|
Difuminada per l�alegria massiva que entre la gent d�esquerres ha
produ�t la caiguda de l�omin�s govern del PP, ha tingut continu�tat al
mateix temps en aquestes �ltimes eleccions altra caiguda important que ja
duu temps esdevenint, la d�Esquerra Unida. En aquests moments la formaci�
que encap�ala Gaspar Llamazares no sap encara ni tan sols si podr� formar
grup parlamentari, al no haver arribat ni al nombre de representants ni al
percentatge de vots necessaris per a aix�. La seua dirig�ncia argumenta
que el frac�s electoral es deu a la pressi� del "vot �til" i evidentment
aquest ha tingut una influ�ncia indubtable en els resultats. No obstant
aix�, la pressi� del vot �til no ha impedit a ERC experimentar un
espectacular creixement en vots i en escons. Alguna cosa m�s ha d�haver
influit per tant.
Prenguem
com refer�ncia el partit abans citat, ERC. En l�any 2.000 obtenia a escala
estatal el 0,84% dels sufragis, mentre que IU se situava en un 5,96%. En
aquestes �ltimes eleccions ERC arriba al 2,54% (1,7 punts per sobre del
2.000) i IU baixa al 4,96% (1 punt per sota del 2.000). En Catalunya
ICV-EUiA aconsegueix un increment "infinitesimal" de 0,08 punts, al mateix
temps que ERC puja 10,31 punts! fins situar-se en un percentatge de vots
del 15,95%. Al Pa�s Valenci�, lloc no massa "favorable" al dit partit i
on, en el m�ting de Val�ncia, els assistents van haver de patir la
fustigaci� dels feixistes davant la passivitat policial, ERC multiplica
per 4 els seus vots passant de 3.083 a 13.189. Durant el poc temps que ha
format part del nou govern de Catalunya, ERC s�ha vist embolicada en el
"cas Carod" sent tirotejada amb tot tipus d�artilleria del m�s gruixut
calibre. Espanta pensar el que podria haver passat en IU si hagu�s estat
sotmesa a una pressi� semblant. I no obstant aix� ERC surt m�s que airosa
del destret... Vot �til?
Doncs
si, vot �til. La gent que ha votat ERC ho ha fet pensant que aquest partit
ser� realment �til per a defensar els seus interessos. M�s �til per
descomptat que el PSOE. Per qu� no es pot tenir una idea semblant respecte
a IU?
Qu�
allunya a la gent d�IU?
Potser
el seu "radicalisme"? No �s aquesta la queixa que sol escoltar-se entre
els votants potencials d�IU, sin� m�s aviat la contr�ria. S�n les tebieses
i incoher�ncies d�IU les que defrauden. Clar que, tot cal dir-ho, si el
que es busca- com sembla que fa una part important de la dirigencia d�IU
-�s ocupar un espai pol�tic semblant al del PSOE, llavors est� clar que IU
resulta "extremadament radical" per a un votant mitj� actual del PSOE.
Per� justament aquesta persona "votant mitjana" mai de la vida votar� a IU
en les actuals circumst�ncies.
Per�
analitzem les que, al nostre entendre, s�n les dos grans xacres o pesos
morts d�IU que l�han duta fins una situaci� de dif�cil recuperaci�: la
pol�tica i l�organitzativa. La primera no �s de tipus "program�tic". El
programa d�IU �s un programa m�s que digne, encara que com tot millorable,
i s�ha nodrit de moltes fonts de l�esquerra alternativa i social dels
�ltims temps. Poc cal objectar-li. La dificultat, en aparen�a insuperable,
d�IU apareix en l�"aplicaci�" de dit programa, en el seu desenvolupament
en el dia a dia. En all� que en altres temps s�anomenava "t�ctica"
pol�tica. I aix� esdev� en dos �mbits o terrens: en el de la "gran
pol�tica", quan s�aborden q�estions de l�estil dels problemes nacionals de
l�estat i/o els relacionats amb la viol�ncia d�ETA o tamb� del tipus de
les relacions a mantenir amb el PSOE; i en el de la "petita pol�tica",
fonamentalment pol�tica muncipal (en la qual sovint IU es veu entrampada
en acords impresentables), per� tamb� la de relacions amb els moviments
socials, amb els quals la tibantor arriba molt sovint m�s enll� del que
seria desitjable. Res de l�exposat t� a veure amb el "programa" d�IU, ni
tampoc amb cap tipus de "estrat�gia" definida en els seus textos i
resolucions assemble�ries. �s la dirigencia d�IU la que dia a dia camina
per un cam� que tra�a ella mateixa, en contradicci� fins i tot flagrant
amb les seves declaracions i principis.
