Article d'Esteve, Carbonell, Hurtado i Gómez
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.671 subscriptors]=== Cap argument sense resposta -Alfons Esteve, PAS claustral, membre de la ponència dEstatuts -Joan Carles Carbonell, PDI claustral, exvicerector dEstatuts -Lluís Hurtado, estudiant claustral -Xavier Gómez, PDI claustral, secretari de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació No respon, falta a la veritat i continua amb la percepció alterada de la realitat. Això és el que fa el Sr. Leonardo Giménez en larticle publicat en aquest mateix periòdic («De coherències i de realitats lingüístiques»). I això que afirmem amb aquesta rotunditat ho explicarem punt per punt. En el nostre article «Vindicació de la coherència i la discussió raonada», que era resposta a un primer article seu («Vindicació del valencià i dEmili Casanova»), demanàvem al Sr. Giménez que respongués als nostres arguments i que no fes interpretacions particulars de coses que nosaltres no havíem dit. Afirmàvem aleshores: «Leonardo Giménez no es pren la molèstia de citar, ni literalment ni aproximada, cap ni un dels arguments que exposem». I en aquest article tampoc no els ha resposts. Vegem-ho. En primer lloc, falta a la veritat perquè, com ja havia fet abans, ens atribueix coses que no hem dit mai. Afirma que nosaltres estem en contra dintroduir el terme «valencià» amb rang acadèmic en els Estatuts de la Universitat de València, cosa que és totalment falsa. Li recordarem el que diu literalment larticle 6.2: «Als efectes daquests Estatuts hom admet com a denominacions seues [de la llengua pròpia] tant lacadèmica, llengua catalana, com la recollida en lEstatut dAutonomia, valencià». Això és el que està aprovat i el que vam votar favorablement els claustrals signants. I com que el Sr. Giménez ho obvia, recordarem que, malgrat que aquesta redacció havia estat avalada pel Tribunal Constitucional, el Govern Valencià es va negar a publicar- la i no ho ha fet sinó després dun nou procés judicial emprès precisament per la Universitat. Allò de què estem en contra és de la nova denominació que el Sr. Casanova, amb el suport entusiasta del Sr. Giménez, vol introduir en els Estatuts: llengua valenciana. I també ens oposem al fet que, malgrat que és la Universitat qui respecta la legislació i el Govern Valencià qui la incompleix, el Sr. Giménez, com el Sr. Casanova, demanen a la Universitat que canvie el criteri i no que el Govern complesca la legislació i les sentències. En segon lloc, diu que li fèiem «desqualificacions personals que obviaré» però no les cita. I no les cita perquè no nhi ha cap. Però així, fent aquesta afirmació no demostrada, ell es presenta com a víctima i a nosaltres, com a assetjadors. I en la seua concatenació de falses atribucions també ens adjudica el següent discurs: «proclamar que coherència és proposar que lAVL utilitze habitualment, ací, les denominacions català/llengua catalana és pixar fora de test i tindre una percepció de la realitat bastant alterada». I novament qui altera la realitat és el Sr. Giménez perquè el que nosaltres dèiem era: «Per què no ha requerit [el Sr. Casanova] per escrit i en públic, com sí que fa a la Universitat, que lAVL use també llengua catalana en les seues publicacions, on no apareix mai?». Per tant, no és que siga «habitualment», sinó que no lempren «mai». I la diferència entre «habitualment» i «mai» és bastant notable. El que ens sorprèn és que qualifique de «pixar fora de test» demanar que la institució que ha de «dictaminar» sobre la llengua use, ni que siga en certs contexts, el nom daquesta segons les condicions del seu propi dictamen de 9 de febrer de 2005: «la denominació històrica de valencià ha coexistit amb la de català, documentada en determinades fonts valencianes, i generalitzada en làmbit de la romanística i de la universitat valenciana». Pixem nosaltres fora de test o ell és més restrictiu i censor que la teoria de lAVL? En el següent pretès argument, el Sr. Giménez es contradiu a si mateix. Afirma respecte dels noms català/llengua catalana que «eixe patró pot ser inviable i, sobretot, contraproduent fora dàmbits universitaris i/o intel·lectuals, per a la normalització lingüística». Doncs bé, caldrà recordar al Sr. Giménez que la proposta que feia el Sr. Casanova era precisament per als Estatuts de la Universitat. Hem dentendre, doncs, que si són contraproduents per a fora dàmbits universitaris, vol dir que no ho són dins de la Universitat? Aleshores, segon el seu criteri, són vàlids o no dins la Universitat? I, una nova pregunta que li llancem: els usos dun tècnic lingüístic així signa ell parlant sobre el nom de la llengua no cauen dins dels «àmbits universitaris i/o intel·lectuals»? Continua el Sr. Giménez: «Per tant, comptant amb
Article de professorat de Xest
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.671 subscriptors]=== Deixeu-nos treballar dignament -P. Císcar, A. Cogollos, H. Cortés, F. Gil, I. Yeves, A. Tudela. Departament de Valencià: Llengua i Literatura de lIES núm. 1 del CE de Xest Cada vegada que arriben les exempcions de lassignatura de Valencià: Llengua i Literatura que atorga la Conselleria dEducació, ens en sorprenem. Aquest curs 08-09, novament ens nhem estranyat, ja que han estat concedides totes les exempcions sollicitades per lalumnat del nostre centre educatiu. Totes, fins i tot aquelles que han estat sollicitades per alumnat valencianoparlant que ha fet els seus estudis en un grup de PEV fins a quart dESO i que actualment encara viu en un poble valencianoparlant on lIES li envia totes les comunicacions de linstitut. És evident que els fets demostren cada dia que la legislació sobre lexempció de lassignatura de Valencià és anacrònica i ineficaç, ja que fent ús dun tripijoc molt senzill i que no explicarem saconsegueix fàcilment ser-ne exempt/a. Com tots sabem molt bé, vivim en un món plurilingüe que es reflecteix clarament a les aules de qualsevol institut, i això fa que ens