www.lobbyperlaindependencia.org El passat feixista de don Antonio Alemany
Fotografia: El comandant Jos� Alemany Vich, el pare de don Antonio Alemany, que va participar en la repressi� del 1936 a Mallorca i que es va presentar com a voluntari de la "Divisi�n Azul". Alemany Vich va morir eljuliol de 1943 a R�ssia. Sobre la seva mort hi ha dues versions: una que diu que es va suicidar; una altra diu que va morir accidentalment per un boc� de metralla que provenia de primera l�nia. (Fotografia reprodu�da del llibre de Juan Negreira, "Voluntarios baleares en la Divisi�n Azul y Legi�n Azul 1941 - 1944, Palma 1991). Ahir dissabte,el gran amic de Lopeix pudent, el fatxa don Antonio Alemany Dezcallar, va publicar el seg�ent article titulat "Memoria hist�rica" al diari EL (In)MUNDO. Com ja �s habitual en ell, quan don Antonio acusa alg� no acostuma a donar proves. Nosaltres, en canvi, s� que ho feim. Com a resposta reprodu�m un article de Jaume Sastre datat el 2003 on es destapa el passat feixista i filonazi del botifarra don Antonio. S�bado, 19 de marzo de 2005 Actualizado a las 00:57 EL PUNTO Memoria hist�rica ANTONIO ALEMANY Me part�a de risa el otro d�a con C�sar Vidal poniendo un disco de V�ctor Manuel que era un ditirambo, como nunca hab�a escuchado, a Franco y, que para que no hubiera dudas, comenzaba con un fragmento de discurso con la voz atiplada del propio Franco. O, tambi�n en el programa de C�sar Vidal, recordando que el padre de la ministra Fern�ndez de la Vega era un jerarca del Movimiento. O que la mujer de Zapatero coquete� con Fuerza Nueva y cuyo abuelo fue fusilado por los conmilitones del abuelo de su marido que, a su vez, fue fusilado por los conmilitones del abuelo de Sonsoles. O la camisa azul de Juan Luis Cebri�n y tantos otros que se arrogan ahora el dispensar patentes de dem�cratas. Aqu� tambi�n podr�amos empezar y no acabar. Empezando por el incendiario director adjunto cartagin�s del Balears que saludaba brazo en alto a un antiguo director, o el propio Pedro Serra que ampara y propicia memorias hist�ricas, menos la suya de hombre de Falange y subvencionado por el ministro de Informaci�n y Turismo, Fraga. O el corresponsal de El Pa�s, Andr�s Manresa, que se mete con las familias de los dem�s y obvia que su padre era jefe local del Movimiento de Felanitx. O el editor barbudo de S'Arenal, la revista que ampara a este miserable sujeto que se llama Jaume Sastre, que era monitor del Frente de Juventudes y ortodoxo falangista de pro. Y no sigo con otros pol�ticos y periodistas por caridad y para no incurrir en este cainismo est�pido en el que nos est� embarcando el PSOE, el partido, tras el PCE, de historial menos democr�tico de Espa�a. ANTONIO ALEMANY: UN FRANQUISTA I UN NAZI DEFENSOR DE LA "DIVISI�N AZUL" El periodista i ide�leg del diari foraster d'extrema dreta, El Mundo - El D�a de Baleares, Antonio Alemany Dezcallar (Palma 1939), �s l'autor de la majoria de discursos que fa l'actual president del Govern balear, Jaume Matas, com per exemple el que va llegir al Club Siglo XXI de Madrid dia 10 de desembre de 2003. Alemany, no tan sols se limita a escriure la majoria de discursos i confer�ncies de Matas sin� tamb� d'alguns batles del PP com el de Calvi�, Carlos Delgado Truyols. Per�, �d'on surt Antonio Alemany, quina traject�ria t� el personatge m�s odiat del periodisme mallorqu� que des de l'any 1995 ha marcat des de l'ombra la l�nia ideol�gica del PP a Balears fins a reconvertir-lo en un partit feixista i d'extrema dreta? A continuaci� revelam alguns cap�tols ocults de la vida i miracles d'Antonio Alemany, un periodista fracassat que no va poder acabar els estudis de periodisme a la universitat de Navarra i que �s conegut a Mallorca, sobretot per la gran