En Lloren� Buades ha escrit:
------------------------------------------
Eleccions europees: guanya l�abstenci� i
el bipartidisme.
Els analistes, i alguns pol�tics de
l�esquerra que els fan cas atribueixen l�abstenci� a les eleccions europees al
cansanci de l�electorat en l�exercici del vot.
Jo crec que les coses s�han de dir pel seu
nom, i que l�abstenci� es deriva de la manca de credibilitat d�una instituci�
(Parlament Europeu) que �s massa llunyana a l�electorat. Gaireb� ning� no sap
qu� fa un diputat europeu, excepte a l�hora de cobrar. El debat de pol�tica
europea �s gaireb� inexistent, de manera que, en molts casos all� que la
premsa ha deixat veure s�n les baralles dels partits en la formaci� de
coalicions. Entre el nacionalisme que conec (PSM,UM,ERC) aquest fet ha estat
especialment cruent, i el debat sobre Europa s�ha redu�t a les posicions a les
llistes i a la negociaci� dels enlla�os de conveni�ncia. De la Constituci�
Europea gaireb� ning� en sap res perqu� no s�ha fet campanya per a
parlar-ne.
La cloenda del proc�s electoral ens ha
condu�t a una situaci� d�accentuaci� del bipartidisme al conjunt de l�Estat
Espanyol que es mostra en m�s del 95% dels vots al PP-PSOE a
M�rcia,Castella-la Manxa, Castella-Lle� i La Rioja, i amb m�s del 90% al Pa�s
Valenci� i Andalusia, Ast�ries, Cant�bria i Madrid. Per� el sistema bipolar
s�aferma en m�s de 13 punts a Navarra, i gaireb� 10 punts m�s a Gal�cia, Illes
Balears i Arag�. La desfeta dels partits nacionalistes d�esquerra i tamb� de
dreta (CIU, UM) amb l�excepci� d� ERC i la caiguda d�IU arreu de l�Estat
constitueixen els trets m�s significatius d�una jornada electoral que tamb�
segons els analistes era una bona ocasi� per fer un vot m�s ideol�gic que
�pr�ctic�.
Les coses pinten molt malament en el camp
institucional de l�esquerra (IU perd entre els 3,42 punts a Almeria i 9,91 a
C�rdova, un percentatge molt important del vot andal�s. Perd per tot arreu
excepte a Gal�cia on el percentatge �s poc significatiu,perqu� tamb� perd vot
a Araba,Biscaia i Navarra). A Ast�ries IU perd 4 punts, 4,32 a Badajoz ,3,33 a
Val�ncia, 3,57 a Burgos, 3,06 a Valladolid. A les Illes Balears perd un 1,40%
del fluix resultat de 3,75% l�any
1999.
Les dretes regionalistes com UV, el PA
perden vots, i el BNG al voltant de 9 punts.
Aralar obt� un 4,44 a Navarra, per� no
arriba al 1% a Biscaia i Araba.
Nom�s ERC obt� bons resultats, i a les
Illes Balears supera al PSM a pobles com S�ller, Sineu, Santa Margalida, Ses
Salines, Alc�dia, Bunyola, Esporles, Calvi�, Felanitx, Manacor, a tota Eivissa
i Formentera.
D�alguna manera cal esbrinar un vot de
protesta de les bases i l�entorn de partits com el PSM i Esquerra Unida contra
les seves direccions, que no fa sin� ratificar i consolidar el desenc�s en la
gesti� del Pacte per part d�aquestes forces. Els beneficiaris dels vots s�n el
PSOE i ERC, per� sobre tot l�abstenci�.
Les bases diuen que estan fins al nas de
pactes del PSM amb CIU, per� la seva direcci� no vol apuntar les causes en
aquest fet.
Esquerra Unida parla en canvi de
refundaci�, de cares noves, per� aquest ja era el discurs previ a les
eleccions. Pot refundar-se un partit des del cim ?. Es tractar� nom�s d�un
canvi de marca perqu� tot resti fermat igual ?. La q�esti� de la manca de
democr�cia interna no est� resolta i els resultats en s�n clar
testimoni.
All� m�s cert �s que l�esc�s espai de
maniobra institucional que deixa el sistema bipolar PP-PSOE pot resultar
dram�tic per algunes formacions excessivament abocades a una vocaci�
institucional que no es consolida, que no genera
fidelitats.
All� que no creix, decreix. Per� b�, el
PSOE no �s tampoc un partit de masses. �s un recurs medi�tic al servei del
capital, fonamentat sobre una base burocr�tica i institucional clientelar. El
sistema partidari bipolar es fonamenta ara en que el PP no s�ha desgastat de
manera suficient, i en que el PSOE ja ha complert la part bona del seu
programa, de manera que ha demostrat ser �til per all� que havia de fer a
l�Iraq. Aquest fet sit�a al PP en posici� de recuperar institucions, i al PSOE
a una situaci� d�exercici del poder que tal com van les coses ben aviat
mostrar� el seu tarann� neoliberal.
Per a la resta de partits d�esquerra
s�obre un per�ode de reflexi� i de renovaci� que segurament es saldar� com
sempre en pactes burocr�tics entre fam�lies al poder. El problema que afecta a
partits com Izquierda Unida o els d�esquerra nacionalista �s que una operaci�
de maquillatge no pot servir m�s que per allargar l�agonia d�unes formes de
fer pol�tica que no tenen res de noved�s. En aquest context, el paper de
l�esquerra �alternativa� no �s buscar q�otes de poder burocr�tic dins una
organitzaci� moribunda, ni tampoc la cerca de dreceres que no existeixen
refundant partits sense base social. Cal constru�r una organitzaci�
alternativa d�esquerra sense presses institucionals, que es marqui l�objectiu
d�anar consolidant una base que possibiliti l�acc�s a les institucions m�s
properes (les municipals) a partir de fonaments s�lids i participacions
actives que donin marxa i fiscalitzin els c�rrecs institucionals. Refundar un
partit mitjan�ant pactes burocr�tics i q�otes de poder no �s un bon principi,
i all� que mal comen�a, mal acaba.
Lloren� Buades
Castell.
![http://www.araisempre.org/images/logopetit.gif"](http://www.araisempre.org/images/logopetit.gif"){kind=link}