trobem amb situacions que no sabríem com qualificar. Per exemple, sovint en una mateixa aula podem tindre alumnat xinés que estudia lassignatura de Valencià barrejat amb alumnat valencianoparlant o castellanoparlant que ha aconseguit ser-ne exempt. Per tot açò creiem que cal fer un canvi profund de la legislació que regula lexempció de lassignatura de Valencià: Llengua i Literatura. Pensem que decisions com les comentades anteriorment només serveixen per dificultar la nostra tasca docent i fer que lalumnat del centre sassabente del tractament lingüístic que beneficia només aquells que són capaços/ces de fer tripijocs legals i, en canvi, no valora gens lesforç ni la capacitat de treball de la resta de lalumnat. Tanmateix, les últimes setmanes un membre de lAVL ha dit que lús social del valencià es recuperaria millor si els valencians ens identifiquem com a valencians i considerem el valencià com la llengua pròpia. De seguida alguns professors universitaris li han donat suport. A lacadèmic E. Casanova se li oblida que això ja ho diu lEstatut dAutonomia i demana que la Universitat incloga en els seus Estatuts el nom de llengua valenciana. No hauria de demanar també un ús equilibrat de les dues llengües cooficials en el nostre territori? Per què lAVL no es pregunta si la llei que regula lexempció de lassignatura de Valencià conculca els drets lingüístics dels valencianoparlants? Per què lAVL no es dedica a fomentar-ne lús social i a garantir els drets lingüístics dels valencianoparlants? Per què lAVL no fa un seguiment del PEV i del PIP? Per què lAVL no usa els dos noms de la llengua i en promou la seua unitat? Per què lAVL no es planteja també com es pot mantindre lequilibri lingüístic entre les dues llengües en un lloc on part dels parlants només nestudia una? Aquestes qüestions i moltes altres afecten greument la nostra tasca docent i ens obliguen a desxifrar alguns fets evidents, ara convertits en fenòmens paranormals, per exemple: com podem dir que Jaume I parlava valencià si tothom sap que havia nascut a Montpeller?, o per què sant Vicent Ferrer, fill dun gironí, parlava valencià?, etc. Malgrat tot, ens agrada molt la nostra feina, però cada curs sincrementen les dificultats del professorat que treballa amb adolescents. No us cal afegir-ne cap més! Font: Nou Dise, núm. 332, 23 dabril de 2009, p. 11 [Enllaç recomanat]~~ Optimot, consultes lingüístiques http://optimot.gencat.cat/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Ferran Suay
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.671 subscriptors]=== Castellanisme radical -Article de Ferran Suay Fa uns quants dies que TV3 emet una sèrie danuncis de la Generalitat Valenciana, que sembla que tenen la intenció de promocionar el turisme i estimular que les persones que resideixen a Catalunya viatgen a terres valencianes. Es tracta per tant, duna campanya publicitària, que es paga amb uns diners que són públics, i que per això mateix-- hauria destar encaminada a assolir la màxima eficàcia. No cal ser un gran publicista per a saber que una de les normes bàsiques de la publicitat efectiva és acostar, tant com siga possible, el producte al consumidor. Si fem una ullada a loferta televisiva en català i en castellà, podrem constatar que hi ha moltes més emissores que emeten en aquesta segona llengua. Això vol dir que, molt probablement, una gran quantitat dels televidents de TV3 trien aquesta cadena precisament perquè emet en català. Això, unit al fet que la llengua daquesta cadena és precisament el català, fa pensar que la millor manera dacostar el producte a aquesta clientela seria presentar-lo en la llengua del canal de TV que han seleccionat. I això és completament independent de si la llengua de TV3 és la mateixa que la de Canal9 o no. El Govern Basc, per exemple, sanuncia en català a TV3, i ningú no diu que lèuscar i el català siguen la mateixa llengua. Es tracta només de pragmatisme, o si ho voleu, de fer un ús efectiu i racional dels diners públics, per obtenir-ne tot el rendiment que puguen donar. En comptes daixò, els actuals ocupants de la Generalitat Valenciana opten per fer una campanya en castellà. Hem de pensar, per tant, que no es tracta duna campanya comercial, sinó duna campanya ideològica, i que el seu objectiu no és el de reactivar el sector turístic valencià, sinó algun altre. La campanya és ideològica perquè, com ja hem vist, lopció pragmàtica, la que aconsegueix lobjectiu daproximar el producte al seu client potencial, és la danunciar-se en la llengua de lemissora. Per tant, fer-ho en castellà, pagant el preu dallunyar el producte del consumidor, no respon a cap criteri de comercialitat, sinó que és un pronunciament ideològic en favor del castellanisme radical. Potser algú pensarà que nhauria de dir espanyolisme. Crec que no. Hem de suposar que un posicionament espanyolista implicaria considerar que els catalans són plenament espanyols. Si això és així, aleshores la llengua dels catalans també hauria de ser una llengua espanyola --tal com les anomena la Constitució vigent-- i, per tant, des dun plantejament espanyolista, shauria dusar aquesta llengua, també espanyola, en uns anuncis emesos per un canal català i conseqüentment, i seguint la mateixa lògica-- també espanyol, i destinats a publicitar el turisme en un altre territori, el valencià, també segons aquest postulat-- plenament espanyol. Evidentment no és aquest el plantejament que mou la Generalitat Valenciana a anunciar-se en castellà a TV3. No és que consideren que tots, catalans i valencians, som espanyols i que per tant la nostra llengua també ho és. És, més aïna, una altra cosa que podem anomenar, amb tota propietat, castellanisme radical, i que consisteix a utilitzar sempre el castellà, per damunt de qualsevol consideració comercial de caràcter pragmàtic, com ara la de traure el màxim benefici duna inversió feta amb diners públics, o la daconseguir una major afluència de turistes catalans, en benefici del sector turístic