On s�n les proves per anomenar alg� 'Lopeix pudent'? Les meves proves demostren pudor de claveguera per altres bandes. > www.lobbyperlaindependencia.org > > El passat feixista de don Antonio Alemany > > > > > Fotografia: El comandant Jos� Alemany Vich, el pare de don Antonio > Alemany, que va participar en la repressi� del 1936 a Mallorca i que > es va presentar com a voluntari de la "Divisi�n Azul". Alemany Vich > va morir eljuliol de 1943 a R�ssia. Sobre la seva mort hi ha dues > versions: una que diu que es va suicidar; una altra diu que va morir > accidentalment per un boc� de metralla que provenia de primera > l�nia. (Fotografia reprodu�da del llibre de Juan Negreira, "Voluntarios > baleares en la Divisi�n Azul y Legi�n Azul 1941 - 1944, Palma 1991). > > Ahir dissabte,el gran amic de Lopeix pudent, el fatxa don Antonio > Alemany Dezcallar, va publicar el seg�ent article titulat "Memoria > hist�rica" al diari EL (In)MUNDO. Com ja �s habitual en ell, quan don > Antonio acusa alg� no acostuma a donar proves. Nosaltres, en > canvi, s� que ho feim. Com a resposta reprodu�m un article de > Jaume Sastre datat el 2003 on es destapa el passat feixista i > filonazi del botifarra don Antonio. > > > > S�bado, 19 de marzo de 2005 Actualizado a las 00:57 > > > > EL PUNTO > > > > Memoria hist�rica > > > > ANTONIO ALEMANY > > > Me part�a de risa el otro d�a con C�sar Vidal poniendo un disco de > V�ctor Manuel que era un ditirambo, como nunca hab�a escuchado, a > Franco y, que para que no hubiera dudas, comenzaba con un > fragmento de discurso con la voz atiplada del propio Franco. O, > tambi�n en el programa de C�sar Vidal, recordando que el padre de > la ministra Fern�ndez de la Vega era un jerarca del Movimiento. O > que la mujer de Zapatero coquete� con Fuerza Nueva y cuyo abuelo > fue fusilado por los conmilitones del abuelo de su marido que, a su > vez, fue fusilado por los conmilitones del abuelo de Sonsoles. O la > camisa azul de Juan Luis Cebri�n y tantos otros que se arrogan > ahora el dispensar patentes de dem�cratas. > > > > Aqu� tambi�n podr�amos empezar y no acabar. Empezando por el > incendiario director adjunto cartagin�s del Balears que saludaba > brazo en alto a un antiguo director, o el propio Pedro Serra que > ampara y propicia memorias hist�ricas, menos la suya de hombre > de Falange y subvencionado por el ministro de Informaci�n y > Turismo, Fraga. O el corresponsal de El Pa�s, Andr�s Manresa, que > se mete con las familias de los dem�s y obvia que su padre era jefe > local del Movimiento de Felanitx. O el editor barbudo de S'Arenal, la > revista que ampara a este miserable sujeto que se llama Jaume > Sastre, que era monitor del Frente de Juventudes y ortodoxo > falangista de pro. Y no sigo con otros pol�ticos y periodistas por > caridad y para no incurrir en este cainismo est�pido en el que nos > est� embarcando el PSOE, el partido, tras el PCE, de historial menos > democr�tico de Espa�a. > > > > > > > ANTONIO ALEMANY: UN FRANQUISTA I UN NAZI DEFENSOR DE > LA "DIVISI�N AZUL" > > > > El periodista i ide�leg del diari foraster d'extrema dreta, El Mundo - > El D�a de Baleares, Antonio Alemany Dezcallar (Palma 1939), �s > l'autor de la majoria de discursos que fa l'actual president del > Govern balear, Jaume Matas, com per exemple el que va llegir al > Club Siglo XXI de Madrid dia 10 de desembre de 2003. Alemany, no > tan sols se limita a escriure la majoria de discursos i confer�ncies de > Matas sin� tamb� d'alguns batles del PP com el de Calvi�, Carlos > Delgado Truyols. Per�, �d'on surt Antonio Alemany, quina traject�ria > t� el personatge m�s odiat del periodisme mallorqu� que des de > l'any 1995 ha marcat des de l'ombra la l�nia ideol�gica del PP a > Balears fins a reconvertir-lo en un partit feixista i d'extrema dreta? A > continuaci� revelam alguns cap�tols ocults de la vida i miracles > d'Antonio Alemany, un periodista fracassat que no va poder acabar > els estudis de periodisme a la universitat de Navarra i que �s > conegut a Mallorca, sobretot per la gran quantitat de mitjans de > comunicaci� (diaris i revistes) que ha esfondrat i que ha duit a fer > fallida. > > > > > PRIMER CAP�TOL: Antonio Alemany, un franquista obt�s i fan�tic. > Perqu� tothom es faci una idea del passat feixista d'Alemany, a > continuaci� reprodu�m l'article editorial que el 20 de desembre de > 1975, l'actual assessor de Jaume Matas, va escriure amb motiu de > la mort del dictador Francisco Franco. Aleshores Alemany era el > director de Diario de Mallorca i va escriure aquest article que va sortir > publicat com a "Editorial" del diari: Las campanas doblan por la > muerte del Jefe del estado, Francisco Franco. Las campanas doblan, > tambi�n, por el pueblo espa�ol. Un trozo -cuarenta a�os- de > Historia de Espa�a ha tocado a su fin. Un trozo -cuarenta a�os- de > nuestras vidas se va. Cuarenta a�os de Espa�a, cuarenta a�os de > nuestras vidas se apagan para, en el eterno ciclo vida-muerte, > alumbrar el nacimiento de una era nueva y distinta. No es hora de > balances, sino de balance. Este: Espa�a 1936-1975. De la miseria al > desarrollo, del odio fraticida a la convivencia ciudadana, del pa�s > agrario al pa�s industrial, de la naci�n arcaica a la naci�n moderna. > Espa�a y Franco, Franco y Espa�a. Un pa�s joven y vital que renace > de sus propias cenizas y un hombre que consagra toda una vida a > la Patria. Francisco Franco ha muerto. Su legado: una Espa�a nueva > y dispuesta a asumir su destino y sus responsabilidades. Esta ha > sido su vida y su obra: Esa es nuestra vida y nuestra obra. > Descanse en paz Francisco Franco Bahamonde, espa�ol de El Ferrol, > patriota ilustre, general del Ej�rcito y Jefe del Estado Espa�ol. Que > Dios lo acoja en su gloria. > > > SEGON CAP�TOL: Antonio Alemany, el cervell gris que dirigia la > repressi� els darrers anys del franquisme. Una caracter�stica de > sempre d'Antonio Alemany ha estat la de moure els fils des de > l'ombra. Tirar la pedra i amagar la m� ha estat una de les constants > de la seva traject�ria, fet que explica l'allau de pseud�nims i de > noms falsos (Pep Gonella, Grup Gerric�, Tiresias, P�dua Vich Morell, > etc.) rera els quals s'ha amagat per amollar la seva zitz�nia. El que > molt�ssima gent ignora �s que durant els �ltims anys del > franquisme Alemany va jugar un paper decisiu en la repressi� contra > els patriotes i dem�crates mallorquins. L'escriptor Antoni Serra, a la > p�g. 57 de Mem�ria Viva. Mallorca des de la mort de Franco fins > avui (1975-1995), quan recordava les detencions a la Casa > Catalana l'any 1968, va afirmar: "La confer�ncia es titulava > Novel.listes frustrats, frustrats per la Guerra Civil. Jo sabia que la > policia la suspendria, si no feia "bonda". M'ho havien advertit. Enmig > de la confer�ncia surt un provocador, que era n'Oliver, el sogre > d'Antoni Alemany, que bota i em comen�a a dir de tot: "capit�n > ara�a, esto que dices no lo dir�as fuera...". De sobte, en Ferran, el > policia que hi havia crida "conferencia clausurada", i la gent que > comen�a a protestar i ell a demanar carnets. (...) Quan hi hagu� la > trobada de forces nacionalistes progressistes dels Pa�sos Catalans a > Cura, ja al principi del 76, en Carlos de Meer -governador civil- > telefon� a n'Antoni Alemany per veure si ens havia d'enviar la for�a, > i sup�s que li va dir que no calia. Ho s� perqu� m'ho va contar el > propi Alemany". Com acabam de veure, doncs, Alemany tenia fil > directe amb el governador civil m�s sinistre del franquisme, Carlos > de Meer, el qual li demanava consell sobre com, quan i contra qui > dirigir la repressi�. Els informes orals d'Alemany foren determinants > perqu� molts patriotes i dem�crates mallorquins acabassin patint > repressi�, pres� i tortures als soterranis del Govern civil. > > > TERCER CAP�TOL.