[EMAIL PROTECTED] primer dispara i despr�s pregunta.

D'entrada, ja mostra el llaut� afirmant "Les meves proves 
demostren pudor de clavaguera per altres bandes"; despr�s, en un 
segon missatge, demana qui �s "en Lopeix pudent". B� doncs, pas 
a contestar-li, amb proves, naturalment!

"Lopeix pudent" �s el col.laborador d'EL (In)MUNDO, Miquel L�pez 
Cresp�. Aix� de "Lopeix" li va posar l'escriptora Ant�nia Vicens en 
una Carta al Director publicada al "Diari de Balears" dia 29 de gener 
de 1999 en la qual denunciava "els manuclejos del doble espia, el 
Sr. L�.peix (sic)...". 

A partir d'aqu�, des del Lobby per la independ�ncia, el mar� de 1999 
hi afegirem l'adjectiu "pudent" si b� tamb� hem emprat el malnom 
de "L�pez pip�" i l'hem equiparat a l'agent secret d'Stalin, Ramon 
Mercader y del R�o, que va assassinar Trotski a cops de xapeta 
l'agost de 1940: "L�pez Cresp�, el Ramon Mercader de l'Estel".

Si [EMAIL PROTECTED] vol que parlem extensament del confident 
i delator que passa informaci� a EL (In)MUNDO per atacar els 
independentistes mallorquins, Lopeix pudent, en podem parlar quan 
i all� on vulgui. Si vol que li expliquen amb tota casta de proves i 
detalls els m�todes habituals emprats per Lopeix per intoxicar, 
organitzar purgues estalinistes, emmerdar, tirar la pedra i amagar la 
m�, insinuar per� no demostrar, amagar-se darrere an�nims, 
pseud�nims i noms falsos, etc. etc. amb molt de gust li passarem 
un ampli dossier 

Jaume Sastre




[EMAIL PROTECTED] va dir:

