|
Dissabte passat vaig anar a veure a ma mare com
feia una demostraci� de les activitats esportives que ha estat fent tot l'any,
junt amb centenars d'altres joves de 60 i pico d'anys (les activitats
extraescolars de la padrina, com diuen les meves filles). La diada l'organitzava "S'Institut", del Consell de
Mallorca, i l'Ajuntament de Palma, i recollia mostres de les activitats de tots
els centres per a gent gran de Palma.
Primer de tot, l'al�lota que presentava les
actuacions ho feia en castell�, jo esperava alguna mostra del tan lloat
"biling�isme" de les nostres institucions, per� no arribava el torn de la nostra
llengua. Fins que a la fi, ens va tocar, justament quan varen entrar les
televisions i altres medis, precedint a na Cirer, n'Estar�s i altres pol�tics
que tenc el gust de no con�ixer (per cert, varen esser les �niques que
xerraven en catal�). Ara s�, la presentadora va comen�ar a xerrar perfectament
en catal� davant els medis (jo ja pensava que no en sabia). Per� en partir els
pol�tics va tornar a passar-se al castell� i des de llavors ja no
se'n va tornar enrecordar del "biling�isme" (ohhh).
I si aix� no bastava, ara ve el m�s
fort...
Cada actuaci� feia dos o tres exercicis,
devien ser uns set o vuit minuts. Va arribar el torn de les sevillanes, un
exercici d'uns rotlos de gent que feien voltes i despr�s el torn del ball
de bot. Varen comen�ar amb un fandango pollenc�, despr�s se col�locaren en
rotlos per fer una jota, per� l'organitzaci� va donar per acabada la mostra
i els volia fer sortir de la pista.
Com la megafonia era molt dolenta, no vaig poder
esbrinar per qu�, per� la gent de les grades v�rem comen�ar a protestar, a
xiular i a cridar "fora, volem lo nostro" i coses aix�. Hi va haver corregudes
per la pista, gent que xerrava amb gent, la presentadora que deia no s� qu� (no
se l'entenia), fins que a la fi varen consentir en que el ball de bot continu�s
amb el que estava previst. El pol�tic que xerrava en castell�, va explicar
alguna cosa que no se va entendre (aquest pic en catal�) i se va ver la
jota. En acabar, la gent de les grades m�s cremada que un misto, v�rem
demanar "un altre, un altre...", fins que varen repetir una altra jota.
La indignaci� pel tractament de la llengua i la
nostra cultura va ser grossa, per� al manco, la reacci� de la gent els va
fer veure que no estam disposats que en facin el que vulguin.
Miquel �ngel |
http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
