En relaci� al text introductori de les jornades de la UPC:
- En el primer par�graf es cita Fran�a i Alemanya. Jordi, que ens podries detallar m�s quins s�n els projectes francesos i alemanys? Jo nom�s conec el cas de l'administraci� municipal de Munich per� res pel que fa a Fran�a.
Com ja vaig comentar en una ocasi� en aquesta llista m'interessaria tota la informaci� possible dels projectes de software lliure a l'administraci� p�blica. De fet, ja m'estic confeccionant una base de dades (que espero que poguem compartir algun dia) amb aquesta informaci�. Per aix�, qualsevol aportaci� en aquest sentit ser� molt benvinguda.
Gr�cies,
Xavier
>From: Jordi Mas <[EMAIL PROTECTED]>
>Reply-To: [EMAIL PROTECTED]
>To: [EMAIL PROTECTED]
>Subject: [admpub] L'oportunitat perduda
>Date: Fri, 04 Jul 2003 14:36:14 +0200
>
>
>Us paso la c�pia de la introducci� que he fet avui a la UPC sobre
>l'�s del programari lliure a l'administraci� p�blica. Espero que
>sigui del vostre inter�s.
>
>L'oportunitat perduda
>Jordi Mas, 03/07/2003
>
>El passat 25/10/2002 de l'any passat CiU i el PP van rebutjar
>l'aprovaci� d'una llei sobre l'�s del programari lliure en el marc
>de la administraci� p�blica de Catalunya. D'aquesta manera vam
>perdre l'oportunitat que Catalunya fos capdavantera en un proc�s que
>ha comen�at molts governs en diferents llocs del m�n, com
>l'Alemanya, el Brasil, Fran�a, i m�s a prop nostre les comunitats
>d'Andalusia o Extremadura.
>
>Les raons esgrimides per CiU eren totalment desencertades i
>mostraven una manca de coneixement no nom�s del programari lliure,
>sin� del sistema de llic�ncies de programari, i del funcionament de
>la ind�stria inform�tica en general. De qualsevol de les maneres,
>els grups que van votar en contra d'aquesta proposici� de llei al
>Parlament de Catalunya s�n els mateixos que han fracassat en els
>seus respectives �rees de responsabilitat envers Societat de la
>Informaci�. El mateix ministre Josep Pique ha reconegut que el Pla
>Info XXI ha estat un frac�s i que no s'han assolit els objectius
>establerts. El mateix succeeix amb CiU que no ha estat capa�
>d'executar el Pla Estrat�gic de la Societat de la Informaci� de
>l'any 1998.
>
>Se'ns ha intentat vendre que la banda ampla �s ADSL, quan tots sabem
>que �s una excusa per renunciar a la implantaci� de la fibra �ptica,
>fa uns anys en boca de tothom, per� aquesta enganyifa ja li va b� a
>CiU i a Telef�nica. Tamb� s'ha fracassat en el projecte Llengua, on
>despr�s de milions d'euros invertits no s'ha aconseguit un sistema
>de reconeixement de veu en catal� ni un traductor autom�tic que eran
>punts estrat�gics del pla. �s m�s, tots els recursos d'aquesta �rea
>fets en diners p�blics estan en mans de l'empresa privada per una
>neglic�ncia en la negociaci� de la propietat intel�lectual dels
>mateixos.S'ha renunciat a la creaci� i foment d'ind�stries tant
>importants com la de software, i s'ha oblidat completament una
>pol�tica de continguts a la xarxa en catal�. Aquests amics meus, s�n
>els grans visionaris que van votar en contra d'aquesta llei.
>
>Aix� em recorda els primers activistes ecologistes, que eren vistos
>com alg� que anava contra el progr�s perqu� les seves idees
>aturarien el desenvolupament industrial, avui en dia, afortunadament
>ning� q�estiona el ser el m�xim possible de respectu�s amb el medi
>ambient. Amb el programari lliure passar� igual, ja avui en dia,
>postures com la del PP i CIU en contra del desplegament a Catalunya
>del programari a l'administraci� p�blica s�n totalment rid�cules.
>
>Parlem d'oportunitats perdudes. El projecte Administraci� Oberta de
>Catalunya, que representa la inversi� m�s gran en noves tecnologies
>feta mai per a la Generalitat en els �ltims anys, amb m�s de 20.000
>milions de pessetes en els primers quatre anys, ha estat atorgat,
>sense concurs p�blic, a les empreses Microsoft, Avenade, i Accenture
>(participada per Microsoft i Accenture). Aix� l�gicament �s donar
>l'esquena a totes les empreses catalanes que treballen en les noves
>tecnologies. Zero en desenvolupament local. Tingueu en compte que
>pr�cticament el 30% del sector inform�tic el mou l'adminstraci�
>p�blica.
>
>Haver desenvolupat el projecte AOC amb programari lliure i amb un
>textit d'empreses pr�pies catalanes, i la col�laboraci� de les
>universitats, hagu�s representat posar Catalunya com al capdavant
>d'iniciatives e-government a Europa i com a experts reconeguts i amb
>una plataforma pr�pia, aix� com un gran dinamitzador pel sector pel
>volum de les inversions. De manera semblant, que avui la UOC
>llic�ncia el seu campus a tercers i s�n reconeguts internacionalment
>en aquest �rea. Amb aquest coneixement i aquest mercat incipient
>s'hagu�s obert una nova gran fonts de negoci per empreses d'aqu�.
>Aquest �s un altre frac�s que es suma al frac�s de Viasalus (7.000
>milions), el Yahoo en catal� o el Windows 98 en catal�, i d'altres,
>fa que malauradament, aquestes neglig�ncies les assumim com a
>normals.
>
>A Brasil el sector inform�tic mou 3000 milions de d�lars a l'any, i
>m�s de 1.000 se'n van amb llic�ncies de programari. A Extremadura
>s'han estalviat 48.000 euros per cada unitat docent, que est�
>composta per 22 ordinadors. Per no parlem nom�s de costos, que s�n
>importants. Parlem de llibertat. Llibertat per escollir prove�dor,
>per adaptar el programari a la nostra llengua, i sobretot, llibertat
>per crear una ind�stria pr�pia.
>
>La Generalitat, a manca d'una pol�tica pr�pia de desenvolupament
>d'una ind�stria pr�pia del software i de l'�s de les noves
>tecnologies a l'administraci�, ha decidit que Microsoft i les
>empreses consultores afins al regim, pensin per ells. Companys, no
>hi ha m�s cera que la que crema.
>
>
>
Veinte tiendas personales abiertas todo el d�a.
