=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
==================[1.027 subscriptors]===================
Instrucció bàsica
-Article d'Enric Sòria
Avui dijous, el dia que apareix aquest article, potser ja se sap del
cert qui ha guanyat les eleccions nord-americanes i, per tant, vostés ja
tenen alguna intuïció de quin futur ens espera. No hi ha dubte que el
govern de la potència més poderosa de la terra pot influir el món de
molt diverses maneres i, com que nosaltres en formem part —no de la
potència més poderosa de la terra, però sí del món— és probable que ens
afecte també, cosa que acreix l’interés del resultat. El que passa és
que avui, en aquest altre avui en què ara escric, jo no tinc manera de
saber-ho, perquè les eleccions no han tingut lloc encara. És per això
que vostés em fan molta enveja, perquè potser ja saben el que jo voldria
saber. Mentre escric, viuen en el futur.
Mentrestant, puc mitigar el desfici consultant l’últim número de Saó,
dedicat a la figura del notable poeta —potser l’únic que, als anys 30,
va saber practicar entre nosaltres els jocs i les ironies de la
modernitat— i personatge amb clarobscurs que fou Francesc Almela i
Vives; posant-me a rellegir —amb admiració crítica— el monumental El
procés de la civilització de Norbert Elias; visitant l’exposició sobre
plagis, còpies, imitacions i homenatges que ens ofereix aquests dies el
Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba), o, senzillament,
fullejant la premsa, que, com el mar segons Cabanilles, és sempre
interessant.
Interessant ha sigut la diferència de to amb què la premsa de Barcelona
i la de València han seguit l’última polèmica lingüística que ens ha
afligit. La de Barcelona dedicava poc espai a la qüestió, en un to
distés i, en algun cas, diria que festiu, mentre que, a València, les
informacions eren més extenses, amb un punt més elevat de crispació, i
resultaven molt més embolicades. Pel que he entés, segons un article de
EL PAÍS del 30 d’octubre, els tècnics de la Direcció General de Política
Lingüística de la nostra Generalitat havien enviat al govern central una
traducció de la Constitució Europea al valencià; poc després, la
Generalitat catalana li enviava exactament la mateixa traducció, perquè,
atés que el valencià i el català són el mateix idioma, i vista la bona
qualitat del treball dels tècnics valencians, ja els venia bé i no calia
fer-ne una altra. Molt natural. Economia d’esforços, que se’n diu.
Seguidament, el president Francisco Camps demana no sé quines
explicacions al ministre Moratinos, que ni és tècnic lingüístic ni
treballa en la Generalitat catalana (em pense) i el senyor González Pons
“arremet contra el govern de Catalunya per la iniciativa”, rebutja la
“pillería” de Maragall i exigeix el dret de tindre una traducció pròpia,
amb el vist i plau de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua —cosa que
l’acció de Maragall no impedeix en absolut; al contrari, en comptes de
dificultar que hi haja una versió valenciana, el que passa és que li
agrada tant que s’hi apunta també—. Finalment, si Maragall persisteix en
l’estrany insult de considerar que la traducció valenciana és prou bona
per a ell, González Pons comença a amenaçar els europeus amb tot de
desastres provocats per les enfurismades masses valencianes. Es veu que
ens irrita tant que ens diguen que fem les coses bé que la cosa d’Europa
se’n pot anar a l’aigua per culpa de la nostra justa ira. En fi, un
despropòsit més, com vostés veuen.
Jo no sé quin dret té a tractar de “pillo” a ningú, en aquestes
matèries, un partit que s’ha passat literalment pel folre, de manera
constant i deliberada, els dictàmens de les universitats, les acadèmies,
la ciència i el sentit comú, i que ha exercit l’obscurantisme més absurd
durant anys, però, a part d’aquest ínfim detall, crec que el senyor
González Pons no solament ha demostrat una manca total i absoluta de
sentit del raciocini lògic —que ja és ineptitud, fins i tot en un
polític—, sinó que ha gosat donar ordres —amb amenaces incloses— a una
institució, la Generalitat catalana, sobre la qual ell no té la més
mínima ombra de jurisdicció i, a més, ha insultat greument un president
autonòmic, és a dir, per si no ho sap, una altíssima autoritat del
mateix Estat que ell, com a polític, representa, raó per la qual hauria
de considerar exigible la dimissió immediata.
En primer lloc, si la Generalitat catalana considera que el català i el
valencià són la mateixa llengua, que accepten com a vàlida per a ells
una traducció feta per valencians no és cap pilleria, sinó un acte de
lògica elemental, i si això el senyor González Pons no ho entén, que
s’ho faça mirar. Inclús els problemes més senzills, hi ha els qui els
saben resoldre i els qui no. Maragall no és cap “pillo” per haver sabut
sumar dos i dos. L’única cosa que ha fet és demostrar que és
intel·ligent, cosa que, el senyor González Pons, no em consta que haja
demostrat mai. En segon lloc, si la Generalitat catalana troba que una
traducció feta per valencians —com si la feien els mallorquins o, per al
cas, els xinesos— els agrada i l’assumeixen, aquesta és una decisió
exclusivament seua, i no veig que els representants de la Generalitat
valenciana hagen de fer res més que agrair el detall, perquè és un
detall. I, naturalment, cobrar els copyrights del cas.
Potser és això, que s’han pensat que, com en l’exposició del Macba, els
catalans els han volgut plagiar quan, en realitat, tractaven
d’homenatjar-los. O potser el que els espanta és que, si la Generalitat
catalana comença a aplicar en aquesta qüestió la lògica de la
intel·ligència i no la de l’absurd (que és la que apliquen ells),
costarà més fer creure que són dues llengües distintes, ja que tot el
que facen ací servirà també allà, i no podran impedir-ho, perquè a
Catalunya no manen, ni manaran. Allà, en el govern volen gent que, com a
mínim, sàpia sumar dos i dos. Els insults i les amenaces, els deixen per
als que no saben fer servir res més.
Font: Quadern El País. Edició valenciana (04/11/2004)
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Organització pel Multilingüisme
http://www.om-plural.org/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
