Un grup internacional d'experts defineix els reptes del programari lliure per a la propera d�cada
Manuel Castells (UOC), Vinton Cerf (MCI), Marcelo d'Elia Branco (projecte Sotfware livre, Brasil), Juantom�s Garc�a (Hispalinux), Rafael Macau (UOC), Jes�s Gonz�lez Barahona (Universitat Rey Juan Carlos), Pekka Himanen (Universitat de Calif�rnia i Berkeley), Jordi Mas (UOC/Ximian/Softcatal�), David Meg�as (UOC) i �scar del Pozo (Softcatal�) han presentat avui els reptes del programari lliure en aquesta d�cada en el marc de la primera reuni� del Consell Cient�fic del m�ster internacional de Programari lliure de la UOC, del qual formen part. La presentaci� del Document de Barcelona t� el suport de SUN Microsystems.
Barcelona, 18/05/2004
Des del 2000, es viu el proc�s de consolidaci� del moviment del programari lliure, que es va gestar en la d�cada dels 80 amb la creaci� del projecte GNU liderat per Richard Stallman i la constituci� de la Free Software Foundation. En aquesta d�cada, aquesta tecnologia s'enfronta a una s�rie de reptes que aquest grup d'experts internacionals ha classificat en set �mbits diferents i recollit en el Document de Barcelona.
Acad�mic
El programari lliure ha d'adquirir m�s import�ncia per a les universitats i s'han d'eliminar les principals barreres per al seu �s a la investigaci� i a la doc�ncia. Pel que fa a l'ensenyament primari i secundari, cal formar el professorat en tecnologies lliures i col�laboratives.
Aix� mateix, aquests experts aposten per l'alliberament de materials did�ctics, de continguts i d'altres recursos docents.
T�cnic
El programari lliure ha de disposar de tecnologies que permetin simplificar el desenvolupament de programes lliures i millorar la integraci� entre diferents sistemes; cal continuar l'evoluci� de les tecnologies d'escriptori i consolidar els est�ndards per tal de garantir la interoperabilitat entre les aplicacions lliures.
Estrat�gic
Cal treballar per a combatre les t�cniques FUD (fear, uncertainty and doubt). Per tal d'aconseguir-ho, la informaci� ha de ser la millor eina, i tamb� s'han de realitzar estudis en profunditat sobre el cost total de propietari (Total Cost of Ownership) i documentar casos d'implantaci� amb �xit.
Social
S'ha de generalitzar l'�s del programari lliure m�s enll� dels especialistes i dels usuaris avan�ats i presentar-lo com una alternativa t�cnica m�s dins el m�n empresarial.
D'altra banda, el programari lliure �s una eina necess�ria per a evitar una divisi� entre els pa�sos que lideren aquest proc�s i els que nom�s hi intervenen com a consumidors de tecnologies propiet�ries. Les metodologies utilitzades poden fer-se servir com a f�rmula per a tractar alguns problemes socials.
Legal
Les iniciatives per a estendre l'�mbit del que �s "patentable" al programari constitueixen una amena�a per a la ind�stria del programari en general i per al programari lliure en particular. El problema de les patents de programari t� m�s import�ncia ara a Europa, on aquestes patents s�n objecte de debat. Aix� mateix, s'ha de treballar per a garantir la propietat intel�lectual i la validesa de les diferents llic�ncies com a eina per a protegir-la.
Voluntariat
S'han de trobar incentius per a mantenir i promoure la col�laboraci� i les aportacions volunt�ries. El voluntariat t� un paper fonamental per a garantir la qualitat dels desenvolupaments i permet tamb� conservar l'esperit i la filosofia del moviment.
Institucional
S'ha de treballar en sistemes i eines per a facilitar les migracions de programari propietari a lliure i donar-hi suport. Cal la cooperaci� entre les diferents administracions per a abaratir els costos del desenvolupament per al sector p�blic.
En aquest sentit, els experts han proposat la creaci� d'una xarxa de cooperaci� internacional entre administracions p�bliques que estableixi relacions institucionals amb organitzacions del tercer sector, comunitats desenvolupadores de programari lliure, universitats, organismes de les Nacions Unides i sector privat.
El Document de Barcelona -reptes per a l'extensi� i consolidaci� del programari lliure- s'ha presentat avui, dimarts 18 de maig, en un acte p�blic, en el marc de la primera reuni� del Consell Cient�fic del m�ster de Programari lliure de la UOC, els membres del qual han desenvolupat aquest text.
El Consell l'integren: Manuel Castells (UOC), Vinton Cerf (MCI), Pamela Samuelson (Universitat de Calif�rnia i Berkeley), Marcelo d'Elia Branco (projecte Sotfware livre, Brasil), Juantom�s Garc�a (Hispalinux), Rafael Macau (UOC), Jes�s Gonz�lez Barahona (Universitat Rey Juan Carlos), Pekka Himanen (Universitat de Calif�rnia i Berkeley), Jordi Mas (UOC/Ximian/Softcatal�), Miguel de Icaza (Ximian), David Meg�as (UOC) i �scar del Pozo (Softcatal�).
--
Jordi Mas i Hern�ndez (homepage http://www.softcatala.org/~jmas) http://www.softcatala.org
---------------------------------------------------------------- Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripci� a http://www.softcatala.org/llistes/ ----------------------------------------------------------------
