Article de Joan Melià: Barrera o pont

[Magdalena Ramon]

=
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
  www.infozefir.com
_
==[1.635 subscriptors]===


Opinió | Joan Melià


 Barrera o pont

Les llengües són molt més que codis de comunicació. Quan la llengua 
d'una comunitat desapareix és senyal que també ho fan molts altres 
components de la seva identitat. No desapareixen les llengües dels qui 
tenen plena sobirania, sinó que, quan passa, sempre són, amb més o menys 
acarnissament, comunitats sotmeses.
La relació entre identitat i llengua és forta i complexa. Una llengua 
crea solidaritats i complicitats entre els individus que la 
comparteixen, les quals fan aflorar amb entusiasme singular quan 
coincideixen fora del seu territori. Quan som fora del nostre país i 
sentim qualcú que parla en la nostra llengua, tendim a parar-hi atenció 
o a establir-hi contacte, simplement per aquest fet; cosa del tot 
inusual dins el nostre territori. Això s'intensifica quan es comparteix, 
a més de la llengua, la varietat dialectal. Segurament perquè compartir 
una llengua o una varietat seva és, en general, indici de compartir més 
coses. D'altra banda, les llengües solen associar-se a perfils humans 
determinats (a característiques físiques i, en determinats casos, també 
a funcions socials). Aquest fenomen es fa més evident quan la llengua de 
què es tracta és marginada en el seu propi territori, com en el nostre cas.


Sovint trobam exemples que les característiques de l'interlocutor (ja 
siguin físiques o de rol) dificulten l'ús de la llengua catalana o, fins 
i tot, l'amaguen. Passa amb les professions. Per exemple, comença a ser 
habitual que a infermers i metges els pacients catalanoparlants, 
advertits per l'experiència, s'hi adrecin en castellà, alguns amb 
dificultats evidents. I associen tant el castellà a aquesta professió 
que el sanitari pot contestar-los en català i els pacients no 
percebre-ho i continuar -n'he estat testimoni- en castellà.


També amb les procedències. A una al·lota francesa adesiara li passa que 
parla en català amb un interlocutor que li contesta en català, fins que 
diu, si la conversa hi du, que és francesa, llavors l'altre canvia al 
castellà.
I amb l'aspecte físic. Un conegut em va contar que un pic va demanar una 
informació a una dona que no el veia (el tenia darrere), la qual li va 
començar a respondre en català, però, quan es va girar i va veure que 
era negre, es va com a espantar i, mig travant-se, passà a parlar-li en 
castellà.


Aquests exemples mostren l'arrelament que, en algunes persones, té la 
idea que la llengua catalana només la poden usar persones d'unes 
característiques concretes; tant que arriben a no percebre-la quan qui 
la parla no té aquest perfil. L'aparença de l'interlocutor amaga la 
llengua. Però també pot passar al revés. Que la llengua amagui l'aspecte 
de l'interlocutor. El protagonista de la darrera anècdota un dia anava 
per un carrer del seu poble darrere una dona, que el coneix, i el qui 
devia ser el seu nét, que no viu al mateix poble; el nin el va veure i 
va dir a sa padrina que hi havia un negre; la dona es gira i, quan el 
veu, diu: No és un negre, és en tal (el nom de pila). És un cas 
semblant al d'una al·lota gal·lesa que va anar a l'Escola Oficial 
d'Idiomes per a matricular-se a un examen per a obtenir un certificat de 
llengua espanyola i es va adreçar en català a la persona que l'atenia; 
aquesta li va dir que no ho podia fer perquè només s'hi podien presentar 
els estrangers.


Hi ha aquestes dues alternatives. Que avancem en un sentit o un altre, 
que sigui un factor de reclusió o segregació o un pont cap a la 
integració, depèn de com desitgem que es gestioni aquesta situació i de 
les intencions de les persones que posem al capdavant de les nostres 
institucions.


http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/barrera-o-pont.html



[Enllaç recomanat]~~
Diccitionari
  http://diccitionari.blogspot.com/


Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es
Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es
Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat
Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com

Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com

---
Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Twitter: http://twitter.com/infozefir
RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir

Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
---

Article de Joan Melià: New Son Bordoy

[Magdalena Ramon]

=
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
  www.infozefir.com
_
==[1.635 subscriptors]===


Opinió | Joan Melià


 New Son Bordoy

York, Jersey, Orleans... són exemples d'aquells tants de topònims 
europeus que traspassaren l'Atlàntic amb els colonitzadors europeus i, 
amb un New o Nouvelle davant, s'usaren per donar nom a les ciutats o 
estats que creaven a Amèrica del Nord. Un exemple més dels efectes dels 
processos de colonització.


En la nostra tradició toponímica, Nou també té un altre ús. És un 
adjectiu que afegit darrere un topònim ja existent ha servit per donar 
nom a una part que s'escindeix (administrativament, per repartiment 
d'herències o, darrerament, urbanísticament), de la unitat designada amb 
aquest topònim, la qual, de vegades, ha passat a qualificar-se de Vell. 
També han tengut aquesta funció unes altres parelles, com Petit i Gran, 
de Dalt i de Baix, d'Amunt i d'Avall... Així, és freqüent trobar 
possessions i llocs que són designats amb un nom completat amb aquests 
adjectius. Actualment podem trobar l'adjectiu Nou aplicat a les 
designacions de zones urbanitzades, ja sigui perquè abans d'edificar-se 
ja es deien d'aquesta manera o perquè, amb la construcció, els han 
anomenat així. N'hi ha exemples a balquena, Rafal Nou, Portals Nous, 
Pont d'Inca Nou, Cabana Nova, Son Ramonell Nou, Vila Nova, Crist Rei 
Nou, Son Verí Nou, Establiments Nous, Son Espases Nou, Serra Nova... Per 
tant, els promotors d'aquesta urbanització de Son Bordoi no haurien 
hagut d'esforçar-se gaire per trobar referències de com crear un nou 
topònim, si és que era necessari crear-lo, de manera respectuosa i 
coherent amb la tradició.


La forta expansió de la indústria turística i de la població ha provocat 
la urbanització de multitud d'espais deslligats dels nuclis urbans 
tradicionals, primer a les zones de costa i, posteriorment, també a 
l'interior de l'illa. Un model d'urbanització que sovint provoca, d'una 
banda, increments de costs i problemes de comunicació i d'accés a 
serveis bàsics, i de l'altra, descohesió social. No sé si deu ser 
premonitori del que, en poc temps, pot passar a altres indrets de 
Mallorca, que dues de les batlies dels municipis que més bé 
exemplifiquen aquests creixements dispersos, fragmentats i 
descohesionats des del punt de vista urbanístic i humà hagin estat la 
plataforma des d'on s'han projectat els dos més significatius 
capdavanters de l'actual PP regional.


La urbanització de nous espais pot crear la necessitat de donar-los nom. 
De vegades s'ha tractat senzillament de convertir en topònim urbà el que 
era topònim rural; tots els Son que circumden el centre de Palma en són 
exemples. D'altres, la imaginació dels responsables del creixement ha 
donat noms tan peculiars com Amanecer, Las Maravillas, Los Tamarindos i 
molts altres que tenen en comú la suplantació del nom tradicional del 
lloc per noms espuris. Un d'aquests processos, com hem vist, ha 
consistit a afegir Nou al topònim inicial, que tenia un abast més 
extens. Així i tot, els qui ara promocionen la polèmica urbanització de 
Son Bordoi s'han lluït amb la seva síntesi idiomàtica, d'una banda el 
nom tradicional català (amb ortografia no normativa) amb l'afegit de 
l'adjectiu traduït al castellà, Nuevo, i col·locat davant el nom, 
seguint l'ordre més propi de l'anglès: Nuevo Son Bordoy. ¿Voleu més 
trilingüisme ben entès? Qui sap si els de màrqueting preveuen que, amb 
aquest nom, podran vendre els habitatges més cars.
No sé si la urbanització d'aquesta zona s'arribarà a fer o no, ni si 
serà respectuosa amb l'entorn; però si el nom amb què la promocionen 
n'és un mirall, és fàcil arribar a una conclusió contundent.


http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/new-son-bordoy.html



[Enllaç recomanat]~~
Diccitionari
  http://diccitionari.blogspot.com/


Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es
Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es
Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat
Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com

Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com

---
Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Twitter: http://twitter.com/infozefir
RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir

Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
---

Article de Joan Melià: Joan Solà, adéu-siau i gràcies!

[Magdalena Ramon]

=
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
  www.infozefir.com
_
==[1.635 subscriptors]===


Opinió | Joan Melià


 Joan Solà, adéu-siau i gràcies!

Fa una estona que m'han dit que s'ha mort Joan Solà. Tot i saber que 
patia una greu malaltia, no he pogut evitar la sorpresa. Entre les 
primeres imatges que m'han acudit a la memòria, hi ha les de quan el 
vaig conèixer. No som dels qui l'han tengut de professor, perquè vaig 
fer tota la carrera a Mallorca. Així i tot, devers l'any 80, gràcies als 
cursos d'estiu que es feien a la Porciúncula, vaig poder assistir a 
algunes classes seves. Les record perfectament. I record l'entusiasme 
contagiós i la passió que hi posava, explicant sintaxi.


Aleshores ja havia publicat /Estudis de Sintaxi Catalana/, dos volums 
que els de la meva promoció coneguérem al final de la carrera. Tot i que 
la primera impressió que te'n duies era d'aridesa, a causa de com feia 
les referències i de la utilització de signes als quals no estàvem gens 
avesats els estudiants de llengua d'aquell temps, ben aviat es 
convertiren en referents per a tots els qui ens dedicàrem a ensenyar 
català. En aquesta obra ja hi havia el principals trets que 
caracteritzaran l'obra de Solà: revisió del que la normativa tenia 
establert (o falsament establert) i, amb tirada a l'exhaustivitat, del 
que altres autors -grans i petits- deien, anàlisi d'aspectes que 
romanien sense tractar o sense resoldre, precisió formal, incorporació 
de punts de vista nous, utilització d'exemples extrets de fonts reals, 
interès per tot el corpus lingüístic català (les varietats geogràfiques, 
la llengua antiga, la llengua col·loquial...) i per les solucions que 
ofereixen les altres llengües...


De llavors ençà són moltes les publicacions seves, sol o en coautoria, 
principalment sobre temes de sintaxi, però també en altres camps. Entre 
totes, sens dubte, no podem deixar de destacar la direcció de la 
/Gramàtica del Català Contemporani /(2002), una obra col·lectiva 
essencial. Solà, segurament, és el lingüista de més transcendència en 
l'evolució i l'estat actual dels estudis sobre la gramàtica de la 
llengua catalana.


Posteriorment a aquell primer contacte personal a les classes dels 
cursos de la Porciúncula, he coincidit amb ell en altres ocasions i, 
associat al seu tarannà irònic i amatent, sempre hi he vist una persona 
interessada amb el que qualsevol altre li podia aportar, disposada a 
escoltar-lo, a fer-li preguntes, a contrastar-hi parers.
Solà també ha estat constant en el seu compromís cívic i en la 
preocupació per la salut social de la llengua catalana, tant en relació 
amb els aspectes qualitatius com d'extensió de l'ús. De tot això, entre 
molts altres testimonis, en són prova els articles que setmanalment -amb 
pocs períodes d'interrupció- ha publicat al llarg de 36 anys al /Diari 
de Barcelona/, al setmanari /El Món/ i a /l'Avui/. Amb tots aquests 
articles podem construir-nos, també, una mostra del seu saber i de les 
seves inquietuds.


