Us paso la c�pia de la introducci� que he fet avui a la UPC sobre l'�s del programari lliure a l'administraci� p�blica. Espero que sigui del vostre inter�s.
L'oportunitat perduda Jordi Mas, 03/07/2003
El passat 25/10/2002 de l'any passat CiU i el PP van rebutjar l'aprovaci� d'una llei sobre l'�s del programari lliure en el marc de la administraci� p�blica de Catalunya. D'aquesta manera vam perdre l'oportunitat que Catalunya fos capdavantera en un proc�s que ha comen�at molts governs en diferents llocs del m�n, com l'Alemanya, el Brasil, Fran�a, i m�s a prop nostre les comunitats d'Andalusia o Extremadura.
Les raons esgrimides per CiU eren totalment desencertades i mostraven una manca de coneixement no nom�s del programari lliure, sin� del sistema de llic�ncies de programari, i del funcionament de la ind�stria inform�tica en general. De qualsevol de les maneres, els grups que van votar en contra d'aquesta proposici� de llei al Parlament de Catalunya s�n els mateixos que han fracassat en els seus respectives �rees de responsabilitat envers Societat de la Informaci�. El mateix ministre Josep Pique ha reconegut que el Pla Info XXI ha estat un frac�s i que no s'han assolit els objectius establerts. El mateix succeeix amb CiU que no ha estat capa� d'executar el Pla Estrat�gic de la Societat de la Informaci� de l'any 1998.
Se'ns ha intentat vendre que la banda ampla �s ADSL, quan tots sabem que �s una excusa per renunciar a la implantaci� de la fibra �ptica, fa uns anys en boca de tothom, per� aquesta enganyifa ja li va b� a CiU i a Telef�nica. Tamb� s'ha fracassat en el projecte Llengua, on despr�s de milions d'euros invertits no s'ha aconseguit un sistema de reconeixement de veu en catal� ni un traductor autom�tic que eran punts estrat�gics del pla. �s m�s, tots els recursos d'aquesta �rea fets en diners p�blics estan en mans de l'empresa privada per una neglic�ncia en la negociaci� de la propietat intel�lectual dels mateixos.S'ha renunciat a la creaci� i foment d'ind�stries tant importants com la de software, i s'ha oblidat completament una pol�tica de continguts a la xarxa en catal�. Aquests amics meus, s�n els grans visionaris que van votar en contra d'aquesta llei.
Aix� em recorda els primers activistes ecologistes, que eren vistos com alg� que anava contra el progr�s perqu� les seves idees aturarien el desenvolupament industrial, avui en dia, afortunadament ning� q�estiona el ser el m�xim possible de respectu�s amb el medi ambient. Amb el programari lliure passar� igual, ja avui en dia, postures com la del PP i CIU en contra del desplegament a Catalunya del programari a l'administraci� p�blica s�n totalment rid�cules.
Parlem d'oportunitats perdudes. El projecte Administraci� Oberta de Catalunya, que representa la inversi� m�s gran en noves tecnologies feta mai per a la Generalitat en els �ltims anys, amb m�s de 20.000 milions de pessetes en els primers quatre anys, ha estat atorgat, sense concurs p�blic, a les empreses Microsoft, Avenade, i Accenture (participada per Microsoft i Accenture). Aix� l�gicament �s donar l'esquena a totes les empreses catalanes que treballen en les noves tecnologies. Zero en desenvolupament local. Tingueu en compte que pr�cticament el 30% del sector inform�tic el mou l'adminstraci� p�blica.
Haver desenvolupat el projecte AOC amb programari lliure i amb un textit d'empreses pr�pies catalanes, i la col�laboraci� de les universitats, hagu�s representat posar Catalunya com al capdavant d'iniciatives e-government a Europa i com a experts reconeguts i amb una plataforma pr�pia, aix� com un gran dinamitzador pel sector pel volum de les inversions. De manera semblant, que avui la UOC llic�ncia el seu campus a tercers i s�n reconeguts internacionalment en aquest �rea. Amb aquest coneixement i aquest mercat incipient s'hagu�s obert una nova gran fonts de negoci per empreses d'aqu�. Aquest �s un altre frac�s que es suma al frac�s de Viasalus (7.000 milions), el Yahoo en catal� o el Windows 98 en catal�, i d'altres, fa que malauradament, aquestes neglig�ncies les assumim com a normals.
A Brasil el sector inform�tic mou 3000 milions de d�lars a l'any, i m�s de 1.000 se'n van amb llic�ncies de programari. A Extremadura s'han estalviat 48.000 euros per cada unitat docent, que est� composta per 22 ordinadors. Per no parlem nom�s de costos, que s�n importants. Parlem de llibertat. Llibertat per escollir prove�dor, per adaptar el programari a la nostra llengua, i sobretot, llibertat per crear una ind�stria pr�pia.
La Generalitat, a manca d'una pol�tica pr�pia de desenvolupament d'una ind�stria pr�pia del software i de l'�s de les noves tecnologies a l'administraci�, ha decidit que Microsoft i les empreses consultores afins al regim, pensin per ells. Companys, no hi ha m�s cera que la que crema.
