![]() |
MAIL OBERT |
per Francesc Ribera 'Titot' |
Quan les ll�grimes apaguen el foc
31/05/2005
Els patumaires sovint ens demanem qu� �s all� que fa inexplicable la Patum. Moltes vegades ens hem quedat sense paraules, amb la sensaci� de fer curt, explicant La Patum a un prof�. Com �s que el foc de la Guita no crema? D�on surt l�energia per llevar-nos per anar a La Patum de Llu�ment? Perqu� tornem a la Pla�a amb el guix del bra� trencat encara fresc? Perqu� tothom t� tant clar i �s militant de la frontera precisa que separa la follia del respecte? La mort d�en Pep Isanta ens n�ha donat moltes pistes. Per Patum, a Berga, tot �s transforma, perqu� la relaci� entre els berguedans, entre els patumaires, es transforma. Gent, que la resta de l�any ni se saluda, xerren amistosament, s�agafen per fer rotllana a la
Pla�a, fan el got plegats. La mida de la ciutat (15.000 habitants) afavoreix aix� perqu� no tots ens coneixem per� la majoria ens reconeixem. De molta gent amb qui no hem parlat mai, sabem el seu nom; o on treballa; o on viu; o qui s�n els seus pares, germans o fills; o a quin bar sol anar; si �s de la Penya Boletaire o si havia jugat amb el Handbol Berga. Gaireb� tots ens reconeixem i aix� afavoreix aquesta complicitat absoluta amb la festa. Les figures de la Patum, les m�siques i els vestits de les comparses s�n els elements tangibles d�aquesta complicitat i all� que, constantment durant cinc dies, la realimenta. Despr�s de assassinat d�en Pep, dissabte es va decidir suspendre la Patum i diumenge fer-la. I tots ho vem entendre, tot i que dissabte a les deu dels vespre no sab�em qu� fotre a casa, ni diumenge al migdia ten�em ganes d�estar a la Pla�a Sant Pere. I vem fer, per primera vegada en sis-cents anys, Patum per for�a. Les ll�grimes havien apagat el foc. La festa s�havia
trencat per� La Patum continuava. I vem constatar i demostrar per qu� diem que La Patum no �s nom�s una festa. Perqu� vem fer Patum sense fer festa, al contrari, de cruel dol. Patum de cares llargues i gent mirant a terra. Si al�aves els ulls era pitjor, veies les guites caminant sota un estol de crespons negres als balcons i pancartes: �Isanta, mai t�oblidarem�, �Mossos, on �reu?�. La Pla�a plena de gom a gom i cap empenta. Els Turcs i Cavallets no havien guerrejat amb tant espai des de la Batalla de Can Maur�. Quan va acabar l�amic Ramon Busquets em va dir �Mai no hauria pensat arribar a veure mai aix�!� i vem marxar a Cal Blasi -com a �ltima estaci� obligada de la Patum m�s ingrata- a fer un got de barreja amarganta. I a la nit, poca Patum i gens de festa. El barret, el mocador i la camisa ja eren al cubell de la roba bruta. I amb tot no vaig poder estar-me d�anar a darrera hora a la Pla�a a fer els quatre �nics tirabols acordats. A les quatre de la matinada ja era al llit i aix�
des que tenia tretze anys no passava. Dilluns a les vuit del mat� vem anar al Jutjat. Vol�em pressionar la jutgessa perqu� no els deix�s en llibertat. A la tarda vem anar a l�enterrament i despr�s vem tornar als jutjats i vem comprovar una cosa inaudita: encara era Patum, el primer Dilluns de Patum de la hist�ria. La festa s�havia acabat (de fet s�havia acabat divendres a la nit) per� l�esperit de La Patum es mantenia, la companyonia, la complicitat. Ens van voler tallar la Patum i el que han fet ha estat allargar-la. Aquest vespre hi torna a haver reuni� de les entitats de joves. Possiblement La Patum d�enguany anir� acabant a poc a poc, per� aquest any s�ha trobat la Berga patumaire amb la de la resta de l�any. I aquest encontre inimaginable durar� molts anys, com la mem�ria d�en Pep Isanta. Ens cuidarem prou que aix� no passi mai m�s.
Francesc Ribera 'Titot'
|