valencià. És així com, més enllà de les proclames (generalment fetes, no cal dir-ho, en castellà) sobre lamor que senten per lidioma dels valencians, els governants del Partit Popular ens diuen, amb claredat meridiana, quina és la llengua que sestimen, i que estan disposats a promocionar, pagant-ho això sí-- amb els diners de tots. És veritat que no era cap secret per a qualsevol amb dos ulls a la cara: és la mateixa llengua que utilitzen a les Corts Valencianes i en els discursos institucionals, la mateixa que gasten per fer negocis amb els seus amics i la mateixa que transmeten als seus fills. I la que usen dilapidant diners públics-- per a la seua croada dextirpació de la llengua que ens identifica com a valencians. Si això no és castellanisme radical i fanàtic, agrairia una explicació més benèvola. [Enllaç recomanat]~~ Optimot, consultes lingüístiques http://optimot.gencat.cat/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com Marta Torres (Catalunya)
Article de J. Leonardo Giménez
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.671 subscriptors]=== De coherències i de realitats lingüístiques -J. Leonardo Giménez és funcionari dAdministració Local i ha estat alcalde dAntella pel PSPV-PSOE Fa uns quants dies, en este mateix diari, A. Esteve, J. C. Carbonell, Ll. Hurtado i X. Gómez, claustrals de la Universitat de València, publicaren un article titulat «Vindicació de la coherència», en contestació al meu «Vindicació del valencià i d'Emili Casanova», replicador d'un anterior d'ells, que, al seu torn, s'oposava a la proposta del professor Casanova que les denominacions de valencià o llengua valenciana tingueren rang acadèmic o de primer ordre en els estatuts de la UV. A més d'insistir en les seues tesis, els mencionats claustrals em feien desqualificacions personals que obviaré per no ser productives per a este debat, ni per a cap. Els referits articulistes exigien «coherència» i «lleialtat» a Casanova. «Coherència» és, entre altres definicions, «actuació d'acord amb el pensament», i en eixe sentit crec que la proposta del professor Casanova és coherent i lleial amb la seua trajectòria professional i intel·lectual i amb la consciència i sentiments lingüistics valencians. I si per «lleialtat» sentén la fidelitat a la «inqüestionabilitat» i prevalença duna onomàstica (en uns estatuts, en el nom duna llicenciatura, etc.), que, de fet, té, o pot tindre'n, sinònims més o menys apreciats i jerarquitzats, és que el concepte de «lleialtat» queda reduït als d«acatament» acrític i al de «submissió», en el cas dels discrepants, és clar. I proclamar que coherència és proposar que lAVL utilitze habitualment, ací, les denominacions «català/llengua catalana» és pixar fora de test i tindre una percepció de la realitat bastant «alterada». Jo no sé a quina realitat mhe denfrontar, segons diuen els referits claustrals, però una realitat ben palpable és que la immensa majoria de valencians i valencianes, dissortadament, no té gens assumida, i en conseqüència, majoritàriament, rebutja una de les denominacions desta llengua, i això és un bon problema per a la normalització lingüística, tal com la conceben sensibilitats com la dels claustrals mencionats, i que necesssita solucions. Un clau es clava per la punta i no per la cabota, perquè si no ho fem així destrossem el clau i el barandat, i el quadre o el que siga es queda per penjar. Però l'article dels claustrals no ha entrat en el fons de la qüestió, que no hauria de ser la coherència d'este o aquell professor, sinó vore si les denominacions «valencià/llengua valenciana» han de figurar com a onomàstica prevalent de la llengua pròpia en unes institucions valencianes, i si els noms «català/llengua catalana» són un valor per a la normalització lingüística, en el conjunt de la societat valenciana, o no. Sense qüestionar, per a res, la unitat de la llengua. En el meu replicat article intentava argumentar una resposta a això, com sí que la dóna, i ben complida, el dels professors de la UV A. Saragossà, C. Calvo, G. M. Hernández, O. Luque, E. Obiol, E. Bea i A. Monzón, «La jerarquia del noms valencià i català», publicat en «Nou Dise», i també linicial de Casanova. Arguments que no cal repetir, però sí que vull afegir que la fortalesa, la salut, el nom i el/s model/s lingüístic/s d'un idioma estan molt en relació amb un poder polític, econòmic i/o militar que l'assumix i hi dóna suport. ¿On està eixe poder que puga avalar i espentar ací els noms «català/llengua catalana» i el model lingüístic unitarista o el «marcadament» convergent, propi dels àmbits universitaris i «lletraferits», en la societat valenciana? Eixe poder ací ni ha estat ni està ni se l'espera. El poder polític que hi ha n'està visceralment en contra, i les alternatives previsibles, en el millor dels casos, no els impulsaran ni fomentaran, per la qual cosa eixe patró pot ser que siga inviable i, sobretot, contraproduent fora d'àmbits universitaris i/o intel·lectuals, per a la normalització lingüística. Pense que, en una societat democràtica, el redreçament lingüístic no es pot fer contra el poder, ni sistemàticament en els jutjats, encara que en algun cas sí que en calga anar en contra, sinó des de totes i amb totes les institucions i amb la societat destinatària. Per tant, comptant amb el suport, o almenys amb la neutralitat, d'un ampli sector del poder en general, actual o futur possible, la via dun valencianisme lingüístic, amb personalitat pròpia dins de la natural unitat lingüística, potser és la que té més possibilitats de suscitar consens i il·lusió entre els valencians corrents, que són els que poden deturar la davallada de la nostra llengua, que en les ciutats mitjanes i grans se'n va com un punt de calça. Respecte de les homologacions i/o equivalències, el que jo volia dir és
Article de Francesc Esteve