- Antonio Alemany, un fatxa de manual partidari > de la "dial�ctica de los pu�os y las pistolas". Ja que ha sortit > esmentat el sogre d'Antoni Alemany, el militar Miguel Oliver, cal dir > que aquest individu, a part de rebentar actes culturals per provocar > la intervenci� de la policia franquista, el juliol de 1985 va entrar a > sac dins la redacci� d'Ultima Hora i va agredir el periodista Planas > Sanamart� per mor d'un article que havia escrit. Dies despr�s, el > propi Antonio Alemany, lluny de condemnar l'agressi� va escriure un > article on reconeixia que "se adelant� mi suegro" i el va acabar amb > unes paraules curulles de viol�ncia on ell mateix afirmava que havia > cercat pels carrers de Palma en Jacint Planas per donar-li la > pallissa: "Yo no soy violento en el sentido de pegarme con la gente, > pero debo reconocer que estos d�as he buscado a Planas para > solventar directa y contundentemente estas y otras cuestiones" > (De "La Clave" y unos sopapos a Planas, El D�a16 de Baleares, > 28.07.1985). �Des de quan un pa�s democr�tic europeu es pot > permetre que un tipus d'aquest casta, un senyoret botifarra que es > comporta com un aut�ntic pinxo de les SS, arribi a convertir-se en el > m�xim assessor d'un president com Jaume Matas? > > > QUART CAP�TOL.- Antonio Alemany, un nazi entusiasta de la > Divisi�n Azul. Antonio Alemany Dezcallar, el periodista que escriu els > discursos del president Jaume Matas, que braveja d'amistat amb > Pedro J. Ram�rez i Eduardo Inda, que t� la barra de presentar-se a > si mateix com "un dem�crata de toda la vida" i va pel m�n expedint > a tort i a dret carnets de "dem�crata" t� un pasat ocult filonazi que > el va portar anys enrere, el 1984, a elogiar i a reivindicar la "Divisi�n > Azul", nom donat a la Divisi�n Espa�ola de Voluntarios que va anar > a lluitar al front sovi�tic al costat de les tropes hitlerianes des de > l'octubre de 1941 a l'octubre de 1943. El cas �s que el pare > d'Antonio Alemany, Jos� Alemany Vich, un militar colpista que va > participar activament en la repressi� dels anys 1936-39 a Mallorca, > l'any 1941 es va allistar voluntari a la Divisi�n Azul i amb el grau de > comandant d'estat major se'n va anar a R�ssia a fer costat a les > tropes invasores d'Adolf Hitler. El nazi Jos� Alemany Vich va morir al > front de Leningrad el juliol de 1943 i all� fou enterrat. Molts d'anys > despr�s, el maig de 1984, amb motiu de la primera visita del Rei > d'Espanya a la Uni� Sovi�tica, el seu fill Antonio Alemany va escriure > un article absolutament demencial i mancat del m�s elemental > sentit del que s�n les relacions internacionals en el qual criticava > Juan Carlos I, perqu� no havia anat a fer una ofrena floral al > cementeri on estan enterrats els falangistes espanyols, i, d'alra > banda, assumia la mem�ria de la "Divisi�n Azul": "Pero el Rey -el > Rey de Espa�a- no puso ni una flor ni rindi� un homenaje ni > pronunci� una sola palabra en recuerdo de los miles de espa�oles > que all� reposan. Entre estos muertos est� mi padre y en su nombre > y en el nombre de todos los que all� derramaron su sangre elevo > una indignada y dolorida protesta por el hecho de que el Rey, el > Rey de Espa�a, el Rey de todos los espa�oles, ignorara a miles y > miles de compatriotas que nunca m�s volver�n a su patria. Ni la > raz�n de Estado, ni la raz�n de la diplomacia justifica este silencio > real y ser�a un malnacido que reniega de una biograf�a familiar, que > asumo plenamente, si no dijera que este silencio del rey ha > constituido uno de los m�s tristes y dolorosos episodios de mi vida" > (El gesto que esperaba del Rey, El D�a 16 de Baleares, 16.05.1984). > > > Despr�s de con�ixer els antecedents de la persona que escriu els > discursos a Jaume Matas i n'�s el seu principal assessor, cap decisi� > de Jaume Matas ja no pot sorprendre ni venir de nou a ning� per > molt franquista i nazi que sigui. > > > http://www.araisempre.org > http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
