Deia n'Alberto,
> > > > Oficialitat no comporta obligaterieta en l'ensenyament. L'espanyol és > > oficial, però també *obligatòri*, com ben diu l'espanyola constitució. En > > aquests cas, aquesta oficialitat, comuna a altres propers, és per tal de > > permetre que un ciutadà catalanoparlant no sigui discriminat, com ho és > > ara. L'anglès no és oficial, i en canvi és d'ensenyament obligatori en la > > majoria d'escoles. Convé separar els conceptes. > > > > La comunicació és qüestió d'almenys dues parts. Si pots fer servir una llengua > en tant que oficial, però no hi ha ningú que t'entengui, de poc et serveix > aquesta "oficialitat". En la pràctica, és el que en diuen "un brindis al > sol". > En absolut. A vegades hom no para a pensar en les implicacions pràctiques de determinades coses. Jo no és que vulgui anar a Madrid (que tampoc hi he de fer res) per a parlar en català amb el funcionari de torn, encara que cal no oblidar que hi ha 200.000 catalans per allà. No, no pretenc això. El que passa és que, per a la meva desgràcia, he de tractar amb l'administració espanyola, i resulta que la majoria dels meus documents els tinc en català, que em dona per escriure català les meves coses, i tal i tal. Què passa si envio tot això en català?. Doncs que em poden respondre en anglès (per mi cap problema), o en alemany, o en el millor dels casos enviar-me a prendre pel cul. En aquest cas cal l'oficialitat a tot l'estat es demana per tal que jo pugui presentar en cas de necessitat tot allò que calgui i que tinc en català, i sigui l'estat que per via ordinària s'encarregui de traduir els documents. La tecnologia permet això fàcilment, i on no hi arriba, hi ha traductors, o funcionaris catalans. És a dir, per a què no sigui discriminat (que vol dir rebre tracte diferent) per qüestions de llengua, expressament prohibit per l'espanyola constitució. Jo de casa estant vull viure en català, i no tolero que persones que estiguin al meu servei (via impostos) em diguin en quina llengua he de parlar o escriure. L'única manera de garantir això, és fer oficial el català a tot l'estat com a llengua de treball amb l'administració. > > Per cert, no estic gaire pel nombre d'habitants del Regne d'Espanya, però > > si està al voltant dels 40 mishones, i li lleven els aproximadament 11 de > > Catalunya, País Valencià i Balears, la cosa és queda en 29 milionets de > > res, i si treiem bascos i gallecs, la cosa baixa vora 25. > > > > Bé, jo parlo de no-catalanoparlants. Esl bascos i els gallecs, fins enllà on > jo sé, no parlen català. I tot i deixant la xifra en 29 milionets de res, ja > n'hi ha una bona pila. A Espanya hi ha concepte de la democràcia de dalt cap a baix, mentre que països amb tradició democràtica i més avançats, la democràcia és de baix a dalt. És a dir, que l'administració està al servei del ciutadà i no pas a l'inrevés. És l'administració que s'ha de cercar la vida quan un dels seus administrat fa servir una de les llengües oficials. > > > > > 4. El nou estatut ha de garantir el reconeixement de la Unitat > > > > de la Llengua deixant constància escrita que "la llengua catalana, és > > > > també anomenada llengua valenciana". En aquest sentit, proposem > > > > la següent redacció de l'article 3 del nou estatut: El català, > > > > altrament anomenat valencià, pel fet de ser la llengua pròpia i > > > > nacional de Catalunya, és la llengua oficial al territori català. > > > > > > Aquesta proposta és gairebé ofensiva pels illencs que, si bé no fem > > > "casus belli" del tema de la denominació de la llengua que parlem, tampoc > > > no ens agrada que ens facin de menys per aquest motiu. 8-( > > > > Bé, jo tampoc és que estigui gaire d'acord amb això, però cal tenir en > > compte que tot el problema és perquè un text legal espanyol parla de > > "llengua valenciana", i no hi ha cap text legal espanyol que relacioni > > català i valencià. Ja se sap que a EsPPaÑa la llei està per sobre de tot: > > ciutadans, raó, ciència... > > > > Que hi hagi un text legal que digui una collonada no justifica que s'hagi de > fer de menys als illencs, crec jo. No és una collonada. És una cosa MOLT seriosa: ens volen eliminar la Llengua. Per a tranquilitat de tots, això a les Illes Balears no s'ha donat. > > > > > > > Només el 60%? ¿Què no és obligatori el coneixement del català per a fer > > > classe a les universitats catalanes? Potser es pot ser tolerant amb gent > > > de fora fitxada per a donar cursos i ensenyaments concrets, però els > > > professors habituals de les universitats públiques o subvencionades > > > haurien d'estar en condicions de fer las classes en català demà mateix. > > > > Al Principat és, en teoria teoritzada, obligatori el coneixement d'ambdues > > llengües oficials, però no és obligatori fer la classe en català. Tant els > > alumnes com els professors tenen completa llibertat (en alguns casos en > > teoria teoritzada pel cas dels alumnes i de professors amb Erasmus) > > d'expressar-se en una llengua o l'altra. És per això, suposo, que es demana > > aquí que es garanteixi un mínim de 60% de classes obligatòriament en català > > (pel professors, és clar). A moltes facultats, a masses, no s'ha arribat > > mai a això. > > > > Vaja. Potser sería més efectiu convèncer les universitats de la importància de > fer la major part de les classes en català, ¿no? > Després de 25 anys, si una cosa ha quedat clara, és que els catalans no tenim poder de convicció, o que uns altres en tenen més... :( Això no ha duut enlloc. Cordialment, --- Marc Belzunces http://www.softcatala.org ---------------------------------------------------------------- Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/ ----------------------------------------------------------------