quantitat de mitjans de comunicaci� (diaris i revistes) que ha esfondrat i que ha duit a fer fallida. PRIMER CAP�TOL: Antonio Alemany, un franquista obt�s i fan�tic. Perqu� tothom es faci una idea del passat feixista d'Alemany, a continuaci� reprodu�m l'article editorial que el 20 de desembre de 1975, l'actual assessor de Jaume Matas, va escriure amb motiu de la mort del dictador Francisco Franco. Aleshores Alemany era el director de Diario de Mallorca i va escriure aquest article que va sortir publicat com a "Editorial" del diari: Las campanas doblan por la muerte del Jefe del estado, Francisco Franco. Las campanas doblan, tambi�n, por el pueblo espa�ol. Un trozo -cuarenta a�os- de Historia de Espa�a ha tocado a su fin. Un trozo -cuarenta a�os- de nuestras vidas se va. Cuarenta a�os de Espa�a, cuarenta a�os de nuestras vidas se apagan para, en el eterno ciclo vida-muerte, alumbrar el nacimiento de una era nueva y distinta. No es hora de balances, sino de balance. Este: Espa�a 1936-1975. De la miseria al desarrollo, del odio fraticida a la convivencia ciudadana, del pa�s agrario al pa�s industrial, de la naci�n arcaica a la naci�n moderna. Espa�a y Franco, Franco y Espa�a. Un pa�s joven y vital que renace de sus propias cenizas y un hombre que consagra toda una vida a la Patria. Francisco Franco ha muerto. Su legado: una Espa�a nueva y dispuesta a asumir su destino y sus responsabilidades. Esta ha sido su vida y su obra: Esa es nuestra vida y nuestra obra. Descanse en paz Francisco Franco Bahamonde, espa�ol de El Ferrol, patriota ilustre, general del Ej�rcito y Jefe del Estado Espa�ol. Que Dios lo acoja en su gloria. SEGON CAP�TOL: Antonio Alemany, el cervell gris que dirigia la repressi� els darrers anys del franquisme. Una caracter�stica de sempre d'Antonio Alemany ha estat la de moure els fils des de l'ombra. Tirar la pedra i amagar la m� ha estat una de les constants de la seva traject�ria, fet que explica l'allau de pseud�nims i de noms falsos (Pep Gonella, Grup Gerric�, Tiresias, P�dua Vich Morell, etc.) rera els quals s'ha amagat per amollar la seva zitz�nia. El que molt�ssima gent ignora �s que durant els �ltims anys del franquisme Alemany va jugar un paper decisiu en la repressi� contra els patriotes i dem�crates mallorquins. L'escriptor Antoni Serra, a la p�g. 57 de Mem�ria Viva. Mallorca des de la mort de Franco fins avui (1975-1995), quan recordava les detencions a la Casa Catalana l'any 1968, va afirmar: "La confer�ncia es titulava Novel.listes frustrats, frustrats per la Guerra Civil. Jo sabia que la policia la suspendria, si no feia "bonda". M'ho havien advertit. Enmig de la confer�ncia surt un provocador, que era n'Oliver, el sogre d'Antoni Alemany, que bota i em comen�a a dir de tot: "capit�n ara�a, esto que dices no lo dir�as fuera...". De sobte, en Ferran, el policia que hi havia crida "conferencia clausurada", i la gent que comen�a a protestar i ell a demanar carnets. (...) Quan hi hagu� la trobada de forces nacionalistes progressistes dels Pa�sos Catalans a Cura, ja al principi del 76, en Carlos de Meer -governador civil- telefon� a n'Antoni Alemany per veure si ens havia d'enviar la for�a, i sup�s que li va dir que no calia. Ho s� perqu� m'ho va contar el propi Alemany". Com acabam de veure, doncs, Alemany tenia fil directe amb el governador civil m�s sinistre del franquisme, Carlos de Meer, el qual li demanava consell sobre com, quan i contra qui dirigir la repressi�. Els informes orals d'Alemany foren determinants perqu� molts patriotes i dem�crates mallorquins acabassin patint repressi�, pres� i tortures als soterranis del Govern civil. TERCER CAP�TOL.