LLISTA ARA I SEMPRE - AIS
_________________________
En Bartomeu Mestre ha escrit (7/7/2004):
Us remet la documentaci� que Antoni Mestre va lliurar ahir al Delegat del Govern
espanyol a les BAelars. El dossier anava acompanyat de m�s de 300 p�gines d'annexos.
Una c�pia completa s'ha dipositada al Diari de Balears. En Ramon Socias va acceptar
els quatre punts exigits per Antoni Mestre (la darrera p�gina de la informaci�
enviada).
Una abra�ada i moltes de gr�cies per la col�laboraci�!
EN DEFENSA DELS DRETS CIVILS!
Antoni Mestre Ramos
5 de juliol de 2004
NOTA PR�VIA
Aquest dossier s'ha elaborat arran dels abusos patits per Antoni Mestre Ramos als
aeroports de Barcelona i de Palma dia 3 de juny de 2004. S'ha confeccionat per un
equip de persones amb la finalitat de lliurar-ne l'original al senyor Ramon Socias,
Delegat del Govern espanyol a les illes Balears i dipositar-ne c�pies a diverses
entitats culturals, partits pol�tics, sindicats, mitjans de comunicaci�, col�legis
professionals, organitzacions no governamentals. L'objectiu �nic al qual s'orienta
aquest treball �s del d'impedir que fets com els que es descriuen puguin repetir-se en
el futur i que, si per qualsevol circumst�ncia es tornen a produir, que aquesta
experi�ncia pugui ser �til a les persones que en resultin afectades de bell nou.
Hem dubtat molt a l'hora de titular aquest dossier. Hem descartat definir-lo com "Tots
som Antoni Mestre", "El cas Antoni Mestre" o (com va escriure el professor Joan Mir)
"El cas Ramon Socias", perqu� entenem que va molt m�s enll� d'uns noms definits o
d'unes persones concretes. Tamb� hem defugit (sense renunciar a l'objectiu) de la
frase consigna que ha presidit tota la campanya realitzada fins ara: ELS ATURAREM! Com
tamb� s'han rebutjat altres expressions populars ben esteses (Prou! Parlar en catal�
no �s cap delicte!...). No seria gens inadequat parlar gen�ricament de "Els d�ficits
de la Cultura Democr�tica a l'Administraci� espanyola" encara que, finalment, despr�s
de mesurar pros i contres, ens hem decidit per definir el sentit exacte d'aquest cas,
perqu� no �s nom�s un problema de drets ling��stics, sin� que t� un significat molt
m�s profund.
T A U L A
� Cronologia dels fets
� No �s la primera vegada
o Defensar la llengua no �s cap delicte!
o Un precedent sospit�s
o Hi ha m�s casos
o Un exemple concret
� Els correus (m�s de 10.000 persones han escrit sobre el tema!)
� Internet, una eina de llibertat
� Agra�ments
� Propostes
� Annexos
o La ciutadania parla (e-mails de mostra)
o Articles d'opini�
o Not�cies de premsa
o Comunicats (preguntes al Parlament, al Congr�s i al Senat)
o Mostra de cartells
o Algunes car�tules de web de mostra
o El xat del diari espanyol ABC (del 10 al 20 de juny)
CRONOLOGIA
1. Als aeroports de Barcelona i de Palma nou membres de la Gu�rdia Civil
espanyola protagonitzen una doble actuaci�, de la qual �s v�ctima un estudiant
mallorqu� de 20 anys, Antoni Mestre. Els fets constitueixen un conjunt de faltes molt
greus i inacceptables a un Estat de Dret. En concret, a Barcelona es produeixen
aquests fets: falta de respecte a un ciutad�, retenci� il�legal, vulneraci� de drets
ling��stics, ab�s d'autoritat, amenaces, vexaci�, tortura psicol�gica, intimidaci�,
denegaci� d'auxili, den�ncia falsa i negativa a identificar-se. A Palma, es procedeix
a continuar amb la intimidaci�, mitjan�ant una provocaci� que de no comptar amb la
sang freda i serenor de la v�ctima hauria pogut derivar en viol�ncia f�sica.
2. El jove explica als seus pares la situaci� i, amb l'oport� assessorament
jur�dic, es descarta per absolutament in�til (m�s amb els precedents coneguts), la
interposici� d'una den�ncia formal i es redacta un escrit, signat pel pare del jove,
on es relaten els fets de forma resumida i es reclama l'actuaci� (fets i no paraules!)
del Delegat del Govern espanyol, en condici� de responsable de la Gu�rdia Civil a les
illes Balears, comunitat a la qual pertanyen el jove i la seva fam�lia.
3. Despr�s d'intentar (sense �xit) parlar amb el senyor Ramon Socias, dia 5 de
juny, dissabte, des de la Delegaci� de Govern una veu masculina i aparentment jove
d'accent eivissenc (en atribuir-li aquest gentilici va replicar que era de Formentera)
va facilitar un n�mero de fax al qual es va adre�ar la Carta signada pel pare del
jove, amb indicaci� dels tel�fons. No hi va haver cap resposta i el mateix horabaixa
es va remetre al Diari de Balears, �ltima Hora i Diario de Mallorca. (Trobareu la
carta publicada en el resum de premsa del dossier)
4. Dia 6 de juny el Diari de Balears, a la secci� de Cartes al Director,
public� l'escrit de Bartomeu Mestre i Sureda. Aquest mateix dia, l'escrit es va enviar
a un conjunt de partits pol�tics, sindicats i entitats c�viques.
5. Els correus de solidaritat varen comen�ar a arribar a gran velocitat. Moltes
p�gines web catalanes (Vilaweb, CAL, Rac� Catal�, Maulets, Tribuna Catalana, CEPC,
OCB, Ixent...) es varen fer ress� de la not�cia i la divulgaren arreu amb comentaris
ben interessants.
6. A punt de tornar partir de viatge Antoni, amb l'assessorament jur�dic
adequat, son pare remet a les persones que han mostrat la solidaritat un correu amb
aquest text: A m�s de 48 hores d'una carta p�blica, el silenci del Delegat del Govern
Espanyol a les Illes Balears el fa c�mplice dels fets (tortures, amenaces i den�ncia)
que va patir el meu fill Antoni. Davant d'aquesta des�dia, i atesa la circumst�ncia
que el meu fill ha de tornar viatjar avui mateix, vull deixar const�ncia per fer
servir davant dels organismes internacionals de defensa dels drets humans, que FAIG
AUTOR DIRECTE DE QUALSEVOL INCIDENT QUE ES PUGUI PRODUIR al senyor RAM�N SOCIAS PUIG,
contra el qual adre�ar� tots els meus esfor�os, amb quantes accions jur�diques i
c�viques estiguin al meu abast, per depurar-ne les responsabilitats penals i
pol�tiques.
