En Lloren� Buades ha escrit:
------------------------------------------
Eleccions europees: guanya l�abstenci� i el
bipartidisme.
Els analistes, i alguns pol�tics de
l�esquerra que els fan cas atribueixen l�abstenci� a les eleccions europees al
cansanci de l�electorat en l�exercici del vot.
Jo crec que les coses s�han de dir pel seu
nom, i que l�abstenci� es deriva de la manca de credibilitat d�una instituci�
(Parlament Europeu) que �s massa llunyana a l�electorat. Gaireb� ning� no sap
qu� fa un diputat europeu, excepte a l�hora de cobrar. El debat de pol�tica
europea �s gaireb� inexistent, de manera que, en molts casos all� que la premsa
ha deixat veure s�n les baralles dels partits en la formaci� de coalicions.
Entre el nacionalisme que conec (PSM,UM,ERC) aquest fet ha estat especialment
cruent, i el debat sobre Europa s�ha redu�t a les posicions a les llistes i a la
negociaci� dels enlla�os de conveni�ncia. De la Constituci� Europea gaireb�
ning� en sap res perqu� no s�ha fet campanya per a
parlar-ne.
La cloenda del proc�s electoral ens ha
condu�t a una situaci� d�accentuaci� del bipartidisme al conjunt de l�Estat
Espanyol que es mostra en m�s del 95% dels vots al PP-PSOE a M�rcia,Castella-la
Manxa, Castella-Lle� i La Rioja, i amb m�s del 90% al Pa�s Valenci� i Andalusia,
Ast�ries, Cant�bria i Madrid. Per� el sistema bipolar s�aferma en m�s de 13
punts a Navarra, i gaireb� 10 punts m�s a Gal�cia, Illes Balears i Arag�. La
desfeta dels partits nacionalistes d�esquerra i tamb� de dreta (CIU, UM) amb
l�excepci� d� ERC i la caiguda d�IU arreu de l�Estat constitueixen els trets m�s
significatius d�una jornada electoral que tamb� segons els analistes era una
bona ocasi� per fer un vot m�s ideol�gic que
�pr�ctic�.
Les coses pinten molt malament en el camp
institucional de l�esquerra (IU perd entre els 3,42 punts a Almeria i 9,91 a
C�rdova, un percentatge molt important del vot andal�s. Perd per tot arreu
excepte a Gal�cia on el percentatge �s poc significatiu,perqu� tamb� perd vot a
Araba,Biscaia i Navarra). A Ast�ries IU perd 4 punts, 4,32 a Badajoz ,3,33 a
Val�ncia, 3,57 a Burgos, 3,06 a Valladolid. A les Illes Balears perd un 1,40%
del fluix resultat de 3,75% l�any
1999.
Les dretes regionalistes com UV, el PA
perden vots, i el BNG al voltant de 9 punts.
Aralar obt� un 4,44 a Navarra, per� no
arriba al 1% a Biscaia i Araba.
Nom�s ERC obt� bons resultats, i a les Illes
Balears supera al PSM a pobles com S�ller, Sineu, Santa Margalida, Ses Salines,
Alc�dia, Bunyola, Esporles, Calvi�, Felanitx, Manacor, a tota Eivissa i
Formentera.
D�alguna manera cal esbrinar un vot de
protesta de les bases i l�entorn de partits com el PSM i Esquerra Unida contra
les seves direccions, que no fa sin� ratificar i consolidar el desenc�s en la
gesti� del Pacte per part d�aquestes forces. Els beneficiaris dels vots s�n el
PSOE i ERC, per� sobre tot l�abstenci�.
Les bases diuen que estan fins al nas de
pactes del PSM amb CIU, per� la seva direcci� no vol apuntar les causes en
aquest fet.
Esquerra Unida parla en canvi de refundaci�,
de cares noves, per� aquest ja era el discurs previ a les eleccions. Pot
refundar-se un partit des del cim ?. Es tractar� nom�s d�un canvi de marca
perqu� tot resti fermat igual ?. La q�esti� de la manca de democr�cia interna no
est� resolta i els resultats en s�n clar testimoni.
All� m�s cert �s que l�esc�s espai de
maniobra institucional que deixa el sistema bipolar PP-PSOE pot resultar
dram�tic per algunes formacions excessivament abocades a una vocaci�
institucional que no es consolida, que no genera
fidelitats.
All� que no creix, decreix. Per� b�, el PSOE
no �s tampoc un partit de masses. �s un recurs medi�tic al servei del capital,
fonamentat sobre una base burocr�tica i institucional clientelar. El sistema
partidari bipolar es fonamenta ara en que el PP no s�ha desgastat de manera
suficient, i en que el PSOE ja ha complert la part bona del seu programa, de
manera que ha demostrat ser �til per all� que havia de fer a l�Iraq. Aquest fet
sit�a al PP en posici� de recuperar institucions, i al PSOE a una situaci�
d�exercici del poder que tal com van les coses ben aviat mostrar� el seu tarann�
neoliberal.
Per a la resta de partits d�esquerra s�obre
un per�ode de reflexi� i de renovaci� que segurament es saldar� com sempre en
pactes burocr�tics entre fam�lies al poder. El problema que afecta a partits com
Izquierda Unida o els d�esquerra nacionalista �s que una operaci� de maquillatge
no pot servir m�s que per allargar l�agonia d�unes formes de fer pol�tica que no
tenen res de noved�s. En aquest context, el paper de l�esquerra �alternativa� no
�s buscar q�otes de poder burocr�tic dins una organitzaci� moribunda, ni tampoc
la cerca de dreceres que no existeixen refundant partits sense base social. Cal
constru�r una organitzaci� alternativa d�esquerra sense presses institucionals,
que es marqui l�objectiu d�anar consolidant una base que possibiliti l�acc�s a
les institucions m�s properes (les municipals) a partir de fonaments s�lids i
participacions actives que donin marxa i fiscalitzin els c�rrecs institucionals.
Refundar un partit mitjan�ant pactes burocr�tics i q�otes de poder no �s un bon
principi, i all� que mal comen�a, mal acaba.
Lloren� Buades
Castell.
![http://www.araisempre.org/images/logopetit.gif"](http://www.araisempre.org/images/logopetit.gif"){kind=link}