Dijous passat, dia 21, va publicar el darrer. És un article de comiat, 
però vaig voler pensar que només ho era dels seus lectors. El va titular 
Adéu-siau i gràcies! i hi feia una mica de balanç com a articulista i 
de la seva idea sobre com cal que evolucioni la ciència. Però, entremig, 
també hi deia: Estic completament convençut de dues coses: primera, que 
si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de 
què ens serveix?, no té futur; i segona, del lligam inextricable entre 
poble, individu i llengua: una llengua no pot ser digna i mantenir-se si 
qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com 
a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant 
segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil..


http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/joan-sola-adeu-siau-i-gracies.html 










[Enllaç recomanat]~~
Diccitionari
  http://diccitionari.blogspot.com/


Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es
Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es
Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat
Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com

Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com

---
Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Twitter: http://twitter.com/infozefir
RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir

Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)

Article de Joan Melià: Molt de barret i poc cap

[Magdalena Ramon]

=
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
  www.infozefir.com
_
==[1.635 subscriptors]===



Opinió | Joan Melià


 Molt de barret i poc cap

Ja no és com antany que la ignorància, induïda, podia explicar 
determinats desbarats sobre la qüestió lingüística. Quan qualcú, avui 
dia, diu aquestes bajanades és recomanable considerar-les mentides, en 
el sentit que l'autor sap que distorsiona la realitat. El perill, per 
als qui construeixen mentides, és que, bastint-les sobre fals, quan es 
fan massa grosses s'esbuquin sobre els qui les han aixecades.
És mal de creure que les declaracions de la setmana passada del 
president del PP balear fossin un errada. No és en un detall que hi ha 
error, sinó que no hi ha veritat en cap part de les seves afirmacions.
L'errada, per molt desgraciada que sigui per un aspirant a governar les 
Illes Balears, no és sols que es comprometi a eliminar una norma que, 
al seu dia, va ser aprovada per unanimitat pel Parlament balear. Ni tan 
sols que confongui la Llei de normalització lingüística amb el Decret de 
mínims. També és errat creure que, en les circumstàncies actuals, 
l'ensenyament en català o molt majoritàriament en català impedeix que 
els infants aprenguin castellà. Però igualment és errat considerar que 
només són formes pròpies de les Balears capell i tassó, i que no ho són 
barret i got; i errat també és afirmar que a l'escola o amb el procés de 
normalització qualcú vulgui substituir capell per barret o tassó per 
got. Massa errades perquè no encaixin com a peces d'una gran mentida.
¿D'on deu treure la informació per determinar què és genuí i que no ho 
és? Segur que no la treu de l'observació atenta de la llengua parlada ni 
de la lectura de texts d'aquí. Potser la seva escola de balearitat són 
alguns mitjans de comunicació amb seu a Madrid, perquè les 
barrabassades, pròpies dels qui no en saben gens i dels qui van amb mala 
fe, són les mateixes.
No sé si aquestes coses que diu, de la llengua, van orientades a un 
sector de votants del PP, a tots els votants del PP o a tots els 
ciutadans de les Illes Balears; però pareix que -si no ho és ell- tracta 
de bàmbols els destinataris. Això sí, sempre en trobarem que passen gust 
de ser tractats d'aquesta manera.
Proclamar-se defensors de la llengua dels padrins, de les seves 
particularitats, s'ha fet reiteratiu entre aquests que s'oposen a la 
normalitat del català. Però és ben clar -per l'ús que en fan i pels 
exemples que en posen- que en són un grans ignorants, de la llengua dels 
padrins. D'uns padrins que mai no qüestionarien la, en el nostre cas, 
mallorquinitat de formes que els seus néts neguen i, segurament, els 
retraurien la poca genuïnitat de la seva manera de parlar. Potser allò 
que enyoren de la llengua dels padrins és la posició que va ocupar en la 
major part de la seva vida; una posició marginada de l'activitat 
pública, i uns usos limitats, quasi exclusivament, a l'àmbit privat dels 
indígenes. Una bona prova de l'interès que realment deuen tenir per la 
llengua dels padrins seria veure amb quina llengua parlen amb els seus 
fills o amb les seves parelles, molts d'aquests que tant d'entusiasme 
mostren per la dels padrins.
Les rectificacions posteriors són tan sòlides com les afirmacions que 
les han motivades. L'oferta de pactar un acord sobre el tema lingüístic 
amb el PSOE o amb qui sigui, fa pensar en piròmans que es volen fer 
passar per bombers. I l'anunci d'una reunió amb experts augura nous 
desastres, si aquests experts són tan lúcids com els que el deuen haver 
assessorat fins ara.
Si la majoria dels illencs, en lloc d'aturar-los amb un Ca, barret!, 
continuen llevant-se el capell davant aquesta classe de personatges, 
potser sí que, fent comptes tenir un país, just arribarem a casa de barrets.


Sociolingüista

http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/molt-de-barret-i-poc-cap.html




[Enllaç recomanat]~~
Diccitionari
  http://diccitionari.blogspot.com/


Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es
Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es
Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat
Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com

Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com

---
Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Twitter: http://twitter.com/infozefir
RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir

Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)

Article de Joan Melià: Allà deçà la raó

[Magdalena Ramon]

=
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
  www.infozefir.com
_
==[1.635 subscriptors]===



Opinió | Joan Melià


 Allà deçà la raó

En acostar-se les eleccions sempre hi ha remoguda lingüística, amb el fi 
de crear adhesions dels qui volen creure que els problemes del món 
s'arreglaran fent desaparèixer el català. Una remoguda que provoquen, 
indefectiblement, els qui volen amagar ombres personals o les 
contradiccions dels seus programes. Ara, amb un entorn econòmic, social 
i mediàtic més favorable que mai als demagogs, sembla que la munició que 
hi gastaran supera la d'altres ocasions.
En aquesta línia encaixa la voluntat dels representants d'una associació 
de pares de conflictivitzar les relacions en una escola de Calvià. Un 
conflicte covat i promogut en un municipi regit per un que, precisament, 
té l'objectiu de governar les Illes o, pel cap baix, de marcar les 
línies d'actuació del proper govern.
A les Balears disposam d'un model lingüístic escolar que evita la 
separació dels infants per raó de llengua. Un model, fins ara compartit 
per totes les forces polítiques representatives, que es proposa que els 
infants acabin l'escolarització capacitats per a expressar-se en català 
i en castellà. Un objectiu que, vista l'experiència de tots aquests anys 
i el desequilibri dels factors que -en la nostra societat- afavoreixen 
l'aprenentatge d'una o altra llengua, demana que a l'escola hi hagi una 
elevada presència de la llengua catalana en tots els usos. Si molts dels 
nostres joves són capaços d'expressar-se -amb més o menys fluïdesa- en 
català i castellà és, en gran part, gràcies a aquest model escolar.
En lloc del model excloent i segregador a què aspiren els qui s'hi 
oposen, l'actual és un model integrador i additiu, del qual en surten 
beneficiats sobretot els infants de famílies monolingües 
castellanoparlants; els que menys oportunitat tenen d'entrar en contacte 
regularment amb les dues llengües. Amb un model separador, els 
principals perjudicats serien aquests infants, incapacitats per a passar 
d'una llengua a l'altra en les situacions en què podria interessar-los 
fer-ho. Si el coneixement de llengües és un dels valors de la societat 
actual, afavorir actituds i capacitats monolingües és una estafa. No 
oblidem que les menors proporcions de poliglotisme individual es donen 
entre els membres de les comunitats lingüístiques més extenses, tant per 
la poca necessitat de practicar l'ús d'altres llengües com per l'actitud 
a què sol menar-los la seva visió del món.
A la llarga, però, tota la societat en sortiria perjudicada perquè 
produiria, més que ara, monolingües funcionals en castellà i, per tant, 
ciutadans incapacitats per a respectar la llibertat dels altres d'usar 
el català.
Dificultar que una part dels infants escolaritzats en surtin plenament 
capacitats en les dues llengües; oposar-se que el coneixement de les 
dues llengües sigui requisit per a l'accés a determinats llocs de feina; 
i, consegüentment, impossibilitar el dret d'usar una de les dues 
llengües oficials, el català: una curiosa manera d'avançar cap a la 
llibertat lingüística. En el fons, tracten de consolidar les 
condicions perquè desapareguin els factors que donen identitat a les 
Illes Balears.
La corrupció té moltes manifestacions. Si hi ha gent dedicada a la 
política que, en el tema de la llengua, és capaç de mentir i manipular 
la realitat més evident, no poden inspirar gaire confiança en qüestions 
més poc transparents i, per qui ho veu o no ho vol veure, deu ser 
impossible donar-los suport sense fer-se'n còmplices.
És temerari confiar que, sense posar-hi de la nostra part, a la llarga 
la raó i el seny s'imposaran. Prou exemples hi ha en la història que ho 
demostren. Fora del domini de la raó hi ha el desordre i la 
insolidaritat, els millors aliats dels canalles.





[Enllaç recomanat]~~
Diccitionari
  http://diccitionari.blogspot.com/


Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es
Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es
Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat
Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com

Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com

---
Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Twitter: http://twitter.com/infozefir
RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir

Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)

Article de Joan Melià: De les 160 llengües

[Magdalena Ramon]

=
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
  www.infozefir.com
_
==[1.635 subscriptors]===



Opinió | Joan Melià


 De les 160 llengües

A les Illes Balears es parlen 160 llengües. Aquesta informació, extreta 
d'un estudi promogut per la Universitat de les Illes Balears i Linguamón 
-Casa de les Llengües-, ha estat recollida recentment per molts dels 
nostres mitjans de comunicació. No és estrany. D'una banda, és la 
primera vegada que es dóna una xifra fonamentada en dades objectives i, 
de l'altra, encara que tothom ja havia percebut l'increment de llengües 
en les relacions interpersonals dels qui hi vivim, potser pocs 
s'imaginaven que n'hi hagués tantes. Una part de les dades obtingudes en 
aquest estudi, que ha coordinat Caterina Canyelles, han estat la base de 
l'exposició /Petit cafè del món/, que es pot veure al Casal Solleric.


Tot i que no tenim dades anteriors que permetin fer comparacions, és 
evident que bona part de les 160 llengües ha arribat de la mà (o de la 
boca) de la població immigrada els darrers anys. La velocitat amb què 
s'ha produït aquest canvi en el panorama lingüístic és extraordinària. 
L'any 1991, hi havia un 26,7% de població de les Illes Balears que havia 
nascut fora dels territoris de parla catalana, el 84,4% dels quals 
procedien d'Espanya i el 15,6% restant de l'estranger. Avui, l'any 2010, 
la immigració lingüística representa el 41,7%, de la qual el 42,1% és 
d'origen espanyol i la resta, el 57,9%, són estrangers de naixença.


160 són les llengües que, entre tots els entrevistats, saben. 
D'aquestes, n'hi ha prop de 130 que són llengües primeres. Segurament 
les que tenen un nombre molt reduït de parlants entre nosaltres, generen 
una presència social mínima. Així i tot, més de 40 són usades en 
l'activitat laboral i prop de 70 són transmeses de pares a fills. La 
xifra de 160 és necessàriament aproximada. No tots els criteris de 
classificació coincideixen (els més restrictius les situarien en 150 i 
uns altres per damunt les 160); també és gairebé segur que hi deu haver 
parlants d'altres llengües amb qui els autors de l'estudi encara no han 
pogut establir contacte.


Aquesta situació no és exclusiva de les Balears. A Catalunya, per 
exemple, el càlcul se situa al voltant de les 300 llengües. A Nova York 
n'hi ha més de 700, 138 de les quals són parlades entre els escolars que 
van a centres públics. En aquest sentit és destacable que algunes 
d'aquestes llengües hagin pràcticament desaparegut en el lloc d'origen 
i, en canvi, es continuïn sentint a Nova York.


