En aquesta postissa oposici� al pla de mobilitat i a la pla�a de l'esgl�sia hi ha una bona part de component pol�tic i un d'estretor de mides ancestral.
El component politic respon als interessos de qui veu ara com n'�s de f�cil detectar i comen�ar a solucionar problemes que els ciutadans plantegen i que s�n de compet�ncia municipal en bona mesura, com �s l'intensitat del tr�nsit al casc urb� de Cardedeu. Per� al pol�tic que per no haver de barallar-se sigui capa� de no fotre res, aviat se li veu el llaut�. El Pla de Mobilitat i la conversi� de la Pla�a de l'Esgl�sia en pla�a responen a uns principis que s�n invulnerables i no es poden deixar conculcar, perqu� del contrari "m�s hauria valgut deixar-ho tot tal com estava i no fotre res, perqu� no tindria sentit" com ja he sentit dir. Per tant, per aplicar amb rigor el Pla de Mobilitat l'Ajuntament ha de tenir present i ha de fer veure all� que �s irrenunciable i all� que pot ser objecte de variaci� que no afecti al que es persegueix amb el Pla. En els tr�mits d'informaci� i participaci� ciutadana (que n'hi ha hagut for�a i en aix� hi estem des de fa dos anys) l'Ajuntament diu que hi ha alguns canvis que donen sentit fonamental al Pla de Mobilitat: 1- la pla�a de l'esgl�sia s'identifica com el centre del poble i la prioritat en la circulaci� ha de ser pel vianant en un horari ampli 2- en les hores que puguin circular cotxes per la pla�a, ha de ser-ho en un sol sentit i en sentit sud-nord, ja que del contrari seguiriem alimentant el tr�nsit de pas cap a la carretera a trav�s del centre de la vila. 3- els carrers "par�sits" de la carretera (Pau Gesa, per exemple) han de deixar de ser-ho, ja que per intensitat i velocitat degraden la mobilitat al centre, i en endavant no ha de poder servir com a alternativa al transtit de pas per saltar-se el tap de la carretera. Vet aqu� que precisament i curiosament l'oposici� a la pla�a i al pla de mobilitat es ceba en intentar que cap d'aquests fonaments s'apliqui, i per vincles politics es munta un moviment artificial i virtual, en la que s'afegeix l'altre ingredient -l'estretor- que encara voldria que tots plegats an�ssim en carro -"com sempre s'ha fet, v�s"-. Hi ha molt�ssima m�s gent a Cardedeu amb pensament modern i que ent�n que el que es fa t� un sentit i un m�nim de rigor. Molta m�s que uns altres quatre que l'�nic que volen �s que se'ls doni canxa i se'ls senti piular perqu� queda un any per les eleccions i no es troben gaire b�. Per a que alg� pugui dir m�s endavant que no es va ser capa� de fer la reforma del centre com el poble necessitava per haver cedit i sigut feble per pressions d'interessos particulars. Per� amb tot i aix� hi ha hagut aspectes del pla de mobilitat que han canviat respecte de la idea original a partir de suggeriments del veinat: alguns perqu� eren d'un efecte relatiu, per� d'altres fins i tot de substancials. El paper que jugava la "Pirula" o el "Nyap" del quiosc de fusta que a alguns us feia tanta gr�cia �s m�s seri�s del que sembla i t� un efecte trascendental. El temps us dir� si cal refer el nyap� i sense pirules. I l'eventual doble direcci� de la Pla�a de l'Esgl�sia va coincidir tamb� amb la darrera situaci� de 'fragilitat' del govern municipal, en la que alg� perd� de vista la 'infragilitat' o 'solidesa' dels principis irrenunciables del pla de mobilitat. Aquestes s�n les "mentides" de les que sentireu parlar. La proposta municipal de les dues direccions no revestia la solidesa que hem mirat que tingui el pla de mobilitat, ja que no va seguir el proc�s de decisi� 'ad hoc'. De fet ho refrendaven les gaireb� 200 signatures que van venir immediatament despr�s demanant l'aplicaci� �ntegra del pla de mobilitat. Alg� t� la