<img src="http://www.araisempre.org/images/logopetit.gif";>


Demanem la Llibertat de Ihsan Cibelik

per El�as Letelier

En  castigar a un artista que ha dedicat tota la seva vida a la defensa dels
valors de just�cia i llibertat, en una societat on els crims contra
els �ssers humans passen per una de les fases m�s s�rdides del repertori de
delictes contra la humanitat, es castiga no nom�s a l'artista, sin� que
tamb� a tota una col�lectivitat i es transforma al c�stig en escarment
i advertiment per a tots aquells que pretenguin assumir una actitud o rol de
dissid�ncia.

"Que la tomba ser� dels lliures
o l'asil contra l'opressi�"

Ihsan Cibelik �s un m�sic de Grup Yorum i la seva tasca l'ha portat a ser
empresonat i sotm�s a tortura en repetides ocasions, fins el punt de trobar-se en condiciones extremes de salut.
Ihsan Cibelik �s membre del Grup Yorum, tamb� anomenat "L'Inti-Illimani de Turquia", i viu exiliat a Europa ( www.grupyorum.net ) . La detenci� de Ihsan mostra fonamentalment la condici� repressiva de l' Estat Turc, que ha mantingut per m�s de 19 anys una extrema censura contra el Grup Yorum, el qual s'ha transformat en un himne a l'esperan�a del poble turc, i escoltar les seves veus en la clandestinitat de Turquia �s un delicte.
En efecte, en l'any 1995, despr�s que Ihsan Cibelik va ser empresonat per la seva tasca cultural, va participar en el dejuni a mort Contra la Tortura i l'A�llament Carcerari.  �s en el mateix per�ode que es produeix la gran massacre dels presoners, el 19 desembre de 2000. Ihsan va ser transferit a la pres� tipus F de Tekirdag (prov�ncia de Thrace), amb la finalitat d'infringir-li un mal psico-fisiol�gic mitjan�ant el m�tode de anihilament psicof�sic, que implica aquest tipus d'encarcerament.
�s aqu� on Ihsan Cibelik va contreure la s�ndrome de Wernicke-Korsakoff, considerada com malaltia incurable (feu un clic per a llegir informe cient�fic), i on va ser sotm�s a sessions de tortures emprant l'aplicaci� del sistema d'alimentaci� for�ada. Despr�s de complir 253 dies de dejuni, els metges van recon�ixer que Ihsan sofria la s�ndrome de Wernicke-Korsakoff i la seva millora va ser declarada
com "aleatori".
Com a conseq��ncia del diagn�stic realitzat, on es va recon�ixer els s�mptomes de la s�ndrome de Wernicke-Korsakoff. Ihsan Cibelik, sota l'article 399 del codi de procediment penal, va ser posat en llibertat condicional, encara que l'objectiu confesat del govern era tractar de dividir el moviment de resist�ncia Contra l'A�llament Carcerari, maldant d'aquesta forma per trencar la vaga de fam.
Despr�s de 253 dies de dejuni i d'haver estat al l�mit de la mort, va ser posat en
llibertat condicionalment, "perqu� es vagi a morir fora".
La llibertat condicional de Ihsan Cibelik, donat l'informe m�dic que reconeixia el deteriorament de les seves facultats i la seva incurabilitat, havia de ser renovada cada 6 mesos.
Per� a causa de la necessitat de mantenir un sistema de c�stig col�lectiu, l' Estat Turc i els seus aparells van optar per reiniciar la seva repressi� contra aquesta veu p�blica i continuar amb la seva metodologia de disciplina mitjan�ant el c�stig.
�s aix� com, alguns mesos despr�s, el 22 gener del 2004, el diagn�stic m�dic va ser revisat i es va revocar la llibertat condicional, i malgrat l'estat de salut de Ihsan, va ser detingut i enviat novament a la pres�.
L'empresonament de Ihsan �s inacceptable jur�dica, moral i m�dicament. La reclusi� for�ada de Ihsan, i el seu retorn al lloc on va contreure la s�ndrome de Wernicke-Korsakoff, declarat pels metges com � malaltia mental incurable i d'origen org�nic�. Despr�s van contradir els seus propis diagn�stics i ho van declarar � guarit�.
Mentrestant, tant el govern de AKP aix� com el consell nacional de seguretat han ignoratcompletament la seva malaltia.
El que en realitat succeeix �s que la veu de Ihsan s'ha transformat en el clam de la resist�ncia turca contra la intoler�ncia i en una condemna de l'actual societat de c�stig, i ja que no moria, com havien previst, van decidir retornar-lo al penal de c�stig, en un dels seus molts actes de premeditaci�, tra�doria i acarnissament contra una v�ctima, i en aquest cas, contra un artista, culpable de recrear a trav�s de la m�sica el sentir del seu poble oprimit.
Encara que el govern AKP (Partit de la Just�cia i de Desenvolupament) i el Consell Nacional de Seguretat (MGK) s�n a l'origen del seu empresonament, tamb� hi ha la gran responsabilitat al Consell de Medicina Legal, culpable d'una veritable confabulaci� i de fer una revisi� del dossier m�dic,
basant-se en realitat en la necessitat estrat�gica del c�stig col�lectiu.
La situaci� de Ihsan Cibelik no �s estranya: nosaltres coneixem molt b� les accions i les metodologies que s'empren contra els artistes que dissenteixen. Basta recordar nom�s a V�ctor Jara, executat a l' Estadi Nacional de Xile i als diferents grups i artistes perseguits a Am�rica i que constitueixen una llista molt llarga.
Aquest home no nom�s �s una veu del poble turc, sin� que tamb� ho �s de tots els oprimits de la terra. N'hi ha prou amb recordar que durant els �lgids moments de la hist�ria del nostre continent, ell va cantar en defensa dels desapareguts dels nostres pa�sos llatinoamericans, denunciant els crims. Ell va ser la nostra veu, quan ens trob�vem desapareguts, amb els ulls embenats dins les presons de les dictadures, mentre �rem torturats.
Des d'un pa�s lluny�, Ihsan va travessar totes les fronteres per a abra�ar-nos un dia, i enmig del dolor, va esdevenir la nostra veu. Els nostres somnis i esperan�a de just�cia, enmig de les m�s cruentes repressions, ell les va convertir en el seu somni i en la seva esperan�a de just�cia, i va cantar despertant al seu poble, i cant� viatjant dia i nit, perqu� les nostres veus no fossin ofegades, com els centenars de milers que no van sobreviure la inclem�ncia humana de les nostres terres.
�s aix� com el poble turc, gr�cies a la Grup Yorum i Ihsan Cibelik, l'artista sentenciat a mort, avui canta les can�ons de les lluites argentines, xilenes, peruanes, bolivianas, colombianes nicarag�enques i de totes les nostres nacions convulsionadas, que tenen els mateixos somnis i aspiracions a la igualtat i a la just�cia.
L'artista, en una societat de c�stig, �s una veu col�lectiva, i qualsevol atemptat contra aquesta veu �s un delicte, ja no nom�s contra l'individu que interpreta a aquesta societat, sin� contra tota col�lectivitat que aspira als canvis i somia amb un m�n millor.
�s veritat que tenim grans problemes a Am�rica, per� enmig de les nostres lluites hem de fer un espai i assumir la defensa del nostre amic d' Am�rica. Mentre les nostres organitzacions progressistes i revolucion�ries reclamen assumir les seves tasques nacionals i continentals, nosaltres, l' Editorial Poetes Antiimperialistas d'Am�rica creiem que tamb� �s imperatiu mantenir una oberta solidaritat internacional.

