>
> En absolut. A vegades hom no para a pensar en les implicacions pràctiques
> de determinades coses. Jo no és que vulgui anar a Madrid (que tampoc hi he
> de fer res) per a parlar en català amb el funcionari de torn, encara que
> cal no oblidar que hi ha 200.000 catalans per allà. No, no pretenc això. El
> que passa és que, per a la meva desgràcia, he de tractar amb
> l'administració espanyola, i resulta que la majoria dels meus documents els
> tinc en català, que em dona per escriure català les meves coses, i tal  i
> tal. Què passa si envio tot això en català?. Doncs que em poden respondre
> en anglès (per mi cap problema), o en alemany, o en el millor dels casos
> enviar-me a prendre pel cul.
>

Home, també poden enviarte a prendre pel cul en català, i no perquè t'hi 
enviin en català t'hi han enviat menys. I la cosa va pel que segueix...

> En aquest cas cal l'oficialitat a tot l'estat es demana per tal que jo
> pugui presentar en cas de necessitat tot allò que calgui i que tinc en
> català, i sigui l'estat que per via ordinària s'encarregui de traduir els
> documents. La tecnologia permet això fàcilment, i on no hi arriba, hi ha
> traductors, o funcionaris catalans. És a dir, per a què no sigui
> discriminat (que vol dir rebre tracte diferent) per qüestions de llengua,
> expressament prohibit per l'espanyola constitució. Jo de casa estant vull
> viure en català, i no tolero que persones que estiguin al meu servei (via
> impostos) em diguin en quina llengua he de parlar o escriure. L'única
> manera de garantir això, és fer oficial el català a tot l'estat com a
> llengua de treball amb l'administració.
>

En quant a l'administració estatal, t'hi pots adreçar en català a través de la 
delegació o delegacions de l'administració estatal a Catalunya. Si no 
t'atenen en català, protesta. ¿No és el català oficial a Catalunya? Doncs 
canya!

En quant a l'administració de la UE (i aqui agafo lo de més amunt), jo no vull 
que m'atengui en català ni a Madrid ni a Bruseles... jo vull que m'atengui en 
català i a casa, on el català _SI_ que és oficial. Si per fer-me sentir he 
d'anar a Madrid, Estrasburg o Bruseles, creume, el problema de si m'atendran 
en català o no és secundari.

> > > Per cert, no estic gaire pel nombre d'habitants del Regne d'Espanya,
> > > però si està al voltant dels 40 mishones, i li lleven els
> > > aproximadament 11 de Catalunya, País Valencià i Balears, la cosa és
> > > queda en 29 milionets de res, i si treiem bascos i gallecs, la cosa
> > > baixa vora 25.
> >
> > Bé, jo parlo de no-catalanoparlants. Esl bascos i els gallecs, fins enllà
> > on jo sé, no parlen català. I tot i deixant la xifra en 29 milionets de
> > res, ja n'hi ha una bona pila.
>
> A Espanya hi ha concepte de la democràcia de dalt cap a baix, mentre que
> països amb tradició democràtica i més avançats, la democràcia és de baix a
> dalt. És a dir, que l'administració està al servei del ciutadà i no pas a
> l'inrevés. És l'administració que s'ha de cercar la vida quan un dels seus
> administrat fa servir una de les llengües oficials.
>

Jo he parlat fins ara de ciutadans, no d'administracions. Són les opinions 
dels ciutadans les que m'interessen.


> > >
> > > Bé, jo tampoc és que estigui gaire d'acord amb això, però cal tenir en
> > > compte que tot el problema és perquè un text legal espanyol parla de
> > > "llengua valenciana", i no hi ha cap text legal espanyol que relacioni
> > > català i valencià. Ja se sap que a EsPPaÑa la llei està per sobre de
> > > tot: ciutadans, raó, ciència...
> >
> > Que hi hagi un text legal que digui una collonada no justifica que s'hagi
> > de fer de menys als illencs, crec jo.
>
> No és una collonada. És una cosa MOLT seriosa: ens volen eliminar la
> Llengua. Per a tranquilitat de tots, això a les Illes Balears no s'ha
> donat.
>

Anem a veure: és un problema de denominacions, i anar més enllà és fer-se 
palles mentals d'aqueixes que agraden tant als polítics amb poques feines. 
Que li diguin valencià, català, llengua del llevant peninsular o xyz123456 no 
altera la realitat: ells i nosaltres parlem el que parlem, que és la mateixa 
llengua. Per prendre una solució salomònica, potser li hauriem de dir 
"mallorquí", i tots contents... }8-D

> > > > Només el 60%? ¿Què no és obligatori el coneixement del català per a
> > > > fer classe a les universitats catalanes? Potser es pot ser tolerant
> > > > amb gent de fora fitxada per a donar cursos i ensenyaments concrets,
> > > > però els professors habituals de les universitats públiques o
> > > > subvencionades haurien d'estar en condicions de fer las classes en
> > > > català demà mateix.
> > >
> > > Al Principat és, en teoria teoritzada, obligatori el coneixement
> > > d'ambdues llengües oficials, però no és obligatori fer la classe en
> > > català. Tant els alumnes com els professors tenen completa llibertat
> > > (en alguns casos en teoria teoritzada pel cas dels alumnes i de
> > > professors amb Erasmus) d'expressar-se en una llengua o l'altra. És per
> > > això, suposo, que es demana aquí que es garanteixi un mínim de 60% de
> > > classes obligatòriament en català (pel professors, és clar). A moltes
> > > facultats, a masses, no s'ha arribat mai a això.
> >
> > Vaja. Potser sería més efectiu convèncer les universitats de la
> > importància de fer la major part de les classes en català, ¿no?
>
> Després de 25 anys, si una cosa ha quedat clara, és que els catalans no
> tenim poder de convicció, o que uns altres en tenen més... :( Això no ha
> duut enlloc.
>

Doncs és una pena. Perquè les iniciatives que no estan sustentades en una 
demanda social, estan necessàriament abocades al fracàs més estrepitós. 8-(

Salut!

----------------------------------------------------------------
Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra
subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/
----------------------------------------------------------------

Respondre per correu electrònic a