El coneixement de llengües no suposa només un considerable capital per a 
les persones plurilingües, sinó també per a la societat de què formen 
part. En àmbits com el turisme, la ciència o les relacions en un món 
cada cop més globalitzat, és un gran avantatge disposar de ciutadans que 
poden servir de pont directe amb moltes altres llengües. D'altra banda, 
la cohesió entre els ciutadans que viuen en un mateix territori es 
construeix a partir de la interrelació i de compartir elements en comú. 
Un dels elements bàsics és la llengua. En aquest sentit, s'ha de 
facilitar l'accés al coneixement de la llengua catalana als nouvinguts. 
Segons el mateix estudi, només el 38% dels entrevistats diuen tenir 
coneixements de català, però aquesta xifra puja fins al 75% entre els 
menors de vint anys, la qual cosa deu ser deguda a la incidència 
favorable de l'escola.


No hi ha dubte que el repte que té la nostra societat és important i que 
no és senzill gestionar adequadament aquesta situació per a arribar a 
uns objectius lingüístics que, tothom, diu voler aconseguir. Sobretot si 
n'hi ha, d'aquests, que es dediquen sistemàticament a dinamitar tots els 
factors i decisions que poden acostar-nos-hi.



http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/de-les-160-llengues.html





[Enllaç recomanat]~~
Diccitionari
  http://diccitionari.blogspot.com/


Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es
Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es
Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat
Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com

Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com

---
Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Twitter: http://twitter.com/infozefir
RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir

Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)

Article de Joan Melià: Català per a adults

[Magdalena Ramon]

=
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
  www.infozefir.com
_
==[1.635 subscriptors]===


 Opinió | Joan Melià


 Català per a adults,

Qui hagi tengut l'oportunitat de veure l'oferta de cursos de català i 
d'activitats interculturals, publicada conjuntament per diverses 
institucions públiques i entitats en el marc de la campanya 
/viulallengua/ (www.cofuc.cat), s'haurà adonat de la multiplicitat 
d'opcions que hi ha per a aprendre català: cursos presencials, 
semipresencials, a distància, cursos inicials per a no catalanoparlants, 
centres i punts d'autoaprenentatge, formació per Internet, tallers 
d'expressió oral, activitats específiques perquè els neoparlants posin 
en pràctica els seus coneixements en entorns estimulants, activitats de 
foment de la interculturalitat, etc.
No cal dir que és un encert presentar en un sol document bona part de 
l'oferta existent per a la població en general. Encara n'hi podríem 
afegir més (escoles oficials d'idiomes, centres d'adults, l'Escola 
Municipal de Manacor...).


Els darrers anys la demanda de formació en llengua catalana s'ha 
incrementat notablement (devers 20.000 persones adultes feren cursos de 
català el 2009) i és bo que, qui vol aprendre català, trobi les vies 
adequades per a poder-ho fer.
Així i tot, potser hauria estat oportú obrir més la varietat de cursos 
pel que fa a inici i a durada. En una formació tan particular com la de 
català per a adults, sembla que seria més convenient que hi hagués 
alternatives, d'una banda, de cursos intensius i, de l'altra, de mòduls 
parcials més curts i que, en lloc d'haver-hi una sola oferta anual, 
s'iniciassin en distints moments de l'any, cosa que només passa amb les 
activitats d'acollida. Això segurament evitaria una part de les 
desercions d'assistència que solen produir-se en cursos de llarga durada 
i, a més, no limitaria al mes de setembre la possibilitat d'accedir-hi. 
Si ara, acabat el termini d'inscripció, qualcú vol fer un curs, fins 
d'aquí un any no el pot començar. Així i tot sembla que, a Palma, aquest 
darrer problema s'amorteix per l'oferta del centre Paraula, ja que cada 
trimestre sol iniciar cursos.


Enguany, a més, hi ha hagut una baixa molt considerable. No hi ha oferta 
de formació general de llengua en el marc dels cursos de reciclatge per 
a personal docent. Durant el curs passat -ja amb reducció d'oferta- més 
de 800 persones seguiren aquests cursos. És cert que no tots els qui 
s'hi matriculaven ho feien amb la finalitat de dedicar-se a la docència, 
ja que hi havia professionals d'altres àmbits. Al cap i a la fi, però, 
era una altra via de formació que l'Administració posava a l'abast dels 
ciutadans.


D'altra banda, és molt sorprenent la decisió de la DGPL de fer només una 
convocatòria anual d'exàmens per a acreditar els coneixements de català. 
No hi sé veure cap avantatge. En un moment en què hi ha una elevada 
inscripció a aquestes proves i quan desapareix la possibilitat 
d'examinar-se a través del reciclatge, la decisió de fer només una 
convocatòria, la de juny, és desconcertant, com a mínim; semblaria més 
lògic incrementar-les. Els efectes d'aquesta decisió seran més 
massificació a les proves i més poques oportunitats d'optar a obtenir 
els certificats; per tant, més incomoditat i malestar en els afectats. 
Una de les conseqüències serà que els qui necessitin acreditar 
coneixements de català i se n'informen després d'haver-se tancat les 
inscripcions a la convocatòria de juny, hauran d'esperar, com a mínim, 
un any i mig per a obtenir el certificat (fins que surtin les notes de 
la convocatòria de l'any següent). Sembla excessiu, en tots els sentits. 
Supòs que hi deu haver prevista una alternativa que permeti solucionar 
adequadament aquests problemes i evitar les seqüeles que s'albiren.


http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/catala-per-a-adults.html




[Enllaç recomanat]~~
Diccitionari
  http://diccitionari.blogspot.com/


Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es
Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es
Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat
Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com

Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com

---
Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Twitter: http://twitter.com/infozefir
RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir

Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)

Article de Joan Melià

[Magdalena Ramon]

=
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
  www.infozefir.com
_
==[1.635 subscriptors]===



Opinió | Joan Melià


 Les ametles més pulcres del món

Les ametles més pulcres del món són les de Porreres. Bé, n'hi deu haver 
d'altres llocs que les poden igualar, però no les superen (com allò del 
Barça i les sis copes). Hi ha llocs que, a les ametles, les cullen, a 
altres les baten, les apleguen, les tomen, etc. En canvi, a llocs com 
Porreres les anam a /espolsar/. Com tothom sap, /espolsar/ és llevar la 
pols, cosa que devem fer perquè tenguin aquest aspecte tan net de què 
parlam.


Els ametlers, potser, són els arbres més rebecs de Mallorca; tal vegada 
les ínfules els vénen de quan el sector turístic els va usar, florits, 
per a promocionar-se a l'exterior. Els altres arbres que fan fruit, poc 
després d'haver-lo madurat, si ningú no el cull, el deixen caure i, al 
cap de poc temps, no queda gaire indici de la inútil fructificació. Els 
ametlers, no. No amollen les ametles, les mantenen allà dalt després 
d'haver perdut la fulla i d'haver tornat a treure flor, ennegrides, com 
a denúncia permanent de l'abandó de l'amo.


Actualment hi ha una generació de petits propietaris de terra, fills de 
pagesos, que, després d'haver desertat de l'activitat agrícola per 
dedicar-se a altres feines, hi mig retornen, ara que s'acosten o han 
passat els cinquanta (anys). Potser la causa és repartida entre que no 
troben amitgers i un pòsit de mala consciència per la traïció 
d'abandonar l'activitat que, generació rere generació, havia donat vida 
i sentit a la seva família. Ara els veus (mestres, funcionaris, petits 
empresaris, recepcionistes, empleats de banca...), ja jubilats o a punt 
de ser-ho, amb el tractoret, el pick-up o amb el remolc enganxat al 
cotxe (depèn del potencial adquisitiu que els ha donat l'altra feina) 
que fan una part de la feina dels seus trossos i l'altra la donen a fer 
a pagesos encara mig en actiu, als quals, segurament, aquests encàrrecs 
els permeten continuar vivint del camp: fan esmotxar i empeltar, 
escampen adob, fan llaurar, recullen una part de la fruita i espolsen 
-irremeiablement- les ametles o hi fan anar una màquina que els costa el 
doble del que treuen quan les venen.


És com si exercissin una funció de mecenatge sobre el paisatge (l'íntim 
i el públic), empesos per la voluntat de mantenir un lligam amb la 
Mallorca de la seva infantesa i adolescència. És molt probable que la 
generació que ve darrere, que ja no ha viscut gens de la terra, no 
tendrà aquesta necessitat, quasi tel·lúrica, de mantenir viu el seu 
camp, encara que sigui amb respiració assistida. Ben mirat, la generació 
de què fan part aquests pagesos bumerang deu exercir la funció de lligam 
en molts altres aspectes (llengua, gastronomia, mitologies...). Si és 
així, en desaparèixer serà quan es produirà la vertadera ruptura entre 
l'abans i l'ara.


Però, tornant a la pulcritud de les ametles, tot i que, d'espolsar-les, 
en comptes de benefici en treguin dèficit (com si fos la relació fiscal 
de les Illes amb l'Estat), probablement també és una de les activitats 
que poden causar més plaer a qui la practica. N'hi ha que paguen 
quantitats considerables per experimentar plaers que, segur, no són tan 
intensos. Ningú que no hagi espolsat ametles no pot saber la felicitat 
que provoca fer el darrer ametler de la temporada, el darrer de l'any. 
Potser no estaria malament explotar-ho i prometre aquest plaer per només 
els 50 euros que valdria la inscripció per venir, un jornal o dos, a fer 
un curs intensiu d'/almonding/. Els qui s'hi vulguin apuntar poden 
comunicar-m'ho, però haurà de ser amb vista a l'any que ve, perquè 
enguany, si no s'han torçut les coses, el súmmum del plaer abans 
esmentat em toca avui horabaixa.


http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/les-ametles-mes-pulcres-del-mon.html 










[Enllaç recomanat]~~
Diccitionari
  http://diccitionari.blogspot.com/


Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es
Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es
Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat
Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com

Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com

---
Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Twitter: http://twitter.com/infozefir
RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir

Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)

Article de Joan Melià

[Magdalena Ramon]

=
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
  www.infozefir.com
_
==[1.635 subscriptors]===


 *Cortesia lingüística per Sant Joan*

Joan Melià | 24/06/2010 |

Ja sé que faig tard, però avui, el dia de Sant Joan, els matiners poden 
veure sortir el sol pegant bots. No vaig de bromes, jo n'he estat 
testimoni més d'un pic. Ja sabeu que Porreres, el meu poble, és terra 
d'albercocs (em referesc a la fruita, no en faceu interpretacions 
malicioses). Ja de ben infants, tots els qui som de família pagesa n'hem 
anat a aixecar (els que obràvem als sequers no els collíem, sinó que 
esperàvem que caiguessin -de vegades amb l'ajut d'una engronsada- i els 
aplegàvem).


Com que aquesta fruita no respecta els diumenges ni les festes de 
guardar, l'Església atorgava als porrerencs el fotut privilegi de fer 
feina cada dia de la setmana durant la temporada d'albercocs, sempre que 
respectàssim l'oir missa. I això feia que Joans, Peres, etc. no féssim 
gaire festa el dia del nostre sant; en aquell temps que celebràvem molt 
més els sants que els aniversaris; cosa que avui dia pràcticament s'ha 
capgirat del tot (afortunadament, perquè ja em direu com ens hauríem 
d'arreglar els qui som incapaços de recordar-nos de felicitar els Arnaus 
el dia que toca, per recordar quan cau sant Kevin, santa Sheila o santa 
Mileidy).