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.671 subscriptors]=== Toni Viñas, mestre, in memoriam -Article de Francesc Esteve Quan jo estudiava batxillerat a linstitut, el meu professor de llatí va explicar un parell detimologies que mhan restat tan gravades a la memòria: Mestre ve de magister, que vol dir el qui és més: magis-ter. Mentre que ministre prové de minister, és a dir, del qui és menys: minis-ter. Per això és més noble ser mestre que ministre. I no comprenc per què els ensenyants de primària insisteixen a dir-se professors i no mestres, que és una paraula amb un significat entranyable. Això mho deia Agustí Ventura a linstitut de Xàtiva. I la venerable etimologia, ara voldria aplicar-la amb tota la profunditat de la paraula a un altre dels meus professors mestres! de llatí: Antoni Viñas Almenar. Toni Viñas em va impartir llatí en segon i en tercer cursos de Filologia. I ja des de la primera classe vaig veure que tenia alguna cosa despecial com a ensenyant i com a persona. Si recorde aquella classe tan vivament encara sem fa ben present la traducció dun passatge grandiloqüent de Ciceró i les preguntes que Toni em va fer és perquè em va impressionar ja dentrada amb una combinació de coneixement i bonhomia que jo descriuria duna manera que pot sorprendre: per la serenor. La seua exposició no era una recitació de conceptes tècnics ni erudits ni un interrogatori sobre ablatius abstrusos ni menys encara un lluïment del docent. Feia la classe, igual que parlava, amb aquella serenitat i profunditat que caracteritza les persones sàvies i sensates. Una impressió a la qual contribuïa bona cosa la seua potent veu greu i la seua dicció i maneres pausades. Ara, la serenor que infonia no era de cap manera la gravetat que satribueix als adusts barons llatins. Recorde una divertida anècdota que el retrata molt bé. Fet lexamen del primer quadrimestre al gener, sacostava Pasqua i, malgrat la insistència dels estudiants, Toni no ens donava encara les qualificacions. Va començar la classe amb la lectura, amb la seua veu pausada i quasi cavernosa, dun passatge llatí: Ille.... Un company que sasseia al meu costat va interrompre la sonoritat daquell Ille.I les... notes?, exclamà amb una clamorosa alliteració. La riallada de Toni, malgrat la interrupció insolent però ben ocurrent, encara em ressona en la memòria. I així és com més magrada recordar-lo: amb la rialla amb què acabava moltes de les seues frases, amb la qual ell mateix ironitzava sobre alguna llatinada o algun tecnicisme gramatical o jurídic que acabava de pronunciar. Poc després del Toni professor, vaig conèixer el Toni sindicalista i activista, compromès amb la causa duna universitat radicalment justa, democràtica i valenciana, com a militant i impulsor destacat del Sindicat de Treballadores i Treballadors de lEnsenyament. Quan el PP va accedir al Govern valencià, el 1995 i es va comprovar que hi hauria garrotades contra lús del català, lensenyament i la Universitat, va nàixer la Mesa per lEnsenyament en Valencià, on sapleguen sindicats, entitats per la llengua i professionals de làmbit educatiu, i de la qual Toni fou un membre molt actiu. Allí, com en el Sindicat, la seua opinió, sempre rigorosament fonamentada, era escoltada amb un respecte absolut. I les seues consideracions quan es tractava de matèria legal Toni era també llicenciat en Dret, eren de fet les que guiaven les decisions amb la força dun dictamen jurídic. He dinsistir en la serenor: davant les arbitrarietats i agressions del Govern del PP contra la llengua, contra lensenyament i contra la universitat, alguns ens enceníem fàcilment i potser estiràvem més el braç que la màniga en la reacció. Toni mantenia la calma i, sense alterar-se, assenyalava què era el que més convenia fer ateses les circumstàncies i la legalitat. Havent reprès una nova etapa dactivitat, la Mesa per lEnsenyament en Valencià ha decidit recuperar la memòria històrica del període anterior recollint tots els documents que havia produït. Fa només unes setmanes, el coordinador daquesta plataforma, Isidre Crespo, tingué lencert dassenyalar una font extraordinària que promet contenir una enorme part de tot el que va generar la Mesa: larxiu personal de Toni Viñas, perquè ell nera una de les ànimes i certament la seua veu serena i greu del rigor jurídic. I ara que aquest 27 dabril el Sindicat de Treballadors de lEnsenyament li ret un homenatge al paranimf de la seua Universitat, em vénen al cap uns versos dun altre enamorat del món clàssic que escauen perfectament a Toni, i als qui tenim la sort de dir-nos-en amics, companys i deixebles: Així, nosaltres podrem veure i honorar la seva tomba, / quan anirem a furgar enmig dels seus llibres. Font: El
Jornada de Sociolingüística d'Alcoi 2009
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.657 subscriptors]=== Jornada de Sociolingüística d'Alcoi 2009 -Dissabte, 4 d'abril de 2009 -Universitat Politècnica de València. Campus d'Alcoi La transmissió intergeneracional del valencià La integració lingüística de la immigració OBJECTIU Analitzar dos aspectes clau de la llengua: la transmissió intergeneracional del valencià i la integració lingüística de la immigració. PROGRAMA 9.00 - 9.30 h Recepció i lliurament de la documentació 9.30 - 9.45 h Inauguració a càrrec de Joan Peiró, vicerector de Cultura de la Universitat Politècnica de València I. LA TRANSMISSIÓ INTERGENERACIONAL DEL VALENCIÀ 9.45 - 10.25 h La transmissió familiar del valencià Brauli Montoya, Institut d'Estudis Catalans i Universitat d'Alacant Presenta: Verònica Cantó, Acadèmia Valenciana de la Llengua 10.25 - 11.45 h Taula redona: La transmissió intergeneracional i la revernacularització de la llengua -La transmissió intergeneracional a Catalunya, Ernest Querol, Universitat Oberta de Catalunya -La transmissió intergeneracional a les Illes Balears, Joan-Albert Villaverde, Universitat de les Illes Balears -El procés de revernacularització del valencià, Rafael Castelló, Universitat de València Modera: Sandra Obiol, Centre Ovidi Montllor 11.45 - 12.15 h Pausa i cafè II. LA INTEGRACIÓ LINGÜÍSTICA DE LA IMMIGRACIÓ 12.15 - 12.55 h La