LLISTA ARA I SEMPRE - AIS _________________________ No em parlis en la teva llengua, que m'ofens (per V�ctor Alexandre) Dimarts, 6 de juliol de 2004 a les 11:57 Informa: V�ctor Alexandre Editorial "Si un diputat basc parla en �uskar en els debats, quin debat hi haur�?", es preguntava Eduardo Zaplana, portaveu del grup popular al Congr�s. "El sentit com� ens diu", insistia, "que si tots parlem una llengua, que �s la que ens uneix, cal utilitzar aquesta llengua". Zaplana, �s clar, es referia a la decisi� dels diputats i senadors d'ERC de parlar en catal� en les seves intervencions al Congr�s i al Senat. L'argumentaci� �s tan rid�cula que faria riure si el tema no fos tan seri�s. Perqu�, en quina llengua parlen els diputats al Parlament europeu, comen�ant per Jaime Mayor Oreja i Jos�/Josep Borrell? Com �s que, existint l'angl�s com a idioma com�, els diputats europeus no l'utilitzen en els debats? Doncs per la senzilla ra� que una cosa �s la llengua de comunicaci� personal entre ells i una altra la justa representaci� de totes les lleng�es de la Uni� en les sessions oficials. Vull dir que independentment de la llengua en qu� es comuniquin un alemany i un itali� als passadissos de la cambra, ser� en alemany i en itali�, respectivament, que es parlaran des de l'esc�.
La t�cnica, que sempre ha evolucionat molt m�s r�pidament que el nacionalisme espanyol, fa temps que va inventar una cosa coneguda com a traducci� simult�nia. Gr�cies a ella, per mitj� d'uns senzills auriculars, un grec pot respondre la pregunta d'un malt�s i un malt�s pot fer el mateix davant la interpel.laci� d'un dan�s. I aix� �s aix� perqu� aquestes persones, en les sessions parlament�ries, no parlen en nom seu sin� en el dels seus pa�sos i son els seus drets el que all� exerceixen. �s una q�esti� de principi: Si tota uni� es fonamenta en el respecte a la difer�ncia, quina mena d'uni� �s aquella que no respecta la llengua d'un dels integrants? Quan el senyor Zaplana defineix la llengua espanyola com "la que nos une", cau en un parany sem�ntic que revela el subconscient col.lectiu espanyol. I �s que el discurs de la suposada espanyolitat dels Pa�sos Catalans nom�s s'aguanta pels privilegis de qu� gaudeix la llengua espanyola a casa nostra. Aqu� s'acaba tot. �s, per tant, per raons de for�a que els espanyols exerceixen el privilegi de no parlar cap altra llengua que la seva entre catalans mentre que els catalans tenim estigmatitzat l'�s de la pr�pia entre espanyols. Alejo/Aleix Vidal Quadras ho expressava clarament no fa gaire: "No s'ha d'ofendre Espanya parlant catal� al Congr�s:" Doncs b�, mentre es mantingui l'annexi� dels Pa�sos Catalans a Espanya, �s evident que �s en la nostra llengua que ens hem d'expressar a les Corts i al Senat. No importa que hom ens acusi de provocaci�. Nom�s alg� profundament reaccionari pot sentir-se provocat per una cosa tan natural. Al capdavall d'aix� es tracta, de posar-los en evid�ncia utilitzant els seus propis arguments. Si els catalans "som" espanyols i Espanya �s el "nostre" pa�s, com �s possible que no puguem expressar-nos en catal� en unes institucions que s�n tan nostres com seves? Al final, el que queda al descobert �s que el problema no �s ling��stic sin� f�bic. Perqu� no �s que no entenguin el catal� -abans se'ls facilita la traducci� escrita del text-, �s que no el suporten. Per aix� he trobat ing�nues les esperances dipositades en els socialistes a l'hora de defensar l'oficialitat del catal� a Europa. Amb quina convicci� ha de defensar la llengua catalana alg� que la menysprea fins al punt de prohibir- la? L'oficialitat del catal� a Europa no ser� mai "gr�cies" a Espanya sin� "malgrat" Espanya. Per aix� cal perseverar en l'estrat�gia de parlar en catal� a les institucions de l'Estat; cal ofendre'ls -si �s aix� com ho viuen-, irritar-los i exasperar-los fins a l'infinit. Cada nova prohibici� o amonestaci� �s una prova de la nostra fermesa i del seu totalitarisme. En aquest sentit, haur�em de preguntar al president del senat, Javier Rojo, a qu� es refereix quan diu que despr�s de 25 anys de la creaci� de l'Estat de les autonomies, hi ha prou mecanismes per demostrar que es parla i s'estima una llengua. La veritat �s que cal una gran dosi de cinisme per dir una cosa aix�, de cinisme i d'ignor�ncia. Nom�s un ignorant pot pensar que els catalans parlem catal� no pas perqu� sigui la nostra llengua sin� per demostrar que l'estimem. Els espanyols, en tot cas, sempre han tingut una manera molt m�s particular de demostrar l'amor que senten per la seva, i �s imposant-la a aquells que en tenen una altra de pr�pia. Per aix�, quan els presidents de les Corts i del Senat exigeixin que els nostres representants s'atenguin al reglament en mat�ria ling��stica, cal recordar-los dues coses: que el reglament no diu res de l'obligaci� de parlar espanyol i que el dret a usar la llengua pr�pia al propi pa�s �s un dret hum� fonamental i que aquest principi est� per damunt dels reglaments i de la Constituci� espanyola. Espanya va ratificar en el seu dia la Declaraci� Universal de Drets Humans, que t� un rang superior a totes les lleis, normes i reglaments interns estatals, cosa que significa que �s un error sol.licitar la possibilitat d'expressar-se en catal�. Un dret que s'ha de sol.licitar no �s un dret �s un privilegi i, at�s que a Espanya nom�s els espanyols tenen drets, �s d'agrair que reconeguin, encara que sigui de manera tan poc amable, que els catalans som senzillament aix�: catalans. V�ctor Alexandre. (Barcelona, 1950) �s periodista i escriptor. Ha estat director i presentador de programes a R�dio 4 i corresponsal a Alemanya del diari AVUI, el setmanari El Temps i la Cadena SER. Premi Recull de periodisme, 1996, tamb� ha presentat un programa sobre cinema a TVE-Catalunya i �s autor de diverses obres de ficci� escrites per a la r�dio. Des del 1990 �s una de les veus m�s carism�tiques de Televisi� de Catalunya com a narrador de documentals sobre la natura. �s autor dels llibres Jo no s�c espanyol (1999) (8 edicions i 25.000 exemplars venuts, i tradu�t recentment a l'espanyol), Despullant Espanya (2001), Despullats (2003), amb Joel Joan, i ha participat en el llibre col�lectiu L'autoestima dels catalans (2003). L'any passat tamb� va escriure Senyor President: carta oberta (2003), una carta oberta a un hipot�tic president dels Pa�sos Catalans. ____________________________________ L'agenda d'actes publicats a la llista d'Ara i Sempre �s, des del 19 de juny de 2004, al domini http://araisempre.org _______________________________________ Per enviar correus a la llista: [EMAIL PROTECTED] Per a subscriure's, donar-se de baixa... http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org Plana web i agenda: http://www.araisempre.org