Bé, quan tenia devers deu anys, per fer-me aixecar ben de matí el dia de 
Sant Joan i poder arribar prest al tros, em deien que si partíem prest 
podríem veure el sol sortir i, si ens hi fixàvem bé, el veuríem botant. 
Si no em tornava a adormir dins el carro (el trajecte fins al tros 
durava com ara anar de Mallorca a Barcelona en avió i sovint també m'hi 
adorm) veia el sol eixir allà lluny, per la part de Felanitx, pegant bots.


Record que un any, quan arribàrem a la finca, trobàrem que qualcú ja ens 
havia passat davant; tots els albercoquers en tenien solada, llevat de 
tres que, en terra, no en tenien ni un. Com que un parell de trossos més 
enfora hi havia un veïnat que n'aixecava, mon pare va anar a demanar-li 
si havia vist res. Quan va tornar em va dir que li havia dit que no, 
però, mon pare va afegir que anant-hi s'havia fixat que les llinyes 
(/ginyes/, en porrerenc) de les rodes de llanta del carro del veïnat 
arribaven fins arran dels nostres albercoquers i que, a dins, ja n'hi 
tenia dos caixons plens, d'albercocs, encara que tots els seus arbres 
encara tenien la solada intacta (/Perry/ /Mason/ va ser l'única sèrie de 
TV que record que a mon pare li agradàs).


El problema és que, per un excés del que avui anomenam /cortesia 
lingüística/, en lloc d'acusar-lo directament li va demanar si havia 
vist ningú que se'ls endugués; el presumpte va poder dir, sense 
delatar-se, la veritat: No. Si havia estat ell, és clar que no havia 
vist que ningú ho fes. Així i tot, mon pare, pensant que no en trauria 
més que incomoditat de continuar les indagacions, va decidir no 
perdre-hi temps i aixecar els que quedaven que, a parer meu, eren 
moltíssims.


Potser va ser aquí, per aquestes subtileses de la comunicació, que em va 
començar a néixer l'interès per la llengua. No ho sé. Però de tornada, 
damunt el viatge d'albercocs, m'interrogava si era el sol que pegava 
bots quan eixia o si érem nosaltres que en pegàvem per aquell camí ple 
de clots. De fet, tot depèn d'on situam el centre de l'univers, si al 
sol o dins el carro.


De la mateixa manera passa amb les llengües; les divergències entre dues 
llengües sempre són per les rareses i excepcions de la perifèrica i mai 
de la central; o això n'hi ha que diuen. Si no enguany, l'any que ve 
podeu comprovar-ho, si bota o si cal que botem nosaltres. Hi ha coses 
que només es poden verificar un pic l'any, però altres són constatables 
cada dia.


http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/cortesia-linguistica-per-sant-joan.html



[Enllaç recomanat]~~
Diccitionari
  http://diccitionari.blogspot.com/


Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es
Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es
Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat
Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com

Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com

---
Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Twitter: http://twitter.com/infozefir
RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir

Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)

Article de Joan Melià

[Magdalena Ramon]

=
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
  www.infozefir.com
_
==[1.635 subscriptors]===


 Opinió | Joan Melià


 Joc de triler

Podem reduir el nivell de colesterol, perdre els quilos sobrers, tenir 
el cotxe ideal, enamorar qui ens interessi... sense esforç, sols prenent 
un iogurt, una píndola, fent una telefonada, posant-nos un perfum, 
comprant un cupó... i ja està: la felicitat assegurada. Aquests 
missatges de moral trilera semblen arrelar fàcilment entre els 
predisposats a ser enganyats perquè voldrien ser partícips dels 
privilegis sense contribuir-hi amb els deures. També són presents en la 
política; en les promeses electorals, les propostes dels governants i 
les rèpliques de l'oposició. Som testimonis que n'hi ha que es 
comprometen amb objectius ideals, alhora que oculten les mesures 
adequades i les renúncies consegüents.


No és difícil trobar polítics que, en un mateix discurs, casen propostes 
incompatibles. N'hi ha prou exemples. És el cas d'aquests polítics que, 
d'una banda, diuen estar a favor que els ciutadans puguin usar la 
llengua oficial que vulguin en qualsevol situació i, per descomptat, en 
les relacions amb els empleats públics, i, de l'altra, propugnen la 
supressió del requisit de coneixements de català (de castellà els 
exigeix la Constitució) per a ocupar llocs de feina de l'Administració 
pública. El problema és que aquesta combinació de propostes només és 
compatible en dos casos, gens recomanables.


D'una banda, són compatibles, si l'objectiu és que els ciutadans que 
volen emprar el català en les relacions amb l'Administració es vegin 
abocats, a la pràctica, a haver-hi de renunciar quan es troben amb 
empleats públics que no en saben. També són compatibles si a les 
institucions per cada lloc de feina que ocuparà una persona que no sap 
català, en posen una altra, amb les mateixes funcions que pugui usar les 
dues. És tudar recursos públics que l'Administració en lloc de triar els 
empleats amb un perfil adequat a les necessitats renunciï a fer-ho. No 
és cert, evidentment, que un professional que sàpiga català és, en la 
seva especialitat, millor que un que no en sap; tampoc no ho és que un 
que en sàpiga sigui pitjor que un que no en sap. Però, a l'hora de 
seleccionar entre professionals equiparables en la seva especialitat és 
raonable recórrer als qui podran prestar un servei de manera més 
ajustada a les necessitats.


La forma més eficient de garantir el dret de ser atès en la llengua 
oficial que un prefereixi, és que els empleats públics les sàpiguen 
totes dues. Si ara, que és un requisit, ens trobam repetidament en 
situacions en què no podem exercir aquest dret, és fàcil imaginar-se què 
passarà quan deixi de ser-ho. No sembla que aquest sigui el procediment 
més idoni de bastir una administració pública que pugui funcionar en les 
dues llengües oficials, sobretot quan ja hi comença a haver tanta de 
gent capacitada per a usar-les totes dues i quan la proximitat entre els 
dos sistemes lingüístics és tan elevada que el procés de capacitació, 
per a aquells que la ignoren, és relativament ràpid, si no pateixen 
bloquejos ideològics que els ho impedeixen.


¿Quantes de vegades al dia una persona que vol usar el castellà ha de 
renunciar-hi perquè l'atenguin a llocs públics? ¿I si vol usar el 
català? La resposta és prou contundent per veure en quin sentit convé 
actuar encara que només sigui per igualar els drets dels ciutadans. Pot 
tenir certa justificació que en circumstàncies extraordinàries, per 
mancances conjunturals es puguin fer exempcions temporals del requisit 
previ de coneixement de català, però suprimir-lo no en té gens. És fer 
trampes. És triar una opció que condemna a fer eterna una situació 
d'anormalitat.



http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/joc-de-triler.html




[Enllaç recomanat]~~
Diccitionari
  http://diccitionari.blogspot.com/


Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es
Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es
Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat
Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com

Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com

---
Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Twitter: http://twitter.com/infozefir
RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir

Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
---

Article de Joan Melià

[Magdalena Ramon]

=
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
  www.infozefir.com
_
==[1.635 subscriptors]===


 Opinió


 Vèncer o convèncer

Joan Melià | 18/03/2010 |

Entre vèncer i convèncer, hi ha una diferència important. Quan un venç, 
sempre hi ha qualcú que perd. Quan algú convenç, no hi ha perdedors. 
L'opció de vèncer encaixa més amb comportaments agressius i autoritaris; 
la de convèncer, amb maneres democràtiques. Així, si un aspira a 
convèncer ha d'evitar les mentides i ha de recórrer a arguments lògics, 
objectius... Si aspira a vèncer pot emprar qualsevol botilada o mentida 
perquè la imposició del parer per la força no depèn de la consistència 
del parer, sinó de la força dels altres recursos.


Per això no sembla possible que ningú pugui accedir a liderar una opció 
política democràtica amb programes i discursos basats en la falsedat i 
les bajanades. Qui els usa deu tenir en molt poca consideració la gent 
de qui pretén el suport. Aquests procediments solen afavorir 
l'enfrontament en lloc de l'entesa i donen com a resultat, en lloc de 
convençuts, vencedors i vençuts; un desenllaç poc adequat a la vida 
democràtica.


Si actualment hi ha polítics que no s'atreveixen a reconèixer que la 
llengua que parlam a Mallorca (els qui parlam la llengua de Mallorca) és 
la mateixa que parlen a Menorca, a Eivissa, a Formentera i a tots els 
altres llocs on es parla la llengua catalana, poca confiança haurien de 
generar entre els ciutadans que superen el mig dit de seny. Tal 
reconeixement, el podrien fer, si ho considerassin necessari, recorrent 
als matisadors de sempre sobre les varietats lingüístiques, el valor 
polisèmic de la paraula /català/, etc. Però, si en lloc de situar-se al 
costat, no ja de la ciència, sinó del sentit comú, cerquen ridículs 
subterfugis que no els eviten la mentida, poca confiança inspiren per 
quan hagin d'afrontar temes no tan diàfans.


Fa trenta anys es podia tenir comprensió cap a aquella gent -polítics i 
tot- que potser encara no havia tengut oportunitat d'adquirir prou 
evidències que li desmuntassin els prejudicis contraris al reconeixement 
de la identitat de la llengua de Mallorca i de la idoneïtat d'un nom 
comú per a totes les varietats. Però avui dia és inexcusable, sobretot 
entre aquells que aspiren a ocupar llocs d'ascendència social.


Voler segregar amb arguments lingüístics la llengua pròpia de les 
Balears de la llengua catalana -una de les més unitàries de les llengües 
romàniques- duu al ridícul. Però ja resulta inqualificable, amb paraules 
publicables, articular la defensa de la segregació sobre les parelles 
/gat-moix i got-tassó/. D'una banda, ja és prou vist que ningú proposa 
que el qui diu moix o tassó hagi de substituir-los per gat i got; ni els 
docents, ni els llibres d'estil, ni els diccionaris. Però és que, a més, 
si no podem reconèixer com a pròpies aquestes dues darreres formes, i 
d'altres que s'han esgrimit en el mateix sentit, podem començar a 
renunciar als menorquins, als eivissencs i als formenterers com a 
parlants de la nostra llengua i a bona part del cabal lingüístic 
mallorquí, des de Ramon Llull als /diccionaris mallorquins del segle XIX 
i les Rondaies Mallorquines/.


¿Què els arrossega a dir tals desbarats? Tant si és la ignorància com 
les ordres de Madrid, els exabruptes dels camarades o la mala fe, els 
qui sostenen aquests punts de vista en surten malparats. Potser és que 
tenen dies poc afortunats o que no estan avesats a provar de convèncer i 
per això són incapaços de construir un discurs amb arguments mínimament 
sòlids, raonables i raonats.


Confii que, del Parlament balear, no en surti un resultat que faci 
empegueir. Però sigui quin sigui aquest resultat, és ben clar que la 
llengua de Mallorca només deixarà de ser català quan no quedi ningú que 
parli mallorquí.


http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/vencer-o-convencer.html



[Enllaç recomanat]~~
Diccitionari
  http://diccitionari.blogspot.com/


Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es
Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es
Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat
Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com

Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com

---
Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Twitter: http://twitter.com/infozefir
RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir

Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)

Article de Joan Melià

[Magdalena Ramon]

=
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
  www.infozefir.com
_
==[1.635 subscriptors]===


 Opinió | Joan Melià


 Màquines amb sentit comú

Fa poc, en aquesta columna, vaig parlar del mal ús que de vegades es fa 
de /posar/ i /pondre/. De passada també vaig esmentar altres casos de 
parelles que darrerament també patien alteracions d'ús, com /assecar/ i 
/eixugar/.
Com un temps que a la ràdio hi havia el programa de discs sol·licitats, 
en un comentari publicat a la versió digital de l'article em demanaven 
que en un proper article en parlàs, d'aquestes dues paraules. La setmana 
passada, a més, vaig veure un anunci per la televisió en el qual 
informaven que els cabells arrissats s'eixugen ràpidament i, per això, 
per a evitar-ho, convé tractar-los amb el producte que anunciaven. Si hi 
afegim que aquest dissabte he llegit /El/ /sec i/ /l'humit/, de Jonathan 
Littell, que m'ha fet pensar en la idoneïtat de la traducció del títol, 
ja resulta prou pressió a favor de complaure la sol·licitud.


