Hola,
A la reuni� de l'altre dia for�a gent em va preguntar pel tema de la AOC. Tinc aquest article mig escrit de fa temps. Explica bastant b� dels inicis fins ara. L'�nica part que no hi ha �s tota la moguda que estan fent pel TLD catal� (.cat), per� d'aix� ja en parlarem aviat.
Atentament,
;---------------------------------------------------------------------------
Qu� �s l'AOC?
L'Administraci� Oberta de Catalunya (AOC) t� com a objectiu fer de finestra �nica en les relacions de les administracions p�bliques catalanes a Internet, �s a dir, oferir al ciutad� la possibilitat de gestionar tots els seus tr�mits amb l'Administraci� des d'un sol canal, des de sol�licitar un servei a l'ajuntament de la localitat on viu fins a demanar un ajut a un determinat departament de la Generalitat. Conceptualment, est� en la l�nia de projectes d'altres pa�sos, com ara el Goverment Gateway del govern brit�nic.
L'AOC �s un projecte que va ser aprovat per tots els partits pol�tics el 23 de juliol de l'any 2001; a nivell de plantejament �s totalment adequat i necessari, i, de fet, la majoria de pa�sos europeus estan iniciant o desplegant projectes semblants .
Una hist�ria no gaire llunyana
El divendres 14 de setembre de 2001 ens vam despertar amb una not�cia sorprenent: el vinent dilluns, la Generalitat convocava els mitjans per presentar el Windows XP Professional en catal�. El meu primer pensament va ser que D�u existia, i que a m�s era catal�, perqu� traduir un sistema operatiu d'un volum i complexitat considerables, com ara el Windows XP, requeria uns esfor�os for�a importants. La not�cia, que el Govern va desvincular del projecte AOC, va tenir molta trascend�ncia en el decurs d'aquest.
El dilluns 17 de setembre s'anunciava el Windows XP Professional en catal� i futures actualitzacions del mateix. Tot de forma autom�tica i sense cap cost per a la Generalitat; aquest fet era realment una novetat si es tenia en compte que anteriorment s'havien pagat fortes quantitats per les traduccions al catal� d'altres versions del Windows. En paraules del propi Artur Mas i Gavarr�, "Catalunya forma part d'un club seleccionat de pa�sos que disposen d'un mercat inform�tic de mentalitat oberta". Aquell dia va ser un orgasme sense l�mits. Els nostres governants afirmaven que el catal� entrava en una nova dimensi� en les noves tecnologies. Mai no vaig entendre, per�, qu� feia un conseller en cap presentant un producte d'una empresa comercial, especialment quan cap representant de Microsoft no hi va anar, a la presentaci�. Es devien ensumar el xou.
Malauradament per al catal� com a llengua i per als nostres impostos, la hist�ria era molt diferent: nom�s cinc dies m�s tard, Softcatal� desvetllava que tot no era pas tan id�l�lic com la Generalitat explicava: Microsoft publicaria un peda� que nom�s funcionaria amb el Windows XP Professional (la versi� per empreses que costa el doble que la dom�stica) i que, a m�s, nom�s traduiria el Windows parcialment, i solament el programari (sense la documentaci� ni la instal�laci�). El catal� al Windows XP, doncs, quedava relegat a una llengua de segon ordre, lluny del franc�s, l'alemany o l'espanyol que disposaven de versions tradu�des completes.
El setembre del 2002, quan es va presentar definitivament el Windows XP Professional en catal�, un any despr�s de la versi� en espanyol, la presentaci� la va dur a terme el conseller Andreu Mas-Colell, en uns termes molt m�s mesurats i menys org�smics, i entonant el "sabem que aix� �s nom�s un petit pas per al catal�". El Windows catal� mostrava la seva aut�ntica utilitat: servir de interficie pels funcionaris que havien de fer-lo servir en el projecte AOC. Era la torna de Microsoft davant la gran factura que pagavem els catalans en llic�ncies.
L'AOC i el catal�
Uns mesos abans, Antoni Vives i Tom�s, actual Secretari de Govern de la Generalitat, un pol�tic de l'�rbita d'�ngel Colom que va que passar per ERC i que ha acabat en les files de CiU, i Llu�s Jou, actual director de Pol�tica Ling��stica, van acabar confiant en Microsoft per al projecte Administraci� Oberta de Catalunya, gr�cies a la m� d'Accenture (ex Artur Andersen Consulting) que va aconseguir la gesti� del projecte sense concursos p�blics ni consens parlamentari.
Accenture va designar Microsoft com a prove�dor �nic de programari. Les empreses encarregades de dur a terme el projecte serien Accenture i, l�gicament, Avanade, l'empresa compartida entre Accenture i Microsoft per desenvolupar solucions tecnol�giques. Tamb� es comptava amb T-Systems, que era l'antic Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informaci� despr�s de la seva privatitzaci� i venda a l'operadora alemanya T-Mobile.
El cost pressupostat del projecte Administraci� Oberta durant els primers quatre anys �s de 120 milions d'euros, �s a dir, 20.000 milions de les antigues pessetes, incloent la formaci� dels funcionaris. Estem parlant, sens dubte, de la inversi� m�s gran feta pel Govern en noves tecnologies.