integració lingüística de la immigració Empar Morelló, observadora i investigadora de la integració lingüística dels nouvinguts Presenta: Vicent Romans, Coordinadora de l'Alcoià i el Comtat pel Valencià 12.55 - 14.30 h Taula redona: Experiències d'integració lingüística -El Voluntariat pel Valencià, Dariana Groza, Federació Escola Valenciana -Experiències escolars d'acollida amb estudiants nouvinguts. El cas de Calp (la Marina Alta) i Catarroja (l'Horta), Jaume Fullana i Vicent Moreno -L'acollida de l'alumnat nouvingut al sistema educatiu de Catalunya: una eina de cohesió social, Pere Mayans, Generalitat de Catalunya Modera: Josep Cortés, Universitat Politècnica de València 14.30 - 16.30 h Dinar a la cafeteria del Campus d'Alcoi 16.30 - 17 h Presentació del Llibre blanc de l'ús del valencià - II. Iniciatives per al foment del valencià Honorat Ros, Acadèmia Valenciana de la Llengua Presenta: Jordi Gisbert, Ajuntament d'Alcoi 17 - 18.30 h Taller: Què transmetem quan parlem (o no) en valencià? Ferran Suay, Universitat de València Presenta: Josep Miquel Molina, Universitat Politècnica de València 19 - 20 h Cloenda ludicoreflexiva: Especial Pot de Plom, per Xavi Castillo *Al Teatre Principal d'Alcoi INSCRIPCIÓ 25 euros. Inclou: matrícula, documentació, dinar, certificat d'assistència i entrada a l'espectacle Especial Pot de Plom, de Xavi Castillo, al Teatre Principal d'Alcoi. LLOC Universitat Politècnica de València. Campus d'Alcoi Sala de graus Roberto García Payá. Edifici de Carbonell Plaça de Ferrándiz i Carbonell - 03801 Alcoi INFORMACIÓ I INSCRIPCIÓ Universitat Politècnica de València. Campus d'Alcoi Tel.: 96 652 84 84 Fax: 96 652 85 33 Contacte: Iván Ferrando Guillem A/e: cfpal...@cfp.upv.es Web: www.cfp.upv.es OBSERVACIONS -La inscripció es pot fer per mitjà de la pàgina web www.cfp.upv.es o remetre- la per fax al 96 652 85 33. -El Centre de Formació Permanent de la UPV enviarà a l'adreça electrònica de la persona interessada l'imprès per a fer-ne el pagament. -La fitxa d'inscripció haurà d'anar signada per la persona interessada. -El fet d'emplenar aquesta fitxa d'inscripció no confirma l'acceptació en la jornada. -El pagament de la inscripció s'ha de fer, com a màxim, tres dies abans de la Jornada. L'acceptació del curs serà efectiva una vegada ingressades les taxes de la inscripció. -El Centre de Formació Permanent expedirà un certificat d'assistència, si es compleix el 80 % de les hores de la jornada. Per això, s'haurà ha de signar en el full d'assistència. -En el cas de renúncia a la jornada una vegada fet el pagament, la devolució de les taxes no es durà a terme si queden menys de tres dies hàbils per a la data de la jornada. -El termini d'inscripció finalitza l'1 d'abril de 2009. -Es podran obtenir crèdits de lliure elecció a la UMH i a la UPV. ORGANITZEN Universitat Politècnica de València, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Delegació d'Alacant de l'Institut d'Estudis Catalans, Ajuntament d'Alcoi, Centre Ovidi Montllor i Coordinadora de l'Alcoià i el Comtat pel Valencià COL·LABOREN Universitat de València, Universitat d'Alacant, Universitat Jaume I i Universitat Miguel Hernández d'Elx Font: Josep Cortés (APNL. Universitat Politècnica de València) [Enllaç recomanat]~~ Optimot, consultes lingüístiques
[INFOZEFIR] Acosta't al territori
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA _ ==[1.481 subscriptors]=== Acosta't al territori, la proposta d'activitats extra-escolars d'Escola Valenciana -Avui se n'ha fet la presentació a Dénia Escola Valenciana ha presentat aquesta tarda el projecte Acosta't al territori, una proposta d'activitats extra-escolars en centres valencians sota les premisses de normalització lingüística, qualitat i interculturalitat. L'acte de presentació s'ha fet al vaixell Garcia Lorca, de la Fundació Baleària, amforat al port de Dénia, i hi han participat diferents personalitats implicades en el projecte. Hi eren, doncs, Jaume Fullana, president de la CAPPEV i coordinador del projecte; Diego Gómez, president d'Escola Valenciana; i Ricard Pérez, gerent de la Fundació Baleària, patrocinadora de les activitats. Entre les activitats que s'hi portaran a terme n'hi ha de descobriment del territori i el patrimoni natural; de coneixement de la història de diferents punts del país; viatges per establir vincles amb altres territoris catalans, i intercanvis escolars entre estudiants valencians i de les Balears. Font: Vilaweb (12/04/2008) Més informació: http://breu.bulma.net/?l9126 --- Acosta't: Gestions extraescolars de qualitat Una proposta inherent a lEscola Valencina que siga referent de les activitats extraescolars dels centres valencians sota les premisses de normalització lingüística, qualitat, interculturalitat i seguretat. Aquestes són les bases de la proposta Acostat al Territori, que aquest matí ha presentat lentitat Escola Valenciana i la seua coordinadora a la Marina Alta, la CAPPEV. El vaixell Garcia Lorca, de la Fundació Baleària i amforat al port de Dénia, ha acollit la presentació del projecte on han assistit Jaume Fullana, president de la CAPPEV i coordinador dAcostat , Diego Gómez, president dEscola Valenciana, Ricard Pérez, gerent de la Fundació Baleària, Josep Vicent Mascarell, director de programes de la mateixa fundació i Susana Mefford, regidora dEducació de lAjuntament de Dénia. La Fundació Baleària és patrocinadora oficial del projecte. LAcostat al Territori oferirà 5 propostes als centres educatius: Conèixer la comarca. Programa destinat a descobrir els espais que ens envolten i el patrimoni natural i etnològic que el formen. Parcs Naturals del País Valencià lobjectiu del qual és el coneixement del territori natural mediterrani. Centres històrics. Es tracta duna invitació al passat de cada ciutat o vila que permet entendre millor el seu desenvolupament al llarg de la història. Viatges fi de primària. Programa en el que es realitzen sortides de tres a cinc dies arreu del territori i que ens ajuda a