On Tue, 20 Jul 2004 00:42:28 +0200, jbatlle-mail.bcn.es wrote: > El que trobo tamb� molt interessant �s l'article de la mateixa publicaci� > que segueix a l'esmentat per en Jordi. Es tracta de l'article d'en Atilano > Jorge Padilla i alt.
S�, els arguments favorables els coneixem i solen ser m�s interessants els motius dels que hi troben pegues :) > �s un article que no us podeu perdre. Un magnific exercici de demagogia amb > proliferaci� d'afirmacions de l'estil "no hi ha prou base per afirmar..." o > "El programari lliure no �s necessariament m�s...", etc. La introducci� comen�a malament: es deixa l'argument m�s important per escollir programari lliure: �s lliure. Si l'autor no ho t� clar, despr�s dir� coses com les que hi trobam. Quan explica els mecanismes de producci� de programari privatiu (al que anomena "comercial") d�na import�ncia al fet de que tancar-lo serveix per a fer-lo rendible, fins al punt de que obrir-lo pot significar molts mals: no innovar i fins i tot tancar portes. Quan una empresa d'autom�bils gasta milions en fer un nou model, el treu al mercat amb cap� i perns al motor. Qualsevol empresa de la compet�ncia en pot comprar un (o 100), desmuntar-los i mirar fins al darrer rac�. Aix� no ha estat mai una cat�strofe ni ha fet que les empreses no innovin. Al contrari, �s com hem avan�at. Alg� fa una cosa interessant, els altres despr�s tamb� i es diuen coses que "amb fulano va haver-hi un abans i un despr�s". Que una empresa esculli el model tancat i que aix� signifiqui moltes despeses �s normal: han de picar des de la primera fins a la darrera l�nia i sovint reinventar la roda. Si en comptes de fer aix� haguessin treballat en comunitat, no tindrien tantes despeses. Evidentment, el seu negoci no es basaria tant en la venda del codi com amb altres coses, que tamb� poden donar bons ingressos. En qualsevol cas, sempre proporcionals a la inversi�. Pretendre fer un programa des de zero, tancar-lo i vendre'n milers de c�pies s�na tant meravell�s com fantasi�s... a Catalunya estad�sticament hi ha moltes m�s possibilitats de fer fortuna amb la loteria. M�s val centrar-se en el qu� si podem fer, i els n�meros orienten: la cosa de vendre moltes c�pies est� en mans de ben pocs i cap catal�. El mateix passa amb les patents, que contempla com a soluci� per protegir-se. Cada programa est� composat per milers d'idees i totes es poden patentar. No hi ha res m�s, les idees s�n la mat�ria primera. Nom�s pot patentar qui t� molts diners. Fer-ho �s un mal social, perqu� restringeix quelcom tant b�sic com tenir idees. Bona manera d'afavorir la innovaci�! Em fa l'efecte que l'autor cerca de nit la moneda perduda devall la farola i no on la va perdre, molts metres enll�. Entrar a parlar de programari lliure diguent que la distribuci� de codi font no vol dir que sigui lliure el programa, es carrega d'un cop de ploma tota la filosofia de la FSF i les quatre llibertats del programari lliure que per a ell s�n per "controlar els termes sota els quals es distribueix la seva obra, establint aquests termes conforme als seus propis objectius i necessitats". Despr�s parla de "propietat", mesclant amb la del programari privatiu (que ell en diu comercial). No senyor: les llic�ncies s�n per garantir la llibertat. A continuaci� �s m�s clar: t� dubtes sobre el model altruista. Com si les 4 llibertats fossin dubtoses. Diu que es fa poc an�lisi de les necessitats dels usuaris. Vaja, es programa pels extraterrestres? En paraules d'en Stallman, a nosaltres ens interessa l'usuari per damunt de tot --per� no vull saber que pensa l'autor de n'Stallman :)) I els milers d'inform�tics que ens guanyem la vida adaptant programari lliure a les necessitats d'usuaris finals (empreses)? Sembla que no existeixen, a l'article. En tot cas, la imatge que transmet �s que si es tract�s de restauradors, el client demanaria paella i li serviriem menestra, perqu� aquell dia ens venia de gust cuinar verdures. Au va! Ah, i no tenim procediment formal per a fer revisions. S�, i tot el que ens va explicar sobre qualitat de manteniment de programari en Martin, actual l�der de Debian, s'ho estava inventant. Que en unes hores haguessim tingut el peda� per PHP d'aquesta setmana passada, va