Companys i companyes,
El meu activisme local (Albert Cuesta dixit) em porta a tocar moltes tecles.
Una d'elles �s la de fer de Secretari de l'Associaci� Ve�ns del Centre de la
Vila. Com a tal estic redactant un Butllet�, no electr�nic, al dictat dels
diferents membres de la Junta, per explicar com s'han desenvolupat els fets
segons l'Associaci�, respecte al Pla de Mobilitat i la pla�a de l'Esgl�sia.
No em faig responsable, ni comparteixo la totalitat del que s'hi diu. Pel
que sembla represento un sector que creuen minoritari. S'hi expliquen les
mentides a les quals feia esment l'an�nim afectat. Mentides que responen i
que s'entenen en clau pol�tica i m�s en un govern de tres forces pol�tiques
i a un any d'eleccions. No les pot entendre qui no creu en el joc
democr�tic. Algunes mentides penso per� que responen a la heterogeneitat i
immaduresa dels pol�tics locals i que �s totalment justificada i justificable.
El Pla de Mobilitat no �s arreglar el jard� de casa. Cardedeu va de cara als
12 000 habitants. Els il�luminats que donen resposta als problemes de
Cardedeu sigui quina sigui la seva naturalesa no hi tenen cabuda, i aix� ho
va entendre, suposo, l'equip de govern. S'encarreg� el Pla de Mobilitat a
una empresa que s'hi dedicava i que comptava amb els t�cnics adients. Si
aquesta empresa fa el Pla de Mobilitat, per cert, despr�s de demanar
l'opini� als diferents col�lectius veinals, i en sessions obertes al p�blic,
a les quals hi podien accedir tots els actualment afectats, i a les quals no
em consta que hi fossin, al menys a la que forem convocats els Ve�ns del
Centre, jo crec que s'hauria d'haver aplicat sense moure'n ni un punt ni una
coma. Si despr�s de la posada en funcionament quelcom va malament, parlem-ne
companys i companyes.
Permeteu-me abans de seguir que faci una comparaci� malintencionada. Un
d'aquests afectats desautoritzava aquesta empresa dient que havia fet
fallida. Tots sabem per quina situaci� passen uns importants Viveristes i
Jardiners. Pregunta: S�n mals jardiners? No. No confonguem els co... amb els
rosaris.
He viscut, des de la gola del llop, les posicions m�s contr�ries a la pla�a,
que no �s cap meravella del m�n, ni mai no ho ha pret�s, per� si que �s la
ferma voluntat de recordar un centre hist�ric que la cobd�cia, per no dir-ho
d'una altra manera, ha fet que mica a mica hagi desaparegut qualsevol
vestigi d'antigor a Cardedeu llevat de l'esgl�sia o Sant Corneli. Tampoc no
vull entrar aqu� amb com s'han fet altres places i quines conseq��ncies
socio-pol�tico-econ�miques han tingut i tenen (Sant Corneli i Francesc Maci�).
La pla�a Marc Viader. Va patir una sobtada transformaci� gr�cies a un
afectat que despr�s de reclamar iradament que el sentit del carrer Pere
Mercader torn�s a ser el que tenia abans perqu� el seu negoci no en fos
perjudicat quan, en un pa�s diguem-ne m�s madur, aquest negoci mai no seria
on el t� aquest afectat i consti que el pare de l'afectat ja havia fet
passos per traslladar-lo, si m�s no aix� m'ho havia explicat. El mobiliari
urb� que es col�loc� al mig de la pla�a Marc Viader era per impedir el pas
directe del passeig Pau Gesa al carrer Pere Mercader utilitzat com a
alternativa a la C-251. Segons diuen els meus companys de Junta dels Ve�ns
del Centre ara, en ser el carrer Montseny d'un sol sentit nord-sud ja no �s
tan utilitzat, i m�s, diuen, quan l'altra alternativa �s arribar-se fins
l'�ngel Guimer�. Que diguin el que vulguin per� el tr�nsit s'hi ha notat.
Per cert que la pirula que diu en Jordi Farell, potser responia a una crida
del l�der local d'Uni� Democr�tica, metge i fil�sof, a la desobedi�ncia
civil, difosa pel 9-Nou. Aquests mateixos que feien la pirula despr�s es
preocupen de quants agents vigilaran la zona vermella d'aparcament perqu�
sigui efectiva.
Economia. Qu� han fet els comerciants del centre mentre la poblaci� de
Cardedeu ha anat augmentant i augmentant? hem notat millores en el tracte?
han obert m�s hores al p�blic? Un afectat diu que en un mes ha fet 800
000,-PTA menys de calaix. Pel ram que toca, i com m'han informat, netes
serien 500 000,- PTA m�s o menys. No entenc com �s que ha contractat una
altra persona per al negoci. I si no �s per aix�, que �s per oferir millor
servei, jo ser� el primer en recon�ixer-li l'esfor� que est� fent. Si deixa
de portar els fills a una Escola de l'Opus i els porta a la del poble li
estar� doblement agra�t, en nom de l'activitat comercial del centre i de la
formaci� del seus fills.