> Qui �s en 'Lopeix pudent'?
> ---------------------------- Mensaje Original ---------------------------
-
> Asunto: Re: [Ais] on s�n les proves?
> De:     [EMAIL PROTECTED]
> Fecha:  Mon, 21 de Marzo de 2005, 9:43 am
> Para:   [email protected]
> --------------------------------------------------------------------------
> 
> On s�n les proves per anomenar alg� 'Lopeix pudent'?
> Les meves proves demostren pudor de claveguera per altres 
bandes.
> > www.lobbyperlaindependencia.org
> >
> > El passat feixista de don Antonio Alemany
> >
> >
> >
> >
> > Fotografia: El comandant Jos� Alemany Vich, el pare de don 
Antonio
> Alemany, que va participar en la repressi� del 1936 a Mallorca i 
que es
> va presentar com a voluntari de la "Divisi�n Azul". Alemany Vich va
> morir eljuliol de 1943 a R�ssia. Sobre la seva mort hi ha dues 
versions:
> una que diu que es va suicidar; una altra diu que va morir
> accidentalment per un boc� de metralla que provenia de primera
> > l�nia. (Fotografia reprodu�da del llibre de Juan 
Negreira, "Voluntarios
> baleares en la Divisi�n Azul y Legi�n Azul 1941 - 1944, Palma 
1991).
> >
> > Ahir dissabte,el gran amic de Lopeix pudent, el fatxa don 
Antonio
> Alemany Dezcallar, va publicar el seg�ent article titulat "Memoria
> hist�rica" al diari EL (In)MUNDO. Com ja �s habitual en ell, quan 
don
> Antonio acusa alg� no acostuma a donar proves. Nosaltres, en
> > canvi, s� que ho feim. Com a resposta reprodu�m un article de
> > Jaume Sastre datat el 2003 on es destapa el passat feixista i
> > filonazi del botifarra don Antonio.
> >
> >
> >
> > S�bado, 19 de marzo de 2005 Actualizado a las 00:57
> >
> >
> >
> > EL PUNTO
> >
> >
> >
> > Memoria hist�rica
> >
> >
> >
> > ANTONIO ALEMANY
> >
> >
> > Me part�a de risa el otro d�a con C�sar Vidal poniendo un disco 
de
> V�ctor Manuel que era un ditirambo, como nunca hab�a escuchado, 
a Franco
> y, que para que no hubiera dudas, comenzaba con un
> > fragmento de discurso con la voz atiplada del propio Franco. O,
> > tambi�n en el programa de C�sar Vidal, recordando que el 
padre de la
> ministra Fern�ndez de la Vega era un jerarca del Movimiento. O 
que la
> mujer de Zapatero coquete� con Fuerza Nueva y cuyo abuelo fue 
fusilado
> por los conmilitones del abuelo de su marido que, a su vez, fue 
fusilado
> por los conmilitones del abuelo de Sonsoles. O la camisa azul de 
Juan
> Luis Cebri�n y tantos otros que se arrogan
> > ahora el dispensar patentes de dem�cratas.
> >
> >
> >
> > Aqu� tambi�n podr�amos empezar y no acabar. Empezando por 
el
> > incendiario director adjunto cartagin�s del Balears que saludaba 
brazo
> en alto a un antiguo director, o el propio Pedro Serra que ampara y
> propicia memorias hist�ricas, menos la suya de hombre
> > de Falange y subvencionado por el ministro de Informaci�n y
> > Turismo, Fraga. O el corresponsal de El Pa�s, Andr�s Manresa, 
que se
> mete con las familias de los dem�s y obvia que su padre era jefe 
local
> del Movimiento de Felanitx. O el editor barbudo de S'Arenal, la 
revista
> que ampara a este miserable sujeto que se llama Jaume
> > Sastre, que era monitor del Frente de Juventudes y ortodoxo
> > falangista de pro. Y no sigo con otros pol�ticos y periodistas por
> caridad y para no incurrir en este cainismo est�pido en el que nos 
est�
> embarcando el PSOE, el partido, tras el PCE, de historial menos
> democr�tico de Espa�a.
> >
> >
> >
> >
> >
> >
> > ANTONIO ALEMANY: UN FRANQUISTA I UN NAZI DEFENSOR DE
> > LA "DIVISI�N AZUL"
> >
> >
> >
> > El periodista i ide�leg del diari foraster d'extrema dreta, El 
Mundo -
> El D�a de Baleares, Antonio Alemany Dezcallar (Palma 1939), �s
> > l'autor de la majoria de discursos que fa l'actual president del 
Govern
> balear, Jaume Matas, com per exemple el que va llegir al
> > Club Siglo XXI de Madrid dia 10 de desembre de 2003. 
Alemany, no tan
> sols se limita a escriure la majoria de discursos i confer�ncies de
> Matas sin� tamb� d'alguns batles del PP com el de Calvi�, Carlos 
Delgado
> Truyols. Per�, �d'on surt Antonio Alemany, quina traject�ria t� el
> personatge m�s odiat del periodisme mallorqu� que des de
> > l'any 1995 ha marcat des de l'ombra la l�nia ideol�gica del PP a 
Balears