7. Els m. de c. (Flash FM, R�dio Catalunya, El Triangle, Udol, El Gall...),
sempre amb el Diari de Balears al capdavant, divulguen els fets. Les webs catalanes
obren f�rums de participaci�. Als dos dies d'haver-se publicat, la "carta oberta" es
troba a m�s de cent p�gines d'Internet. Vilaweb l'ofereix en catal� i angl�s.
8. Els partits pol�tics de les Balears (TOTS menys ASI i el PSOE), associacions
culturals, organitzacions no governamentals, entitats c�viques i sindicats fan
comunicats p�blics. Destaquen les primeres reaccions de Sebasti� Frau (OCB), Joan
Llad� (ERC), Mateu Morro (PSM), Bartomeu Vicens (UM), Miquel Rossell� (EU), Fernando
Rubio (PP), Margalida Capell� (AI), Joves de Mallorca per la Llengua, Uni� Obrera
Balear, CEPC, UGT, Lobby per la Independ�ncia, STEI-i...
9. Una Carta al Director d'Antoni Colomer, enceta una llarga llista d'articles
d'opini� (Lloren� Capell�, Tomeu Mart�, Joan Mir, Jordi Caldentei, Jaume Corbera, Joan
Barcel�, Biel Florit, Kika Rodr�guez...).
10. Dijous, dia 10, Bartomeu Mestre remet aquest nou fax a la Delegaci� del
Govern:
Att.- RAMON SOCIAS (de Bartomeu Mestre i Sureda)
Com va pronosticar en Lloren� Capell� ahir, en Ramon Socies segurament resoldr�
malament el problema; �s a dir no el resoldr�! Crisi ve del grec "decidir". Hi ha
crisi mentre no es decideix. Passar amb can�ons, deixar passar el temps o desviar les
responsabilitats �s una manera de NO resoldre. Fa anys que em conviden arreu per
impartir cursos de psicoest�tica. Darrerament, n'estic impartint (a tot l'estat) dos.
Un de gesti� positiva de conflictes l'altre de negociaci� en temps de crisis. S�
perfectament que la t�cnica �s senzilla, per� requereix abordar el problema de manera
valenta i amb agilitat, fins i tot a risc d'equivocar-se.
Ara, segons la premsa d'avui, la Delegaci� del Govern espanyol a Balears diu que
enviar� la meva carta a la Delegaci� de Catalunya per tal que tengui const�ncia dels
fets. Es poden estalviar el segell! Ja la tenen la meva carta a Barcelona, i molt m�s
lluny de Catalunya tamb�! Tamb� diu que no s'ha formulat den�ncia. De quina den�ncia
parla? T� m�s bona informaci� que el denunciat? La Gu�rdia Civil, davant del meu fill,
va emplenar un butllet� i l'hi va anunciar que rebria una den�ncia "por falta de
consideraci�n a la autoridad". D'altra banda, �s evident que una carta oberta tamb� �s
una denuncia! Davant qui vol el Delegat del Govern espanyol que es presenti una
denuncia contra nou (9!) gu�rdies civils? Al convent de les Germanetes de la Caritat?
Al Bar G�ell? Al Teatre Alc�zar de S�ller?
La responsabilitat �s TOTA de Ramon Socias! El meu fill �s mallorqu�, est� empadronat
a Mallorca i (tot i que estudia a Barcelona) t� la resid�ncia a la Comunitat on la
seva fam�lia paga els imposts (i, amb ells, la Gu�rdia Civil!). D'altra banda, el fet
m�s greu de tots es va produir a Son Sant Joan quan sis gu�rdies civils (com els toros
de les "corridas": seis toros seis!) l'esperaven per continuar la intimidaci� iniciada
a Barcelona. No pot defugir ni el coneixement dels fets ni traslladar-los fora de
l'�mbit propi, perqu� (i aqu� llogau-hi cadiretes) Ramon Socias �s Espanya. �s a dir,
no hi ha en el camp de les seves funcions "autonomies" que valguin. Ell �s tan tros
d'Espanya com qualsevol altra part del territori de l'estat. Aix� que no valen
com�dies regionalistes. Ell ha d'ordenar la investigaci�, perqu� �s el receptor
finalista del conflicte i, a m�s, t� l'obligaci� de tutelar la seguretat i la defensa
dels drets d'un ciutad� de la seva depend�ncia. Anirem a Estrasburg, al Tribunal en
defensa dels Drets Humans i on calgui, per� aix� no pot romandre amb evasives ni
covardies ni excuses de governador novell i inexpert. No hi ha 100 dies de cortesia en
l'exercici d'atendre la defensa dels drets fonamentals! O no hem sortit de l'ou
encara?
�s indignant "el pase negro" de Socies per desviar responsabilitats cap a Barcelona.
Ha perdut els papers? I la gent de seny del seu entorn (Bayona, Morey...) han perdut
la xaveta? Volen amagar la pols davall l'estora? S'han begut l'enteniment? O Socias
agafa el bou per les banyes i DECIDEIX (tal com va fer el seu predecessor del PP) o el
seu error majestu�s tendr� l'efecte pol�tic i social que ja pot endevinar. Aquest cas
no es clour� "amb el temps i una bona ploguda", sin� que esdevindr� emblem�tic i
representatiu. L'efecte multiplicador est� m�s que mesurat i ni s'imagina d'on li
brollaran els problemes! De moment, un bon advocat, delegat de Govern i militant del
PSOE en temps de Felipe Gonz�lez s'ha oferit per dirigir la defensa jur�dica amb un
nombr�s grup de juristes catalans i mallorquins. Socias vol acabar abans d'hora amb el
govern Zapatero i amb el de Maragall? �s aix�? Qui avisa no �s tra�dor! Em vaig
comprometre que, aquesta vegada, els aturar�em i els aturarem! I dedicar� tots els
esfor�os, euros i energies que calguin. No defallir� mentre no hi hagi un
pronunciament clar en defensa de la legislaci� (quant a l'�s de la llengua oficial) i
en contra dels abusos i intimidacions dels qui han de vigilar per la nostra seguretat.