crear llaços amb altres realitats socials i culturals. Terra de Retrobament. Intercanvis dàmbit escolar entre la nostra comarca i les Illes Balears. A més de presentar les línies generals del projecte, lacte ha tingut com a motiu central la presentació del primer viatge dAcostat al Territori, emmarcat dins el programa Viatges de fi de primària. Per aquest motiu, a la inauguració han assistit més de 100 persones, entre alumnes, pares i professors que participen al viatge. Aquest tindrà com a nexe el vaixell de la Fundació Baleària, i partirà el dilluns 21 dabril de la Marina i arribarà al port de Dénia el 26 dabril després dhaver visitat Barcelona, Palma de Mallorca i Santa Margalida. La lògica del programa implica el constant intercanvi i convivència entre centres. En aquest cas serà lescola de Santa Margalida (Mallorca) la que acollirà als escolars valencians, i des de fa un mes les escoles dambdós costats del mediterrani preparen activitats dintercanvi cultural. Un exemple serà el taller de lintercanvi de danses i cançons populars. Just abans de la presentació, els pares i alumnes que han assistit a lacte han assajat al Port de Dénia La dansada gegant de la Marina. A aquest viatge hi participaran 102 alumnes de les escoles de Graüll (Xàbia), Gabriel Miró (Calp) i de les escoles rurals de la Retoria. Entre les activitats previstes destaquen la visita al Delta de lEbre, al Camp Nou amb acollida per membres de la plantilla del primer equip, la visita a la ciutat de Barcelona (liceu, casc antic, Sagrada Família, Aquarium, Palau Sant Jordi, Fira de Sant Jordi, Museu de la Ciència...), visita a la ciutat del Palma, coves del Drac i visita i intercanvi escolar a Santa Margalida. El viatge clourà amb una festa de benvinguda al port de Dénia. Tant abans com després del programa, el viatge de primària comptarà amb un treball de recolzament pedagògic a les classes. A més, el viatge comptarà amb ledició de suports pedagògics editats per Edicions 96, com ara lAgenda Acostat al Territori, on els alumnes tindran tota la informació necessària i que
[INFOZEFIR] Dates i llocs de les Trobades de 2008
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA _ ==[1.467 subscriptors]=== Dates i llocs de les Trobades de 2008 -Escola Valenciana: Federació d'Associacions per la Llengua El valencià és futur és el lema que encapçala les Trobades de Primavera de 2008. Enguany se celebraran 19 trobades al llarg de les nostres comarques, tot un rècord. Ací hi ha la relació de dates i llocs: 2a setmana d'abril L'Espai País Valencià de Barcelona, entitat que s'ha adherit recentment a Escola Valenciana, celebrarà una trobada en el context de la seua setmana cultural. 18 d'abril Trobada de secundària i batxillerat de l'Alacantí. Localitat: Agost. 19 d'abril Trobada de la Vall d'Albaida. Localitat: Albaida. 20 d'abril Trobada de la Ribera. Localitat: Sollana. Trobada de l'Horta Nord. Localitat: Museros. Trobada del Camp de Morvedre. Localitat: Faura. Trobada de les Valls del Vinalopó. Localitat: La Romana. 23 d'abril Trobada Universitària. Escola de Magisteri de la Universitat de València. 27 d'abril Trobada de la Plana Alta i la Plana Baixa. Localitat: Benicàssim. Trobada de València. Barri d'Aiora- Camins al Grau. Trobada de primària de l'Alacantí. Localitat: Xixona. 10 de maig Trobada de l'Horta Sud. Localitat: Albal. 11 de maig Trobada del Baix Vinalopó i Baix Segura. Localitat: Guardamar. 25 de maig Trobada del Camp de Túria. Localitat: Riba-Roja. 31 de maig Trobada de la Marina Alta. Localitat: Beniarbeig. Trobada de la Marina Baixa. Localitat: Altea. Trobada de la Safor i la Valldigna. Localitat: Beniarjó. 7 de juny Trobada de l'Alcoià-Comtat. Localitat: Castalla. Trobada de la Costera. Localitat: Canals. Font: Sílvia Senz Enllaç: http://breu.bulma.net/?l9043 [Enllaç recomanat]~~ Diccionari de la llengua catalana http://dlc.iec.cat/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) [EMAIL PROTECTED] Magdalena Ramon (Illes Balears) [EMAIL PROTECTED] Xavier Rull (Catalunya) [EMAIL PROTECTED] Marta Torres (Catalunya) [EMAIL PROTECTED] Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau [EMAIL PROTECTED] --- Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Subscriure's o abandonar la llista: http://listserv.rediris.es/cgi-bin/wa?SUBED1=infozefirA=1 Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
[INFOZEFIR] La GV aprova el currículum d'educació infantil
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA _ ==[1.467 subscriptors]=== Els xiquets de 3 a 6 anys tindran classes d'anglès, valencià i noves tecnologies -La Comunitat Valenciana és la primera autonomia que regula les activitats d'educació infantil Font: diari Las Provincias (29/03/2008) Enllaç´: http://breu.bulma.net/?l9030 -- El Consell augmentarà l'anglés a l'educació primària i crearà l'Observatori de la Justícia En la sessió plenària del Consell que ha tingut lloc aquest matí s'ha aprovat diversos aspectes entre els quals podem trobar l'ampliació de l'oferta educativa en anglés, així com també s'ha assegurat del valencià, per al segon cicle d'eduació infantil. L'anunci es produeix després de la polèmica decisió de la Generalitat perquè l'assignatura d'educació per a la ciutadania s'impartira en anglés. Font: Pàgina 26 (28/03/2008) Enllaç: http://breu.bulma.net/?l9029 [Enllaç recomanat]~~ Diccionari de la llengua catalana http://dlc.iec.cat/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) [EMAIL PROTECTED] Magdalena Ramon (Illes Balears) [EMAIL PROTECTED] Xavier Rull (Catalunya) [EMAIL PROTECTED] Marta Torres (Catalunya) [EMAIL PROTECTED] Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau [EMAIL PROTECTED] --- Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Subscriure's o abandonar la llista: http://listserv.rediris.es/cgi-bin/wa?SUBED1=infozefirA=1 Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
[INFOZEFIR] Article de Leonardo Giménez