> fins a reconvertir-lo en un partit feixista i d'extrema dreta? A
> continuaci� revelam alguns cap�tols ocults de la vida i miracles
> d'Antonio Alemany, un periodista fracassat que no va poder 
acabar els
> estudis de periodisme a la universitat de Navarra i que �s
> > conegut a Mallorca, sobretot per la gran quantitat de mitjans de
> comunicaci� (diaris i revistes) que ha esfondrat i que ha duit a fer
> fallida.
> >
> >
> >
> >
> > PRIMER CAP�TOL: Antonio Alemany, un franquista obt�s i 
fan�tic.
> > Perqu� tothom es faci una idea del passat feixista d'Alemany, a
> > continuaci� reprodu�m l'article editorial que el 20 de desembre 
de 1975,
> l'actual assessor de Jaume Matas, va escriure amb motiu de la 
mort del
> dictador Francisco Franco. Aleshores Alemany era el
> > director de Diario de Mallorca i va escriure aquest article que va
> sortir publicat com a "Editorial" del diari: Las campanas doblan por 
la
> muerte del Jefe del estado, Francisco Franco. Las campanas 
doblan,
> tambi�n, por el pueblo espa�ol. Un trozo -cuarenta a�os- de
> > Historia de Espa�a ha tocado a su fin. Un trozo -cuarenta a�os- 
de
> nuestras vidas se va. Cuarenta a�os de Espa�a, cuarenta a�os de
> > nuestras vidas se apagan para, en el eterno ciclo vida-muerte,
> > alumbrar el nacimiento de una era nueva y distinta. No es hora 
de
> balances, sino de balance. Este: Espa�a 1936-1975. De la miseria 
al
> desarrollo, del odio fraticida a la convivencia ciudadana, del pa�s
> agrario al pa�s industrial, de la naci�n arcaica a la naci�n moderna.
> Espa�a y Franco, Franco y Espa�a. Un pa�s joven y vital que 
renace de
> sus propias cenizas y un hombre que consagra toda una vida a
> > la Patria. Francisco Franco ha muerto. Su legado: una Espa�a 
nueva y
> dispuesta a asumir su destino y sus responsabilidades. Esta ha 
sido su
> vida y su obra: Esa es nuestra vida y nuestra obra.
> > Descanse en paz Francisco Franco Bahamonde, espa�ol de El 
Ferrol,
> patriota ilustre, general del Ej�rcito y Jefe del Estado Espa�ol. Que
> Dios lo acoja en su gloria.
> >
> >
> > SEGON CAP�TOL: Antonio Alemany, el cervell gris que dirigia la
> > repressi� els darrers anys del franquisme. Una caracter�stica de 
sempre
> d'Antonio Alemany ha estat la de moure els fils des de
> > l'ombra. Tirar la pedra i amagar la m� ha estat una de les 
constants de
> la seva traject�ria, fet que explica l'allau de pseud�nims i de noms
> falsos (Pep Gonella, Grup Gerric�, Tiresias, P�dua Vich Morell, etc.)
> rera els quals s'ha amagat per amollar la seva zitz�nia. El que
> molt�ssima gent ignora �s que durant els �ltims anys del
> > franquisme Alemany va jugar un paper decisiu en la repressi� 
contra els
> patriotes i dem�crates mallorquins. L'escriptor Antoni Serra, a la 
p�g.
> 57 de Mem�ria Viva. Mallorca des de la mort de Franco fins
> > avui (1975-1995), quan recordava les detencions a la Casa
> > Catalana l'any 1968, va afirmar: "La confer�ncia es titulava
> > Novel.listes frustrats, frustrats per la Guerra Civil. Jo sabia que la
> policia la suspendria, si no feia "bonda". M'ho havien advertit. 
Enmig
> de la confer�ncia surt un provocador, que era n'Oliver, el sogre
> d'Antoni Alemany, que bota i em comen�a a dir de tot: "capit�n
> > ara�a, esto que dices no lo dir�as fuera...". De sobte, en Ferran, 
el
> policia que hi havia crida "conferencia clausurada", i la gent que
> comen�a a protestar i ell a demanar carnets. (...) Quan hi hagu� la
> trobada de forces nacionalistes progressistes dels Pa�sos Catalans 
a
> Cura, ja al principi del 76, en Carlos de Meer -governador civil-
> telefon� a n'Antoni Alemany per veure si ens havia d'enviar la 
for�a, i
> sup�s que li va dir que no calia. Ho s� perqu� m'ho va contar el 
propi
> Alemany". Com acabam de veure, doncs, Alemany tenia fil
> > directe amb el governador civil m�s sinistre del franquisme, 
Carlos de
> Meer, el qual li demanava consell sobre com, quan i contra qui 
dirigir
> la repressi�. Els informes orals d'Alemany foren determinants 
perqu�
> molts patriotes i dem�crates mallorquins acabassin patint 
repressi�,
> pres� i tortures als soterranis del Govern civil.
> >
> >
> > TERCER CAP�TOL.- Antonio Alemany, un fatxa de manual 
partidari
