Del diari AVUI d'avui.
Ramon Palacio Vicedeg� del Col�legi Oficial d'Enginyers de Telecomunicaci� de Catalunya (COETC)
Les telecomunicacions a Espanya s�n compet�ncia de l'administraci� de l'Estat, fet que dificulta que l'administraci� catalana pugui desenvolupar un model catal� de telecomunicacions.
Aix� no obstant, l'administraci� catalana ha fet esfor�os considerables des de mitjans dels anys 90 per definir aquest model, mentre s'ha anat desenvolupant el proc�s de liberalitzaci� del sector, i no ha arribat a aconseguir-ho.
Un model de telecomunicacions ha d'identificar els punts de partida i ha de determinar uns objectius en, almenys, les infraestructures i els serveis de telecomunicacions. I ha d'estar relacionat amb el model de societat de la informaci� i el model d'ind�stria de continguts audiovisuals.
Quant a infraestructures, a mitjans dels anys 90, la Generalitat i els ajuntaments catalans van consensuar el desplegament dels operadors alternatius de cable a Catalunya, en tres demarcacions que es van adjudicar a una �nica companyia (Cable i Televisi� de Catalunya -CTC-, despr�s Menta). Per� el desplegament del cable alternatiu a Catalunya ha estat engolit pel tren de la liberalitzaci� i les noves llic�ncies a operadors, i mai ha arribat ni arribar� a bon port. Avui, la tecnologia HFC del desplegament del cable �s obsoleta. I les inversions de CTC, integrada avui dins d'Auna Telecom, estan pr�cticament paralitzades.
La Generalitat no ha sabut apostar per un �nic candidat i, despr�s de l'adjudicaci� del desplegament del cable alternatiu a CTC, va atraure la seu de Retevisi�n (avui Auna Telecom) a Barcelona, per� va realitzar la venda de Catalana de Telecomunicacions (Al-pi) a Uni2 (grup France Telecom), la venda de Tradia a Acesa (avui Abertis, del grup La Caixa) i va adjudicar els diferents concursos de desplegament de l'anomenada banda ampla (min�scula banda ampla) a l'ADSL de Telef�nica. Queda pendent encara d'adjudicar la extensi� d'aquesta banda ampla a entorns rurals, per� aix� ja no pot compensar la disbauxa anterior.
Aquesta dispersi� d'esfor�os no ha afavorit cap nou operador, i finalment ha estat l'operador tradicional, Telef�nica, qui ha obtingut la major participaci�.
Sortosament, el principal actor financer catal�, La Caixa, amb un soci minoritari madrileny, ACS, ha determinat invertir en infraestructures de telecomunicacions i, mitjan�ant Abertis Telecom, controla el 100% de Tradia i ha adquirit el 100% de Retevisi�n Audiovisual. Les seus socials i la gesti� de les dues empreses es mantenen a Barcelona. Aquesta �s la aposta m�s important feta a Catalunya per les telecomunicacions. La ll�stima �s que Abertis Telecom aporta estacions base per r�dio i troncals de fibra �ptica, per� encara no s'ha plantejat invertir en xarxa de capilaritat amb cable.
A Catalunya ens falta encara l'operador de xarxa d'acc�s capilar i universal, que sigui realment de banda ampla (per sobre del 100 Mbps) i ens falten operadors de serveis.
El pla Catalunya en Xarxa de la Generalitat i Localret, del 1999, no s'ha aplicat. I la recent Reflexi� sobre el model catal� de la societat de la informaci�, encarregada a l'IESE, �s positiva per� no sembla gaire aplicable, en el sentit que �s m�s un desider�tum de tot el que cal fer, que no pas una ordenaci� de les prioritats.
El govern, a m�s de governar, tamb� ha d'exemplaritzar, i ha d'impulsar decididament les accions de les quals �s responsable en exclusiva, com l'administraci� en xarxa i la incorporaci� plena de les TIC al m�n educatiu i de la sanitat, m�s enll� dels actes simb�lics.
En conclusi�, Catalunya �s el que �s, i hem de ser conscients de les nostres limitacions. Hem de seleccionar els nostres objectius, fer un pla d'actuaci�, determinar fites mesurables i posar els mitjans per arribar-hi. I aix�, tant en infraestructures m�bils i fixes, per a veu, per a dades i per a audiovisual, com en operadors de serveis de telecomunicacions, com en ind�stria de continguts. I �s el govern de la Generalitat la que ha de liderar aquest proc�s, amb la implicaci� activa de les administracions locals, dels agents financers i dels professionals.
--
Jordi Mas i Hern�ndez (homepage http://www.softcatala.org/~jmas) http://www.softcatala.org
---------------------------------------------------------------- Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripci� a http://www.softcatala.org/llistes/ ----------------------------------------------------------------