El projecte dissenyat per la Generalitat i Accenture donava l'esquena a les administracions locals, l'experi�ncia tecnol�gica de les quals va ser menyspreada a l'hora de plantejar el projecte. Casos d'�xit eren l'Ajuntament de Barcelona o el de Sabadell. Veus molt relevants del m�n local, com ara el president de Localret , el convergent Jordi Valls, van criticar que, en temes tan b�sics, s'actu�s de forma unilateral.
No tots hi estem d'acord
El 23 d'abril de l'any 2002, Softcatal� impulsava la 'Campanya per l'�s del programari lliure en l'administraci� p�blica' i presentava un Manifest amb el suport d'algunes de les entitats m�s representatives del m�n Internet a Catalunya. L'objectiu de la campanya era sensibilitzar les administracions p�bliques, i el conjunt de la societat, de la import�ncia i els efectes positius que t� dur a terme una pol�tica d'�s d'aplicacions de programari lliure en les tecnologies de la informaci�, i de la import�ncia de preservar els drets civils dels ciutadans en el m�n digital.
Els conceptes plantejats al manifest eren pr�cticament oposats als utilitzats pel Govern per tal de desenvolupar el projecte AOC, incloent-hi l'�s de programari de propietat, el no respectar l'�s de diferents plataformes per part dels usuaris i la manca de previsi� en l'�s de formats est�ndard, per mencionar-ne nom�s alguns. Un altre tema preocupant era on acabarien les dades del ciutad� entre tant outsourcing com el projecte plantejava.
Manel Sanrom�, director de l'empresa PuntCat (encarregada del portal de l'AOC), en declaracions al Diari de Barcelona afirmava que "�s molt m�s f�cil parlar amb Microsoft que amb Linux" i que "�s molt m�s f�cil arribar a acords comercials amb Microsoft perqu� tradueixi part del seu software". Sanrom� va entrar al projecte quan l'acord amb Microsoft ja estava tancat.
S'escapa al meu enteniment com una aposta estrat�gica i una inversi� tan important no es van consensuar amb un nutrit grup d'experts reconeguts del tema, especialment amb les universitats del nostre pa�s. Amb un debat adequat es podria haver avaluat l'�s de solucions en programari lliure, que tenen avantatges indiscutibles en molts aspectes, incloent-hi el cost, i que �s la direcci� que molts pa�sos estan prenent o en proc�s de prendre.
La falta de planificaci� sempre es paga cara. La manca d'una planificaci� clara per part del govern de la Generalitat de Catalunya en temes de llengua i noves tecnologies t�, com a efecte col�lateral, que finalment es decantin per Microsoft com a �nic prove�dor del projecte AOC. En aquest sentit, confiar a �nica empresa en posici� de monopoli el futur de la nostra llengua i un projecte d'aquesta mida �s, com a m�nim, arriscat.
La presentaci� de l'AOC
El projecte AOC es va presentar el 3 de juliol del 2002 a la Casa de La Llotja de Mar. La presentaci� va ser un veritable xou medi�tic, amb una mostra de despesa de recursos nom�s vista anteriorment en la �poca de les puntcom; la gran difer�ncia era que, aquest cop, els diners eren p�blics. En resposta a la pregunta parlamentaria del Partit Popular [25/09/2002 BOPC, 337, p�g. 33] el Govern afirma que la despesa total, nom�s d'aquesta presentaci� de dues hores, va ser de 75.126 euros, �s a dir 12,5 milions de les antigues pessetes.
Quedava clar que el projecte de l'AOC s'havia de vendre b� a major gl�ria del futur candidat Artur Mas, i que no s'hi escatimarien despeses. En la presentaci�, la Generalitat va enfocar el projecte com si fos tot seu, restant import�ncia a les administracions locals, quelcom que aviat els passaria factura.
Un altre tema que espantava era el fet que es volia vendre publicitat per al que seria la finestreta �nica de l'administraci� p�blica. En declaracions a El Peri�dico de Catalunya (06/07/2002) , Miquel Estap�, director de desenvolupament i aliances de Puntcat, afirmava que "la publicitat ser� molt suau, com la que apareix en cercadors, en qu�, quan es busca un concepte, apareix un enlla� amb un servei relacionat i la descripci� del producte", i tamb� assenyalava que els ingressos per publicitat serien de 6 milions d'euros per any (1.000 milions de pessetes). Aquestes previsions, en el moment de fer-les, ja eren totalment desmesurades i fora de la l�gica de mercat; esperem que no es tinguessin en compte en cap pla de negoci. Com �s natural, aquestes previsions econ�miques no s'han complert, �s m�s, els ingressos de l'AOC per publicitat tendeixen a zero. Diferents membres del PSC i Localret van mostrar el seu desacord amb la decisi� d'incorporar publicitat.
--
Jordi Mas i Hern�ndez - Abiword developer - http://www.abisource.com [EMAIL PROTECTED] - Softcatal� member - http://www.softcatala.org - Personal Homepage http://www.softcatala.org/~jmas