> > de la "dial�ctica de los pu�os y las pistolas". Ja que ha sortit
> esmentat el sogre d'Antoni Alemany, el militar Miguel Oliver, cal dir
> que aquest individu, a part de rebentar actes culturals per 
provocar la
> intervenci� de la policia franquista, el juliol de 1985 va entrar a sac
> dins la redacci� d'Ultima Hora i va agredir el periodista Planas
> Sanamart� per mor d'un article que havia escrit. Dies despr�s, el 
propi
> Antonio Alemany, lluny de condemnar l'agressi� va escriure un 
article on
> reconeixia que "se adelant� mi suegro" i el va acabar amb unes 
paraules
> curulles de viol�ncia on ell mateix afirmava que havia cercat pels
> carrers de Palma en Jacint Planas per donar-li la
> > pallissa: "Yo no soy violento en el sentido de pegarme con la 
gente,
> pero debo reconocer que estos d�as he buscado a Planas para
> > solventar directa y contundentemente estas y otras cuestiones"
> > (De "La Clave" y unos sopapos a Planas, El D�a16 de Baleares,
> > 28.07.1985). �Des de quan un pa�s democr�tic europeu es pot
> > permetre que un tipus d'aquest casta, un senyoret botifarra que 
es
> comporta com un aut�ntic pinxo de les SS, arribi a convertir-se en 
el
> m�xim assessor d'un president com Jaume Matas?
> >
> >
> > QUART CAP�TOL.- Antonio Alemany, un nazi entusiasta de la
> > Divisi�n Azul. Antonio Alemany Dezcallar, el periodista que 
escriu els
> discursos del president Jaume Matas, que braveja d'amistat amb
> > Pedro J. Ram�rez i Eduardo Inda, que t� la barra de presentar-
se a si
> mateix com "un dem�crata de toda la vida" i va pel m�n expedint 
a tort i
> a dret carnets de "dem�crata" t� un pasat ocult filonazi que el va
> portar anys enrere, el 1984, a elogiar i a reivindicar la "Divisi�n
> Azul", nom donat a la Divisi�n Espa�ola de Voluntarios que va 
anar a
> lluitar al front sovi�tic al costat de les tropes hitlerianes des de
> l'octubre de 1941 a l'octubre de 1943. El cas �s que el pare
> > d'Antonio Alemany, Jos� Alemany Vich, un militar colpista que va
> participar activament en la repressi� dels anys 1936-39 a Mallorca,
> l'any 1941 es va allistar voluntari a la Divisi�n Azul i amb el grau 
de
> comandant d'estat major se'n va anar a R�ssia a fer costat a les 
tropes
> invasores d'Adolf Hitler. El nazi Jos� Alemany Vich va morir al front 
de
> Leningrad el juliol de 1943 i all� fou enterrat. Molts d'anys 
despr�s,
> el maig de 1984, amb motiu de la primera visita del Rei 
d'Espanya a la
> Uni� Sovi�tica, el seu fill Antonio Alemany va escriure un article
> absolutament demencial i mancat del m�s elemental
> > sentit del que s�n les relacions internacionals en el qual criticava
> Juan Carlos I, perqu� no havia anat a fer una ofrena floral al
> > cementeri on estan enterrats els falangistes espanyols, i, d'alra 
banda,
> assumia la mem�ria de la "Divisi�n Azul": "Pero el Rey -el Rey de
> Espa�a- no puso ni una flor ni rindi� un homenaje ni
> > pronunci� una sola palabra en recuerdo de los miles de 
espa�oles que
> all� reposan. Entre estos muertos est� mi padre y en su nombre y 
en el
> nombre de todos los que all� derramaron su sangre elevo
> > una indignada y dolorida protesta por el hecho de que el Rey, el 
Rey de
> Espa�a, el Rey de todos los espa�oles, ignorara a miles y miles de
> compatriotas que nunca m�s volver�n a su patria. Ni la
> > raz�n de Estado, ni la raz�n de la diplomacia justifica este 
silencio
> real y ser�a un malnacido que reniega de una biograf�a familiar, 
que
> asumo plenamente, si no dijera que este silencio del rey ha
> > constituido uno de los m�s tristes y dolorosos episodios de mi 
vida" (El
> gesto que esperaba del Rey, El D�a 16 de Baleares, 16.05.1984).
> >
> >
> > Despr�s de con�ixer els antecedents de la persona que escriu 
els
> discursos a Jaume Matas i n'�s el seu principal assessor, cap 
decisi� de
> Jaume Matas ja no pot sorprendre ni venir de nou a ning� per
> > molt franquista i nazi que sigui.
> >
> >
> > http://www.araisempre.org
> > http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
> 
> 
> http://www.araisempre.org
> http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
> 
> 



-- 




http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

Responder a