- Antonio Alemany, un fatxa de manual partidari de la "dial�ctica de los pu�os y las pistolas". Ja que ha sortit esmentat el sogre d'Antoni Alemany, el militar Miguel Oliver, cal dir que aquest individu, a part de rebentar actes culturals per provocar la intervenci� de la policia franquista, el juliol de 1985 va entrar a sac dins la redacci� d'Ultima Hora i va agredir el periodista Planas Sanamart� per mor d'un article que havia escrit. Dies despr�s, el propi Antonio Alemany, lluny de condemnar l'agressi� va escriure un article on reconeixia que "se adelant� mi suegro" i el va acabar amb unes paraules curulles de viol�ncia on ell mateix afirmava que havia cercat pels carrers de Palma en Jacint Planas per donar-li la pallissa: "Yo no soy violento en el sentido de pegarme con la gente, pero debo reconocer que estos d�as he buscado a Planas para solventar directa y contundentemente estas y otras cuestiones" (De "La Clave" y unos sopapos a Planas, El D�a16 de Baleares, 28.07.1985). �Des de quan un pa�s democr�tic europeu es pot permetre que un tipus d'aquest casta, un senyoret botifarra que es comporta com un aut�ntic pinxo de les SS, arribi a convertir-se en el m�xim assessor d'un president com Jaume Matas? QUART CAP�TOL.- Antonio Alemany, un nazi entusiasta de la Divisi�n Azul. Antonio Alemany Dezcallar, el periodista que escriu els discursos del president Jaume Matas, que braveja d'amistat amb Pedro J. Ram�rez i Eduardo Inda, que t� la barra de presentar-se a si mateix com "un dem�crata de toda la vida" i va pel m�n expedint a tort i a dret carnets de "dem�crata" t� un pasat ocult filonazi que el va portar anys enrere, el 1984, a elogiar i a reivindicar la "Divisi�n Azul", nom donat a la Divisi�n Espa�ola de Voluntarios que va anar a lluitar al front sovi�tic al costat de les tropes hitlerianes des de l'octubre de 1941 a l'octubre de 1943. El cas �s que el pare d'Antonio Alemany, Jos� Alemany Vich, un militar colpista que va participar activament en la repressi� dels anys 1936-39 a Mallorca, l'any 1941 es va allistar voluntari a la Divisi�n Azul i amb el grau de comandant d'estat major se'n va anar a R�ssia a fer costat a les tropes invasores d'Adolf Hitler. El nazi Jos� Alemany Vich va morir al front de Leningrad el juliol de 1943 i all� fou enterrat. Molts d'anys despr�s, el maig de 1984, amb motiu de la primera visita del Rei d'Espanya a la Uni� Sovi�tica, el seu fill Antonio Alemany va escriure un article absolutament demencial i mancat del m�s elemental sentit del que s�n les relacions internacionals en el qual criticava Juan Carlos I, perqu� no havia anat a fer una ofrena floral al cementeri on estan enterrats els falangistes espanyols, i, d'alra banda, assumia la mem�ria de la "Divisi�n Azul": "Pero el Rey -el Rey de Espa�a- no puso ni una flor ni rindi� un homenaje ni pronunci� una sola palabra en recuerdo de los miles de espa�oles que all� reposan. Entre estos muertos est� mi padre y en su nombre y en el nombre de todos los que all� derramaron su sangre elevo una indignada y dolorida protesta por el hecho de que el Rey, el Rey de Espa�a, el Rey de todos los espa�oles, ignorara a miles y miles de compatriotas que nunca m�s volver�n a su patria. Ni la raz�n de Estado, ni la raz�n de la diplomacia justifica este silencio real y ser�a un malnacido que reniega de una biograf�a familiar, que asumo plenamente, si no dijera que este silencio del rey ha constituido uno de los m�s tristes y dolorosos episodios de mi vida" (El gesto que esperaba del Rey, El D�a 16 de Baleares, 16.05.1984). Despr�s de con�ixer els antecedents de la persona que escriu els discursos a Jaume Matas i n'�s el seu principal assessor, cap decisi� de Jaume Matas ja no pot sorprendre ni venir de nou a ning� per molt franquista i nazi que sigui.
http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