El concepte d'autoritat que exhibeixen (autoritat ve d'autor i no d'autoritarisme) t�
molt poc de servei a la ciutadania que els paga i a qui han de brindar suport.
Socias s'est� equivocant i, en aquests moments, li resten poques hores per corregir
l'error. Si es pensa que aquest �s un cas "menor" al costat d'altres no sap que es
pesca. Aquest cas arribar� a les m�s altes inst�ncies d'arreu del m�n. La Delegaci�
d'Amnistia Internacional ja m'ha sol�licitat que reporti la descripci� dels fets i les
opinions valoratives per incloure en el seu informe anual (podr� fer companyia a
altres il�lustres socialistes de la GALia). De la resoluci� positiva, en dependr� la
superviv�ncia pol�tica del qui t� l'obligaci� de defensar els drets dels ciutadans de
la seva juridiscci� territorial: �s a dir, els mallorquins, menorquins, eivissencs i
formenterers. Carregar el mort a un altre, �s un acte d'inconsci�ncia pol�tica!
�s a punt de comen�ar el "s�s!" de la campanya. Socies ha optat per ficar-se contra
ra� (i contra dret) en un cul-de-sac. Dem�, dissabte, comen�a el serial. No li recoman
la lectura d'un tercer article. I el pot evitar, senzillament, si exerceix les
funcions del c�rrec!
HEM D'ATURAR EL FEIXISME i, amb en Socies o sense, L'ATURAREM! Si �s amb ell
compartirem l'�xit i celebrarem una gens petita vict�ria democr�tica. Si �s sense ell,
pot comen�ar a fer les maletes, perqu� no deixar� la vexaci�, la tortura (s� TORTURA)
i les amenaces contra el meu fill sense resposta. Estigmatitzar� el nom de qui t� la
compet�ncia per corregir la conducta abusiva i no ho fa! Em declar enemic p�blic de
qui mant� l'agravi al meu fill i no li sol�licita desgreuge. O �s que tamb� interpreta
que ser "delegat del govern" porta impl�cita "l'autoritat"? Autoritat ve d'autor. El
respecte no va intr�nsec en el c�rrec. El s'han de guanyar! De moment, Ramon Socias �s
un c�mplice encobridor d'abusos (ni tan sols els vol investigar!). T� l'obligaci� de
castigar-ne els autors (siguin d'on siguin i siguin on siguin!) i t� el deure de
presentar disculpes al meu fill, per l'ultratge patit, en nom del Govern Espanyol a
qui representa. No n'hi ha m�s de fetes! La resta, vuits i nous.
O no veis que aix� no ha fet m�s que comen�ar? Qui ser c�mplice de la il�legalitat i
del genocidi ling��stic?
PS.- Teniu els meus tel�fons d'en�� de dia 5 de juny! El dia abans de la publicaci� de
la carta. D'haver reaccionat com (i quan) tocava, nom�s us hauria demanat una cosa:
entrevistar-vos amb el meu fill i escoltar-lo sense baixar la vista. Per sort vostra,
encara hi sou a temps. No us en donar� massa m�s. Podeu endevinar que quan jo em
manifesti p�blicament no anir� de roman�os com fins ara.
Per certificar-ne la recepci�, tamb� remet el text anterior (amb una carta
personalitzada) als correus personals de dos dels col�laboradors de Ramon Socias:
Ramon Morey i Jordi Bayona. Cap dels dos no ha donat senyals de vida.
11. El mateix dia 10, Pere Sampol, diputat del PSM, formula una proposici� no
de llei al Parlament de les Illes Balears. (s'adjunta en el dossier). Durant aquests
dies a tots els diaris surten anuncis del Consell Insular de Mallorca, en color i a
tota p�gina, on persones m�s o menys conegudes animen la gent a fer sentir la nostra
llengua. La iniciativa �s digne d'elogi (a banda de la credibilitat de les persones
escollides), per� sobresurt una pregunta: qui defensa Antoni Mestre per fer sentir la
llengua? el Consell Insular, institucionalment, no hauria de manifestar el seu suport
immediat?
12. Continuen arribant correus de solidaritat. Divendres, dia 11, ja han
superat els primers 1.000 (mil!). Tot s�n de condemna dels fets i de suport i coratge
per Antoni Mestre. L'escriptora Ant�nia Vicens aporta noves d'un cas similar. Avui, ja
en tenim un total de nou de documentats, tot i que la majoria de les v�ctimes mostren
una manifesta oposici� a denunciar els fets. Nom�s un jove va informar dels abusos.
Entre els correus n'hi ha molts d'una gran for�a emotiva i d'altres d'una gran bellesa
liter�ria. Potser el m�s impactant �s el que signen dues psic�logues barcelonines,
especialistes en ter�pia contra la por, treballadores de suport a dones maltractades.
Expliquen que la reacci� normal de Toni, en veure que l'esperaven sis gu�rdies civils
a l'aeroport de Palma (despr�s d'haver estat vexat, torturat, amena�at i denunciat per
la gu�rdia civil de Barcelona), havia d'haver estat: arrancar a c�rrer cap una altra
porta. Qualifiquen l'acci� de la gu�rdia civil com a clarament "premeditada" (la
tristament famosa "llei de fugues") i amb sospites greus "d'intent d'assassinat!". Els
fets de Palma s�n m�s greus que els de Barcelona! Aquesta afirmaci� �s amplament
majorit�ria. Els fets de Barcelona s'imputen m�s a un comportament feixista
individual, mentre que els de Palma apunten a una actuaci� premeditada de la Gu�rdia
Civil; una "operaci� militar".
13. Les aportacions, idees, suggeriments van arribant a les totes. Algunes
d'elles s�n ben realitzables i efectives. Entre d'altres:
� El col�lectiu Ara i Sempre (per iniciativa de Jaume Escales) comen�a una
campanya d'enviament de fax de protesta als Delegats del Govern espanyol a les Balears
i a Catalunya.
� La UIB �s empaperinada amb cartells realitzats per la CAL i la CEPC. M�s
cartells similars apareixen a Barcelona elaborats per diversos col�lectius.
� Cada vegada que es produeixi una agressi� contra els drets ling��stics,
concentraci� immediata. Si es tracta d'una empresa privada, davant la seu central de
l'entitat. Si es tracta d'un ens p�blic, davant de la Delegaci� de Govern.