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA _ ==[1.458 subscriptors]=== L'Alqueria Blanca -Article de Leonardo Giménez (tècnic lingüístic d'Administració local, exalcalde d'Antella) Font: diari Levante (18/03/2008) Enllaç: http://breu.bulma.net/?l9011 [Enllaç recomanat]~~ Diccionari de la llengua catalana http://dlc.iec.cat/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) [EMAIL PROTECTED] Magdalena Ramon (Illes Balears) [EMAIL PROTECTED] Xavier Rull (Catalunya) [EMAIL PROTECTED] Marta Torres (Catalunya) [EMAIL PROTECTED] Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau [EMAIL PROTECTED] --- Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Subscriure's o abandonar la llista: http://listserv.rediris.es/cgi-bin/wa?SUBED1=infozefirA=1 Subscriure's a InfoZèfir per RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
[I-ZEFIR] Conferència de Vicent Brotons (Seminari de la UEM)
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA _ ==[1.281 subscriptors]=== Conferència de presentació del seminari Elaboració, anàlisi i experimentació de materials didàctics amb un tractament integrat de llengües i continguts (TILC) Quin és l'ensenyament en valencià que ens cal al segle XXI? A càrrec de Vicent Brotons, director de la Unitat per lEducació Multilingüe (UEM) Hi intervendran: Noèlia Camps, regidora d'Educació de Muro M. Josep Frau, vicerectora de Qualitat i Harmonització Europea de la Universitat d'Alacant Rafael Climent, alcalde de Muro Dijous, 14 de febrer, a les 19 h Al centre cultural Matzem (pl. Matzem, 5, Muro, El Comtat) -- SEMINARI dElaboració, anàlisi i experimentació de materials didàctics amb un tractament integrat de llengües i continguts (TILC) Organitza: Unitat per lEducació Multilingüe (UEM), de la Universitat dAlacant Amb el patrocini i la col·laboració de: Vicerectorat de Qualitat i Harmonització Europea de la Universitat dAlacant Ajuntament de Muro Editorial Marfil Escola Valenciana-Federació dassociacions per la llengua Lloc: Biblioteca Municipal de Muro Calendari: Primera fase: Del 14 de febrer al 24 de maig. Segona fase: Àmplia difusió en cursos universitaris i escoles destiu, així com altres activitats formatives adreçades als docents, que sencetarà a partir de l1 de juliol de 2008 i es prolongarà al curs 2008/09. Director del seminari: Vicent Pascual Granell, autor del llibre 'El tractament integrat de les llengües en un model deducació plurilingüe per al sistema educatiu valencià' (Generalitat Valenciana, 2006), assessor especialista en plurilingüisme educatiu i membre de la UEM-UA. Participants: 25 professors i professores experimentats en lensenyament del valencià i en valencià deducació primària, i primer cicle deducació secundària obligatòria del País Valencià. Finalitat: Reflexionar sobre els aspectes metodològics i dorganització escolar per al tractament integrat de llengües i continguts (TILC), elaborar materials UNITATS DIDÀCTIQUES adients a aquesta metodologia, experimentar-los als centres escolars i difondrels entre els professionals de lensenyament del País Valencià i la comunidad educativa en general, per al seu coneixement, aplicació i generalització. El TILC és la línia metodològica establida per la Conselleria dEducació en els currículums de leducació obligatòria als Decrets dEducació Primària i Educació Secundària del País Valencià. Es tracta de plantejar uns canvis en profunditat en lensenyament dels continguts escolars perquè, al mateix temps que aprenen llengua llengües els nostres escolars (valencià, castellà, anglés i francés), aprenguen també tota mena de continguts acadèmics (matemàtiques, ciències socials, ciències naturals, música, àrees transversals, etc.). I de la mateixa manera, a lhora que aprenen altres continguts no-lingüístics augmenten la competència en els idiomes que ho facen. Es tracta de rendiblitzar al màxim els recursos humans, organitzatius, didàctics i materials per fer possible que els nostres i les nostres alumnes esdevinguen ciutadans àmpliament competents en el domini del valencià i el castellà i amb una competència bàsica i eficient de caràcter comunicatiu en dues llengües estrangeres (anglés i francés, normalment). El Seminari TILC prendrà com a punt de partida les recomanacions i materials promoguts per la UE CLIL (Content and Language Integrated Learning) i lEMILE (Enseignement dun Matière par Integration dun Lange Étrangère) així com les bones pràctiques desenvolupades per les escoles que han dut a terme els Programes dEnsenyament en Valencià (PEV), dImmersió Lingüística (PIL) i Educatiu Bilingüe Enriquit (PEBE) al sistema educatiu valencià en els últims 25 anys, és a dir, el valencià com a eix vertebrador del procés dintegració de llengües i continguts. Font: Unitat per l'Educació Multilingüe Enllaç: http://www.ua.es/uem [Enllaç recomanat]~~ DIDAC. Diccionari de català http://www.grec.net/cgibin/esc00.pgm Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) [EMAIL PROTECTED] Magdalena Ramon (Illes Balears) [EMAIL PROTECTED] Xavier Rull (Catalunya) [EMAIL PROTECTED] Marta Torres (Catalunya) [EMAIL PROTECTED] Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau [EMAIL PROTECTED] --- Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
[I-ZEFIR] II Encontre Internacional 'Curial e Güelfa'
