LLISTA ARA I SEMPRE - AIS _________________________
*Article que properament sortir� publicat a l'anuari del peri�dic l'accent
Ofensiva conservadora i crisi del progressisme a les illes Balears i Piti�ses.
Maulets � Assemblea de Mallorca
Desembre 2004
Ens trobem davant una realitat nova per� ja coneguda. El retorn del PP a les institucions auton�miques ha trencat el par�ntesi del Pacte de Progr�s. Un par�ntesi aconseguit amb la il�lusi� col�lectiva de fer un gir rotund en les pol�tiques territorials i culturals anteriors, que no es va fer realitat. Aviat, els partits de l'esquerra tradicional patiren tant la seva inexperi�ncia de govern com la reacci� conservadora que s'inici� el dia despr�s de les eleccions. El govern en minoria de PSOE, PSM i EU-Verds compt� nom�s inicialment amb el suport condicionant de la Uni� Mallorquina, i s'hagu� d'enfrontar a l'obstruccionisme del govern de Madrid (amb l'expresident Jaume Matas com a �nic ministre de Medi Ambient que s'ha posicionat mai contra els parcs naturals). Cal destacar tamb� el paper jugat per l'important lobby hoteler en l'agressiva campanya contra el Pacte. Davant les m�nimes limitacions que se'ls havien imposat per primera vegada a l'hora de planificar les pol�tiques tur�stiques, els grans empresaris tur�stics s'abocaren a un atac constant contra la conselleria de turisme (s'arrib� al punt d'amena�ar p�blicament de mort al conseller). En aquest context, les pol�tiques que havia abanderat el progressisme no varen arribar mai a fer-se realitat. En les seg�ents eleccions (maig 2003), el PP aconsegu� satanitzar les idees que te�ricament representaven les forces del Pacte, presentant-les com les responsables de la crisi econ�mica. L'�xit del bloc conservador fou rotund (no es debilitaren les seves xarxes clientelars) i la debilitat del bloc progressista comport� el desenc�s dels seus votants. En definitiva, el PP reocup� el govern auton�mic, mentre els partits del Pacte es submergiren en una profunda crisi interna que els allunyava del poder.
Una vegada reinstal�lat en el Consolat de Mar, el PP ha esborrat del mapa els t�mids intents de canvi de l'anterior govern. A la vegada, ha accentuat la seva agressivitat, organitzant i implementant una campanya sistem�tica contra dos dels elements que ens defineixen com a poble: el territori i la llengua catalana. Les bones relacions personals entre Jaume Matas i Eduard Zaplana s'han materialitzat en la pol�tica balear amb l'aplicaci� del model del murci� a l'arxip�lag.
El territori ha rebut una nova capa de ciment i asfalt, que ha engreixat les butxaques conservadores. La ja coneguda com a �segona balearitzaci� s'ha materialitzat en diferents projectes i lleis contra el territori. La reducci� dels espais protegits, la permissivitat en la construcci� en zones d'elevat inter�s ecol�gic, noves urbanitzacions, noves infrastructures vi�ries desmesurades (segon cintur� a Palma, autovia Inca � Sa Pobla...), l'ampliaci� de l'aeroport de Son Sant Joan, m�s forns incineradors de residus, quatre noves dessaladores... en s�n l'exemple m�s visible. L'ideari del bloc conservador (PP-UM) en pol�tica territorial ha quedat ben clar: el desenvolupament desmesurat i insostenible i la submissi� del territori a les lleis predadores de l'especulaci�. En aquest sentit, la conseq��ncia d'aquest proc�s no �s sin� una progressiva urbanitzaci� del limitat territori insular que suposar� l'eliminaci� dels referents rurals, tant f�sics com culturals, dels habitants de l'arxip�lag.
El segon objectiu del PP ha estat la llengua catalana. Els conservadors han reinventat la falsa pol�l�mica de la llengua, seguint el model zaplanista. Les acusacions de �catalanistes� contra mestres, professors, pares i alumnes, han anat seguides d'agressives declaracions d'intencions amb l'objectiu de convertir la llegua en el centre d'una batalla pol�tica. Defensant mesures impossibles, com qu� els pares i mares puguin triar la llengua d'ensenyament per als seus fills, la dreta ha plantejat un �apartheid� per a les aules de les illes Balears: la segregaci� de l'alumnat segons la llengua d'escolaritzaci�. Paral�lelament, s'han realitzat campanyes per a desprestigiar l'�s del catal�: s'han rebaixat els nivells de coneixement exigits als funcionaris, s'est� regalant el nivell C de la Junta Avaluadora de Catal� (feta desapar�ixer quan es rebel�l�), s'han retallat els pressupostos per a la Normalitzaci� Ling��stica. Mentrestant, s'afavoria la proliferaci� del gonellisme (directament relacionat amb moviments de l'extrema dreta espanyola). Aix�, emmascarats darrera la careta de la defensa de les modalitats dialectals, l'aposta conservadora ha anat encaminada a minar l'encara resistent consci�ncia nacional catalana a l'arxip�lag. La batalla de la llengua ha servit per a criminalitzar i presentar com a �radicals� aquelles entitats i sectors socials que habitualment havien manifestat la seva catalanitat sense complexos.