� Concert amb Els Pets, Mesclat, Miquel Pujad�, Biel Majoral, Matr�s...
� Edici� d'un llibre amb "1.000 correus per la llibertat", amb els primers mil
correus de solidaritat rebuts. Aquesta idea agafa m�s cos amb l'edici� d'un CD amb els
correus, els retalls de premsa, articles d'opini�, enregistraments radiof�nics,
aportacions musicals...
� Recollida de signatures de condemna dels fets, d'exig�ncia de depuraci� de
responsabilitats i, transcorregut un temps prudencial de 30 dies, reclamar la dimissi�
de Ramon Socias.
� Encadenament col�lectiu en un lloc i una data del mes de juliol que es
notificar� amb hores d'antelaci� a les persones interessades.
� Altres accions sorpresa.
14. Dia 16, Miquel Bofill i Abell�, senador del Grup Parlamentari de l'Entesa
Catalana de Progr�s, a l'empara del que disposen els articles 160 i 169 del Reglament,
formula al Govern la seg�ent pregunta, per a la qual desitja obtenir resposta per
escrit: �Quines investigacions ha realitzat el govern per aclarir les circumst�ncies
de la conculcaci� del dret a l'�s del catal� i el tracte vexatori causats per un grup
de membres de la Gu�rdia Civil a un jove estudiant mallorqu�, Antoni Mestre, el dijous
3 de juny de 2004, a les 17.40 a l'aeroport de Barcelona, i la intimidaci� practicada
per un altre grup de sis gu�rdies en el moment de l'arribada del jove a l'aeroport de
Palma de Mallorca?, fets denunciats pel seu pare en una carta oberta al delegat del
Govern i que descriu en aquests termes: "(.) acaba de passar l'arc detector de metall.
Quan arreplega les coses i enfila cap a la porta d'embarcament, un gu�rdia civil el
crida li demana el document d'identitat i, a la vista de la gent, li fa buidar la
motxilla i agafa un inhalador. Sempre tutejant-lo, demana qu� �s i el jove respon "un
medicament contra l'al�rgia". El gu�rdia replica enfadat: �No te entiendo! �Por
respeto a la autoridad, �h�blame en espa�ol! �Qu� es esto? El jove repeteix la
resposta i el gu�rdia es posa a mil: Pues �preparate!, agafa el jove i el fa entrar a
un quartet: �a dentro! Amb la m� a la pistola comen�a a donar-li ordres: �Desatate los
zapatos! �Quitate los calcetines. �Giralos al reves! �Vuelve a pon�rtelos! (el jove
obeeix totes les instruccions sense replicar). Si uno es vasco o valenciano yo lo
respeto, pero tenemos que entendernos todos y vosotros lo haceis por cojones. �Por
cojones! �M�rchate! Quan el jove arriba a la porta, diu "ad�u!" i es produeix una nova
encalentida. �Ven aqu�! As� que con chuler�as? �Carnet de identidad! El gu�rdia obri
la porta i demana refor�os. Entren dos gu�rdies m�s. El primer apunta les dades del
jove: Ser�s denunciado por falta de consideracion a la autoridad. El jove li deman� el
seu n�mero d'identificaci� i la resposta va ser: Como que no te entiendo, no te la
dar�. Quan el jove ja �s a punt de perdre l'avi� li diuen de males maneres que
parteixi. Quan arriba a l'aeroport de Palma es troba amb sis gu�rdies civils
palplantats que l'esperen "en pantalla". Una gu�rdia (�nica dona del grup) l'aborda i
li requereix el Document d'Identitat per fer "comprovacions". Durant l'espera, el
jove, avisa sa mare amb el m�bil que ja ha arribat. Quan veuen que parla per tel�fon
(casualitat?) li tornen el carnet i li diuen que pot marxar." �Quines mesures
cautelars ha adoptat o compta adoptar el Govern en relaci� amb els gu�rdies objecte
d'aquesta den�ncia i quines previsions t� pel que fa a depurar responsabilitats?
�Quines mesures compta adoptar el govern perqu� no es repeteixin per part d'agents de
l'autoritat de l'Estat conductes com les denunciades?
15. Dia 17, el Delegat del Govern espanyol a Catalunya respon a les persones
que li varen remetre el fax dels amics d'Ara i Sempre: Benvolgut Sr., He rebut el
vostre escrit relatiu a la not�cia apareguda en el Diari de Balears. Respecte del
mateix assumpte, tamb� m'ha adre�at un escrit el Delegat del Govern a les Iles
Balears, per posar-me en coneixement dels fets. Comparteixo la vostra indignaci�, de
ser certs els fets denunciats, i he demanat als comanaments de la Guardia Civil que em
preparin un informe al respecte, amb la finalitat d'adoptar les mesures que
s'escaiguin. Agraeixo la vostra col�laboraci�, i us saludo cordialment� Joan Rangel i
Tarres, Delegat del Govern.
16. Com que Ramon Socias no d�na senyals de vida, en coher�ncia a la darrera
l�nia del fax enviat dia 10 (amb c�pia als inexistents Ramon Morey i Jordi Bayona),
Bartomeu Mestre concedeix una entrevista a Bartomeu Picornell del DdB. Mestre denuncia
la manca de resposta i analitza la situaci� i les perspectives de futur. Els fets s�n
clars: vulneraci� dels drets ling��stics, profanaci� dels Estatuts d'Autonomia de
Catalunya i de les Illes Balears, incompliment de les Lleis de Normalitzaci�
Ling��stica, conculcaci� de llibertats individuals i privaci� de Drets Civils amb
burla de Drets Fonamentals. Davant d'aix� nom�s hi ha un cam�: Ramon Socias ha
d'actuar en una doble direcci�: excusar-se davant de la v�ctima i depurar
responsabilitats.
17. Dia 21 es remet un correu general d'informaci� actualitzada i de gratitud
als aleshores ja prop de dos mil autors de correus amb un balan� de situaci� al dia i
unes propostes d'actuaci� futures. El correu acaba amb una frase consigna que s'ha
divulgat arreu: ELS ATURAREM!
