Si l'any vinent se produís una alternança a les cadires del poder no se posaria en marxa cap alternativa a l'actual model de desenvolupament. Ningú ja no en defensa, d'alternativa. El PP i UM perquè són la coalició que és responsable de l'actual model vigent. El PSOE, perquè després del fracàs de la presumpta alternativa que havia d'haver estat el Pacte de Progrés només aspira a poder alternar al PP com a cònjuge polític d'UM. El model, així, no té alternativa possible. Quin model?
Doncs el repetidament comentat aquí. El d'una economia basada en la construcció que ocupa mà d'obra pobra i se fa per a residència dels distingits i, sobretot, l'especulació. Construcció que requereix de consum progressiu de territori i, per tant, d'una xarxa viària que «retalli» distàncies des dels punts neuràlgics cap als de la nova residència. És el que B. Picornell en deia diumenge la «nova Mallorca». La que han creat, sense possible marxa enrere, PP i UM per igual. A la qual el PSOE ja s'hi ha afegit. És el paradís mallorquí que ja ningú no aspira a canviar. Fixem l'atenció en l'altre dia, quan Maria Antònia Munar criticà fort ferm el seu soci en la destrucció de Mallorca, el PP. Només posà en escena paraules. No va fer, ni ha fet en tres anys, una sola passa per evitar la destrucció. És més, n'està orgullosa. Per a ella l'autovia de Manacor és l'exemple de com s'ha d'impulsar la destrucció del territori via la posta en valor immobiliari i constructiu de totes les àrees d'influència. Però com té una mica de manco amplada que l'autopista de Llucmajor i sobretot el ciment lateral està recobert de pedra aleshores ja és una «alternativa» a l'altre model de destrucció, el del PP. O sigui, «l'alternativa» no és entre destrucció o no, sinó entre estètiques del model de destrucció. La conseqüència del disseny viari únic, tot i que estèticament doble, és la creació de la nova Mallorca. Que diumenge passat se podia copsar en els anuncis immobiliaris de la premsa de Palma: Campos, Llucmajor, Sa Pobla, Vilafranca, Lloseta, Algaida, Montuïri, Cala Pi... s'ofereixen com a llocs de residència per a palmesans, intentant atraient-los a comprar pisos a través d'anuncis en castellà, que és com es fan els negocis de veres en aquesta illa a on, segons Munar, el català mai no havia estat tan bé com està. Si un ciutadà cregués en la necessitat de disposar d'una alternativa al model vigent haurien d'existir instruments polítics que el bastissin per oferir-lo, que són els partits. I tal com estan les coses, el PSOE hauria de ser la peça fonamental. Tanmateix, el secretari general del PSOE domèstic, Francesc Antich, l'únic que hi veié en les paraules de Munar és la prova de «la preocupació dels progressistes» davant les polítiques de destrucció de Mallorca per part de Matas. De les polítiques de destrucció de Mallorca per part de Munar ni una paraula. Perquè segons el seu parer -dit en diverses entrevistes el darrer mes- no hi ha tal destrucció perquè la xarxa viària -que és el principal instrument de destrucció de l'illa- no és homogènia ja que troba -com Munar- que l'autovia de Manacor és l'exemple a seguir i no el de l'autopista de Llucmajor. Implícitament, a més, Antich col·loca Munar i UM entre «els progressistes»!. Davant d'això si algú se creu que l'any que ve se'l cridarà a les urnes per votar una alternativa, està ben arreglat. No n'hi ha. El que està en marxa no té volta endarrera i cap dels tres partits que formen l'eix PP-PSOE-UM se desdiuen. L'únic que ofereixen són la diferència amb què recobrir políticament el mateix model: o UM amb el PP, o UM amb el PSOE o el PP tot sol, que són les tres opcions entre les quals els ciutadans que encara vagin a votar hauran de triar. La tercera és l'opció més probable, seguida de la primera. La segona -ja no tenen cap problema a reconèixer-ho- requeriria que si el PSM i EU-Verds sobrevisquessin a les urnes acceptassin donar suport però no fer part del nucli central -PSOE-UM- que seguiria aplicant el mateix model amb alguna correcció nominal i propagandística sobre el vigent, i, a canvi, presumiblement els donarien alguns rosegons de pa, que acceptaran, arribat el cas. En el fons, estam davant la gran victòria -tot i que pòstuma, políticament- del moviment que va ser el canyellisme i que Cañellas anuncià el 1991: construcció i construcció. Tothom ja l'ha abraçat. Sense alternativa.
http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