Així i tot, confiant que qualque dissabte Gabriel Bibiloni ho tractarà 
amb més rigor en el suplement d'aquest diari, en faré només allò que en 
solen dir una aproximació. Primer de tot, convé indicar que el cas 
d'/assecar/ i /eixugar/ (i les seves respectives famílies de mots) no és 
igual que *posar* i /pondre/. Així com la divisió de valors en aquesta 
darrera parella és ratificada per la normativa, en el segon cas, accepta 
que /assecar/ absorbeixi gairebé tots els significats /d'eixugar/, en 
els quals ambdós esdevenen sinònims.


Ara bé, a parer meu i supòs que també d'altres, no és igual parlar de 
/llenya eixuta/ que de /llenya seca/, o d'/albercocs/ /secs/ i 
/d'albercocs eixuts/; o de /tenir les mans eixutes/ o /seques/, o 
berenar de pa /eixut/ o de pa /sec/, etc. Ni tampoc l'èxit és el mateix 
si, a l'estiu, t'encarreguen que entris la roba en ser /eixuta/ i, quan 
te'n recordes, en lloc d'/eixuta/ ja l'entres tan /seca/ que s'aguanta 
dreta.


Per tant, la distribució de significats entre les famílies d'/eixugar/ i 
/assecar/ sembla productiva i pertinent, tant que costa entendre que 
pugui haver-hi civilització sense tenir una paraula per a cada un 
d'aquests dos conceptes. Però resulta que moltes de les llengües que ens 
envolten, encara que en algun cas també tenguin dues paraules, no han 
generat aquesta profitosa distinció i han de recórrer a altres solucions 
per evitar malentesos.


Quan una cosa és /eixuta/ no té humitat afegida que la cobreixi o amari 
i quan és /seca/ ha perdut la humitat pròpia, interna, de vegades 
necessària per ser viva. Per això podem trobar una cosa /eixuta/ que no 
sigui /seca/, una cosa /seca/ que no sigui /eixuta/ i una cosa que sigui 
/eixuta/ i /seca/ alhora o que no sigui cap de les dues. /Sec/ té 
antònims com /verd/, /viu/, /natural/, /sedós/, /gras/... /Eixut/, en 
canvi, té /banyat/, /xop/, /humit/, /mol/l, /amb companatge/...
Així és que, si feis classes de català, no convé que en aparellar 
antònims digueu /sec/ - /xop/, un al costat de l'altre, perquè, a part 
de no ser gaire adequat, potser n'hi haurà que entendran una altra cosa.


No cal hidratar les mans /eixutes/, en tot cas les /seques/. Ni importa 
preocupar-se perquè els cabells arrissats /s'eixuguin/ ràpidament; 
aquest seria un avantatge que, als matins, et permetria dormir cinc 
minuts més. I les /sopes seques/ no solen ser /eixutes/. Tot i que, 
normativament s'accepti /sec/ per /eixut/, no crec que fos perdre-hi res 
promoure aquesta distribució de significats al model estàndard, sobretot 
en els casos més productius de l'oposició; al cap i a la fi, un dels 
objectius de l'estàndard és evitar les ambigüitats empobridores. 
Sortosament hi ha màquines que tenen un sentit comú ben desenvolupat i 
saben que, tot i que les anomenin assecadors i /assecadores/, als 
cabells i als llençols, només els han d'/eixugar/.


http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/maquines-amb-sentit-comu.html



[Enllaç recomanat]~~
Diccitionari
  http://diccitionari.blogspot.com/


Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es
Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es
Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat
Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com

Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com

---
Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Twitter: http://twitter.com/infozefir
RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir

Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb 

Article de Joan Melià

[Magdalena Ramon]

=
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_
==[1.671 subscriptors]===



 Els perills del bilingüisme

Joan Melià | 29/10/2009 | 

Fer servir dues llengües (o més) suposa avantatges i, alhora, paranys i 
conflictes per als individus i les societats que ho fan. Aquesta 
fotografia, feta fa poc a Palma, n'és un exemple jocós. ¿Quina és la 
indicació bona? ¿Quina és l'errada? ¿Totes dues són bones? ¿És 
indiferent la tria o es tracta de separar els vianants segons les 
preferències lingüístiques? També ho seria un tríptic bilingüe que el 
2005, amb l'inici de les obres del metro, va difondre el Govern (Metro 
Palma UIB. La línia més curta). En castellà hi deia que entraria en 
servei al final del 2006 i que el recorregut es faria en 15 minutos; 
en català s'indicava, en canvi, que estaria acabat a començament del 
2007 i que el recorregut seria de 17 minuts. També en això les 
pitjors previsions eren per als qui optaven pel català (així i tot, no 
es va inaugurar fins el 25 d'abril del 2007, coincidint, 
premonitòriament, amb els 300 anys de la batalla d'Almansa). Per força 
hi havia d'entrar aigua, amb aquests desajusts i presagis.

Els bilingües també s'exposen a interferències.

Així un bilingüe català-castellà pot errar-se i, per exemple, dir a la 
fi i al cap o al cabo y al fin o escriure una i enmig d'un text en 
castellà o una y en un text en català. A un monolingüe aquestes coses 
no li passen, encara que n'hi passin d'altres. Quan es bilingüitzen tots 
els membres d'una comunitat apareixen altres perills. S'ha afirmat que 
la bilingüització social d'una comunitat suposa inexorablement la 
desaparició de la seva llengua. És cert que, perquè es produeixi la 
substitució de la llengua d'una comunitat, o bé s'ha de passar per una 
etapa de bilingüització dels seus membres o se'ls ha d'exterminar. També 
és cert que fins ara els casos de bilingüització social han acabat 
substituint la llengua pròpia. Però, si passa això, és perquè aquest és 
l'objectiu dels qui imposen la bilingüització. No hi ha cap raó perquè 
passi si aquest no n'és l'objectiu.


Els perills comencen quan la bilingüització, en lloc de ser un benefici 
per als bilingües, ho és per als monolingües. És a dir, quan els primers 
tenen obligacions que els segons no tenen i els segons tenen drets que 
no tenen els primers. També és un perill, quan es fa servir 
l'oficialitat de les dues llengües perquè es puguin mantenir monolingües 
els parlants de la llengua al·lòctona. Si els qui en fan bandera hi 
creguessin, defensarien una ordenació lingüística amb mesures de 
precaució per anul·lar els efectes nocius que el bilingüisme té sobre la 
llengua pròpia de la comunitat. Una mesura bàsica és, per exemple, 
establir mecanismes per garantir l'adquisició efectiva de la llengua 
territorial de tots els qui no la saben. Una altra, assegurar que 
aquesta llengua es pot usar en tots els àmbits públics de la societat, 
que hi ocupa una posició prioritària i que en té d'exclusius. Però, en 
lloc d'això, reforcen els factors contraris.


Anunciar, com fa el nou president del PP, la voluntat de derogar el 
decret de mínims o d'eliminar el requisit del coneixement del català 
(que, a la pràctica, és el coneixement de les dues llengües oficials) 
per a l'accés a llocs de feina públics són mesures per a la 
descapacitació bilingüe d'una part de la població -per a mantenir-los 
monolingües- i retallar els drets dels altres, és a dir de tots els que, 
a més de la seva llengua, saben l'altra. Més enllà de les anècdotes del 
principi, els perills del bilingüisme són desactivables, si hi ha 
voluntat d'evitar que el bilingüisme sigui la via d'extermini d'una 
llengua i, en conseqüència, d'entrada a un nou monolingüisme.



http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/els-perills-del-bilinguisme.html




[Enllaç recomanat]~~
   Optimot, consultes lingüístiques
  http://optimot.gencat.cat/


Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es
Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es
Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com
Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com

Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com

---
Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html

Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
---

Article de Joan Melià

[Magdalena Ramon]

=
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_
==[1.671 subscriptors]===


 *El delicte original

*
*Joan Melià* | 22/10/2009 | 

Fa pocs dies aquest diari donava notícia que una caporal de la guàrdia 
civil ha denunciat per tercera vegada el seu superior per assetjament, 
cosa que l'acusat nega. Al marge de quin dels dos diu la veritat, com a 
mínim n'hi deu haver un que menteix o desvirtua els fets. Hi ha, per 
tant, evidència que no és sempre exemplar i immaculat el comportament 
dels agents de l'ordre. Si feim un poc de memòria o repassam la premsa 
no costarà gaire trobar casos de membres de la policia que han estat 
acusats i condemnats per haver robat, estafat, per haver estat autors 
d'actes de violència de gènere o per haver comès excessos en les seves 
atribucions, conduït beguts, abusat dels subordinats, etc. És a dir que, 
formant part d'aquests cossos, també hi ha persones que són capaces de 
cometre les mateixes infraccions, faltes i delictes que cometen persones 
d'altres col·lectius humans.
Vist aquest paral·lelisme, sorprèn que en un aspecte no n'hi hagi ni un 
de maculat.


Em referesc al fet que en els expedients oberts o en els judicis 
celebrats quan els agents han estat denunciats per no haver respectat 
els drets de ciutadans que s'hi han volgut adreçar en català -si no 
m'equivoc o no em falla la memòria- mai no han estat considerats 
culpables o, com a mínim, no s'ha sabut. És més, sovint el qui al final 
en resulta més malparat és la presumpta víctima, perquè en el procés, 
allò que inicialment semblava un maltracte del funcionari patit pel 
ciutadà, pot transformar-se en un delicte d'ofenses o resistència a 
l'autoritat. De rebot, aquestes situacions també serveixen d'eficaç i 
celada advertència als ciutadans que, en trobar-se amb policies, és 
millor oblidar-se dels drets lingüístics i comportar-se com si no 
existissin; i, alhora, il·lustra els policies que el respecte dels drets 
lingüístics dels ciutadans no és, per a ells, cap obligació i que, si 
preveuen que el seu comportament pot provocar cap conflicte, s'avancin a 
denunciar el ciutadà per ofenses o resistència abans que el ciutadà els 
denunciï a ells.


Pels resultats derivats de les investigacions internes i judicis 
d'aquests casos resulta que -fins allà on sé- cap membre dels cossos 
policials mai no ha deixat de ser respectuós amb els drets lingüístics i 
enlloc mai tampoc cap d'ells no s'ha excedit reprimint ni malmenant qui, 
en parlar amb ells, vol exercir el dret de parlar en català. Vist que 
hem de creure que la situació és aquesta, no estaria malament que l'OCB 
creàs un premi 31 de desembre per concedir a tots els policies que 
siguin víctimes d'aquestes denúncies (segons sembla, tots els 
denunciats), com un reconeixement pel seu exemplar comportament amb 
relació a l'ús de la llengua catalana.