18. Dia 23, quan han passat 20 dies d'en�� dels fets, el diari Ultima Hora
informa de la voluntat de Ramon Socias d'investigar el cas. Curiosament, el dia abans,
el diputat Fco. Rodr�guez S�nchez (BNG) havia registrat quatre preguntes al Congr�s de
Diputats (vg. Annexos del dossier) en relaci� al caso de un joven que sufri� estas
discriminaciones y maltratos en los aeropuertos de Barcelona y Palma por parte de
agentes de la Guardia Civil en clara violaci�n de los derechos humanos reconocidos
internacionalmente y de la legalidad vigente en el Estado espa�ol. La darrera de les
preguntes �s "Piensa el Gobierno tomar medidas...?"
El mateix dia Ramon Socias contacta telef�nicament amb Bartomeu Mestre i excusa el
retard per haver estat pendent de contrastar la informaci�. Concreten que rebr�
Antoni, dia 5 de juliol, quan aquest hagi acabat els ex�mens i torni de Barcelona.
L'endem�, dia 24, qui telefona �s el Diputat i membre de l'executiva del PSOE Francesc
Antich per assegurar que s'adoptaran mesures per evitar que fets com els descrits
puguin repetir-se i disculpar el retard del posicionament del seu partit.
19. Els articles, les cridades i els correus electr�nics es multipliquen dia a
dia i continuen transmetent mostres de suport. Com que es detecta una creixent demanda
d'accions c�viques, es remet un correu on s'informa de l'entrevista de dia 5 de juliol
entre Ramon Socias i Antoni Mestre. Aquest, a petici� de l'afectat i de la seva
fam�lia, hi anir� acompanyat de l'escriptor Lloren� Capell�. Es convida qui estigui
interessat en rebre una versi� directa de la reuni� a acudir a la porta de la
Delegaci� del Govern i esperar la sortida. S'anuncia igualment que es lliurar� un
dossier informatiu amb material abundant sobre el cas i amb un conjunt de propostes
finals a Ramon Socias.
INTERNET, EINA DE LLIBERTAT
Si �s cert que nom�s la veritat ens pot fer lliures, resulta evident que les
malanomenades "noves tecnologies" juguen a favor de la llibertat. La immediatesa
informativa, juntament amb la facilitat d'establir una connexi� efica� sense estar
sotmesa a criteris editorials ni censures pr�vies, permet que una not�cia s'escampi en
q�esti� d'hores i arribi a un percentatge molt alt de la gent que en pugui estar
implicada o, simplement, interessada. El dia de reflexi� de les darreres eleccions al
Congr�s de Diputats espanyol, de manera gaireb� espont�nia, milers de ciutadanes i
ciutadans s'autoconvocaren davant de les seus del PP i de les Delegacions del Govern
gr�cies als tel�fons m�bils i als correus electr�nics. Aquelles persones exigien la
veritat de la matan�a de l'11-M a Madrid, instrumentalitzada pol�ticament. Vicent
Partal ha escrit un llibre sobre la for�a de la comunicaci� no regulada.
En el cas d'Antoni Mestre, ha passat un fet similar. Dia 30 de juny, Google oferia 84
webs sobre els fets. Si tenim en compte que es varen cometre dia 3 de juny i no es
divulgaren fins dia 6, constatarem com la not�cia, en menys d'un mes, s'ha escampat
arreu i encara creix. En els xats als quals hem pogut accedir hi ha milers
d'aportacions. Fent un c�lcul damunt, damunt, han escrit sobre els fets m�s de 10.000
(deu mil) persones! Aquesta xifra, dona la dimensi� del poder divulgatiu d'Internet.
Entre els comentaris a webs catalanes, nom�s n'hi ha un d'advers (a Rac� Catal� i
redactat en castell�), contra milers de favorables. S'adjunten, com a mostra, alguns
car�tules d'aquestes webs (des de vilaweb, la m�s visitada, fins a la d'un ajuntament
com el d'Alc�dia).
Cas ben diferent �s el del f�rum del diari ABC. Si l'imprimiu, obtindreu 131 p�gines
entre el 10 i el 20 de juny! El debat ("Vejaciones de la Guardia Civil por hablar en
catal�n"), s'obre amb la "Carta oberta". Moltes col�laboracions (majorit�riament en
castell�) delaten ignor�ncia o mala fe. Crida l'atenci� que els participants del f�rum
han ent�s perfectament la carta en catal� i, a continuaci�, justifiquen l'actuaci� de
la gu�rdia civil. El document (s'adjunta al dossier) d�na la dimensi� del fr�gil
nivell de democr�cia i reclama l'actuaci� del Ministeri de Cultura si es vol fer
entendre la Declaraci� Universal dels Drets Humans quan estableix que tothom t� els
drets i les llibertats sense distinci� de ra�a, color, sexe, llengua, religi�, opini�
pol�tica, origen nacional o social, posici� econ�mica, naixement o qualsevol altra
condici�. Espanya pateix un d�ficit greu de cultura democr�tica!
ELS CORREUS REBUTS
Als quatre dies d'haver-se publicat la Carta oberta al Delegat del Govern, sumant els
correus rebuts de quatre adreces electr�niques, hav�em superat el miler de missatges
de solidaritat. A dia d'avui, la xifra �s incalculable, perqu� als rebuts directament,
s'hi han d'afegir els publicats a diverses p�gines web.
La immensa majoria de correus s�n ben lac�nics. M�s del 80% no tenen m�s de dues o
tres l�nies. Fent-ne una descripci� gen�rica hi ha dos blocs importants que podr�em
definir, de manera molt simplista, com a positius i negatius:
- Un primer grup de correus que expressen adhesi�, felicitaci� o solidaritat a
la conducta d'Antoni Mestre (abunden els que agraeixen la den�ncia p�blica dels fets).
N'hi ha centenars amb la frase "Jo tamb� s�c Antoni Mestre" (amb variants com "tots
som Antoni Mestre" o similars). N'hi ha uns quants de felicitaci� a Joan Rangel i
Tarr�s per la resposta.
- Un segon grup de rebuig clar contra l'actitud de la Gu�rdia Civil o (en
percentatge menor) del Delegat del Govern a les Illes Balears. �s bo d'endevinar que,
d'aquests correus, bona part no �s reprodu�ble. No hi ha ni un sol correu de cr�tica a
Antoni Mestre per m�s que m�s d'un q�estioni l'efic�cia.