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA _ ==[1.281 subscriptors]=== II ENCONTRE INTERNACIONAL 'CURIAL E GÜELFA': ASPECTES LINGÜÍSTICS I CULTURALS Organitzen: Projecte IVITRA (Universitat d'Alacant) i la Seu Universitària de la Nucia (UA), amb la col·laboració de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo [UIMP] Tindrà lloc els dies 5-8 de febrer de 2008, a la Seu Universitària de la Nucia. Per a una informació detallada (programa, ponències, inscripció, etc.): http://www.ua.es/es/estudios/seus/nucia/ http://www.ua.es/va/estudios/seus/nucia/ Aquest II Encontre Internacional és la continuació del celebrat del 29 de juliol al 2 d'agost de 2007 al si de la UIMP-Santander (Biblioteca de la Fundación Menéndez Pelayo). Aquests dos Encontres Internacionals, tots els dos sota la direcció del Prof. Dr. Antoni Ferrando (Universitat de València), formen una unitat en la qual participen els més prestigiosos experts en els aspectes lingüístics, culturals i literaris referits a aquest clàssic de les lletres de la Corona d'Aragó i europees, que, a desgrat de la seua excel·lent qualitat literària, ha estat a l'ombra de la llum d'un altre clàssic nostrat indiscutible com ara 'Tirant lo Blanch'. 'Curial e Güelfa' esdevé imprescidible per a la comprensió de l'alba de la novel·la a moderna hispànica i europea, alhora que també és indefugible per aprofundir en el coneixement de la llengua catalana medieval, en el context de les llengües romàniques de llavors. D'altra banda, pel munt de referències que conté, per les fonts de les quals tant manlleva i la riquesa de matisos de la seua aportació estilística, Curial e Güelfa és pedra de toc de l'estudi de la conformació de la història cultural de l'Europa tardomedieval i del trenc d'alba del Renaixement. DIPLOMES Es podrà optar per un dels següents (prèvia la realització d'un treball sobre el contingut del Curs, avaluat per un membre del comité organitzador): -Certificat de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de la Universitat d'Alacant: 30 hores -Certificat de crèdits de lliure elecció curricular: 2 crèdits. A més els crèdits són computables en els itineraris de la Universitat d'Alacant per a l'obtenció del Certificat de Capacitació Docent i el Diploma de Mestre en Valencià. TRANSPORT Hi haurà, com en totes les activitats de la Seu Universitària de la Nucia, un servei d'autobusos gratuït per als inscrits (UA-Seu de la Nucia-UA). Els autobusos eixiran de la parada d'autobus del Campus de la UA (Rotonda de l'Autovia) 1 h abans de l'inici de la 1a activitat de cada dia; hi tornaran, només finalitze l'última activitat de cada dia. Font: Vicent Martines (Dtor. IVITRA, UA) Enllaç: http://www.ivitra.ua.es [Enllaç recomanat]~~ DIDAC. Diccionari de català http://www.grec.net/cgibin/esc00.pgm Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) [EMAIL PROTECTED] Magdalena Ramon (Illes Balears) [EMAIL PROTECTED] Xavier Rull (Catalunya) [EMAIL PROTECTED] Marta Torres (Catalunya) [EMAIL PROTECTED] Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau [EMAIL PROTECTED] --- Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
[I-ZEFIR] AVL: Ajudes i beques
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA _ ==[1.281 subscriptors]=== RESOLUCIÓ de 5 de desembre de 2007, de la Presidència de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l'Acord del Ple de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, del 30 de novembre de 2007, pel qual es convoquen ajudes al foment de l'ús del valencià en les emissores locals de ràdio i en les publicacions escrites de caràcter local o comarcal, o de temàtica specialitzada. [2007/15211] (DOCV nº 5661, de 17.12.2007) Enllaç: http://breu.bulma.net/?l8662 RESOLUCIÓ de 5 de desembre de 2007, de la Presidència de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l'acord del Ple de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua de 30 de novembre de 2007, pel qual es convoquen beques per a la realització de treballs d'investigació lingüística sobre el valencià. [2007/15205] (DOCV nº 5662, de 18.12.2007) Enllaç: http://breu.bulma.net/?l8663 RESOLUCIÓ de 5 de desembre de 2007, de la Presidència de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l'Acord de 30 de novembre de 2007, del Ple de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, pel qual es convoquen ajudes a la difusió i promoció del valencià en els centres valencians a l'exterior. [2007/15207] (DOCV nº 5662, de 18.12.2007) Enllaç: http://breu.bulma.net/?l8664 RESOLUCIÓ de 5 de desembre del 2007, de la Presidència de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l'Acord del Ple de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, del 30 de novembre del 2007, pel qual es convoquen ajudes al foment de l'ús del valencià en les emissores locals de ràdio i en les publicacions escrites de caràcter local o comarcal, o de temàtica especialitzada. [2007/15208] (DOCV nº 5662, de 18.12.2007) Enllaç: http://breu.bulma.net/?l8665 RESOLUCIÓ de 5 de desembre del 2007, de la Presidència de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l'acord del Ple de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua del 30 de novembre del 2007, pel qual es convoquen ajudes per a cursos de valencià adreçats als immigrants. [2007/15362] (DOCV nº 5663, de 19.12.2007) Enllaç: http://breu.bulma.net/?l8666 [Enllaç recomanat]~~ DIDAC. Diccionari de català http://www.grec.net/cgibin/esc00.pgm Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) [EMAIL PROTECTED] Magdalena Ramon (Illes Balears) [EMAIL PROTECTED] Xavier Rull (Catalunya) [EMAIL PROTECTED] Marta Torres (Catalunya) [EMAIL PROTECTED] Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau [EMAIL PROTECTED] --- Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
[I-ZEFIR] PP i PSOE diuen no a la llei de llengües
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA _ ==[1.281 subscriptors]=== PSOE i PP es posen d'acord per a no admetre a tràmit la proposta de llei de llengües estatal que havia presentat ERC - Altres grups del Congrés, com CiU, el Grup Mixt o els partits nacionalistes bascos, havien votat a favor de l'admissió a tràmit - Joan Tardà critica el PSOE per aquesta no-admissió i afirma que l'Espanya plural és un pur miratge Més informació: http://www.e-noticies.com [Enllaç recomanat]~~ DIDAC. Diccionari de català http://www.grec.net/cgibin/esc00.pgm Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) [EMAIL PROTECTED] Magdalena Ramon (Illes Balears) [EMAIL PROTECTED] Xavier Rull (Catalunya) [EMAIL PROTECTED] Marta Torres (Catalunya) [EMAIL PROTECTED] Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau [EMAIL PROTECTED] --- Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