Però, potser, la realitat és una altra. A part del que s'ha exposat en 
el primer paràgraf, m'ho fa pensar també l'actitud dels qui mai no donen 
crèdit a les denúncies d'obstrucció a l'exercici dels drets lingüístics 
dels catalanoparlants i que, en canvi, en donen -potser amb raó- a les 
denúncies sobre el partidisme de la policia en determinades actuacions i 
a les maneres d'obrar dels agents a l'hora de detenir segons quines 
persones i d'investigar segons quins delictes. ¿Qui sap si és perquè 
n'hi ha que creuen que l'agent que priva els catalanoparlants 
d'exercir-ne no comet cap delicte ja que els catalanoparlants, pel fet 
de ser-ho, ja devem néixer culpables o fer-nos-hi a partir del moment en 
què adquirim aquesta llengua? ¿Qui sap si, al costat de la càrrega del 
pecat original comuna a tots els humans, nosaltres hi duim aquesta 
altra, la del delicte original, i no ho sabíem?



http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/exces-de-caricatura.html




[Enllaç recomanat]~~
   Optimot, consultes lingüístiques
  http://optimot.gencat.cat/


Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es
Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es
Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com
Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com

Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com

---
Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html

Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
---

Article de Joan Melià

[Magdalena Ramon]

=
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_
==[1.671 subscriptors]===


 *Fora de joc*

Joan Melià | 01/10/2009 |

La independència, quan és un objectiu, provoca valoracions contraposades 
i pot ser objecte de quasi criminalització. En canvi, quan és present 
sol produir unanimitats en l'avaluació positiva i en l'exaltació dels 
protagonistes de la secessió passada. És fàcil trobar estats que 
celebren l'efemèride amb orgull. Fins i tot, Espanya té una guerra de 
la Independencia, tot i que no va ser ben bé això. A Castelló, que 
tenen bilingües les plaques dels carrers, hi ha una Plaza de la 
Independencia / Plaça de la Independència, que si la dius en castellà 
sembla no apuntar al mateix fet que si ho fas en català (un, del 1808; 
l'altre, del 2014, diuen). I és que aquesta paraula canvia de significat 
fins i tot en traduir-la.


A Palma, davant la Seu, un pic cada mes desfilen soldats uniformats com 
els de la Independencia. A Barcelona, dia 11, hi va haver una 
manifestació per la Independència. Hi va participar Joan Laporta. Ningú 
no deu creure que en aquesta decisió prioritzàs els interessos del 
Barça. Ni tampoc que la seva participació fos a nivell personal; si 
anava a primera fila subjectant la pancarta era perquè n'és el 
president; si no, hauria anat dins el gruix de la gent. No es tracta, 
per tant, de si a nivell personal ho pot fer o no. Potser va anteposar 
la projecció personal o la defensa del país o ambdues coses alhora; no 
ho puc dir. Però els qui, en tot cas, li ho poden retreure són, 
sobretot, els socis i, no tant, els seguidors del Barça, que són els qui 
representa. Però, curiosament, els atacs més forts no li han vengut de 
per aquí.


Entre els més estrambòtics, els del president de Cantàbria que, fent 
honor a un concepte d'hospitalitat ben miserable, va aprofitar la 
presència de Laporta a la llotja del Ràcing per recriminar-li que anàs a 
la manifestació i es negà a dinar amb ell i va fer tornar enrere la 
decisió del Club Embajadores del Puro Habana de lliurar una distinció 
a Laporta. I hi va afegir la perla que era tolerant amb tot, excepte 
amb els assassins d'ETA i amb els que es volen separar d'Espanya, tot 
al mateix sac; tant si la via és pacífica com violenta. És una mostra 
més d'aquest dret que els líders d'algunes autonomies s'atribueixen de 
controlar què fan a altres comunitats o, en aquest cas, a organitzacions 
socials d'altres comunitats. Igual que Esperanza Aguirre, que es 
manifesta irada davant la reforma de la Llei d'estrangeria perquè permet 
que les comunitats autònomes que ho recullen en els seus estatuts 
(Catalunya i Andalusia) puguin concedir permisos inicials de treball als 
immigrants.


Com els qui, en lloc d'agrair que als territoris on el castellà no és 
llengua pròpia s'accepti com a oficial, s'indignen quan la llengua 
pròpia d'aquestes comunitats no està per sota el castellà. És difícil la 
convivència a Espanya perquè l'única convivència que accepten és aquella 
que ells imposen. ¿Tots els espanyols autèntics són així? Potser no. 
N'hi deu haver que pensen diferent, però l'atmosfera que domina és 
aquesta, els que en discrepen són silents o silenciats. Els qui creien 
en una Espanya igualitària ho van descartant: uns perquè han descobert 
que les mesures igualitàries no els agraden; els altres perquè s'adonen 
que amb segons quins socis és impossible assolir un tracte d'igualtat. 
Si enguany el Barça guanya la lliga tendrà més mèrit. Potser no sols 
perquè el Madrid s'ha reforçat o perquè repetir triomfs costa més, sinó 
perquè n'hi ha que pensen que no s'ha de mesclar política i futbol quan 
la política que s'hi mescla no és la que ells volen.



http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/fora-de-joc-1.html




[Enllaç recomanat]~~
   Optimot, consultes lingüístiques
  http://optimot.gencat.cat/


Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es
Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es
Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com
Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com

Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com

---
Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html

Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
---

Article de Joan Melià: 30 anys d'u na altra cosa

[Magdalena Ramon]

=
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_
==[1.671 subscriptors]===


 Opinió | Joan Melià


 30 anys d'una altra cosa

Cada any fa 30 anys de qualque cosa o de moltes, encara que no totes es 
rememorin. Aquests dies en fa 30 que a l'institut Ramon Llull (el de les 
Avingudes) hi havia una tancada d'interins d'institut (PNN, en deien). 
La finalitat era pressionar la Delegació Provincial del MEC perquè 
reconsideràs la decisió de deixar sense feina la majoria d'interins. 
Abans, contractar-los era competència del director del centre, que els 
seleccionava com volia; però, durant aquell curs que acabava, per 
primera vegada, els interins havien entrat seleccionats mitjançant un 
barem de mèrits comú que aplicava cada institut. Es produïa, per tant, 
la paradoxa, que els interins que quedarien sense feina eren els que 
havien estat seleccionats d'una manera més objectiva.


A la tancada hi participaren devers 50 interins i uns quants més que 
s'hi solidaritzaren: professors que acabaven de treure les oposicions, 
alguns agregats i un catedràtic. Aleshores hi havia, si ho record bé, 
tres instituts a Palma en funcionament (R. Llull, J. Alcover, A. Maura) 
i un a punt d'inaugurar (G. Sagrera) i quatre a pobles (Inca, Manacor, 
Felanitx i Llucmajor). Érem a les portes del curs en què la llengua 
catalana s'incorporava com a assignatura de manera generalitzada. El fet 
d'utilitzar el català per a intervenir als claustres de professors era 
poc menys que subversiu i podies ser insultat per això o, en alguns 
centres, veure que et llevaven la paraula. Totes les assignatures 
s'impartien en castellà, excepte en dos centres en què hi havia dos 
grups experimentals de primer que en feien en català.


Els tancats vivien a la sala de professors. La tancada va ser llarga: 
al voltant d'un mes i mig. Al segon o tercer dia, un interí d'Història 
s'hi va entregar amb un matalàs de matrimoni; degué intuir que la cosa 
es dilataria (no debades havia estat a París el maig del 68). Hi havia 
diverses modalitats de participació: els qui hi eren sempre i hi 
dormien, els qui hi eren fins a l'hora de dormir i els que només 
assistien a les assembles. D'aquesta tancada, al capdavant de la qual hi 
havia un tenaç Eusebi Riera, en varen sortir moltes de coses: 
assemblees, manifestacions, disputes, amistats i un parell de parelles 
més o menys estables. Però també es va assolir un objectiu laboral: que 
la contractació d'interins fos unitària per a totes les Illes, que s'hi 
aplicàs un barem públic comú i que els aspirants no haguessin d'anar 
institut per institut a presentar instàncies, sinó que bastàs 
presentar-les a la Delegació Provincial.


Aquest criteri, vigent encara, ja es va aplicar el mateix any. Hi va 
haver professors que quedaren a Mallorca, altres anaren a Eivissa i uns 
altres a llocs tan dispars com Salamanca, Castuera (Badajoz) o Canàries 
(eren altres temps i tenir plaça, fos on fos, era una alegria; van ser 
pocs els qui hi renunciaren per no haver-se'n d'anar fora de Mallorca). 
La majoria dels qui hi participaren han continuat en la docència, alguns 
hi han ocupat càrrecs de gestió (fins fa dos dies una de les 
participants era al capdavant de la Conselleria d'Educació). I ja n'hi 
comença a haver de jubilats. En aquests 30 anys han canviat moltes de 
coses. Entre d'altres, hi ha molts més instituts i, ara, en cap claustre 
de professors deu ser conflictiu intervenir en català; l'ensenyament en 
català s'ha convertit en normalitat; el català no era, fa 30 anys, 
oficial i ara ho és. Així i tot, encara és un perill usar-lo en 
determinats àmbits oficials i amb determinats interlocutors i n'hi ha 
que actuen com si fos un delicte: aquests dies n'hem tengut exemples.



http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/30-anys-d-una-altra-cosa.htmlA




[Enllaç recomanat]~~
   Optimot, consultes lingüístiques
  http://optimot.gencat.cat/


Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es
Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es
Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com
Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com

Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com

---
Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html

Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
---

Article de Joan Melià

[Magdalena Ramon]

=
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_
==[1.671 subscriptors]===


 Opinió | Joan Melià


 Entre persones i estendards

Joan Melià | 10/09/2009 |

Surten a la llum de tant en tant. Amb una freqüència no prou alta perquè 
causi alarma general i dissipi els dubtes de tothom sobre si la víctima 
s'ho va cercar, si no degué ser com ho conta, si hi va haver qualque 
cosa més perquè l'agressor reaccionàs com ho va fer. Però aquesta 
freqüència és suficient per a mantenir la por; la por de molts d'exercir 
un dret. És, per tant, la freqüència adequada perquè el dret, en lloc de 
consolidar-se, es dilueixi sense gaire estridències. Se suposa que les 
forces de seguretat, en un estat democràtic, hi són per a garantir que 
les persones puguin exercir els seus drets. Però, encara que sigui de 
tant en tant, massa sovint surten a la llum casos de persones que han 
estat malmenades per membres de la policia per haver exercit el dret 
parlar-los en català. Aquests policies, per tant, en comptes de 
comportar-se com a garants de drets n'esdevenen repressors. És cert -o 
això voldria creure- que són pocs els que ho fan.


I també m'agradaria creure que, aquests que ho fan, desobeeixen ordres i 
no que n'obeeixen. Si un guàrdia civil pega a un ciutadà perquè li parla 
en català comet un delicte i també ho fan els guàrdies civils que ho 
veuen i -perquè ja els va bé, per corporativisme o per covardia- no fan 
res per evitar-ho ni ho denuncien. ¿Si el jove agredit li hagués parlat 
en alemany, el guàrdia civil de l'aeroport hauria tengut la mateixa 
reacció? No costa gaire imaginar-se què passaria si hi hagués una 
agressió semblant d'un policia a un ciutadà perquè aquest s'hi ha 
adreçat en castellà. ¿Qui no veu que s'hi conculca el mateix dret i es 
comet el mateix delicte? Crec que no s'haurien d'emmanillar persones que 
encara no han estat declarades culpables si no hi ha indicis clars d'una 
possible reacció violenta o d'intent de fugida. I molt menys fer-ne un 
festival mediàtic. Siguin o no siguin polítics i siguin del partit que 
siguin.