Pel que fa a l'idioma, dels correus rebuts a les nostres adreces familiars, n'hem
comptat vint-i-sis en castell�, dos en angl�s i un en occit�. La resta, tots, en
catal�. Quant a l'origen, n'hi ha que procedeixen de persones i entitats catalanes
residents a l'estranger, per� la immensa majoria provenen dels Pa�sos Catalans. Hi ha
moltes d'an�cdotes sobre la complicada difusi� de la not�cia mitjan�ant xarxes
constru�des sobre rebots molt curiosos.
Un nombre important de persones sol�liciten protecci� del seu nom o un �s discret de
la informaci� que faciliten. D'aquests no se n'ha volgut posar cap ni un a la mostra
que s'adjunta en el dossier. Per aquest motiu, tot i comptar amb l'autoritzaci�
expressa de centenars de persones que han enviat e-mails, en el dossier nom�s hi
figuren noms de manera excepcional. Per descomptat, les adreces electr�niques (d'acord
amb les lleis de protecci� de dades) no s'han facilitat a ning�.
AGRA�MENTS
Lluny de cap formulisme social, �s de just�cia deixar const�ncia de gratitud per la
quantitat de missatges solidaris, per la qualitat humana que exhalen i la defensa dels
valors que proclamen. S�n milers les mostres de suport que han arribat a Antoni
Mestre. Majorit�riament per e-mail, per� tamb� per correu ordinari, per missatges al
m�bil, per enregistraments al contestador i, per descomptat, de forma personal. �s
imprescindible destacar, en primer lloc, el Diari de Balears, com a primer difusor de
la Carta oberta i com a referent principal de totes les actuacions realitzades
posteriorment.
A continuaci�, �s important esmentar:
� Les reaccions de col�lectius culturals, sindicals i c�vics (Joves de Mallorca
per la Llengua, OCB, Amnistia Internacional, CEPC, UGT, UOB, STEI-i, CAL., Maulets...)
� Les reaccions pol�tiques (ERC, UM, PSM, BNG, PP, PNV, Converg�ncia
Democr�tica i PSOE).
� Les primeres accions (gr�cies Jaume Escales!).
� Les primeres cartes al Director (Antoni Colomer, Jordi Caldentei, ...)
� Els primers articles (Lloren� Capell�, Joan Mir, Tomeu Mart�, Jaume Corbera,
Joan Barcel�, Gabriel Florit, Kika Rodr�guez...)
� Les m�s de cent web catalanes que han col�laborat en la difusi� de la not�cia
� Els m. de c. independents (El Triangle, Flash FM, Punt Informatiu, Udol,
R�dio Catalunya...). Els professionals de la premsa lliure.
� Totes les persones i entitats que, p�blicament o privadament, han brindat
solidaritat, suport, idees, ajuts i propostes.
� Els professionals que han brindat assist�ncia jur�dica o psicol�gica.
� Els familiars i companys m�s directes de feina i d'estudi pel suport
permanent!
Per aix�, als milers de persones que han fet seu aquest cas i han aixecat el cap amb
dignitat per dir clar i llampant: ELS ATURAREM!; a tothom que ha volgut demostrar que
EL NOSTRE POBLE �S M�S MATA DE JONC QUE MAI; a tots i a totes, d'una manera general i
an�nima, per� amb la mirada als ulls i al cor, i revalidant un comprom�s de lluita:
M O L T E S D E G R � C I E S !
NO �S LA PRIMERA VEGADA!
(I) DEFENSAR LA LLENGUA NO �S DELICTE!
L'any 1995 l'Escola Mata de Jonc, capdavantera en l'ensenyament en catal� a Mallorca,
commemor� el seu 20�. aniversari. Com a cloenda dels actes organitzats un nin d'onze
anys va fer la lectura program�tica del fragment de la Cr�nica de Ramon Muntaner que
motiv� el nom del centre escolar. La premsa del moment es va fer ress� d'aquell acte
amb la transcripci� de la bella met�fora, avui m�s vigent que mai: E si negun me
demana: "En Muntaner, quin �s l'eximpli de la mata de jonc?", jo li respon que la mata
del jonc ha aquella for�a que, si tota la mata lligats ab una corda ben forts, et tota
la volets arrencar ensems, dic-vos que deu h�mens, per b� que tiren, no l'arrencaran,
ne encara con gaire m�s s'hi prenguessen, e si en llevats la corda de jonc en jonc la
trencar� tota un fadr� de vuit anys que sol un jonc hi romandr�. Aquell nin d'onze
anys que va fer de lector era Antoni Mestre.
Des d'aleshores, Antoni ha estat una persona coherent amb les conviccions i compromesa
en la defensa dels drets individuals i col�lectius. La defensa de la llengua �s una
part del seu comprom�s c�vic i social exercit incansablement. Aix� ha fet d'ell,
malgrat la joventut, un "vell" lluitador amb una traject�ria presidida per la
tenacitat i la const�ncia. No obstant, les seves fondes conviccions mai no l'hi han
fet perdre ni el control ni la serenor. No ha fet mai de la milit�ncia ling��stica
altra cosa que testimoni i comprom�s per una causa lluita i noble: defensar la terra.
Per no fer-ne una descripci� excessivament apolog�tica ni hagiogr�fica (tanmateix ell
rebutja tot aquest apartat), s'adjunta al dossier una mostra de les seves activitats
de l'any 2000: des de l'actuaci�, tocant el violoncel amb el grup Miotragus a les
Festes de Sant Sebasti� de Palma, fins a la seva funci� de portaveu de secund�ria del
BEI (posteriorment CEPC), el sindicat estudiantil majoritari a les Balears. En aquesta
tasca de representaci� sindical, Antoni Mestre va liderar algunes de les accions
estudiantils de l'any 2000 i va ser, juntament amb una companya, l'interlocutor davant
del President del Govern de les Illes Balears, el Molt Honorable senyor Francesc
Antich, el mes d'abril de 2000.
(II) UN PRECEDENT MOLT SOSPIT�S
Justament tres mesos despr�s d'aquella entrevista amb Francesc Antich, Antoni Mestre
va ser detingut el juliol de 2000 al Moll de Palma amb altres dinou persones al retorn
d'un campament de les joventuts d'Esquerra Republicana. Un dels motius al�legats per
la Policia (i recollit per la premsa, segons es pot veure al dossier) va ser l'�s del
catal�. De la viol�ncia de la Policia (insults, amenaces i agressions incloses) en
varen ser testimoni directe els pares dels joves que havien anat a recollir els fills
al Moll. Dos fot�grafs (un del Diari de Balears i l'altre del Diario de Mallorca)
avisats pels pares encara varen ser a temps de recollir algunes de les agressions
policials.