El punt de mira de l'espanyolisme s'ha situat tamb� sobre els mitjans de comunicaci�. El projecte defensat pel PP s'ha centrat en la creaci� d'un teixit comunicacional absolutament af� i obedient. En aquest sentit, el tancament de SomR�dio (emissora que emetia exclusivament en catal�) n'ha estat la primera passa, i ha anat acompanyada de l'anunci de creaci� d'IB3, una televisi� auton�mica biling�e que emetr� sobre les freq��ncies que ara ocupen TV3, Canal 9, Canal 33 i Punt 2. Aquesta nova cadena estar� controlada per personatges propers al PP (antics caps de premsa del partit ja han desembarcat en el canal auton�mic), a m�s d'altres de dubtosa credibilitat period�stica.
La ingent tasca realitzada pels conservadors contrasta amb la crisi en qu� s'han vist immersos els partits progressistes arrel de la p�rdua de poder. Aix� ha comportat una inefica� oposici� d'aquests a les agressives pol�tiques de l'Executiu auton�mic. Cap dels partits integrants del Pacte ha estat capa� de presentar la batalla pol�tica necess�ria per aturar l'ofensiva destructora i espanyolista del govern del PP. Malgrat tot, la societat civil no ha restat en cap moment aturada, sin� que s'ha organitzat i mobilitzat com mai. Cada agressi� ha rebut resposta, de manera que han aparegut nombroses i diferents plataformes ciutadanes d'oposici� a les mesures plantejades pel Govern. Malgrat la manca de recursos i l'escassa coordinaci� existent entre elles, la implicaci� i el suport d'entitats hist�riques en defensa del territori, com el GOB, ha perm�s que el ress� de les seves activitats fos molt superior al desitjat per l'Executiu del PP. Aix�, la seva for�a ha quedat demostrada en la massiva manifestaci� del passat 14 de febrer, que sota el lema �Qui estima Mallorca no la destrueix� apleg� m�s de 40.000 persones a Ciutat.
La import�ncia d'aquesta reacci� ciutadana la podem mesurar pel nivell de repressi� i criminalitzaci� patides. Accions de protesta no violentes han rebut les multes m�s grans mai posades fins ara per la Delegaci� del Govern espanyol. �s el cas de les milion�ries multes contra els ve�ns de Costitx que s'oposaren a l'autovia Inca � Sa Pobla. El dur tractament medi�tic tamb� ha estat una constant en la pol�tica criminalitzadora contra la ciutadania. Vegem sin� el tractament rebut pels ve�nats del Secar de la Real acusats gaireb� de pertinen�a a banda armada (una de basca, concretament), per haver manifestat sense embuts la seva oposici� a la construcci� d'un macrohospital en les proximitat d'aquest nucli rural i a la segona via de circumval�laci� de Ciutat.
Aquesta conjuntura sociopol�tica local, per�, no es pot separar d'an�lisis m�s globals, tant a nivell nacional com internacional. L'Europa del capital ha escollit els Pa�sos Catalans (i molt concretament les illes Balears i Piti�ses) com la regi� mediterr�nia destinada a acollir les seves terceres edats i on ubicar el taller de reparacions de la seva m� d'obra. I �s en aquest sentit que hem d'entendre les destructores pol�tiques territorials i desnacionalitzadores que estem patint. Se'ns reubica novament en la perif�ria de l'Europa industrialitzada, negant-nos una vegada m�s el dret a decidir lliurement el nostre futur econ�mic, social i pol�tic. El projecte de Constituci� Europea no �s sin� l'expressi� jur�dica que ha de consolidar la submissi� de la ciutadania dels Pa�sos Catalans als interessos de les classes dominants. Per tant, el repte que tenim al davant �s clar. Ens cal articular un moviment de base popular que faci seves les demandes de la societat civil i sigui capa� de presentar-se com una alternativa real tant al bloc conservador com al progressisme desencisant.
_______________________________________ Agenda i plana web: http://www.araisempre.org Per enviar correus a la llista: [email protected] Per a subscriure's, donar-se de baixa... http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