Llibertat per a Ihsan Cibelik !
Llibertat per a Grup Yorum !

La comunitat internacional exigeix la llibertat de Ihsan Cibelik i nosaltres ens sumam i demanam a tots els lluitadors de la terra, a tots els artistes, que se sumin al rescat d'aquest artista castigat per fer el que un artista ha de fer, cantar a la humanitat i els seus millors valors: la just�cia i la llibertat com elements centrals per a arribar a i construir una societat igualit�ria i equitativa.
Ara ell �s el presoner, el castigat darrera dels barrots d'una pres� turca, al costat de milers d'altres �ssers humans.
Sumant-se al cridat del Grup Yorum, l' Editorial Poetes Antiimperialistas d'Am�rica fa una crida a l'opini� p�blica, als treballadors i artistes, a fer seva la demanda de la llibertat immediata iincondicional del m�sic turc Ihsan Cibelik.

Editorial Poetes Antiimperialistas d'Am�rica

PROTESTES :

email : [EMAIL PROTECTED]/.org
Turquia
Madrid. C/Rafael Calvo, 18 2A-B
28010 Madrid.
Tlf: 91 319 80 64.
fax: 91 308 66 02.
http://www.tcmadridbe.org/index.htm
 
Llista de correu ARA I SEMPRE
Per enviar correus a la llista: [EMAIL PROTECTED]
Per a subscriure's, donar-se de baixa i altres possibilitats ves a la seg�ent adre�a: 
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
Plana web de la llista: http://www.araisempre.org

Responder a