Aquells fets tan greus, desembocaren en una convocat�ria improvisada davant Delegaci�
del Govern dia 27 de juliol de 2000. L'endem�, el Diari de Balears destacava: Catalina
Cirer es compromet� a rebre els afectats i evitar que la situaci� es repeteixi. La
Delegada del Govern anim� els joves a presentar una den�ncia. Ho feren l'endem� i,
malgrat les evid�ncies dels abusos, ni tan sols es va admetre a tr�mit i es va arxivar
directament. Catalina Cirer va tenir el gest de sortir al carrer i mostrar cara davant
els dos centenars de persones que cridaven "ja n'hi ha prou!". Inform� les persones
assistents que els policies protagonistes dels fets eren "dels que nom�s s�n a
Mallorca a l'estiu quan ve la fam�lia reial" i, amb aix�, volia disculpar les seves
"exig�ncies ling��stiques". Doncs b�, els ciutadans de Mallorca (ni de cap altre
indret del m�n) no tenen uns drets "d'hivern" i uns altres "d'estiu". L'Estatut
d'Autonomia ens confereix el leg�tim �s de la nostra llengua a la nostra comunitat.
Ning�, per tant, pot conculcar aquest dret de cap de les maneres. Els qui venen aqu�
han de rebre informaci� sobre els drets ling��stics i, per descomptat, mai no poden
faltar al respecte a cap ciutad�! Si ho fan, han de ser sancionats d'immediat.
D'aquells fets de juliol de 2000, brollen algunes preguntes que posen en q�esti� si
ens trobam, plenament i sense restriccions, dins d'un vertader Estat de Dret? La
persecuci� contra uns joves que tornen d'un campament d'un col�lectiu pol�tic �s
democr�cia? Vivim en r�gim de llibertat vigilada? Hi ha llistes negres? Existeixen
fitxes policials? Endevinam la resposta oficial, per� la podem creure quan constatam
que Antoni Mestre ha patit ja tres detencions (les dues darreres en un sol dia) sense
cap motiu? En tornar� a ser v�ctima?
(III) HI HA MOLTS M�S CASOS
A molts dels correus rebuts es fa esment a situacions molt similars patides per la
ciutadania. Resulta interessant observar que, tot i que la majoria d'e-mails s�n de
persones del Principat de Catalunya, TOTES les que asseguren haver patit fets
semblants (o haver conegut alg� que ho ha patit) s�n de les Illes Balears (m�s de
trenta casos a Mallorca i 1 a Eivissa). El fet que el Principat de Catalunya disposi
de policia auton�mica potser �s determinant en la no exist�ncia de conflictes (almenys
en el camp ling��stic).
No tothom vol mostrar cara. Algunes de les persones que expliquen la situaci� patida
fan constar que "no volen problemes". Tres joves mallorquins, diuen que si no ho han
fet p�blic �s per la prohibici� expressa dels seus pares. L'escriptora Ant�nia Vicens
reconeix no haver pogut conv�ncer un jove d'Eivissa per fer p�blic l'ab�s que va patir
a l'aeroport de Barcelona. Malgrat el silenci d'aquestes persones, com a complement a
les dades recollides per Joves de Mallorca per la Llengua el mes de desembre de 2003,
podem aportar a tall d'exemple alguns noms de persones amb prou rellev�ncia p�blica,
com a demostraci� de les moltes de situacions que mai no s'han denunciat:
� MS de Llucmajor ens ha explicat que uns gu�rdies civils de tr�nsit no li
permeteren parlar en catal� amb un imperatiu ben curi�s: "�No me hables en tomeu!" (Ja
no caldr� discutir pel nom de l'idioma!)
� Ramon Bassa, Cap del Servei Ling��stic de la UIB, dia 20 de mar� va ser
increpat per la Gu�rdia Civil a l'aeroport per parlar en catal� quan, despr�s de
passar el control, recollia les seves pertinences. Est� disposat a entrevistar-se amb
Ramon Socias per explicar el cas amb tot detall.
� FB va ser privat de parlar en catal� per la Gu�rdia Civil de tr�nsit.
� AVB va ser increpat amb exig�ncies de parlar en castell�.
� AP d'Andratx va ser multada per la Gu�rdia Civil per parlar catal�. L'excusa
va ser un adhesiu CAT al seu cotxe. Posteriorment, per intervenci� directa de Javier
Corominas i per evitar problemes va transigir en no denunciar els fets si se li
retirava la multa.
Hi ha moltes altres situacions calcades o similars a la patida per Antoni Mestre. En
els seg�ents fulls, en transcrivim una narrada pels seus involuntaris protagonistes.
(IV) UN EXEMPLE CONCRET
Informe dels incidents amb la Gu�rdia Civil als aeroports
del Prat i de Son Sant Joan el dia 12 de setembre de 2003.
N'Edgard Ginard i Mateu, amb NIF: 43172209-j, nombre de tel�fon 675439490, direcci�
C/ dels Oms 33, 2n 07003 Ciutat de Mallorca (Illes Balears); En Joan Buades i Mir amb
NIF: 43147855-q, nombre de tel�fon 655238408, direcci� C/Ramon Berenguer III 3, 2n B
07003 Ciutat de Mallorca (Illes Balears) i En Miquel Noguerol i Cresp�, amb NIF:
43185283-t, nombre de tel�fon 679693548, direcci� C/Capit� Vila 14, 4t 2a 07007 Ciutat
de Mallorca (Illes Balears) volen fer saber al Governador Civil de les Illes Balears,
el senyor En Ramon Socias els fets ocorreguts amb la Gu�rdia Civil als aeroports
internacionals del Prat (Barcelona) i de Son Sant Joan (Illes Balears) a dia 12 de
setembre de 2003.
Els incidents comencen a l'aeroport del Prat del Llobregat (Barcelona) on aquestes
tres persones es disposaven a embarcar a l'avi� que els havia de tornar a Mallorca
despr�s d'assistir a la commemoraci� dels fets de l'onze de setembre de 1714 a la
ciutat de Barcelona, esdevinguda l'esmentada data diada nacional del Principat de
Catalunya, on no ve de m�s recordar que moriren molts mallorquins en defensa de les
llibertats del nostre pa�s.