És que, si no, ja se'ls infligeix un càstig abans de demostrar-ne la 
culpabilitat; i si, per aquest tràngol, hi passa un innocent, els 
aparells de la justícia i de l'ordre públic esdevenen culpables. Però, 
encara és molt més intolerable que els ciutadans puguin ser reprimits 
impunement per membres de les forces de seguretat pel fet d'exercir un 
dret, el de parlar en la llengua pròpia. Un dret individual reconegut 
internacionalment i per la legislació estatal i autonòmica. Sembla que, 
tot i fer més de 30 anys que la Constitució és vigent, encara no s'ha 
eradicat dels cossos de seguretat la creença que el seu objectiu és 
tenir acovardits els ciutadans, fer-los por i no donar-los confiança i 
seguretat; com si s'identificassin amb la tasca de les forces d'ocupació 
en terres colonials.


És cert que, en aquests casos, topam sovint amb el tema de la 
credibilitat, de la paraula i els silencis d'uns i altres i que, al 
final, tot es dilueix i no se'n sap la fi. Però, se'n donen massa casos 
perquè els responsable polítics no hi vulguin posar remei i assegurar 
l'exercici d'aquest dret i la confiança en les forces de seguretat. 
Potser hauran de posar càmeres i micròfons als llocs on hi ha (o hi 
pugui haver) actuacions policials perquè protegeixin els ciutadans de 
les ires dels qui els haurien de protegir o per aclarir els fets. I 
mentre això passa, el diari de dimarts recollia la notícia que un 
ciutadà serà empresonat set mesos per haver canviat la bandera 
constitucional per una de republicana en un edifici públic de Madrid. Un 
estat més preocupat de dissuadir dels atacs als símbols que de les 
agressions a les persones, ben poca cosa diu a favor seu.


http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/entre-persones-i-estendards.html




[Enllaç recomanat]~~
   Optimot, consultes lingüístiques
  http://optimot.gencat.cat/


Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es
Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es
Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com
Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com

Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com

---
Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html

Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
---

Article de Joan Melià

[Magdalena Ramon]

=
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_
==[1.671 subscriptors]===


 Opinió | Joan Melià


 Sense filar prim

Per encàrrec de Carlos Delgado, a més de presagiar turbulències dins el 
PP, ofereix informacions ben peculiars. A part de les que el fan el 
millor candidat a la presidència del PP i del Govern, també n'hi ha 
sobre la qüestió lingüística. No entraré a discutir-ne la fiabilitat, 
perquè no sé com es van fer les preguntes (en quina llengua, si primer 
hi havia tota la bateria referida al PP, si es deia que era una enquesta 
del PP... que tot això pot condicionar l'enquestat que sap que saben el 
seu telèfon) i a més em guii per la informació de la premsa. Suposem 
però que reflectís la realitat.


D'una banda, hi ha la pregunta de si els pares han de poder elegir 
lliurement la llengua oficial en què seran educats els fills. El 
primer problema és que no aclareix si es refereix a la família o a 
l'escola, que en ambdós àmbits s'hi deuen educar, els fills. Encara que 
suposem que tothom ha entès que es refereixen a l'entorn escolar, ¿qui 
dirà no a una pregunta així? Ara bé, si es demanàs si els infants al 
final de l'escolarització han de saber les dues llengües oficials, la 
resposta afirmativa també seria molt amplíssima (ho ha estat sempre en 
altres enquestes). I a aquest objectiu s'hi arriba, està prou demostrat, 
si el català hi té una presència molt elevada, a l'escola.


Si no és així, hi ha un ampli ventall d'alumnes incapaços d'usar bé les 
dues llengües, que no solen procedir de famílies catalanoparlants, 
precisament. I, en una societat amb dues llengües oficials, els que 
només en saben una estan en desavantatge. Els que empenyen cap a la 
lliure elecció, el que desitgen és que n'hi hagi que només en sàpiguen 
una, perquè saber-ne dues els fa més lliures i, a aquesta gent, la 
llibertat els fa por (la llibertat dels altres, vull dir). També és 
significatiu l'afany d'empènyer a ignorar la llengua pròpia del 
territori on vius. I que això que anomenam català és la llengua pròpia 
de les Balears, a part de dir-ho l'Estatut, també és assumit per tothom, 
fins i tot sense saber-ho. N'és un exemple la pregunta que demana si 
estan d'acord a modificar l'Estatut perquè en lloc de català (com a 
llengua oficial juntament amb el castellà) s'hi posin el mallorquí, 
menorquí, eivissenc i formenterer.


Tant la pregunta com les respostes deixen en mala posició els qui neguen 
el lligam territori-llengua o, en el nostre cas, que el català sigui la 
llengua pròpia de les Balears. Tots entenen que amb mallorquí es 
refereixen a la forma que pren a Mallorca una de les dues llengües 
oficials (el català) i, en canvi, ningú entén que es refereixen a 
l'altra (el castellà). És a dir, donar el nom de mallorquí a una 
llengua deu ser reconèixer-li el caràcter de pròpia de Mallorca. I 
això també passa amb relació al menorquí, l'eivissenc i el formenterer. 
D'altra banda, el resultat afirmatiu de les respostes a aquesta pregunta 
crea un problema, perquè implica l'existència de cinc llengües oficials.


La qual cosa, a més de fer que bona part de la població illenca de cop 
passi de bilingüe a quinquelingüe (o, si hi afegim el català, sexlingüe, 
que no és res obscè), provoca que, per exemple, el BOIB s'hagi de 
publicar en cinc llengües o, també com a exemple, més problemes en la 
funció pública si en lloc de justificar (com a mèrit o requisit) el 
coneixement de dues llengües s'ha de fer de cinc. L'enquestador, 
avançant-s'hi, demana en una altra pregunta (en què converteix en 
modalitats pròpies les que a la pregunta anterior tenien condició de 
llengües) si totes s'haurien d'englobar en la denominació lengua 
balear, com si es tractàs del misteri de la Santíssima Quaternitat. Si 
fos així, resultaria que la llengua oficial de les Balears seria una 
llengua que no existeix en el món de la ciència ni en la tradició 
popular i que, a més, ningú diu que la parli. Si el PP ha de ser 
presidit per il·luminats que no tenen cap mania a promoure desbarats, 
anam bé, tots plegats.



http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/sense-filar-prim.html




[Enllaç recomanat]~~
   Optimot, consultes lingüístiques
  http://optimot.gencat.cat/


Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es
Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es
Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com
Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com

Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com

---
Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com
Arxius 

Article de Joan Melià

[Magdalena Ramon]

=
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_
==[1.671 subscriptors]===


 *Sobre igualtats*

Joan Melià 

Va ser l'1 d'abril, altre temps Día de la Victoria, la primera 
manifestació contra el procés d'aproximació real dels drets dels qui 
volen emprar el català als drets dels qui volen usar el castellà. La 
segona serà el 30 de maig, altre temps Día de San Fernando, patrón de 
la juventud española. Crec que era aquest dia que, d'infant, ens feien 
formar davant el monument dels Caídos i amb la mà alçada cantar el 
Caralsol. En acabar ens deien que no hi havia a escola i que podíem 
anar al cinema, de franc. Solien posar-nos pel·lícules de Buster Keaton, 
Chaplin, Harold Lloyd...La coincidència de les convocatòries amb dies 
antany tan assenyalats pot ser només això, atzar. M'agradaria que fos 
així. Però podria ser que en els convocants hi covi la devoció a règims 
pretèrits. De fet, els seus objectius lingüístics ocults són els 
mateixos que els explícits de la dictadura: residualitzar la llengua 
catalana.
He parlat de contraris al procés d'aproximació i no de normalització 
perquè el que s'ha fet fins ara a favor del català han estat només 
intents d'aproximació/ /de drets. No estan igualats. Ni molt menys es 
reconeixen al català les funcions que li corresponen com a llengua 
pròpia de les Balears. No en fan falta exemples, de tan evident que és. 
¿Hi ha cap ciutadà que parlant en castellà a empleats d'establiments 
públics hagi hagut de canviar de llengua -de grat o per força- per ser 
atès? ¿Quants de mitjans de comunicació té a l'abast el qui els 
prefereix en castellà? ¿La policia ha detingut cap ciutadà per 
parlar-los en castellà? ¿I quines són les respostes, si les preguntes es 
fan amb relació al català?
¿Com es pot garantir amb més eficiència el dret dels ciutadans de ser 
atesos pels empleats públics en qualsevol de les dues llengües oficials 
si no és demanant a aquests que les sàpiguen totes dues? ¿Hi ha cap 
model escolar que reduint la presència actual del català pugui capacitar 
millor el infants en l'ús de les dues llengües?
¿Quina igualtat hi ha si uns, a més de saber la seva llengua familiar, 
estan obligats per llei a aprendre'n una altra, i uns altres, no?
Realment, el que persegueixen els organitzadors de la manifestació per 
la igualtat és eximir una part dels qui viuen a les Balears 
d'aprendre'n la llengua pròpia, encara que siguin empleats públics i 
encara que això faci perdre als ciutadans el dret de ser-hi atesos o de 
poder-s'hi expressar. És una molt poc ortodoxa accepció de la paraula 
igualtat. Si no és que creuen que igualdad no és la condició de ser 
igual, sinó la de ser gualda (roja y gualda).
Potser hi vagi molta gent a la manifestació de dissabte (o moltíssima, 
segons la policia), però la quantitat pot donar força, però no la raó. A 
la història hi ha massa exemples de majories que han fet o permès 
barbaritats.
Sens dubte n'hi ha que, conscients de la manipulació que fan de la 
realitat, només hi cerquen rèdit polític. Però, és difícil que ningú hi 
vagi per cercar/ /la igualtat entre les dues llengües. Hi ha massa 
evidències per adonar-se de quina llengua és la marginada. Si qualcú no 
ho veu és perquè fa l'estruç, i entre els humans mai no és innocència.
Potser la coincidència de dates és obra de la providència o dels fats, 
que avisen d'on anirem a parar si ens deixam arrossegar pels manipuladors.
I una coincidència més: les pel·lícules del Día de San Fernando eren 
mudes; dia 30 es manifestaran els qui volen fer emmudir la nostra llengua.
Ja aniria bé que, a partir de la manifestació de dissabte, s'aconseguís 
que puguin exercir els mateixos drets els qui prefereixen usar el català 
i els qui prefereixen usar el castellà.


http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/sobre-igualtats.html




[Enllaç recomanat]~~
   Optimot, consultes lingüístiques
  http://optimot.gencat.cat/


Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es
Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es
Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com
Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com

Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com

---
Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html

Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
---

Article de Joan Melià

[Magdalena Ramon]

=
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_
==[1.671 subscriptors]===


 Opinió | Joan Melià


 La seducció

L'àrea de Política Lingüística de l'Ajuntament de Palma organitza de 
tant en tant una activitat consistent a reunir joves que usen 
habitualment el català amb joves, majoritàriament estrangers, que en 
tenen un domini precari. L'objectiu és que aquests darrers visquin uns 
dies en un entorn que els estimuli a usar el català. Perquè funcioni és 
necessari que els participants tenguin un comportament intencionat, poc 
comú en la nostra societat: que el catalanoparlant s'expressi en aquesta 
llengua en parlar amb una persona que identifica com a parlant habitual 
d'una altra llengua i que l'interlocutor ho vegi com una actitud 
cooperativa. És a dir, es fabrica un entorn que permet un comportament 
que, en qualsevol altra societat, seria normal en les relacions entre 
autòctons i nouvinguts; el mecanisme més eficaç d'integració. Entre 
nosaltres aquest mecanisme no és habitual. Només el trobam en 
interlocutors conscients dels beneficis que tal comportament suposa als 
participants en la conversa.