Que no em segueixin plorant els comerciants. Estic disposat a demanar
almoina en el seu nom. Quants interdictes pos�ren, aquests mateixos
comerciants, quan una gran superf�cie s'instal�l� a La Granada? quantes
comissions, al costat dels ve�ns, en aquell moment els del centre no hi
erem, varen formar per negociar amb l'Ajuntament? Recordeu quan es va fer el
mercat? Quantes comissions negociadores es van formar? Despr�s d'haver
criticat l'equip de govern convergent, a tort i a dret, a qui va tornar a
fer confian�a el poble de Cardedeu? Per qu� no donen la cara, els
comerciants afectats o els qui els donen suport, i defensen p�blicament el
que han defensat a les reunions en petit comit�?
Urbanisme-Civilitat. Les ciutats, pobles i viles s'han convertit en grans
consumidors d'espai. El model territorial que s'ha imposat per tot el m�n
occidental no t� en compte la l�gica dels sistemes naturals. Fomenta la
mobilitat privada, malbarata energia i abona la fragmentaci� social, la
guettitzaci�, que es tradueix en unes ciutats i pobles difusos, barris dels
rics, barris dels pobres, barris dels comerciants, dels magrebins... sense
connexi� social, que es contraposen a les ciutats i viles compactes i
diverses com encara ho s�n moltes a la zona mediterr�nia. Clar que aix� no
era progr�s. Cal reivindicar el dret a un habitatge digne, en un poble amb
barris dignes, amb entorns habitables i dotats (serveis p�blics, comer�os,
llocs de treball, etc.) sense que s'hagin de fer grans despla�aments i que
el desenvolupament sigui sostenible pel que fa als afers socials, econ�mics
i ambientals. Amb una vida local i cultural amb gesti� participada, o com a
m�nim coneguda i debatuda, en les que es manifestin els problemes m�s enll�
de les �poques electorals.
Accions com el Pla de Mobilitat no poden ser enteses pels qui tenen un estil
de vida i social conservador, aferrats a la tradici�, al que tenen, ni pels
qui anteposen el seu benestar individual, encara que sigui hipotecant el
benestar col�lectiu present o futur. Tampoc no ho poden entendre els qui
critiquen el m�nim al� de progr�s (la zona peatonalitzada hauria de ser molt
m�s gran), ni els qui q�estionen els t�cnics i les millores tecnol�giques a
no ser que els afavoreixin directament.
Pol�tica. Els representants escollits democr�ticament pel poble, atenent els
seus programes electorals i als pactes de govern signats, han tirat endavant
un projecte. Quin cr�dit pot mer�ixer a la poblaci� un col�lectiu que es
presenta a l'Ajuntament per lliurar un escrit, en el qual manifesta que
s'oposa rotundament al Pla de Mobilitat, sense cap argumentaci�, i aix� si,
malfiant-se, repeteixo, del representants escollits democr�ticament pel
poble, el lliuren en pres�ncia d'un notari. Sort que aquest col�lectiu fou
relativament apaivagat pels Ve�ns del Centre.
M�s arguments en contra de la pla�a. Les plantes no ens agraden. Hi falten
flors. Hi falten bancs. No hi ha papereres o les que hi ha s�n mal posades.
Hi ha massa llum. Els llums dels fitons enlluernen. La gent s'entrebanca i
cau. Ganes de tocar els gloriosos.
Perdoneu l'extensi�. El debat s'ho val. De tota manera m'estimo m�s la xarxa
per parlar de les coses que es fan que no per a criticar-les. Us imagineu
que critiquessim la darrera ballada de sardanes dient que nom�s les havien
ballades 23 sardanistes i que a m�s ho havien fet malament, que l'obra de
l'ATAC nom�s ha agradat als parents dels qui hi actuaven o que el concert de
final de curs de l'Escola de M�sica nom�s ens agradava als pares. No �s el
mateix que s'est� fent amb la pla�a de l'Esgl�sia? Per cert, si alg� de
vosaltres s'ha fet una casa, s'us ha ocorregut anar, sense tenir en compte
el criteri de l'arquitecte o del paleta, a preguntar a la b�vila o a la
cimentera si les totxanes o el ciment eren bons i tindrien llarga durada.
Els Ve�ns del Centre de la Vila si que ho han fet respecte al material del
paviment de la pla�a. Diuen que per fer callar als qui hi estaven en contra
i havien mirat granits i esquistos noruecs per susbstituir-lo.
El m�s trist. Hi ha un gran enfrontament entre cardedeuencs de tota la vida,
entre cardedeuencs del centre.
No sempre t� ra� qui m�s crida, i aqu� a Cardedeu, ja sabem qui ha cridat,
sempre, m�s.
Salut.
Cardedeu, 2 de juliol de 1998
<><><><><><><><><><><><><><><><><><><><><>
Antoni Giner i Arbus�
Avda. �ngel Guimer�, 91, Esc. A, 2n 1a
08440 - CARDEDEU (Vall�s Oriental)
Tel�fon 93 - 8712071
E-mail [EMAIL PROTECTED]
<><><><><><><><><><><><><><><><><><><><><>
----------------------------------------------------------------------
La llista de correu CARDEDEU �s una iniciativa del Cardedeu Online Club
<http://www.cardedeu.net/club/> amb el suport de Thesaurus Serveis Documentals
<http://www.thesaurus.net>. Instruccions de participaci� a
<http://www.thesaurus.net/cardedeu/llistacorreu.htm>
