situacions com que la 
població que procedeix de la zona d’Alcoi-Gandia-Dénia, de València i de 
Castelló, així com la procedent de Catalunya i les Illes Balears, 
presenten competències lingüístiques i nivells d’ús en valencià –així 
com actituds favorables a la promoció del valencià–, significativament 
per damunt de la mitjana.


L’estudi també demostra que les dues universitats que fins ara han 
obtingut millors resultats, a una distància significativa de la resta, 
són la Universitat de València-Estudi General i la Universitat Jaume I. 
Amb resultats semblants si exceptuem l’ús del valencià en 
l’administració universitària.


No obstant aquestes xifres, les dades mostren que ni els estudiants 
valencianoparlants tenen garantit a hores d’ara el seu dret a rebre una 
docència universitària en valencià, ni el professorat disposat a 
impartir-la gaudeix de les condicions necessàries per a fer-ho amb 
normalitat i amb un nivell d’esforç equivalent al d’aquells que la 
imparteixen en castellà.


L’estudi posa de manifest, quant al foment de la docència en valencià, 
que les polítiques lingüístiques universitàries actualment vigents, més 
que en la reglamentació i planificació institucional, es basen en la 
gestió i l’impuls de la voluntat personal del professorat per tal 
d’articular a partir d’aquesta una oferta docent en valencià. Aquesta 
gestió de voluntats personals té, lògicament, una oferta d’abast limitat 
i escàs, que es reparteix per universitats, titulacions i departaments 
de forma summament desigual.



Article de Ferran Suay

2010-06-21 Por tema Ferran Isabel

=
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
  www.infozefir.com
_
==[1.635 subscriptors]===


Una presidenta contra el futur del valencià
-Article de Ferran Suay


Deu ser ben difícil de trobar, en qualsevol país normal, una persona que 
presidint una institució de caràcter cultural, es posicione públicament 
en contra de la llengua pròpia del país. Al País Valencià, però, tot és 
possible, i fins i tot probable.


Diu la Sra. Ascensión Figueres, presidenta de l'Acadèmia Valenciana de 
la Llengua, que «la Universitat no pot rebutjar un professor estranger 
per no tindre el requisit (valencià), ja que seria tirar pedres contra 
la nostra teulada». Potser caldria preguntar-li si tampoc no ens podem 
permetre de rebutjar un professor, només perquè no siga capaç de parlar 
castellà. O això seria també tirar-nos pedres?


És curiós que les mateixes persones que es posicionen obertament contra 
l'exigència del coneixement de la llengua pròpia dels valencians, mai no 
qüestionen l'absoluta necessitat de dominar l'altra llengua oficial: la 
dels castellans. Generalment, disfressen la seua actitud inequívocament 
antivalenciana amb una cortina de fum feta d'expressions aparentment 
liberals (no exigir, valorar com a mèrit), que mai no apliquen a l'altra 
llengua oficial. És com si la normalitat consistira en fer-ho tot en 
castellà, i el valencià fóra —sempre— l'excepció. Més encara, l'excepció 
prescindible.


Per què no considerem com un mèrit —i per tant, amb caràcter optatiu— el 
coneixement del castellà? Segur que hi ha professionals excel·lentment 
preparats en anglés, una llengua que tots els universitaris han 
d'aspirar a conéixer. Moltes d'aquestes persones podrien impartir els 
seus coneixements en les nostres universitats. Com és que no poden venir 
a la universitat valenciana, només perquè no posseeixen el requisit 
lingüístic castellà? No és això una discriminació inacceptable, i una 
renúncia a l'excel·lència, només per qüestions lingüístiques?


La igualtat lingüística és un concepte ben fàcil d'entendre: si no 
s'exigeix el coneixement de la llengua als professors, els estudiants no 
poden fer valdre el seu dret a estudiar en valencià. I una vegada més, 
els nostres drets lingüístics són només paper mullat. Ens trobem —de 
nou— amb l'evidència d'una societat amb dos classes de ciutadans: els de 
primera, que són els qui opten per expressar-se en castellà, i tenen 
tots els drets plenament garantits, i els de segona, els qui prefereixen 
(o preferirien) viure i estudiar en valencià, i només poden fer-ho, si 
els seus interlocutors han tingut l'amabilitat —plenament optativa, això 
sí— de dotar-se del mèrit de conéixer la llengua del país on viuen i 
treballen.


Igualtat lingüística vol dir, ara mateix, emprendre les accions 
necessàries perquè les persones valencianoparlants deixem d'estar 
discriminades en la societat valenciana. I per això, cal que els altres 
també hagen de conéixer la nostra llengua, de la mateixa manera que 
nosaltres hem de conéixer la d'ells. Podríem començar pels professors 
d'universitat, però caldrà també que ho facen la resta dels docents, i 
tots els funcionaris. Això seria paritat, igualtat, democràcia i 
bilingüisme. Sense això, és a dir, tal com estem ara, és senzillament la 
vella i coneguda llei de l'embut. I als valencians ens reserven sempre 
el broc més estret.



Font: diari Avui-El Punt (21/06/2010)
Enllaç: http://breu.bulma.net/?l11222



[Enllaç recomanat]~~
Diccitionari
  http://diccitionari.blogspot.com/


Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es
Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es
Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat
Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com

Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com

---
Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Twitter: http://twitter.com/infozefir
RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir

Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
---