I aquesta anomalia lingüística no és fruit de l'atzar ni gens natural, 
tot i que, dimarts, el PP volgués que el Parlament constatàs que a les 
Balears el bilingüisme és un fet natural, implantat socialment (només 
faltava afegir-hi i per la gràcia de Déu, per la mateixa gràcia que 
teníem el Caudillo). Aquesta situació (de subordinació del català) és el 
resultat d'anys de prohibició i persecució i d'un marc legal que empeny 
encara cap a la marginalitat, tot i buides proclames de bones intencions 
i pseudoigualtats. El mecanisme més important de l'acollida lingüística 
és el funcionament intern de la societat i, precisament, el que fan les 
mesures que promou el PP és incapacitar la societat per a aquesta 
funció, procurar la impermeabilització dels nouvinguts al contacte amb 
la llengua del territori i que, a la llarga, aquesta arribi a ser residual.


Diuen que volen promocionar i fer valorar el català sense que sigui 
requisit ni s'imposi, que, en el fons, vol dir sense fer les funcions 
que li pertoquen com a llengua pròpia. Com si la normalització depengués 
d'un acte de seducció gratuïta. ¿Seducció cap a què? ¿Què en poden 
treure de deixar-se seduir? Que, un cop seduïts, quan vulguin fer ús del 
català trobin funcionaris que els exigeixin que canviïn de llengua, que 
en entrar en un bar no els atenguin perquè parlen català... És difícil 
seduir convidant a la insatisfacció.


Per a incorporar l'ús d'una nova llengua, sentir-s'hi seduïts és 
important. Però la seducció no només és en la invitació sinó en tota 
l'atmosfera, i hi ajuda saber que el camí serà planer, que faràs coses 
que sense no podries, que es valorarà socialment i laboralment, que qui 
l'usa ho pot fer amb seguretat i sense por, que ningú no et retraurà que 
t'hagis deixat seduir... I resulta que des del PP s'esforcen per 
corrompre aquesta atmosfera, presentant com a imposició lingüística el 
que en qualsevol societat és vist com a natural, capgirant les víctimes 
de la desigualtat, alertant del perill de la confrontació per temes de 
llengua, mentre l'engreixen artificialment i l'han convertida en 
estratègia electoral, a la confrontació.


Per tant, bona iniciativa de l'Ajuntament. Encara que només sigui un 
poal d'aigua dins un Gorg Blau de necessitats. Facem promoció de l'ús 
del català, amb actuacions destinades a la interrelació en català de 
persones d'orígens lingüístics diferents. Però alhora hem d'anar 
construint el marc social, de respecte dels drets lingüístics i de 
regulació dels usos per assegurar que la seducció no sigui un camí a la 
frustració.


Diari de Balears
http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/la-seduccio.html





[Enllaç recomanat]~~
   Optimot, consultes lingüístiques
  http://optimot.gencat.cat/


Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es
Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es
Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com
Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com

Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com

---
Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html

Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
---

Article de Joan Melià

[Magdalena Ramon]

=
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
 www.infozefir.com
_
==[1.657 subscriptors]===


 *Immersions i piscines

*
Joan Melià | 05/03/2009 |

Dilluns n'informava aquest diari: segons els autors de la darrera edició 
de l'Atles de les llengües en perill al món, el català no hi està, en 
perill. De fet, és la llengua europea minoritzada més sòlida. 
Segurament, aquesta situació del català és possible per la potència 
manifestada a l'edat mitjana, per la dinàmica de la societat que, entre 
inèrcies i voluntats, l'ha fet perdurar amb força fins ara i, alhora, 
per la permanent ineptitud dels governants de l'Estat espanyol que, fins 
ara, no han sabut eliminar definitivament les altres llengües, tot i 
demostrar que, aquest objectiu, és un pilar central del seu projecte. No 
està en perill --com a conjunt-- però està amenaçada, sens dubte. Hi 
està no sols perquè n'hi ha que --des de dins i de fora-- li neguen 
funcions pròpies de qualsevol llengua normal dins el seu territori, sinó 
perquè dins el seu territori també li retallen funcions que assignen a 
altres llengües.


Corren rumors que entre les retallades de l'Estatut de Catalunya que 
farà el Constitucional n'hi haurà de referides a la immersió 
lingüística. Qüestionaran precisament el sistema més eficaç perquè els 
infants puguin ser capaços d'expressar-se en català i en castellà. És 
probable que, en el fons, el que els interessa és que els 
castellanoparlants d'origen familiar que viuen en els territoris de 
llengua catalana continuïn essent monolingües (la manera més eficaç 
d'assegurar-se'n la fidelitat). La forma com el PP i el PSOE han 
aconseguit reduir el vot legal (però no real) del sobiranisme basc i 
la manera com pretenen accedir a la presidència concorda amb aquesta 
voluntat.


Fa dues setmanes, una comissió del Parlament europeu va aprovar un 
informe amb un paràgraf que, a instàncies del PP espanyol, censura els 
programes d'immersió. Aquest rebuig es basa en l'argument del dret que 
suposadament els pares tenen de triar la llengua oficial en què s'ha 
d'educar els fills. En el nostre cas, en què la immersió és precisament 
el sistema que millor garanteix que tots els infants dominin les dues 
llengües oficials, la mesura podria significar que, a la pràctica, els 
pares que refusassin l'ensenyament en català el que farien realment 
seria privar els seus fills d'aprendre les dues llengües oficials del 
territori on viuen.


És decebedor que un informe destinat a promoure l'aprenentatge de 
llengües (Multilingüisme, un avantatge per a Europa i un compromís 
compartit) inclogui un paràgraf que s'oposa al mètode que millor 
assegura la generalització del coneixement de dues llengües a tots els 
infants. A més, en repetides ocasions els programes d'immersió 
lingüística aplicats al català han estat elogiats per experts de la 
Comissió Europea. El desembre passat, per exemple, el Comitè de 
Ministres va fer públic un informe que elogia el sistema d'immersió 
lingüística de Catalunya, insta les autoritats espanyoles a 
generalitzar-lo i el presenta com a referència per a tota la UE.


Segurament la majoria dels qui aprovaren l'esmentat paràgraf ni sabien 
de l'existència de l'informe dels experts ni saben de què va la 
immersió. Sort que aquest document no té valor legal, perquè, si no, els 
qui hi donaren suport tendrien el dubtós honor de contribuir, en un 
document que vol promoure el poliglotisme, a monolingüitzar infants. 
Així i tot, a l'Eurocambra s'ha despertat un gran interès per practicar 
la immersió, ja que volen construir-s'hi una piscina i un spa de 9 
milions d'euros. En gaudir-ne, potser alguns d'aquests eurodiputats 
faran més servei anant a rebre massatges i a fer immersions a la piscina 
que votant. Hi guanyarem tots.



http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/immersions-i-piscines.html




[Enllaç recomanat]~~
Optimot, consultes lingüístiques
   http://optimot.gencat.cat/


Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es
Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es
Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com
Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com

Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com

---
Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html

Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
---

[I-ZEFIR] article de Joan Melià

[Magdalena Ramon]

 =
   INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
 _
  ==[1.281 subscriptors]===


*Galauda*

El coneixement mutu sembla que pot ser un bon antídot contra la 
intolerància i a favor de la solidaritat. En el cas de la llengua hi ha 
una experiència, compartida per alguns centres de secundària de Galícia 
i de Catalunya, que crec que pot presentar-se com a exemplar. Es tracta 
de la iniciativa Galauda, que a Barcelona és dirigida per Sabela 
Labraña, professora del Departament de Gallec i Portuguès de la UB.


Aquesta experiència, iniciada el 1998, consisteix en l'oferta de classes 
de gallec a alumnes catalans i de català a alumnes de Galícia (segons el 
lloc, com a assignatura optativa, crèdit de lliure elecció...). Una 
manera de fer, dèiem abans, coneixença mútua: tots estudien la llengua 
dels altres i, a partir d'aquí, s'estableixen contactes entre els qui 
participen en l'experiència.


No deu ser casualitat que siguin centres escolars de Galícia i de 
Catalunya, dos països en què els ciutadans estan habituats al contacte 
quotidià amb diverses llengües. En el conjunt de l'Estat, en canvi, una 
part dels alumnes estudien obligatòriament la llengua del territori en 
què viuen i el castellà, en canvi la resta (els que viuen en territori 
de parla castellana) no tenen cap compromís lingüístic amb relació a cap 
altra llengua, ni deuen tenir l'oportunitat d'assumir-lo si n'hi ha que 
ho volen fer. Situacions com aquesta expliquen la incomprensió 
col·lectiva entre les comunitats i, alhora, a nivell individual poden, a 
la llarga, perjudicar una part dels qui només aprenen castellà.


És molt il·lustratiu un article publicat per Carme Bellver al número 32 
de la revista Llengua i ús. S'hi pot veure la diferent percepció que 
tenen del català els estudiants de Salamanca i els de Santiago. Els 
segons manifesten una alta comprensió de la realitat lingüística 
catalana i, en conseqüència, d'acceptació de la diversitat. En canvi els 
de Salamanca majoritàriament mostren una actitud de rebuig de la 
diversitat (l'enquesta és del 2000-2001, anterior a la tensió dels 
Papers de Salamanca). En aquest article, entre altres dades, podem veure 
que, per exemple, el 80% dels estudiants de Santiago consideren que el 
català és una llengua, mentre que només són el 46% de Salamanca (el 50% 
consideren que és un dialecte); el 90% dels de Santiago consideren que 
és normal que a l'Estat hi hagi distintes llengües, mentre que només són 
la meitat dels de Salamanca (46%); el 84% dels gallecs diuen que el 
català, el gallec i l'euskera s'han d'impulsar i protegir i, dels 
salmantins, només ho creuen així el 33%.


El desequilibri entre els col·lectius i les persones que consagra la 
Constitució en l'aspecte cultural i lingüístic i el gruix de 
documentació legal i de comportaments que en deriven, no poden ser mai 
una base de la convivència, sinó del conflicte.


Aquestes diferències, però, es donen també a altres nivells. Per 
exemple, al País Valencià els alumnes que viuen en territoris 
catalanoparlants han d'estudiar dues llengües (castellà i, com diuen, 
valencià), en canvi els que viuen en territori castellanoparlant, només 
han d'estudiar castellà (tot i que en aquest cas, tenen l'opció 
d'estudiar voluntàriament el valencià). No podem dir que sigui una 
manera de consolidar el sentiment solidari en una mateixa comunitat 
autònoma. Un poc més amunt, els catalanoparlants aragonesos no poden 
estudiar català. El model lingüístic de l'Estat espanyol, a part de ser 
totalment desigualitari, és, per tant, ple de contradiccions. O potser 
no, si parteix del principi que si hi ha d'haver cap avantatge sempre ha 
de ser per als castellanoparlants.


A l'altra banda, una contundent mostra de seny i de compromís personal. 
Madiop Diagne, quan recollia el premi 31 de desembre, va dir que estava 
molt content que l'hi donassin, d'una banda, i molt trist, de l'altra, 
perquè era una mostra de la anormalitat en què vivim si consideram que 
era necessari donar un premi per fer allò que hauria de ser normal: 
aprendre a parlar la llengua del lloc on has nascut o, en el seu cas, 
del lloc on has triat per viure.


Joan Melià. filòleg.

Versió per imprimir
Adreça: www.diaridebalears.com/opinio.shtml?3379+6+194755
Diari de Balears, 18 de desembre de 2007



[Enllaç recomanat]~~
           DIDAC. Diccionari de català
  http://www.grec.net/cgibin/esc00.pgm


Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (País Valencià) [EMAIL PROTECTED]
Magdalena Ramon (Illes Balears) [EMAIL PROTECTED]
Xavier Rull (Catalunya) [EMAIL PROTECTED]
Marta Torres (Catalunya) [EMAIL PROTECTED]

Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau [EMAIL PROTECTED]