ser perqu� mira, ens venia de gust. Quan diu "Per� no s'ha de perdre de vista que, com a contrapartida, tal procediment pot resultar massa ca�tic" s'ha deixat un argument important: entre "contrapartida" i "tal procediment" hagu�s quedat tot m�s convincent si hagu�s dit "en veritat us dic que despr�s de desdejunar meditant 7 dies i 7 nits a les muntanyes, una veu de tro em va revelar que". M�s endavant s'entesta en que nom�s es fan coses capricioses que no interessen a l'usuari final. Estic preocupat, el meu KDE 3.2 i l'OpenOffice.org, el Webcalendar o el DaDaBIK (que ara tenc oberts) no existeixen! Les empreses sembla que no estan interessades en programari lliure perqu� tindran el mateix que altres empreses. Llavors tampoc existeixen els milers d'usuaris de SP Editores ni de programes com SAP o Navision, tots amb els mateixos m�duls i amb personalitzacions que no cal ser cap inform�tic de l'altre m�n per fer, de fet ho venen com una qualitat. Que el programari de gesti� s'estigui concentrant en uns quants ERP, programes est�ndard i programes verticals que t� tot el ram, amb l'argument dels venedors de que gr�cies a aix� fa m�s coses, �s una avantatge en el cas del programari tancat, per� no en el lliure. Em penso que en Goebbels prendria apunts. Els comentaris sobre "programari complementari" els hauria de vendre a les empreses que esmenta, que alg� les avisi de la inconsist�ncia! I si li responen que s�, la intenci� �s anar poc a poc substitu�nt el programari comercial, nom�s ser� un clar s�mptoma del equivocats que estan. Ah, i que de IBM hauria d'estar treballant en la m�quina de fer c�pies de maquinari, ja que treballa en les de programari lliure. Aix� s� que seria consistent! On s'ha vist que una empresa com IBM tengui interessos comercials en vendre m�s maquinari, hip�crites :))))) Per descomptat, intenten "tant si com no" evitar la fragmentaci� del programari lliure. O no seria lliure. Per� ja sabem que ell s'ha botat les 4 llibertats de la FSF. Que vendre serveis complementaris no tingui barreres infranquejables a l'entrada �s la base d'altres negocis com el d'advocat, fuster, electricista o paleta. Per� en el cas del programari �s la ruina. Val, ho sabiem, les llibertats no l'interessen. Li crida l'atenci� que els distribu�dors de Linux no guanyessin molt al 2001, per� del 2004 no en parla. Que SuSE/Novell hagi triplicat les expectatives pel primer any, "ara no toca". A la p. 71 diu que el programari lliure limita la creaci�... �s el que t� botar-se les 4 llibertats. Torna a repetir el mateix, amb altres paraules, per si no havia quedat clar. Que l'aventatge per a ell, del programari lliure, la privacitat, no es pugui demostrar que es viola en un programari privatiu (�s el que t� ser privatiu), le lleva pes a l'inconvenient. Al Cappone pensava el mateix i en aix� va basar la seva defensa. A la p. 72 diu que la diversitat �s un problema. No �s una sorpresa. Repeteix el FUD de que hi ha programes incompatibles entre s�... i si descobr�s que no �s aix�, ens podem jugar alguna cosa a que l'inconvenient serien les depend�ncies que fan m�s complicat instal�lar un programa, perqu� tots s�n compatibles entre s�, es necessiten, i el programa A demana el B en instal�lar-se, quin merder. Me la se, aquesta. OpenOffice.org no est� triomfant i anatema, est� basat en un programa comercial. Id� s�, i Mozilla i HylaFAX i molts altres. Resulta que �s molt mal de fer competir en un m�n on no hi ha diversitat, i la �nica forma de donar sortida a tones de codi comercial sol ser alliberar-lo. En alguns casos, mentre l'empesa afectada havia d'esperar anys a que es resolgu�s el problema als tribunals, com el cas de Netscape. Per� no �s la justicia, ni la diversitat ni les llibertats els que preocupen a l'autor. A ell li treuen la son 4 coses que no s�n les llibertats del programari lliure, sin� els milions que tenen els 4 poderosos. Passo de la resta, en tinc prou :) (disculpau la pedrada O:) -- Benjam� http://bitassa.com . ---------------------------------------------------------------- Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripci� a http://www.softcatala.org/llistes/ ----------------------------------------------------------------
