Hola a tots,
He fet l'esborrany d'un article que b�sicament compara l'AOC amb el cinema catal�. Segurament encara hi ha parts a millorar, etc. Per� estaria b�, si us interessa, que hi fessiu un cop d'ull a veure qu� us sembla.
Evidentment qualsevol cr�tica ser� rebuda amb el m�xim inter�s per la meva part.
Salutacions a tothom,
-------------------------------------------
L'Administraci� oberta i el cinema catal�. Per Jes�s Corrius, Softcatal�.
Ja fa un any es va presentar el portal cat365, l'estandard de la de l'administraci� electr�nica catalana. Es tracta d'un gran projecte (sobretot pel qu� fa al seu pressupost) que ha rebut diversos premis internacionals i que, tot sigui dit, considerem del tot necessari de cara als nous reptes que ens planteja aquest segle que acabem d'estrenar.
Aix� s�, per fer aquesta afirmaci� hem de fer un esfor� per deixar de banda el fet que, des del principi, el portal s'ha utilitzat sense cap mena de vergonya com a arma electoral buscant sempre benefici immediat (sortir a la foto) sense tenir en compte les conseq��ncies negatives que es puguin derivar d'aquest fet. En aquest aspecte s'han mostrat totalment coherents amb la pol�tica de noves tecnologies que han dut a terme al llarg dels �ltims anys.
La pol�tica que s'est� duent a terme des del govern (recordeu: buscant sempre el benefici immediat) sembla orientada exclusivament a convertir els catalans en grans consumidors de les noves tecnologies, de la mateixa manera que Catalunya ha renunciat a tenir una ind�stria cinematogr�fica pr�pia per dedicar-se a consumir el productes (o m�s aviat subproductes) culturals que ens venen principalment dels Estats Units. Ser consumidors no noves tecnologies no �s dolent, per� estem segurs que volem que passi el mateix que ha passat amb el cinema?
Demanar el doblatge de les pel�l�cules al catal� no �s tampoc dolent, al contrari, �s un dret que tenim, i que hem d'exigir com a comunitat ling��stica, per� quan demanem el dobjatge no estem anant al fons del problema, sin� simplement arreglar les seves conseq��ncies. Si no tenim cinema en catal� �s perqu� no tenim una ind�stria cinematogr�fica pr�pia a Catalunya.
Catalunya ser� una pot�ncia important en el m�n de les noves tecnologies utilitzant programari lliure o no ser�. Aquest �s el mateix cas que el cinema. Seria un error molt greu, i est�pid, intentar competir amb Hollywood amb les seves pr�pies armes. No podem competir fent el mateix que ells, grans produccions molt cares i plenes d'efectes especials, perqu� sempre ens passaran la m� per la cara. No podem fer un 'Tit�nic' a Catalunya i esperar que pugui competir amb un 'Tit�nic' fet a Hollwood. En aquest cas sempre tenim les de perdre. Que no puguem fer un 'Tit�nic', per� no vol dir que ens haguem de donar per ven�uts, simplement hem de buscar alternatives. Si no podem fer 'Tit�nic' fem 'Cinema Paradiso'. Catalunya no pot competir amb els Estats Units amb el programari comercial, per� si encara s�m a temps, podrem competir de tu a tu amb qualsevol pa�s a trav�s del programari lliure.
En �ltima inst�ncia, en el cas catal�, el programari lliure significa confiar en el pa�s. Quan el nostre govern ofereix el seu gran projecte inform�tic, sense concurs p�blic, a una empresa alemanya i a una altra dels Estats Units ens est� dient que no t� confian�a en el seu pa�s. Tenim exemples de projectes fet per la gent d'aqu� que han funcionat i que s'estan exportant arreu del m�n (el cas del campus de la UOC �s un dels m�s evidents) per� es clar, si la nostra prioritat �s el benefici immediat, sempre vesteix m�s fer-se una foto amb el Bill Gates que no pas amb un an�nim enginyer inform�tic de Manresa.
S� que les comparacions sempre s�n odioses, per� n'hi ha una de molt evident per aquest cas que ens toca. La Generalitat ha llogat una casa a una multinacional dels Estats Units, per la qual haur� de pagar una forta hipoteca durant molts anys i, el qu� �s pitjor, mai no ser� seva, sin� que sempre viur� de lloguer, en comptes de fer-la construir per una empresa d'aqu�, per molts menys diners, i tenir-la en propietat des del primer dia.
Per �ltim m'agradaria deixar molt clara una cosa. El programari lliure acabar� triomfant. I si s�m llestos i per una vegada deixem de buscar el benefici immediat a favor el benefici a llarg termini, apostarem decididament per ell. Per tal de ser competitius en les noves tecnologies de la informaci� i del coneixement necessitem moltes coses, la primera de totes i la m�s important, una correcta formaci� en aquest camp, per� tamb� la confian�a dels nostres dirigents. I la confian�a no �s demostra nom�s amb bones paraules, sin� amb fets.
-- Jes�s Corrius <[EMAIL PROTECTED]>