Quan travessaren el detector de metalls, a En Miquel Noguerol l'aturaren i li feren
buidar la bossa de m� que duia, rebostejant-li tot el contingut i alhora fent-li
preguntes inquisitives sobre els objectes que hi duia, com per exemple, preguntant-li
qu� era a��, assenyalant una llanterna, quan es veia clarament que era una llanterna
(que l'agent de la Gu�rdia Civil romp� mentre la manejava), o sobre el contingut
pol�tic d'unes aferratines que portava, com si fos de la seva incumb�ncia (conv�
recordar l'art. 16 CE, que garanteix la llibertat ideol�gica i l'art. 9 CE que
converteix la CE en una norma directament aplicable i vinculant per a tothom).Mentres
tant a N'Edgard Ginard se li demanava la identificaci� i se li comprovaven les dades
sense motiu aparent. Aix� i tot els fets no tindrien major trascend�ncia si no fos
pels que succe�ren seguidament a l'aeroport de Son Sant Joan (Illes Balears).
Quan l'avi� hagu� aterrat i els tres companys es dirigiren a recollir llurs equipatges
es palplantaren davant de la cinta transportadora de maletes tres agents de la Gu�rdia
Civil espanyola que esperaren la mitja hora que es torbaren a apar�ixer els equipatges
dels joves amb actitud intimidat�ria (volem dir bra�os creuats, pit tret, etc.). Quan
hagueren recollit llurs pertin�ncies, els tres agents s'hi atansaren i els feren
identificar altre pic, per a gran sorpresa dels tres amics. Mentres, l'agent que
comprovava les dades els anava llan�ant burles diverses de l'estil de si venien a
passar les vacances aqu�, amb un to certament ir�nic, puix al DI podia veure
perfectament que eren illencs els tres. Tot seguit els acompanyaren a les depend�ncies
de que disposa aquest cos a l'aeroport on els demanaren si portaven qualque casta de
subst�ncia estupefaent o psicotr�pica, cosa que ells tres negaren rotundament. Llavors
els llan�aren amenaces de que seria pitjor si els hi trobaven ells mateixos les
subst�ncies. Com que els joves seguien negant la possessi� dels esmentats productes,
els procediren a escorcollar d'un a un. Estalviarem detalls de l'escorcoll, sols farem
menci� a que els feren despullar totalment, integrament; suposam que per la simbologia
pol�tica. A m�s, els registres foren bastant incoherents: Com s'ent�n, per exemple,
que els fessin despullar completament per� no comprovassin les butxaques dels seus
cal�ons?
Quan els agents veren que realment els joves no duien res a damunt, es comen�aren a
posar nerviosos i l'�nica agent femenina del grup proced� a buidar els seus
equipatges. Aqu� observam una altre neglig�ncia, puix escorcollaren l'equipatge de dos
dels joves (els que el duen m�s lleuger) i ni obriren la bossa de viatge d'En Joan
Buades (la m�s pesada). Observaren el material de caire pol�tic (camisetes,
panflets,etc.) que hi duien (vulneraci� directa de l'art. 16.1 CE), i, despr�s
d'haver-lo examinat, passaren per l'escaner el necesser de bany de N'Edgard Ginard en
un darrer intent de trobar qualque prova acusat�ria. Remarcam la contradicci� de ser
tan minuciosos amb un i ni obrir la bossa d'un altre. Mentre aix� passava, se li
negava el pas a la mare d'En Joan Buades, que s'havia acostat per mirar que podia
estar passant en constatar el retard en la sortida de llur fill i els seus dos amics.
Per tot aix�, hem considerat pertinent posar aquests fets en coneixement del
Governador Civil, el senyor En Ramon Socias.
Atentament,
Edgard Ginard i Mateu
Miquel Noguerol i Cresp�
Joan Buades i Mir
Ciutat de Mallorca, a 2 de juliol de 2004-07-04
Nemo me impune lacessit
PROPOSTES AL DELEGAT DEL GOVERN
La Carta Oberta, publicada dia 6 de juny, acabava reclamant, amb exig�ncia
democr�tica, fets i no paraules. No necessitam comprensi�, ni solidaritat, ni
declaracions verbalistes. Necessitam remeis! Volem solucions! Exigim una actuaci�
valenta, clara i decidida per defensar els drets dels ciutadans. Per aix�, Antoni
Mestre i Ramos, s'adre�a al Delegat del Govern espanyol a les illes Balear i
SOL�LICITA
1. Que es comprometi p�blicament a ordenar als Caps de la Policia que dictin
les instruccions necess�ries als seus subordinats perqu�, sota cap circumst�ncia,
malmenin el respecte degut a les persones.
2. Que instrueixi mesures efectives i, en exercici responsable de les seves
compet�ncies, ordeni p�blicament als Caps de la Policia que adverteixin a tots els
seus subordinats que la conculcaci� de drets a qualsevol ciutad� provocar� la
immediata obertura d'expedients disciplinaris. I si, com �s aquest cas, s'ha vulnerat
la legislaci�, quant als drets ling��stics, que s'apliqui la Llei a qui la profana amb
les sancions que resultin procedents.
3. Que proclami p�blicament el dret dels ciutadans de la comunitat de la seva
jurisdicci� a l'�s lliure i voluntari de la llengua catalana amb l'Administraci� i amb
els seus funcionaris, sense cap tipus de limitaci�.
4. Que, en el cas que es repet�s qualque actuaci� similar als fets comentats en
aquest document, es comprometi a la destituci� fulminant dels Caps responsables dels
fets o a dimitir el c�rrec.
Com a aportaci� personal, Antoni Mestre s'ofereix, de franc i en r�gim de voluntariat,
per explicar davant qui calgui el sentit de la Declaraci� Universal dels Drets Humans
i altres aspectes b�sics, relacionats amb la defensa a ultran�a de l'exercici c�vic de
les llibertats.
De tots aquests punts, Antoni Mestre no en vol ni n'espera resposta privada, sin�
p�blica perqu� el cas �s p�blicament conegut i perqu� no afecta a un ciutad�, sin� a
la dignitat de tot el nostre poble.
____________________________________
L'agenda d'actes publicats a la llista d'Ara i Sempre �s, des del 19 de juny de 2004,
al domini http://araisempre.org
_______________________________________
Per enviar correus a la llista: [EMAIL PROTECTED]
Per a subscriure's, donar-se de baixa...
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
Plana web i agenda: http://www.araisempre.org