Per a
entendre com pot succeir l�exposat cal referir-se a la segona xacra,
l�organitzativa. IU ha sofert un proc�s involutiu tant en els seus
mecanismes de funcionament com en la qualitat pol�tica de les persones que
ocupen llocs de responsabilitat. Saber si, tenint en compte com era el
punt de partida d�IU, molt fonamentat en les estructures hist�riques del
PCE, el proc�s era o no inevitable s�n figues d�un altre paner. Per� es
tracta d�un fet: l�organitzaci� es troba en aquests moments en mans,
majorit�riament i sempre amb honroses excepcions, de grups i persones
l�estil pol�tic de les quals t� molts punts de contacte amb els aspectes
hist�ricament m�s negatius de la cultura comunista i tamb� amb el
"profesionalisme" i arribisme pol�tics. Encara que s�c conscient que
aquesta afirmaci� suscitar� les ires d�alguna gent, no em queda m�s remei
que formular-la, ja que �s un element clau per a entendre per qu� IU acaba
fent el que fa.
La xacra
organitzativa �s, al meu parer i de bon tros, m�s important que la
pol�tica. La primera admetria correccions i canvis, ja que els errors
poden ser esmenats i es pot aprendre d�ells. No obstant aix�
l�enquistament organitzatiu i les pr�ctiques viciades impedeixen tot
canvi: l�organitzaci� es torna absolutament irrespirable per a qualsevol
persona normal i assenyada (fins i tot "sana", es podria dir). La
participaci� en els col�lectius, que deuria ser, salvant inevitables
moments tibants que ocorren en qualsevol lloc, lloc de confraternizaci�n i
amigament entre les persones, es converteix en un patiment diari per al
militant del carrer. S�observen comportaments cap a les persones i grups
no afins impropis dels que s�han de mantenir en una organitzaci�
d�esquerres. Per descomptat el bloqueig de propostes, pel simple fet de
provenir de persones o grups determinats, est� a l�ordre del dia. I, en
�ltima inst�ncia, les assemblees s�n guanyades amb vots "de les cavernes",
provinents de gent afiliada vinculada per fidelitats de tot tipus a la
dirig�ncia i l��nica funci� de la qual en l�organitzaci� sembla ser nom�s
el de donar-les el seu vot en els moments "clau".
�s molt
f�cil d�entendre que quan qualsevol persona que hagi decidit integrar-se
en el treball pol�tic d�esquerres i hagi contactant amb l�organitzaci�
capte alguna cosa semblant ha de fugir espaordida. I aix� �s el que
succeeix. IU est� fossilitzada, per a reviure necessitaria de saba nova,
per� justament aquesta no li pot arribar perqu� la mateixa organitzaci�
l�impedeix. �s la pescadilla que es mossega la cua.
La
situaci� organitzativa interna genera un malestar i desencantament
generalitzats entre una gran part de les persones membres d�IU i de la
seua orla m�s pr�xima. Aquest aspecte �s clau a l�hora d�entendre les
dificultats de l�organitzaci� per a connectar amb la seva base social
potencial, ja que el motor fonamental d�aquest contacte, la milit�ncia
activa d�IU (els votants asamblearis de les "cavernes" no conten a tals
efectes) es troba en estat de semipar�lisi o de par�lisi absoluta segons
els moments.