impressi� que el govern municipal actua "poc" i amb "por". Comparat amb qu�? Amb el govern anterior, que tan poc va actuar que ni un minim d'urbanitzaci� i enllumenat p�blic dels carrers de Cardedeu havia completat? Actuar amb "por" �s estar fent realitat un programa electoral gaireb� fil per randa? Les reformes agoserades pr�pies dels municipis en la recuperaci� de la democr�cia, Cardedeu no les ha vistes fins ara. Hi ha un Cardedeu que vol viure al dia i un "Carcadeu" que �s ja un reducte i com a tal l'hauriem de considerar. "El pla de mobilitat s'hauria d'aplicar del tot i ben depressa, i tamb� a la carretera, que en aquests anys NO HI HAN FOTUT ABSOLUTAMENT RES.", diuen. Vejam� el que sembla que t� ganes de veure la gent per pensar que es treballa per la carretera es far� aviat, i que �s la semaforitzaci� i algun canvi f�sic a l'Avda Rei en Jaume. Per� sembla que ja hem oblidat una inciativa municipal que ha fet molt m�s per la carretera que tot aix� que vindr�: la Carretera de les Aig�es pavimentada ha tret un munt de cotxes/dia de la carretera comarcal per dins el poble. >Planas diu: "Em pregunto si l'ajuntament, a part de la fonamental mesura de la >>pacificaci� progressiva del tr�nsit, t� previstes altres mesures per >reactivar el >comer�: com potser incentivar els nous comer�os, donar-los >assessorament, facilitats >administratives, facilitats fiscals, cohesionar >diferents zones comercials (centre, >carretera, estalvis, etc.), i fer-ho >atractiu perqu� la gent es faci el carrer seu. >Aix�, �s impossible amb els >carrers plens de cotxes. >Cardedeu no va b� del tot. Em preocupa que el seu encant, l'atractiu de la >seva gent >i del seu entorn quedin apagats per la mort del seu comer�, dels >seus caf�s, bars i >terrasses, i per tant de la seva vida social i al carrer: >un poble dormitori, mort. >Si a sobre ens oposem a les mesures que permetin >iniciar una >millora, ens estem auto-condemnant. Crec que calen mesures a l'al�ada del >problema, i >no s� si s'estan prenent. Alg� de l'Ajuntament podria contestar?" S�. A partir d'aquest any, un comer� obert al centre t� una bonificaci� en la llic�ncia municipal d'obertura. Les activitats econ�miques tenen una bonificaci� considerable d'IAE els primers anys. S'ofereix un centre de Cardedeu urban�sticament atractiu per atraure clientela potencial, i aix� val i valdr� milions. Per� hi ha coses que et preocupen que s'han anat generant per l'aplicaci� d'un model de poble determinat durant molts anys, i per tant si un Ajuntament s'hi posa a redre�ar-ho s'hi haur� de dedicar algun temps, tamb�. S'ha sobrepromogut el model residencial: cases aillades, amb filera, aparellades, torres, barris sense pla�a i mansions amb jardins de l'Ed�n... i els baixos per parking. No es genera comer� i no es genera compet�ncia. Comer� a un nivell m�nim, i unes quotes de mercat incre�bles. Es la f�rmula ideal per la ciutat-dormitori, i que s'ha anat aplicant sistem�ticament en el disseny urbanistic de Cardedeu. Excepte a l'Estalvi, on s'havien d'encabir els forasters als 70's. Paradoxalment, a l'Estalvi no hi ha un problema cr�nic amb la dinamitzaci� del comer� i dels serveis. El que preocupa a m�s d'un i de dos deu ser perdre quota de mercat amb una hipot�tica i previsible revifalla del comer� amb la peatonalitzaci� del centre, i que li aparegui la compet�ncia tres aparadors m�s enll�. ---------------------------------------------------------------------- La llista de correu CARDEDEU �s una iniciativa del Cardedeu Online Club <http://www.cardedeu.net/club/> amb el suport de Thesaurus Serveis Documentals <http://www.thesaurus.net>. Instruccions de participaci� a <http://www.thesaurus.net/cardedeu/llistacorreu.htm>
