CULPABLE O INNOCENT ?
A l'Edat Mitjana un home va ser injustament acusat d'haver assassinat
una dona. En realitat el vertader autor del crim era una persona
molt poderosa del regne, i per aix� va cercar un inocent, un boc
expiatori, a fi d'encobrir el seu delicte. L'home
acusat comparegu� a judici sabent que tindria molt
poques o cap possibilitat d'escapar al veredicte terrible: ��la
forca!!. El Jutge va procurar, aix� i tot, donar tot
l'aspecte de fer un judici just. Per aix� va dir a l'acusat:
-Com que tens fama d'home honest, deixarem en mans teves el
dest�: escriure'm en dos papers separats les paraules culpable, i innocent.
Tu escollir�s, i ser� la m� del D�u qui decideixi.
Per descomptat, el corromput magistrat havia preparat dos papers
amb la mateixa paraula, CULPABLE, i la pobre v�ctima, fins
i tot sense saber quins eren els detalls de l'embull,
s'adonava que tot all� era una trampa. No hi havia sortida: en
sortiria culpable o culpable. El Jutge va comminar l'home a agafar
un dels papers doblegats. L'acusat va respirar profundament, va quedar en
silenci uns instants, amb els ulls tancats, va obrir els ulls
i va agafar un dels papers.
-He triat aquest.- va dir; se'l pos� a la boca, i se'l menj� de
cop.
Sorpresos, i enfadats, els membres del tribunal li
ho van retreure iradament.
- I qu� heu fet!? I ara, com sabrem el
veredicte?
- �s b� de fer- va respondre
l'home- Basta mirar el paper que queda, i aix� sabrem qu�
posava l'altre.
I enmig d'exclamacions i queixes mal dissimulades el
tribunal va haver d'alliberar-lo, i mai el varen tornar a
molestar.
|