S� que
m�s d�un/a company/a criticar� aquesta visi� meua molt focalitzada en
aspectes de tipus personal i de comportament. S�objectar� que existeixen
problemes pol�tics que s�n els fonamentals. Com he dit abans, no ho crec.
Havent-se com�s errors semblants als passats, si la base material i humana
de la IU actual fos distinta seria possible la rectificaci� pol�tica. Tal
com estan les coses la situaci� �s molt complicada.
Qu�
veu de tot aix� la gent del carrer? Qu� veu la gent votant
potencial?
Tornant
a la q�esti� de la reculada electoral cal tenir en compte que una bona
part de la gent potencialment votant d�IU desconeix- per fortuna -els
secrets de l�organitzaci�. D�ella es capten no obstant aix� diverses
coses. La primera d�elles s�n les oscil�lacions pol�tiques del tipus de
passar d�un enfrontament "a mort" amb el PSOE a un desig desmesurat
d�acords deixant de costat els principis. Tamb�, en el mateix sentit, es
percep que en determinats moments cr�tics- com ha estat el dels atemptats
de Madrid en els seus inicis i fins les manifestacions
"constitucionalistes" -IU �s incapa� de plantejar una posici� s�lida i
diferenciada, caient la seua dirig�ncia en el seguidisme de les
"pol�tiques d�estat" a la recerca de respectabilitat.
La
segona q�esti� que es capta �s el mal estil en les relacions entre els
diferents sectors de l�organitzaci� i les contradiccions pol�tiques entre
nodes diferents de l�aparell, verbigr�cia les succe�des entre l�direcci�
de Ezquer Batua i la direcci� federal entorn de la participaci� a Lizarra,
el govern basc, el Pla Ibarretxe, ETA, etc.
En
tercer lloc, qualsevol persona pr�xima als moviments socials coneix de
sobres la debilitat d�IU en relaci� a ells i la seva incapacitat per a
crear en el dia a dia una pol�tica que ajudi a la seva
construcci�.
I
finalment, sent segurament un dels factors m�s importants a l�hora de
repercutir sobre l�electorat potencial d�IU i fruit de la seva xacra
organitzativa, aquest percep el desencantament i falta d�il�lusi� en el
projecte de la pr�pia gent membre de l�organitzaci�. O, en el millor dels
casos, percep la buidor on deuria existir la transmissi� di�ria i boca a
boca dels eixos del seu projecte, realitzada per la gent membre d�IU. Per
a una organitzaci� com IU aix� suposa la manca d�un dels seus instruments
fonamentals de contacte amb la ciutadania, ja que est� desprovista dels
suports medi�tics que posseeixen altres partits, PSOE
incl�s.
Els
aspectes citats expliquen sense donar-li m�s voltes els seus mals
resultats. Que sense cap dubte podrien haver estat un poc millors sense la
pressi� del vot �til. Per� solament aix�, un poc millors. Tingui�s a m�s
en compte que estem en uns temps en els, a pesar dels atacs de la dreta
reaccion�ria que acaba de ser puntualment derrotada en aquestes eleccions,
s�ha experimentat un notori ascens dels moviments socials i que per tant
deurien ser m�s que propicis per al creixement d�una organitzaci� com
IU.
Per� es
pot sostenir i raonar que �s necess�ria una organitzaci� d�esquerres
anticapitalista i alternativa, amb independ�ncia dels avatars d�IU. Si IU
no ha estat capa� de transformar-se en un instrument �til per al progr�s
social �s inevitable que altra organitzaci� acabi ocupant el seu lloc.
Sobre les caracter�stiques i funcions que deuria tenir aquesta nova
organitzaci� d�esquerres i sobre les seves possibilitats de naixen�a
espero parlar en altre
article. |
![http://www.araisempre.org/images/logopetit.gif"](http://www.araisempre.org/images/logopetit.gif"){kind=link}